Amb aquesta imatge de Fototipia Thomas, de la primera dècada del segle XX, l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès (ACBP) vol recordar els inicis de l’estiueig a la platja de Sant Salvador del Vendrell a finals del segle XIX. De mica en mica van anar apareixent cases d’estiueig en el paisatge de la primera línia de mar, on encara predominaven els magatzems vinculats a l’activitat comercial del port de cabotatge que hi havia. Una d’aquestes cases, la de l’esquerra de la imatge, era propietat de Teresa Sanromà Capell (Tarroja de Segarra, 1902 – Barcelona , 1986) i del seu marit, l’artista barceloní Antoni Ollé Pinell (1897 – 1981). Juntament amb els seus fills Antoni i Teresa hi van estiuejar durant molts anys. Altres famílies benestants de l’època també hi van anar aixecant les seves residències per passar-hi els mesos d’estiu, la qual cosa va anar acompanyada de la creació d’una comunitat d’estiuejants que va arribar a organitzar les seves pròpies activitats festives, culturals i esportives.

Aquesta casa pertanyia a la família Sanromà des de 1897. L’avi de Teresa Sanromà, Joan Sanromà Lleó (Tarragona, 1849 – el Vendrell, 1901), procurador del Jutjat de 1a Instrucció del Vendrell, la va comprar a l’industrial Luís G. Espoy Machado, veí de Vilanova i la Geltrú, el qual l’havia adquirit el 1893 al comerciant Emili Comas Norta, també veí de Vilanova i la Geltrú. En morir Joan Sanromà, la finca la va heretar el seu fill Maties Sanromà Forns (el Vendrell, 1874 – Flix, Balaguer, 1910), advocat i diputat provincial, casat amb Ramona Capell Gassol, de Balaguer. Encara que el fill de Maties i Ramona, Maties Sanromà Capell (1906-1985), enginyer, la va rebre com a herència, tanmateix la va donar a la seva germana, Teresa Sanromà.