La Secció Filatèlica, Numismàtica i del Col·leccionisme de l'Institut d'Estudis Penedesencs (IEP) ha presentat el segell commemoratiu del Vendrell com a Capital de la Cultura Catalana 2020. És un segell personalitzat de 40 x 29 mm, tarifa A, vàlid pe a trameses de cartes i postals normalitzades fins a 20 grams. Ha estat realitzat per Correus amb la col·laboració de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre i té les garanties pròpies del franqueig de Correus.
La imatge escollida per il·lustrar el segell és la plaça Vella del Vendrell amb l'ajuntament i l'església de Sant Salvador. L'acte de presentació ha tingut lloc a la mateixa plaça Vella i ha comptat amb la presència (d'esquerra a dreta) de Josep Anton Plans Ferrer, de la Secció Filatèlica, Numismàtica i del Col·leccionisme de l'IEP, Sílvia Vaquero, regidora de Cultura i Educació, i Nativitat Castejón, directora de l'Arxiu Comarcal del Baix Penedès (ACBP).
L'Institut d'Estudis Penedesencs ha elaborat un díptic informatiu del segell, en el qual s'inclou un text titulat "La plaça Vella de la vila del Vendrell", escrit per Nativitat Castejón, directora de l'ACBP, que a continuació presentem:
"La plaça Vella de la vila del Vendrell"
La plaça Vella del Vendrell, centre neuràlgic i testimoni dels esdeveniments més rellevants que han tingut lloc en aquesta vila, conserva encara el traçat irregular dels seus orígens medievals, tot i els canvis urbanístics que ha sofert al llarg de la història. Aquests canvis han afectat també la seva denominació, ja que ha conegut diversos noms: plaça, plaça pública, plaça Major, plaça de la Constitució, plaça de la República i plaça Vella, dedicada al Dr. Francisco Murillo, l’autoritat mèdica que dirigí la campanya sanitària de l’epidèmia de còlera de 1911.
En aquest espai de confluència s’hi alça l’església parroquial de Sant Salvador (1739), construïda sobre l’antic fossar, una antiga bassa d’aigua i els fonaments d’una altra església anterior més petita, al voltant de la qual van anar aixecant-se diversos establiments, com ara la carnisseria, el forn de pa i l’escrivania. D’altra banda, també hi trobem la Casa de la Vila. Al lloc que ocupa actualment hi havia antigament part del fossar i l’hospital. A finals del segle XVIII, s’hi va traslladar procedent del carrer de Mar, si bé al segle XVII s’ubicava en un edifici situat a l’altra banda de la plaça. Al llarg del temps, la Casa de la Vila ha sofert modificacions i ampliacions, com ara l’obertura de l’entrada principal (1871) i les reformes projectades per l’arquitecte Francesc Barba Masip (1878).
En aquesta plaça no hi ha mancat mai una font pública. Al segle XIX es trobava adossada a una paret de la casa de Carles de Morenes Bertran, baró de les Quatre Torres. El 1907 s’hi va instal·lar una font de pedra i ferro amb un fanal, però com que la carretera de Tarragona a Barcelona passava per la plaça, al cap dels anys es va veure la necessitat de traslladar la font a un altre emplaçament, ja que dificultava el trànsit de vehicles, de manera que el 1935 es va decidir canviar-la de lloc i adossar-la a la façana de l’església. L’embelliment de la plaça es va completar amb la plantació de dos plataners (1908-2016).
Parafrasejant l’escriptor vendrellenc Ramon Ramon i Vidales (1857-1916), la plaça Vella sempre ha estat la petita plaça de l’església, on durant les festivitats tot és animació i bullici, amb un formigueig de gent que va amunt i avall sota l’atenta mirada, des del campanar, de l’Àngel de Tobies.