Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

‘Tarragona confinada. La ciutat amagada’, la memòria gràfica del confinament al Tinglado 1

Aquesta setmana, l’Arxiu també ens acosta els primer mesos de la repressió franquista al Port

Fotografia de Pep Escoda de exposició col·lectiva ‘Tarragona confinada. La ciutat amagada’ Fotografia de Pep Escoda de exposició col·lectiva ‘Tarragona confinada. La ciutat amagada’ PEP ESCODA
Cultura Redacció Infocamp
Divendres, 25 Setembre 2020 08:25

L’exposició col·lectiva ‘Tarragona confinada. La ciutat amagada’, inaugurada el 13 de setembre, dia que coincideix amb els sis mesos de la data del decret de confinament de Catalunya, es pot contemplar al Tinglado 1 del Moll de Costa fins al 8 de novembre. Sota l’epígraf 'Homenatge, memòria i descobriment', és un itinerari fotogràfic per crear la memòria gràfica del confinament durant la pandèmia. Des del Port de Tarragona s’ha volgut retre homenatge a les persones que han prestat serveis essencials a la ciutadania amb l’objectiu d’onze fotògrafs i fotògrafes vinculats a Tarragona.

La mostra compta amb l’assessorament i coordinació de Pep Escoda qui és, a més, un dels 11 fotògrafs que exposa al Tinglado 1, juntament amb Alba Rodríguez, Cristina Serra, Montse Riera, David Oliete, Fabián Acidres, Laia Solanellas, Adrià Borràs, Àngel Ullate, Rubén Perdomo i Gerard Boyer.

Les 110 fotografies de la mostra fan una mirada panoràmica als efectes del confinament en les persones, famílies, professionals i empreses i, de manera especial, en aquells col·lectius que han estat a primera línia prestant serveis essencials. Tanmateix, és una exposició que vol fixar el record, documentar aquest període de les nostres vides per crear memòria històrica sobre el que ha significat el confinament de tota una ciutat durant gairebé dos mesos. Mirades crítiques, mirades introspectives, mirades properes... que han recorregut els carrers, les places i els espais públics mentre la ciutat romania amagada per a la majoria dels tarragonins i tarragonines.

Davant del Tinglado 1, i en record d’aquest període, s’ha plantat un xiprer i la placa que acompanya l’arbre ens diu “Per grans que siguin les inclemències, les arrels ben clavades en la nostra terra sempre troben la força per superar-les i enlairar-se amb fermesa”. L’exposició a més de mostrar els efectes de la pandèmia, vol ser una eina per a fer front els seus efectes i així el públic pot encarregar les imatges exposades i els fotògrafs destinaran el 50% de la recaptació a entitats i accions socials que lluiten contra la pandèmia.

L’horari expositiu és de dimarts a dissabtes de 10 a 13 hores i de 17 a 20 hores; i a partir de l’1 d’octubre, de dimarts a dissabtes de 10 a 13 hores i de 16 a 19 hores. Diumenges i festius d’11 a 14 hores i dilluns és tancat.

L’Arxiu ens apropa la repressió franquista

Aquesta setmana, a #Arxiportus, un blog on es publiquen els articles sobre els enginyers  directors  de la Junta d’Obres del Port de Tarragona de la qual se celebra el 150 aniversari i que ajuden a conèixer millor la història del nostre entorn portuari i de la ciutat de Tarragona, s’edita la biografia de José María Aguirre Hidalgo de Quintana (Madrid, 1892-Sant Sebastià, 1967). Enginyer de camins, canals i ports a la Universidad Central de Madrid, és nomenat director de la Junta d’Obres de Tarragona uns mesos, entre febrer i juny de 1939. En aquest curt període, Aguirre, no va redactar cap projecte, però com que era afecte al nou règim franquista, va ser el responsable de les depuracions de personal de la Junta d'Obres del Port de Tarragona en qualitat de jutge instructor.

L’any 1939, seguint la Llei de responsabilitats polítiques, incoà un seguit d’expedients de depuració a conseqüència dels quals van ser destituïdes 25 persones només el mes de febrer. Des del personal facultatiu (enginyers i tècnics) al personal obrer (gruistes, bussos, fusters, peons, xofers...). Precisament, el director que precedí a Aguirre, Rafael Gadea Loubriel, va ser víctima d'aquestes depuracions de les quals, Aguirre, fou un dels braços executors en el si de la Junta d'Obres del Port, i per aquest motiu se li concedí la Gran Cruz de la Orden del Mérito Civil.

Aguirre també, però, exercí d'enginyer. Una de les tasques més reeixides que va dur a terme fou la valoració dels danys ocasionats per la guerra en 950.000. També va fer gestions per al retorn de les grues que havien desmuntat els republicans per salvaguardar-les dels bombardejos; aquesta operació es va fer amb un vaixell confiscat, el Castillo de Gibralfaro, de l'Empresa Nacional Elcano, amb un estalvi important de costos. El mes de juny de 1939 Aguirre fou destituït com a director del Port de Tarragona i traslladat al port de Pasaia on també ocupà el càrrec de director fins a la jubilació el 1962.

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: