Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

Reus inaugura l'Any Gabriel Ferrater

Enric Casasses, Barbara Kusa i Feli Gasull reciten i musiquen poemes ferratians en la gala inaugural

Imatge de les autoritats i artistes que han participat en l'acte d'inauguració de l'Any Gabriel Ferrater a Reus Imatge de les autoritats i artistes que han participat en l'acte d'inauguració de l'Any Gabriel Ferrater a Reus MAR ROVIRA / ACN
Cultura ACN
Dimarts, 22 Febrer 2022 23:35

Reus ha donat el tret de sortida a l'Any Gabriel Ferrater aquest dimarts al vespre en un acte institucional al Teatre Bartrina. Així arrenca l'any de commemoració del centenari del naixement del poeta català i el cinquantenari del seu suïcidi, amb l'objectiu de difondre la seva obra i reivindicar el seu llegat. En la gala inaugural, el poeta Enric Casasses i els músics Barbara Kusa i Feli Gasull han recitat textos i versos del reusenc i s'han projectat imatges de Ferrater. El doble aniversari serà compartit amb Barcelona, on es farà l'acte central, i Sant Cugat del Vallès que n'acollirà la cloenda. També s'han organitzat activitats amb materials videogràfics i didàctics per ensenyar la seva figura als centres educatius i a les biblioteques.

L'acte institucional ha començat amb la projecció d'una pel·lícula familiar dels Ferrater quan eren joves al Picarany, a Almoster, amb la veu del poeta pronunciant la seva conferència el dia del centenari del naixement de Pompeu Fabra, el 20 de febrer del 1968. En la gala, que s'ha allargat gairebé dues hores, el poeta Enric Casasses ha recitat un parell de poemes seus dedicats a l'erudit i fragments de vers i prosa ferratians. Els músics Barbara Kusa i Feliu Gasull també han interpretat 'Fe' i 'Dits'.

A més, en la gala inaugural també s'han projectat testimonis, com ara el de la seva germana Amàlia Ferrater, Xavier Amorós, Josep Massó, Albert Romero, Enriqueta Pintaluba, Helena Valentí, Marta Pessarrodona, Josep Maria Castellet, Jaime Salinas o Jill Jarrell, entre d'altres. Tots ells han repassat anècdotes i han explicat la profunditat humana i intel·lectual de Ferrater. L'acte ha acabat novament amb la projecció del film familiar dels Ferrater al Picarany i amb les paraules finals de la seva conferència sobre Pompeu Fabra.

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha afirmat en el seu parlament que Ferrater és un dels "grans poetes" de la cultura catalana i n'ha destacat la "sòlida i cabdal" obra dins de la literatura contemporània catalana. "Va ser una figura intel·lectual, independent i rebel que va exercir la llibertat de pensament al marge de manaments ideològics; també va saber connectar amb les noves generacions a través de l'exercici de la docència fins a esdevenir una icona amb la seva mort que encara ens impacta", ha manifestat Garriga.

Comparteix parer, el comissari de l'Any Gabriel Ferrater, Jordi Cornudella, qui ha recordat la trajectòria del poeta. Per Cornudella, el pas pel món editorial de Ferrater va ser una "immensa sort", ja que les seves col·laboracions permeten completar una obra que seria, diu, "més aviat minsa". "Si per alguna cosa és important Ferrater és perquè va deixar una obra poètica que va marcar un abans i un després en la poesia catalana, però sobretot, perquè després de 50 anys encara ens interpel·la, és una obra que continua viva i vigent", ha argumentat el comissari.

En la seva intervenció, l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha destacat la feina feta conjuntament entre les administracions i les entitats culturals per divulgar la figura del poeta. "Ens evoquem enguany a una figura central de la cultura catalana que volem recuperar, rellegir i actualitzar en clau contemporània; des de Reus també volem llegir-nos com a ciutat a través dels ulls de poeta i de la seva mirada crítica, moderna i intel·ligent", ha sostingut.

Per la seva banda, l'alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Mireia Ingla, ha assenyalat que la localitat no és només la ciutat on va morir l'erudit. "És un orgull i privilegi que Sant Cugat pugui posar el seu gran de sorra en aquest immens projecte com és l'any Ferrater; Sant Cugat és la ciutat que va obrir les portes a Ferrater en els seus darrers anys i, gràcies a això, aquest va impulsar un moviment intel·lectual i acadèmic que va dinamitzar i enriquir la nostra ciutat", ha afirmat la batllessa.

Celebració compartida

La commemoració està impulsada pel Departament de Cultura a través de la Institució de les Lletres Catalanes i té el suport dels Ajuntaments de Reus i de Sant Cugat del Vallès. De fet, la celebració serà compartida amb Barcelona i Sant Cugat. La capital catalana acollirà l'acte central de l'Any, coincidint amb el Dia Mundial de la Poesia, mentre que Sant Cugat es farà càrrec de la cloenda.

Per commemorar l'Any Ferrater, s'han programat actes arreu del país. A tall d'exemple, es col·locaran dues plaques commemoratives –a Reus i Sant Cugat–, es farà el bateig amb el nom de Gabriel Ferrater a una unitat de Ferrocarrils de la Generalitat o bé també s'organitzaran rutes literàries, clubs de lectura o diferents exposicions al llarg de l'Any.

En el cas de Reus, s'han organitzat una seixantena d'activitats entre conferències, exposicions, rutes, escape rooms, lectures, xerrades, etc. Aquestes es faran a l'espai que les biblioteques municipals dediquen al poeta i intel·lectual nascut a la ciutat el 1922 i que han batejat com a Zona Gabriel Ferrater. També es farà la segona convocatòria del premi de Narrativa Ciutat de Reus o el cicle de programació contemporània 'Paradigmes'. Diumenge passat, ja es va celebrar la caminada Reus-Alcover, que va aplegar més d'un miler de persones.

Ferrater, poeta i intel·lectual europeu de primer ordre

Ferrater va ser un reconegut intel·lectual europeu de primer ordre i poeta català. Va exercir la crítica d'art, sobretot a la dècada dels 50. També en aquells mateixos anys va començar a publicar reflexions sobre literatura catalana i crítiques de llibres, i finalment, a partir del 1964, es va dedicar intensament a la lingüística. A partir de 1967 va ser professor de lingüística i crítica literària a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va escriure la seva obra poètica fonamentalment entre 1958 i 1963, i està recollida en tres llibres, 'Da nuces pueris' (1960), 'Menja't una cama' (1962) i 'Teoria dels cossos' (1966). Aquestes obres es van recollir a 'Les dones i els dies' (1968).

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: