Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

La història de les lluminàries: l'artesania viva, el patrimoni de la llum

Durant els segles XIX i XX foren especialment reconegudes les lluminàries als carrers i edificis de Valls, cada deu anys amb motiu de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela

Inauguració de la font monumental d'Esteve Monegal, al Pati. Il·luminacions a tot el tomb de la plaça (1921) Inauguració de la font monumental d'Esteve Monegal, al Pati. Il·luminacions a tot el tomb de la plaça (1921) PERE CATALÀ PIC
Cultura Redacció Infocamp
Dissabte, 22 Gener 2022 23:59

A les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls la llum sempre ha tingut molta importància. El terme lluminària ve del llatí lumen i significa literalment "objecte que difon llum", però, en una accepció més àmplia, s'utilitza per indicar el vessant festiu que la llum ha tingut en el marc de les celebracions patrimonials arreu del món, però molt especialment a la Mar Mediterrània. Els Països Catalans, Itàlia i Malta són els territoris on històricament han tingut més importància, i en els dos darrers esmentats perviuen amb notable esplendor.

                                               Il·luminacions. Façana del Banc de Valls (1931) / Pere Català Pic: 

1931 Banc de Valls

Els orígens

No es pot establir amb seguretat la data de naixement de les "lluminàries", però amb molta probabilitat la seva difusió es pot col·locar en l'edat barroca, al costat de l'afirmació de les confraries com a cèl·lules essencials de l'organització dels diferents cicles festius: el de la Setmana Santa, el del Corpus, les festes patronals o celebracions religioses en honor als sants. Les primeres lluminàries es bastiren a partir de la teiera i de la foguera, és a dir, les maneres de fer llum i també escalfor a les places i carrers, on amb motiu de les grans concentracions humanes per les festes, les autoritats intentaven il·luminar la via pública. Aquestes lluminàries primitives s'han mantingut, per exemple, en els cremallers de les festes de Sant Antoni dels Ports de Morella i del Maestrat, al País Valencià.

                                                                  Il·luminacions al carrer de la Cort (1951) / Agustí Gurí: 

1951 carrer de la Cort

Originàriament de greix animal, més tard de cera d'abelles i des de mitjans del segle XIX de parafina, l'espelma també ha estat usada en les lluminàries al  larg de la història. De fet, l’ofici de candeler fou regulat pel Consell de Cent barceloní des de 1301, mentre que el gremi de cerers de Catalunya va ser fundat el 1498. La il·luminació diària i extraordinària de les cases i dels edificis, entre ells les esglésies, es feia a base de llànties i espelmes. Cada vila amb una certa importància tenia, com a mínim, una cereria. De com es guanyaven bé la vida els cerers també en quedà constància en un cens de la penedesenca vila de l'Arboç del 1717, en què figura l’elevat salari de l'únic candeler.

Posteriorment, les lluminàries evolucionaren especialment al carrer. Perquè la flama no s'apagués tan fàcilment, foren preparades amb làmpades d'oli, que amb el pas dels anys foren dotades de pantalles de paper de diversos colors. Una forma primitiva d'aquesta tipologia de lluminària es manté cada Dijous Sant a la localitat de Verges, on la processó passa pel carrer dels caragols, en el qual centenars de closques de caragols són plenes d'oli encès a través d'un ble.

Aquestes lluminàries d'oli se seguiren complementant amb d'altres bastides amb ciris i amb atxes -de sèu i de cera-, com la que descriu l'any 1792 l’escriptor Rafael d'Amat i de Cortada, Baró de Maldà, amb motiu de la festa major de Les Santes de la ciutat de Mataró, al Maresme. El Baró destaca la lluminària del carrer d'en Pujol on encara avui s'instal·la una capella dedicada a les patrones. Aquestes lluminàries es construïen en la mateixa capelleta i en els balcons.

A partir del segle XVIII van començar a adquirir un aspecte més elaborat, a partir de la construcció de decoracions lluminoses, consistents en bastides de fusta recolzades a les façanes dels edificis, que subjectaven innombrables vasos de diversos colors, farcits d'oli i amb un ble per encendre'ls. Més tard, es van utilitzar làmpades d'oli fetes de terracota, posades a petits cilindres de paper blanc, vermell i verd. Aquest procés de construcció de bastides és coetani i paral·lel al que es desenvolupa en el disseny d'estructures de suport per crear el castell de focs, mot que precisament nasqué a partir de la forma de castell que adquiria la bastida interior.

Vista nocturna de les il·luminacions d'edficis del Pati durant les Decennals. A primer terme, d'esquena, la Font de Monegal (1971) / Pere Català Roca: 

1971

La lluminària esdevinguda art

La difusió de les lluminàries en l'arc mediterrani va tenir lloc en el segle XIX, quan les bastides majoritàriament van ser separades de les façanes dels edificis i, seguint la morfologia dels arcs triomfals que es construïen arreu d'Europa per les visites de grans personalitats com emperadors, reis, papes o arquebisbes, van començar a ser estructures autònomes, alimentades per gas. El 1868 se sap que aquest producte fou usat en les lluminàries festives de Mataró, i el 1881 consta que a Valls en alguns carrers es feren arcades amb globus de gas. Posteriorment, el gas fou substituït pel llum elèctric, per exemple a Mataró ja l'any 1883. L'ús d'aquest tipus de lluminàries ha quedat documentat en la façana principal de la catedral de Tarragona per les Festes de Santa Tecla del 1890 a través de documents gràfics.

De les làmpades de carbur a l'electricitat, de les bombetes per incandescència, blanques o de vidres de colors, a la llum dels led, les lluminàries han esdevingut veritables arquitectures de llum, ja no només per a les festes religioses, sinó per a qualsevol esdeveniment commemoratiu o celebració.

A Catalunya, durant el segle XIX i el segle XX foren especialment reconegudes les lluminàries als carrers i als edificis de la ciutat de Valls, cada deu anys amb motiu de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela. Mereixen un esment especial les dels anys 1921 -quan com a detalls significatius fou il·luminat el campanar de l'església de Sant Joan, i, alhora, al cèntric espai del Pati s'instal·là una mena d'"ngraellat de fusta aferrat als arbres i folrat de bombetes, per encerclar la part interior de la plaça-, i 1931, edició de les festes que fou coneguda com les “Decennals de les lluminàries" per la seva vistositat excepcional fruït de la recent inauguració de la Cooperativa Elèctrica.

Il·luminacions de l'edifici conegut com a "Ca la Massona", al Pati, amb la llegenda "Gloria a Maria" (1931) / Pere Català Pic: 

1931 Ca la Massana

Amb caràcter anual també destacaven les de la ciutat de Mataró per la festa major de Les Santes -dedicades a les patrones Juliana i Seproniana- al mes de juliol. En aquest sentit, foren especialment importants les de la festa extraordinària de l'any 1904 amb motiu del setzè centenari del martiri de les Santes. Aquest any s'usà la llum elèctrica tant als carrers com a l'interior del temple principal de Santa Maria.

                                       Il·luminacions: Passeig dels Caputxin. Monument als Xiquets de Valls (1981) / Alfons Galimany: 

1981 Monument Xiquets de Valls

Llums de la Mediterrània

El territori de la Mediterrània en què millor s'han conservat aquestes estructures de lluminàries, avui alimentades amb electricitat, ha estat Itàlia, concretament les regions del sud, com la Campània -al voltant de Nàpols-, la Basilicata -al voltant de Matera- i la Pulla -al voltant de Bari i Adèlfia-. A Malta també perviuen amb notable força en el marc de les festes patronals entre els mesos de juny i setembre. En aquesta illa s'usen les lluminàries elèctriques per vestir la decoració exterior de les façanes de les esglésies, mentre que l'interior dels temples conserva la decoració lluminosa amb canelobres d'or i plata. A Malta les lluminàries s'acompanyen de rodes pirotècniques giratòries, conegudes com les rodes de Santa Caterina.

                                                                                       Il·luminacions. El Pati (2011) / Pere Toda: 

2011 El Pati

Tant Itàlia com Malta tenen en comú amb les Decennals vallenques el fet que les lluminàries s’instal·len amb motiu de celebracions originàriament religioses. També és notable la recuperació que s'ha realitzat a les Falles de la ciutat de València precisament gràcies a la participació d'empreses italianes.

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

BANER 300x250px LLUCAdvertisement
No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: