'Joventut més enllà. 30 anys de música en català' (La Banya Edicions, 2019) és el llibre del reusenc Jordi Sugranyes, que recull experiències, curiositats i anècdotes viscudes pel videoperiodista musical mentre enregistrava concerts de tota la geografia del nostre país. En aquest llibre, l'autor narra en primera persona i de manera cronològica la seva pròpia trajectòria. Hi apareixen 2.800 concerts i 56 comarques, que apropen al lector a més de 3.800 personatges reals (músics, mànagers, promotors, periodistes o seguidors de grups). Amb el Jordi hem volgut tenir intercanviar impressions sobre aquesta feina de formigueta que ja ha vist la llum.

J.C.: En quin moment vas decidir enumerar els concerts que enregistraves?

J.S.: La decisió d'enumerar els concerts va ser cap a l'any 2003, quan vaig intuïr que m'estava aproximant al concert núm 1000. Però apuntar-me'ls sense l'afany de comptar-los, va ser cap a finals de l'any 1988, quan tot just feia uns mesos que havia començat a anar a concerts. L'enregistrament en vídeo va ser posterior, el setembre del 1992 en motiu de la posada en marxa del primer programa de televisió.

Recollir 30 anys d'experiències i records com a aficionat a la música en català no és fàcil. Quin tipus de dades i històries expliques?

La idea d'escriure el llibre vé d'una proposta del periodista Guillem Ramos-Salvat, després d'un concert dels Brams a la Patum de Berga de l'any 2010. Un concert en el que finalment no ens hi vam trobar. Em va proposar un llibre de curiositats i anècdotes. Alhora de portar-lo a la pràctica vaig optar també per incloure-hi iniciatives rellevants de l'àmbit musical, amb l'objectiu de reconèixer-hi la tasca dels seus impulsors. De dades n'hi ha moltes, han acabat essent quatre centes pàgines molt comprimides. A banda del text pròpiament dit, també he inclòs un llistat d'efemèrides, retalls de premsa, autògrafs, o acreditacions de premsa. També un índex onomàstic on els més de 3.800 personatges reals es puden buscar.

Narres moments viscuts en 56 comarques diferents. Tenies clar que havies d'assistir en concerts de qualsevol indret?

El recompte de les comarques on han passat els fets narrats en el llibre, el vaig fer al final de tot. Quan em van proposar escriure el llibre ja havia cobert concerts en moltes d'elles. Si bé en els principis només anava a concerts al Camp de Tarragona, molt aviat em va agradar també desplaçar-me fins a altres punts de Catalunya, al País Valencià, a les Illes Balears, i a la Catalunya Nord.

En el llibre dones fe d'haver assistit en 2.800 concerts. Com ho feies per acreditar la teva estada?

El llistat de concert comptabilitzats ha estat la columna vertebral per saber quins han estat els 2.800 en què m'he basat per escriure el llibre. A partir d'aquí he fet servir també entrevistes pròpies, imatges en vídeo de fragments d'actuacions, i sobretot a partir de l'any 2004, en les anomenades “Memòries del Pompeu Korotkov”, un bloc privat que vaig escrivint l'endemà de cada concert per poder recordar amb més exactitud cada esdeveniment. Finalment des de fa uns quants anys, he anat demanant als grups que em signin un autògraf posant-hi el número de cada concert i adjuntant-hi una foto, una manera senzilla de certificar que aquell concert ha existit, i que hi he assistit.

Si algun investigador agafa el teu llibre per treure conclusions sobre la música cantada en la nostra llengua durant aquests anys, en trobarà? Em pots posar algun exemple?

Els investigadors i historiadors hi trobaran detalls que els seran de molta utilitat. A banda de que hi queda reflectida l'època de les “vaques magres” de després del boom del rock en català de meitat dels anys noranta, també veuran com les coses de mica en mica es van anar superant amb nous grups. Veuran com a principis dels anys dos mil van començar a proliferar molts concursos per a grups novells. També dono pistes de fets del moment que no són estrictament musicals, com ara de temàtica esportiva, política o metereològica.

Al principi ens consta que hi havia gent que se sorprenia de veure't comptant i posant data als concerts que enregistraves. Els músics com reaccionaven?

Fins al concert 2.000 (març del 2013) els feia gràcia que anés comptant els concerts. A partir d'aquella fita vaig notar un cert canvi en la percepció de molts músics i no músics. De la gràcia inicial va passar a un respecte i admiració.

Al llibre s'anomenen fins a 3.800 personatges reals (artistes, periodistes, promotors, mànagers, tècnics, seguidors,...). Anomenar-los a tots ha estat la part més feixuga del teu recull?

Com que l'he pogut anar escrivint sense pressa durant vuit anys, no hi ha cap part del llibre que hagi estat feixuga. El que sí que hi vaig dedicar moltes hores durant l'estiu del 2018, va ser la part de l'índex onomàstic. Vaig descobrir a germans que no sabia que ho eren, i vaig eliminar personatges duplicats. Sabia que els personatges que hi apareixen tindrien ganes de buscar-s'hi i trobar-s'hi.

Portada del llibre 'Joventut més enllà. 30 anys de música en català' (La Banya Edicions): 

Recordes alguna reacció en particular d'algun d'aquests personatges que t'hagi sorprès a tu mateix?

En el moment de posar el llibre a la venda no sabia com reaccionarien els personatges. M'he quedat sorprès en l'afany d'aconseguir una signatura dedicada per part de la gran majoria. He mirat de tractar-los amb respecte a tots. No és un llibre on vagi a fer sang, sinó a reconèixer en molts casos la tasca en què destaquen. En general estic rebent molt bona resposta.

Un cop publicat el llibre, segueixes enregistrant i comptant els concerts?

La publicació del llibre no ha canviat en absolut els meus hàbits de seguir documentant la història musical en català. També segueixo realitzant el meu programa de ràdio, i col·laborant amb d'altres.

Hi haurà segona part? O les segones parts -com diuen al cinema- mai han estat bones?

Al llibre li vaig posar el punt i final el 4 de juny de 2018. Però al cap de quinze dies vaig començar a prendre notes per a un hipotètic segon llibre. Tot dependrà de l'acceptació d'aquest primer llibre. La última paraula la tindran els lectors, i l'editor que en aquell moment del futur estigui disposat a publicar-lo.