Avui conversem amb l'alcalde de Tarragona i conseller de Cultura, Pau Ricomà, amb qui repassarem l'estat de la cultura a la ciutat i les millores previstes. El batlle anuncia properes inversions en matèria d'infraestructures als teatres i biblioteques, així com la materialització del Centre d'Art, que es convertirà en l'epicentre del Fòrum de l'art contemporani de Tarragona. En aquesta entrevista l'alcalde aprofundeix en altres aspectes com la necessitat de donar més visibilitat als festivals com a reclam turístic -de vegades eclipsats per la importància del patrimoni de la ciutat- o la cultura com a element de cohesió entre els barris.
J.C.: Des de l'equip de govern defenseu la cultura com un motor d'integració social. Per què creu que la cultura pot ser un element de cohesió tan important a Tarragona?
P.R.: És molt important, en primer lloc, per la pròpia configuració de Tarragona. Com sabeu, Tarragona és una ciutat dispersa i això comporta alguns problemes. Pel que fa a l'accés a la cultura, el que veiem és que hi ha una facilitat d'accés diferent en unes zones o en unes altres. Al centre és on hi ha els equipaments culturals i on es fan les programacions estables i festivals, molt més que als barris de Ponent i del Nord. El que tenim clar és que tothom ha de tenir accés a la cultura, donat que és un element d'igualtat d'oportunitats i de benestar o una alternativa professional per a qualsevol persona, visqui on visqui a la ciutat. I això és un repte que en 40 anys no s'ha fet.
Per això volem reconvertir els centres cívics en centres culturals, amb accés a la formació i oberts a l'assaig dels grups de cada barri. I també el pla de les biblioteques als barris, que segur que serà un mecanisme d'integració i cohesió molt importants, ja que avui en dia les biblioteques no són dipòsits de llibres, sinó que acullen activitats diverses. A més, les biblioteques tenen com a particularitat que són dels primers llocs on els infants van a consumir cultura, però també la gent gran, i això ofereix un ventall molt ampli.
Què preveu el Pla de Biblioteques?
Com a conseqüència d'un dèficit històric, la idea és portar el pla el màxim lluny possible. Enguany tenim dues possibilitats importants. La biblioteca de Torreforta, que se n'havia parlat anys enrere però que mai s'hi havien destinat els diners suficients per fer el projecte i que ara ja estan consignats per tirar-lo endavant. I el projecte de la primera biblioteca de Sant Pere i Sant Pau, que també es començarà a executar enguany. També cal recordar que en algun mandat anterior es va acabar perdent una subvenció que atorgava la Generalitat per fer una biblioteca a Campclar, però l'Ajuntament no va arribar a fer cap projecte. Ara sí que ho volem fer perquè és importantíssim per a nosaltres.
Pel que fa a la Biblioteca Central de la Generalitat del carrer Fortuny, quin serà el destí?
Vam estudiar l'ampliació de la biblioteca a l'actual emplaçament, però hi ha problemes amb el subsòl i altres particularitats d'aquella zona que ho impedeixen. Per això lluitarem per tenir la biblioteca a la Tabacalera. Hem fet tràmits per poder parlar d'aquest tema amb el govern de l'Estat -propietari de l'antiga fàbrica- però de moment no es veu per enlloc la “lleialtat política” del govern central. La idea seria que la Tabacalera acollís la Biblioteca Central i l'actual equipament del carrer Fortuny es mantindria igual com a biblioteca de zona o de districte.
La Xarxa de Centres Cívics pot funcionar com a xarxa d'equipaments culturals?
Sí, de fet, a la majoria de centres cívics hi tenim auditoris o teatres que poden tenir aquesta funció i per això els estem equipant. El que és cert és que aquest any no s'ha pogut visualitzar a causa de la pandèmia, però tant des de Centres Cívics com des de Cultura, es vol treballar en aquest sentit. La idea és que pugui aflorar tota aquesta capacitat creativa que hi ha a qualsevol punt o barri de la ciutat. Que els espais es puguin utilitzar com a consum cultural, però també per actuar o assajar. Al final, acabaran sortint coses interessants i es crearan noves centralitats. Qui et diu si en un futur no sortirà alguna expressió artística en algun barri que serà un pol d'atracció perquè hi vagi gent de fora?
En cultura el que hem de fer és no intervenir imposant els nostres criteris, sinó facilitar que proliferin les expressions artístiques que hi hagin. En tenim exemples a la ciutat com La Sala Trono, amb el festival de noves dramatúrgies FITT o el Festival de Cinema REC.
El Casal Cívic de Campclar, pel fet de ser un centre cívic de la Generalitat, queda al marge de les actuacions de la Xarxa de Centres Cívics. Com pot millorar la coordinació amb la resta?
És cert. Penso que és important perquè a Campclar és un barri on hi passen moltes coses interessants i ens convé molt com a element de cohesió de barri. El fet que el centre cívic no sigui municipal ens obliga més a fer un esforç de mediació i de gestió, però també hi arribarem.
L'alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, durant l'entrevista d'InfoCamp (AJ.TGNA):
El model de la Festa Major, Sant Magí i Santa Tecla, tindrà algun canvi de tendència? Com ha d'encaixar als barris?
Hi ha un sèrie d'actes, -rituals i característics-, que s'han de fer als espais tradicionals. En això tothom hi està d'acord. També s'han de programar algunes activitats festives als barris (musicals, espectacles,..), que s'han incrementat darrrament. Però l'element diferenciador ha estat que hem portat algunes activitats tradicionals als barris i la resposta ha sigut molt positiva, tant des dels barris com dels propis organitzadors. Per exemple, enguany, a causa de l'oportunitat de fer coses diferents que ens va donar la pandèmia, l'aigua de Sant Magí es va repartir als barris amb les associacions de veïns. A Bonavista, el punt més allunyat del centre, la gent estava molt contenta de rebre l'aigua de Sant Magí. Aquest any també vam portar la música tradicional festiva amb un trenet per tots els barris. Al final de les Festes de Santa Tecla, com que el Braç de Santa Tecla no podia entrar a la catedral, vam llençar coets voladors des de molts punts de la ciutat, que va comptar amb la participació de molts barris. Són passes per anar fent coses en altres llocs. Per Nadal i Reis també vam posar patges per recollir les cartes, no només a l'Ajuntament, sinó a tots els centres cívics de la ciutat. O l'Home dels Nassos, que va sortir del seu recorregut habitual per passejar en vehicle per tot arreu. Aquests són elements que afavoreixen el sentiment de pertànyer a la ciutat.
Les festes de barris també poden convertir-se en un aparador de la cultura popular de Tarragona?
Les pròpies associacions veïnals promouen la participació d'elements festius a les seves festes. L'Ajuntament també ha fet alguna aportació “extra festes” com concerts al carrer en alguns barris -Sant Salvador, Bonavista, Sant Pere i Sant Pau, Ferran, La Mora, Torreforta,...-. Tot això crec que ajuda a fer ciutat.
Pel que fa a les sales privades, quin paper ha de tenir l'Ajuntament que respongui a les seves necessitats?
L'any passat ja vam col·laborar establint convenis amb algunes sales privades com la Sala Zero, però entenem que una sala de concerts que fa bé les coses, com la Zero, ha de rebre el mateix tracte que una sala de teatre que també ho fa bé, com la Trono. Sobretot, mirant la repercussió que les seves programacions tenen a fora de la ciutat. Posem en valor que aquestes dues sales ens generen imatge de ciutat i, dins de les seves associacions respectives, són de les millors considerades a Catalunya. A més, hem intentat facilitar-los alguna activitat a l'aire lliure durant aquest temps de pandèmia. També cal esmentar la feina que fa l'Associació de Músics de Tarragona (aMt) -a través de la Capsa de Música- tant en la programació de concerts com de suport al col·lectiu. En general, la nostra posició és tenir poca interferència en la seva programació ni cap interferència política possible.
Tot i que Tarragona és molt coneguda turísticament pel seu patrimoni, també hem de ser capaços d'explicar al visitant del nostre entorn que vindre un cap de setmana a Tarragona et pot permetre fer una visita turística molt bonica però també pots gaudir d'un concert, d'una obra de teatre, d'una exposició,... I al final, aquesta oferta la pot fer l'Ajuntament, el MAMT de la Diputació o una sala privada. Hem de ser capaços d'explicar que, al darrera d'aquest gran recurs que tenim com és el Patrimoni de la Humanitat, s'amaga una activitat cultural i creativa interessantíssima. A vegades, una cosa es menja a l'altra i l'hem de visualitzar.
Tarragona compta amb festivals consolidats com Tarraco Viva, REC, FITT, Minipop, Festival d'Estiu al Camp de Mart,... Quins cicles o festivals poden ser un referent al territori i al país?
Crec que vam patir una època de manca de suport a festivals i a cicles de la ciutat. Nosaltres volem canviar aquesta tendència. En primer lloc, amb el tracte amb els promotors, que se sentin a gust i que sàpiguen que estem al seu costat. El creixement de cadascun d'aquests festivals dependrà de molts factors, però també de l'interès que tinguin en el mercat. Hi ha un festival de referència, com és el de recreació històrica 'Tarraco Viva', les festes majors i altres festivals que s'han de cuidar molt. No hem d'apostar per un o per l'altre. Hem d'intentar cuidar-los i acompanyar-los facilitant-los les coses perquè puguin tirar endavant. I el temps dirà. Una prova recent la tenim amb el nou cicle de músiques religioses TAU, de l'Ensemble O Vos Omnes, que anirà creixent i consolidant-se com un referent. El que no podem és tornar a tenir imatges com la que jo mateix vaig presenciar fa uns anys amb el Festival REC, que en una nit en plena tardor, els organitzadors havien de vendre les entrades en una tauleta a fora al carrer. Això és maltractar un festival. Aquestes coses no poden passar ni passaran amb nosaltres.
El Festival Internacional de Diexeland es reconvertirà o seguirà amb el mateix format?
El Festival de Diexeland portarà com a afegit “festival de Jazz de Tarragona” perquè s'entengui que va més enllà d'un gènere musical. Amb la pandèmia, s'han hagut de reconvertir aquelles actuacions al carrer que generaven aglomeracions. Però el Diexeland, amb la seva expressió més de carrer, es mantindrà i la complementarem amb un altre tipus d'actuacions i activitats en espais.
Tenim entès que enguany serà un any important en inversió en infraestructures als teatres. Com milloraran equipaments com el Teatre Tarragona, l'Auditori del Camp de Mart o el Teatre Metropol?
Al Metropol, entre altres coses, vam actuar en unes bigues que estaven corcades i que suposaven un perill, a més de millores en finestres i en l'estructura de l'edifici. Al Teatre Tarragona, hi havia elements que no estaven acabats com ara planxes de fusta que no s'aguantaven... Vam fer una auditoria de tots els sostres per evitar-nos algun disgust. Ara sembla que tot està correcte. Però, a més, hi havia una manca d'equipaments de so i llums important. Hem fet una inversió per evitar que cada vegada s'hagin de llogar aquests equips perquè acaba sent molt més car. Fins i tot, hi havia temes que van generar queixes al Síndic de Greuges, com la manca d'una plataforma d'accés a l'escenari per a persones amb mobilitat reduïda i aviat tindrem l'ascensor instal·lat. El Camp de Mart ja ha millorat el seu aspecte. Ara veient només l'actuació que s'ha fet en jardineria ja té un altre imatge. Hem de fer altres actuacions importants: renovar el sistema elèctric, instal·lar una passarel·la perquè puguin entrar els camions -i que no s'hagin de gastar 50,000e cada any per llogar-la- i substituir la carpa en dos o tres anys. No existeix un espai com l'auditori del Camp de Mart -més gran que el Teatre Grec de Barcelona- amb un entorn i uns jardins d'aquestes característiques. Sembla mentida que durant tants anys hagi estat infravalorat.
El Centre d'Art es va presentar com un projecte dividit en tres espais i de referència a tot el territori. Com s'estructurarà?
Tarragona patia una anomalia ja que no tenia un centre d'art. Tan sols es programaven exposicions esporàdiques en un dels Tinglados del Port. Des de la Generalitat s'advertia que les ajudes que atorguen als centres d'art no eren només per a fer exposicions, sinó per disposar d'un espai artístic que faci mediació amb la societat i que generi altres activitats.
El que hem fet nosaltres és convertir la Casa Canals en el Centre d'Art, amb una part expositiva i amb un altra part on s'hi poden fer petits concerts, xerrades, etc.... La segona de les peces és la del Mercat del Fòrum, que serà un espai diàfan destinat a expressions artístiques més arriscades, que a Tarragona no arriben gaire i que generen pensament crític. Amb aquestes dues peces estarem generant un fòrum de l'art contemporani a la Part Alta, ja que també podem lligar-les amb el Museu d'Art Modern de la Diputació (MAMT) que està allà mateix i la sala La Grey, que programa exposicions amb discursos molt arriscats i avançats. En poques passes tindrem quatre espais d'art contemporani que segur que poden acabar sent un pol d'atracció entre els visitants. La Plaça del Fòrum és l'epicentre de tot i pot esdevenir “El Fòrum de l'art contemporani”. I finalment tenim el Magatzem 6 de la Tabacalera, que l'estem arreglant amb el suport de la Diputació, que disposarà d'un planta gran com a espai per exposicions de gran format i, més endavant, ens agradaria poder utilitzar les tres plantes superiors per a espais de co-working artístic, assaig de teatre i de dansa, espais per als creadors, etc....