A finals de desembre es reunia el jurat qualificador de la IV Beca de fotografia Pere Catalài i Pic  convocada per l’Institut d’Estudis Vallencs. El jurat format per Pere Queralt Sanromà, Jep Martí Baiget i José Luís Vicente Moreno, va resoldre atorgar la beca a Albert Gironès López, un cop vista la proposta i els objectius a assolir que plantejava pel reportatge a desenvolupar sobre el tema 'Valls i l'aigua' proposat en les bases de la convocatòria.

La beca, dotada amb 900 €, valora en el projecte del jove artista la globalitat i la particular sensibilitat sobre el tema a desenvolupar.

Albert Gironès és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona el 2017. En poc temps, el 2019, obté el Màster en Producció i Comunicació Cultural a la Universitat Ramon Llull.

La "península de Valls" i els seus ponts

La seva proposta fotogràfica vol girar al voltant de la ciutat pensada com a una península. Un tros de terra triangular envoltada d’aigua, pensant més aviat, en uns rajolins dèbils, prims però constants. De nord a sud, el torrent del Catllar, el de la Xamora i el del Sant Pou envolten el municipi per confluir al sud-oest d’aquest, al torrent del Puig, que desemboca al Francolí tres quilòmetres més enllà.

A partir de les vies del tren que travessen per la part nord del municipi, els rajolins (a vegades inexistents) s’amplien progressivament a causa de nombroses fonts nascudes del tall del nivell freàtic de l’aqüífer, generant uns fils d’aigua més constants. Uns fils que no només van ser motius geogràfics determinants en l’establiment de la població en el terme, creadors de complexes ecosistemes de ribera a tocar de la ciutadania o grans abastadors d’aigua tant en l’ús domèstic i agrícola com industrial des de segles ençà, sinó que també van desenvolupar una forta tasca social tradicionalment lligada als indrets amb acumulacions d’aigua, i van determinar -i continuen fent-ho- no només la configuració morfològica del poble, sinó les seves relacions amb la ciutadania.

Existeixen divuit grans, utilitzades i aparentment inamovibles estructures en forma de ponts que, salvant el desnivell de talussos, parets i erosions, permeten l’accés a la part central del municipi per sobre d’aquests torrents. Però també desenes de petites estructures de tot tipus, algunes autoconstruïdes, d’altres casuals, efímeres, canviants i poc utilitzades, que hi permeten accedir a peu, a tocar d’aigua.

L’enderroc de la majoria de ponts durant la Guerra Civil, per exemple, com a estratègia militar republicana per a dificultar l’entrada al municipi de les tropes franquistes, o la utilització de passos clandestins per entrar al municipi sense ser vist com el camí del Carme que segons la llegenda utilitzava del bandoler Joan Serra quan anava a encendre dos espelmes a l’Església del Carme després de cada assassinat, expliquen com aquesta sèrie d’accessos determinen part de la història local del municipi. Sent els punts de contacte entre aquest i la resta del planeta.

El present projecte proposa documentar amb imatges, aquesta sèrie d’estructures que permeten l’accés avui a la part central del municipi de Valls des de l’exterior del marc que generen els torrents.

Una documentació que es proposa realitzar des dels propis torrents, des del punt de vista de l’aigua, a través d’una sèrie de recorreguts de trànsit per aquests desconeguts ecosistemes vallencs.

Les fotografies resultants pretenen retratar els 18 ponts que permeten l’accés a Valls des de diferents punts del territori, així com la sèrie d’estructures autoconstruïdes anònimament, aprofitades, casuals i atzaroses en diferents indrets dels torrents, que permeten creuar-lo des d’un pla més immediat.

El treball acabat estarà exposat a l’Antic Hospital de Sant Roc.