La inauguració de la Fira Turismar 2019, aquest divendres 21 de juny a Coma-ruga, va servir per reviure els moments que van marcar la història del balneari i dels orígens i transformació de la Coma-ruga de principis del segle XX.

El Grup de Teatre La Lira Vendrellenca va fer ahir una recreació de la inauguració del balneari Comarruga Terrasse Hotel, l’estiu del 1920. Sobre l’escenari van anar apareixent els personatges de l’època, com Joan Socias, qui va ser propietari d’aquells estanys que donarien pas a la gran urbanització: “S’ho creguin o no, en aquesta mateixa zona, just a la ribera de l’estany, hi convivien pacíficament els turistes que visitaven el balneari amb els ramats de pastura”, ens relatava Socias.

La recreació de la inauguració del balneari de Coma-ruga va atraure molts visitants del Turismar 2019: 

El ferrocarril

A continuació, va arribar la senyora Emília Girona, vídua de Jordi Miró, el propietari del primer balneari que va tenir Coma-ruga, el balneari Comarruga (1889), dos anys després de la inauguració de l’estació de ferrocarril de Sant Vicenç (1887), que connectava Valls, Reus, Sant Sadurní, Vilafranca, l’Arboç i el Vendrell. En aquells anys, la companyia de ferrocarrils oferia bitllets a preus reduïts –d’anada i tornada- durant la temporada d’estiu.

La senyora Girona el recordava així: “Aquell tren se l’anomenava el tren dels banys. El balneari del meu marit va ser el primer d’oferir a tota la zona serveis d’hidroteràpia amb raigs d’aigua i banys!! I també teníem un servei de restaurant boníssim... i una pensió complerta per només 6 pessetes! I oferíem als clients el servei de carruatge que els portava des de l’estació fins a la platja”.

El balneari i la transformació de Coma-ruga

L’aigua dels estanys del riuet de Coma-ruga va ser declarada aigua minero-medicinal pel dictamen de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona l’any 1892, Posteriorment, el 1919, van ser catalogades pel Dr. Pi i Sunyer com a aigua termal que es trobava entre 18 i 21 graus. Però no tot eren reconeixements ni flors i violes. Des del 1917, la zona també va rebre moltes denúncies per la falta de seguretat dels estanys, com se’n feien ressò els diaris de l’època: “Després de la visita de l’inspector de sanitat, aquest demanda d'immediat els estanys seguint un pla redactat per l’enginyer del ferrocarril i es prohibeix la pesca i la recollida de juncar”.

Tot i que en aquell moment, l’Ajuntament del Vendrell no tenia prous recursos per assumir una reforma d’aquelles circumstàncies, es va decretar que es posés a la venda i es subhastés aquella zona per tal que fos el nou comprador qui assumís la responsabilitat. El 21 de desembre del 1918 es va realitzar la subhasta dels estanys, que va ser adjudicada a l’únic plec presentat per Eusebi Rodón i Joan Socias, procedents de Barcelona, a un preu de 14.010 pessetes. El seu propòsit era muntar una gran societat anònima d’urbanització configurada per xalets i un gran i majestuós hotel al seu centre. La urbanització es diria “Bella Mar”, que es va constituir legalment l’any 1919.

Carme Karr, una periodista precursora dels drets de les dones

A l’escenari del Grup de Teatre de la Lira Vendrellenca seguien arribant més personatges de l’època, com la barcelonina Carme Karr, una periodista, escriptora i feminista, que va ser considerada una de les precursores de les llibertats de la dona. Una lluita que va reflectir a ‘Feminal’, el suplement de la revista ‘La Il·lustració Catalana’, que va dirigir des de 1907 fins al 1917 i on també signava amb el pseudònim “Joana Romeu”. Emília Girona explicava que “la senyoreta Karr va estar dos dies al primer balneari i diuen que és una dona molt elegant..”. Segons les cròniques, Carme Karr deia: “M’agradaria moltíssim que els meus lectors i lectores s’adonessin de la grandesa d’aquest majestuós hotel balnerari Comarruga Terrasse”.

                                                     Els personatges Joan Socias i Carme Karr: 

El mateix Joan Socias va ser l’encarregat de donar-li els detalls que necessitava la periodista barcelonina: “Aquest edifici que avui inaugurem està constituït per dos grans cossos encarats al mar i l’interior del qual està decorat d’una manera exquisida i ben elegant. I presidit per una majestuosa escala que condueix a les estàncies superiors on trobem unes confortables habitacions dotades totes elles de corrent elèctrica, aigua corrent i timbre. A més a més, disposa de nombrosos balnearis, banyadors, sales d’esbarjo i una capella dedicada a Sant Lluís”.

Carner i Picasso van fer estada al balneari

El 10 d’octubre de 1910, es va celebrar a Coma-ruga l’Aplec de la Victòria, en homenatge al senyor Jaume Carner, -advocat, polític, figura del catalanisme, jurista, regidor de l’Ajuntament de Barcelona i diputat-. La crònica de l’època explica que “hi van assistir 600 persones i, al Restaurant Miramar, es va celebrar un banquet per a 80 persones en el què hi va assistir el senyor Carner”. El 14 de juliol de 1917, el pintor Pablo Picasso es va allotjar a l’hotel amb la seva esposa d’aquell moment, Olga Khokhlova: “Les males llengües diuen que no van sortir de l’habitació”.

Una família de vilafranquins de l'època, gaudint de la seva segona residència a Coma-ruga: 

Sardanes a Coma-ruga

Els següents convidats a la inauguració del balneari del 1920 van ser els vilafranquins que tenien unes majestuoses “villes” com a segona residència. De fet, el nom del carrer Vilafranca rep aquell nom, precisament per la procedència dels seus estiuejants. Socias els van anunciar que aquell dia també tindrien sardanes “com si fos el dia del gos, que com diuen els vendrellencs, és com si fos l’endemà del dia de la Festa Major, el 26 de juliol (Santa Anna), i és tradició que es ballin sardanes aquí a Coma-ruga”.

                      Ballada d'una sardana curta perquè no es perdi la tradició: 

I mentre arribava la resta d’autoritats de l’Ajuntament del Vendrell de l'època, el grup de teatre convidava a tohtom va alçar les copes de cava per celebrar “el futur de Coma-ruga, Visca Coma-ruga”.