Les Festes Decennals de Valls 2021 + 1 presentaven diumenge una mostra d’elements i de rituals festius vinguts de les diferents localitats de la comarca de l’Alt Camp. La proposta inèdita, titulada 'L’Alt Camp fa festa', va habilitar quatre escenaris principals i va abastar els diferents cicles del calendari festiu anual, des de Setmana Santa, Pasqua, Corpus o les festes patronals, d’una manera transversal i en un format inèdit.
Així, a partir de les 16.00 h, el passeig dels Caputxins va acollir la plantada de l’Arbre o el Pi de Maig per part dels veïns del Pla de Manlleu. Es tracta d’una tradició que es remunta molts anys enrere, quan els propietaris de finques estaven contents amb el rendiment dels seus treballadors o havien tingut una bona collita. Donaven un pi, per tal que els treballadors el tallessin i el venguessin. Amb el que en treien podien comprar alguna cosa que els convingués o fer un bon àpat. Com el que propietari els deixava triar el pi, els treballadors per treure un major rendiment en triaven un de ben alt.
A partir de les 16.30 h, les caramelles van recórrer el Centre Històric de la ciutat. Tradicionalment, aquesta manifestació musical recorre els carrers de diferents poblacions per Pasqua, fent aturada a les cases més conegudes i cantant cançons de caire religiós, de felicitació per la festa, i d'al·lusió a les persones de l’habitatge visitat i a l'obsequi que esperen rebre dels homenatjats. A Valls van assistir-hi els caramellaires d’Alió i de Vila-rodona.
A les 17.30 h, al passeig dels Caputxins i el santuari de la Mare de Déu del Lledó, la mostra 'L’Alt Camp fa festa' va continuar amb l’exhibició dels Armats del Pla de Santa Maria. La seva indumentària i el fet d'utilitzar màscares fan dels Armats del Pla una de les agrupacions més singulars, úniques i amb més personalitat del Camp de Tarragona. En aquest municipi, es té constància que l’any 1834 ja encapçalaven la processó del Dijous Sant.
Seguidament, es va dur a terme la benedicció del Pa Beneït amb les comitives de Rodonyà, el Pont d’Armentera i Montferri, que posteriorment es van afegir al seguici festiu de tota la comarca. Es tracta d’una tradició molt arrelada en els municipis de la conca del riu Gaià, a cavall de les comarques de l'Alt Camp, el Penedès i el Tarragonès. Aquesta celebració, que té lloc durant les festes patronals d’aquests pobles, té per protagonistes les parelles ben guarnides que porten coques a beneir a l’església i que, posteriorment, són repartides i degustades en comunitat.
El seguici comarcal, l’acte central de la mostra
A partir de les 18.00 h el passeig dels Caputxins va acollir diferents elements festius, balls i danses comarcals, entre els quals el foc també hi va fer acte de presència. El seguici va tenir un caràcter itinerant dins el circuit establert entre el santuari de la Mare de Déu del Lledó i el monument als Xiquets de Valls. Hi van prendre part la cercavila els gegants Miquel i Saura d’Alcover, els capgrossos centenaris del Pla de Santa Maria, els gegants Jaume i Loreto de Bràfim, els gegants Morrot i Mixarda de Figuerola del Camp, l’Indiot de Nulles, el capgròs Ullalot de Mont-ral i la Tineta Perot Farena, la Cuca del Pi de Puigpelat, els gegants Guillem i Puculula de la Riba, els capgrossos de Querol i els grallers del Pont d’Armentera. S’afegiran al seguici les entitats i els elements festius vallencs que no formen part del Seguici Cerimonial, com és el cas dels gegants manotes de la Central Cultural de Valls, els gegants Pere de Lusignan i la reina Elionor de Xipre de la colla gegantera la Pessigolla de Valls, els grallers de la Unió Anelles de la Flama i els gegants Antonet i Angelina de la Colla Gegantera El Calçot de Valls. Tancaran la comitiva el ball de Diables de Vilabella, el Drac Celmot del Pla de Manlleu, el ball de Diables Bruixots d’Alcover i el Moll de Vallmoll, balls i elements de foc característics de l’Alt Camp. Els elements pirotècnics emprats van ser proveïts per la Pirotècnia Catalana, de Vimbodí i Poblet.
Al vespre, a les 19.30 h, es van iniciar les representacions de balls parlats o representacions teatre popular que tindran el doble vessant present avui a la comarca: el religiós i el profà. L’església de Sant Antoni, al carrer de Sant Antoni en el Centre Històric, que s’estrenava com a escenari de teatre religiós popular, va acollir dues sessions del ball del Degollament de Sant Joan Baptista de Rodonyà, que també s’havia escenificat a la ciutat de Valls. A Rodonyà se’n té constància des de la primera meitat del segle XIX, continuà fins al 1916 i va ser recuperat el 2013.
Per la seva banda, la sala d’actes del convent del Carme va ser l’escenari de dues representacions del ball de Dames i Vells d’Alcover, que forma part de la tipologia de balls satírics. La vila el tingué documentat fins a 1908 i ha estat retrobat ja en l’actual democràcia.
