Coincidint amb les 9es Jornades de divulgació històrica de la Tarragona del 1800, el periodista i escriptor barceloní Jesús Conte pronunciarà la conferència 'Catalunya sota la bota de Napoleó', que tindrà lloc aquest dimecres 10 de novembre, a les 19 h, a l’Hotel Ciutat de Tarragona.
L’acte, organitzat per l’Associació Guerra del Francès Tarragona i la Fundació Privada Catalana per a l’Arqueologia Ibèrica, coincideix amb l’any que commemora el 200è aniversari de la mort de l’emperador.
Jesús Conte, autor del llibre 'Barcelona sota la bota de Napoleó. Repressió i vida quotidiana quan érem part de l’imperi francès', publicat enguany per Tibidabo Edicions, oferirà amb suport audiovisual, fruit d’una exhaustiva consulta en arxius espanyols i francesos i de documents de l’època, abundants exemples sobre la repressió de les llibertats, l’extorsió econòmica amb l’ocupació i espoli de les cases i l’exigència creixent de diners i queviures per les tropes napoleòniques. Aquesta situació va dur a una fugida massiva de la població en moltes localitats que no volien ser sotmeses i que sovint van ser saquejades.
La conferència aportarà elements sobre la resposta de la població de les comarques tarragonines enfront les tropes napoleòniques. Si Tarragona va ser la única capital catalana que no va capitular, la qual cosa va provocar una brutal repressió, Barcelona va ser la ciutat espanyola ocupada més temps per les tropes napoleòniques, un total de 2.297 dies. De fet, la retirada es va produir setmanes després de l’abdicació de l’emperador i quan Ferran VII ja regnava a Espanya.
El context internacional, a principis del segle XIX
La Guerra del Francès, part del teatre d’operacions de la guerra europea que enfrontava a França i Anglaterra, va fragmentat el territori català entre les zones ocupades pels francesos, governats directament des de Paris per Napoleó al marge de la corona espanyola imposada en la persona del seu germà Josep I Bonaparte, i les poblacions que autònomament lluitaven contra els ocupants, bàsicament en defensa de la seva terra i la família, sense necessàriament desitjar el retorn dels Borbons a la cort espanyola.
Catalunya fins i tot va estar annexionada de facto a l’imperi napoleònic durant dos anys (1812-1814) amb la creació de quatre departaments dependents de París. Al marge d’una minoria afrancesada i col·laboracionista, la població catalana els hi feia front amb la guerrilla dels sometents i els miquelets, reforçats per l’Exèrcit espanyol i l’armada anglesa que bloquejava els ports.
