Publicitat

Jordi Nogués: "La història és per les elits, les classes altes. I jo volia donar veu a la pagesia"

L'historiador i escriptor recrea a la novel·la 'Terres de Frontera' la Catalunya del segle IX, a la frontera amb al-Àndalus, en llocs com Tarragona i la Conca

L'historiador i escriptor, Jordi Nogués, al Passeig Arqueològic de Tarragona L'historiador i escriptor, Jordi Nogués, al Passeig Arqueològic de Tarragona JOSEP CARTANYÀ
Cultura Josep Cartanyà
Dimarts, 18 abril 2023 09:45

L'escriptor i historiador de novel·la històrica, Jordi Nogués, presenta enguany 'Terres de Frontera' (Rosa dels Vents, 2023), un llibre ambientat a la Catalunya del segle IX, a la frontera entre la Marca Hispànica i al-Àndalus. La novel·la recrea una aventura entre aquests dos mons i que està localitzada en aquelles comarques de frontera, “unes terres on el que hi viu ho fa fora de la llei”. Tarragona, la Conca de Barberà o el Penedès són alguns dels escenaris de la novel·la.

Avui fem un viatge en el temps i ens traslladem a aquelles “terres de frontera” del segle IX, tot conversant amb l'autor del llibre, Jordi Nogués.

J.C.: Com era la Catalunya del segle IX que centra la novel·la?

J.N.: Podríem dividir-la en tres blocs. La part del nord franca-cristiana corresponia a la dels futurs comptats catalans -encara no els podem anomenar així-, que en aquella època eren com uns “taps” que feien els carolingis contra l'islam i que també comprèn una part de la costa de Barcelona i Girona. És l'època en què Guifré el Pilós encara és jove i és “només” compte d'Urgell. Al sud hi teníem Lleida i Tortosa, que representen la part més septentrional d'al- Àndalus', aquest gran emirat cordovès. I aquest espai entremig, -que comprèn les comarques actuals del Berguedà, el Solsonès, la Segarra, el Bages, l'Anoia, l'Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf, el Tarragonès, el Baix Camp, l'Alt Camp i la Conca de Barberà-, fins arribar al Priorat, les Garrigues, l'Urgell i la Noguera, - com a comarques de frontera - és un espai buit, en el sentit que no hi ha res, i el qui hi viu ho fa fora de la llei.

I enmig d'aquestes "Terres de Frontera" hi trobem els pagesos...

En aquella època hi ha moltes condicions problemàtiques perquè l'esclavitud és lucrativa. A mi em feia molta gràcia intentar recuperar tot aquest espai entremig i explicar què hi passava però, sobretot, m'interessava donar vida a la pagesia, perquè la història i la pagesia no han lligat mai. Un dia, quan jo era estudiant, vaig preguntar al professor: “Un pagès del segle I dC, amb un pagès del 1700, quina diferència hi ha?” I em va dir “Cap. Potser tenien alguna eina una mica més grossa, però feien a mateixa vida”. Per tant, per als pagesos la història no avançava gens. La història és per les elits, les classes altes. I jo volia donar veu a la pagesia, sobretot.

Per quins punts del territori transcorre la novel·la?

Aquesta és una novel·la on la geografia és un personatge més. I no només la geografia, fins i tot el clima. Imagineu-vos, al segle IX, quatre homes a cavall que no han estat mai en una zona arriben en un lloc on hi ha boira d'una setmana. La gent es podia morir per la boira. I la geografia la trobo importantíssima. Més que uns punts determinats, es parla de molts llocs geogràfics, és a dir, és tot un recorregut que fan aquests pagesos i els diferents personatges que es mouen per Lleida, Balaguer, la Seu d'Urgell, la Vall de Lord (Sant Llorenç de Morunys), Manresa, Montserrat o la vil·la romana que hi ha a Barberà de la Conca, que acabarà donant nom a tota la comarca.

Quina és la trama de la novel·la?

La trama principal està protagonitzada per un grup de pagesos de la Vall de Lord que viuen sols i que han rebut unes terres uns anys enrere sense cap càrrega impositiva. Aleshores arriba Guifré el Pilós -llavors comte d'Urgell- per reorganitzar el seu territori amb un sistema pre-feudal, que consisteix en oferir-los protecció a canvi d'unes collites, d'una quantitat d'homes, de joves per lluitar... Els pagesos no ho accepten de cap manera lliurar aquest delme “cruel i abusiu” al seu senyor i s'estimen més marxar perquè no volen ser esclaus de ningú i buscar cap al sud una zona lliure on viure tranquil·lament. Es trobaran un parell de personatges del món àrab: en Sahnun, un savi que busca un Alcorà perdut a les valls pirinenques i, la Baixira, l'esposa d'un ric comerciant sarraí fugida de Tortosa. Amb això també volia reflectir al llibre que Catalunya sempre ha sigut una terra on hi han conviscut persones d'orígens i procedències diferents.

Hem vist que en un llibre basat en el segle IX també toques un tema com el de la diversitat funcional...

Vaig intentar tocar, a través d'un personatge, el tema de les persones amb alguna diferència i de com els tractaven aleshores, com els tractem ara i com els hauríem de tractar si fóssim humanament més raonables. Tant de bo mentalment haguéssim avançat tant com la tecnologia... Doncs bé, la dona que s'escapa del món de Tortosa -del seu home- té un nen amb Asperger. És una dona molt creient en l'islam, però un islam que interpreta la religió a la seva manera. L'islam diu que l'home i la dona són iguals -idèntics-, segons la creació d'Alà, i que, en temps de guerra, l'home, com és l'armat, ha de protegir la dona. Però l'home ho interpreta com vol i la sotmet. I aquesta dona està en contra de tot això, és com un “pre-feminisme” avançat. De fet, ens hem trobat documents amb alguna dona llegint o preguntant-se per què es fan les lleis d'aquesta manera. I aquesta dona, després de fugir de Tortosa s'acaba ajuntant amb els pagesos.

Quina Tarragona trobem en aquesta “terra de frontera”?

Aquesta dona també ens ajuda a veure la Tarragona del segle IX, des de lluny, perquè l'he volgut dibuixar d'una manera molt etèria -no físicament-. Al final del llibre hi ha un episodi bèl·lic molt brutal protagonitzat pels que viuen a Tarragona. És com una mena de màfia de l'època, que van cap a la Conca i els amenacen dient que “Si voleu que us deixem viure, ens heu de donar la meitat de la vostra gent, els convertirem en esclaus, i la meitat dels vostres queviures. Us deixarem en pau i vindrem cada any a reclamar-vos més coses”. I aleshores es produeix un enfrontament perquè en un lloc on no hi ha llei sempre guanya la llei del més fort.

Recordem que aquesta és una Tarragona que ve de ser una capital imperial que té, fins i tot, edificis d'or, amb marbre daurat, com diuen alguns cronistes àrabs, i que s'acaba esfondrant. A 'Terres de Frontera' l'he dibuixat amb una mirada llunyana perquè veiem les conseqüències dels resultats d'una ciutat abandonada i sense llei.

Jordi Nogués llegint Terres de Frontera

Jordi Nogués fullejant 'Terres de Frontera' a la muralla de Tarragona (J.C.)

En aquesta novel·la, com en les anteriors, veiem que t'agrada explicar la història d'una altra manera, més enllà dels capítols mítics i dels tòpics...

Sí, és així. Per exemple, tenim les dues historiografies: la catalana i l'espanyola, on tothom ha intentat imposar el seu criteri. Però la història no és fàcil. L'historiador agafa un document que ha escrit algú al segle XII, intenta transcriure'l i, a partir d'aquella cosa que està estudiant o investigant, agafa els punts que li van bé. Hi havia un bisbe que, l'any 901, ens deixa una nota sobre la comarca d'Osona que diu: “És un territori on no hi queda cap ànima cristiana”. Això ho pots entendre de dues maneres, o bé que no hi queda ningú o que aquells que hi viuen no són cristians. És clar, com a historiador, què agafes d'aquí si vols saber com és un territori? Dic això perquè la història és molt manipulable i jo estic en contra tant de la historiografia espanyola com de la catalana perquè haurien de deixar la política més de banda. L'espanyola és “terrible” perquè tota la història universal ens diu que l'època medieval s'acaba el 1453 amb la caiguda de Constantinoble i l'espanyola ens diu que va ser amb Cristòfol Colom (1492) perquè converteixen la Castella imperial o l'Espanya renaixent en el rovell de l'ou. I Catalunya fa el mateix amb altres coses interpretant-es d'una altra manera. Jo intento anar una mica al marge de tot plegat. Tinc un sentiment catalanista, he nascut aquí, però sí que m'agrada explicar les coses a la meva manera. I donar veu a un “paio” que ve d'al-Àndalus i reivindica una cosa, doncs ho faré sense cap problema.

Els personatges de la novel·la també donen la seva visió del món cristià i àrab...

A la novel·la hi ha quatre personatges principals, dos de l'islam i dos de la zona cristiana. I m'he recreat molt en els diàlegs que tenen els de la banda de l'Islam en contra dels cristians per explicar com ens veien. De fet, vaig trobar fa anys una referència que em va agradar molt, que no es diu gaire i que costa de trobar sobre l'origen del nom dels catalans i de Catalunya. La versió oficial és que el nom prové, com el de Castella, del “castell o castlà”, però hi ha una altra versió -més amagada- que diu que en àrab “mata-moros” es diu qatl-alwr (pronunciació adaptada al català: catluns).

Amb 'Terres de Frontera' tanques una trilogia?

'L'Espasa i la llavor' està basada en el segle XII, 'La Rosa i la creu' (segle XIV) i 'Terres de frontera' (segle IX). Encara que no és ben bé una trilogia, sí que les tres novel·les conformen una mena de “pack”, que es poden llegir de manera individual o col·lectiva i que ens ajuden a entendre molt bé el que és la formació d'un territori en l'època medieval.

Content amb les primeres passes del llibre?

Sí, tant jo com l'editorial estem molt satisfets de com ha quedat el projecte. Està funcionant molt bé perquè hi ha poca gent que parli d'aquesta manera tan clara sobre aquests temes. I, sobretot, d'un territori tant particular com el nostre, especialment la Conca de Barberà, que l'he trobat un territori extraordinari per treballar. Si la Conca i el Camp de Tarragona no existissin s'haurien d'inventar. Som en una zona ideal per explicar un munt d'històries que tenim al darrere i la veu dels que ho podem fer, pràcticament, estem obligats a fer-ho.

Terres de Frontera portada

Portada del llibre 'Terres de Frontera' (Cedida)

Pròxima presentació: Llibreria Adserà de Tarragona (dissabte 13 de maig, a les 12h)

 

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: