Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

Jordi Nogués: “Aquesta novel·la vol fer un homenatge a la dona medieval”

‘L’espasa i la llavor’ és un viatge en el temps cap a la fundació de Poblet durant la repoblació de la Catalunya Nova a través de tres personatges: un cavaller, un frare i una dona que acaba sent senyora feudal

Jordi Nogués és l'autor de 'L'espasa i la llavor' Jordi Nogués és l'autor de 'L'espasa i la llavor' JOSEP CARTANYÀ
Cultura Josep Cartanyà
Dimecres, 17 abril 2019 13:42

Amb uns personatges històrics que cobren vida amb força i determinació, 'L'espasa i la llavor' reconstrueix un moment clau de la història catalana quan -després de la victòria l'any 1149 de Ramon Berenguer IV contra Al-Muzaffar a Lleida- es repoblen les terres entre l'Ebre i el Llobregat, conegudes com la Catalunya Nova.

'L'espasa i la llavor', de l'escriptor i historiador, Jordi Nogués, és una novel·la on es conjuguen el rigor històric i la voluntat de dotar els seus protagonistes d'uns ideals i d'unes ambicions que els fan molt humans. Per conèixer millor la seva obra, a InfoCamp conversem amb el seu autor, nascut a Artesa de Segre i vei de Valls des de fa molts anys.

J.C.: És el primer cop que t’enfrontes a una novel·la amb personatges històrics. Abans havies fet obres de fantasia històrica o de ficció.

J.N.: Primer vaig fer una saga de fantasia històrica en la vessant juvenil. Després vaig escriure una novel·la històrica, ‘Colosseum’, però em va tocar inventar molt, amb molta dosis de ficció. En canvi, a ‘L’espasa i la llavor’, de la trentena de personatges que tenen diàleg, 27 estan documentats i van existir de debò. Per exemple, en el cas de la Gaia –un dels tres personatges principals-, entre les coses que vaig trobar sobre la seva vida, destaca que arriba a ser senyora d’alguna cosa. I per això té la seva importància, perquè és un homenatge a la dona medieval.

Una figura molt poc coneguda...

Ella no és un personatge que surti als llibres d’història com a tal perquè era secundària. Però era neboda del comte de Barcelona, per tant, amb sang noble. El que passa és que –com també succeeix amb els homes- no és un personatge que surti als llibres d’història perquè l'acaparen el comte Ramon Berenguer IV, la Peronella, el rei Alfons,...., els tres o quatre que remenen les cireres. Però a mi sempre m’ha agradat més treballar amb els personatges secundaris de la història. M’interessa més el punt de vista social, que no pas l’èpic, el polític o el militar.

La novel·la reconstrueix un moment històric, com és la repoblació de les terres de l’anomenada Catalunya Nova. Per què és un moment tan important de la nostra història?

Aquesta novel·la s’estructura en tres grans eixos temàtics: l’homenatge a la dona medieval, la fundació del Monestir de Poblet i la repoblació de la Catalunya Nova. De fet, al 1148, els comtes catalans reconstrueixen Tortosa i, al 1149, Lleida. I queda un espai molt gran entre el Llobregat i l’Ebre, que està molt despoblat. Tota aquesta zona sud s’ha articulat sempre amb una cultura de tradició romana. Què feien els romans? Doncs  grans urbs o grans ciutats emmurallades amb un interior molt ric en grans construccions com odèons, amfiteatres, teatres, banys termals,.... i una part externa que només era utilitzada per al conreu.

I aleshores apareix el feudalisme –aquesta idea que porten els comtes catalans que neix a l’època carolíngia-, que és la descentralització del poder central. Hi continua havent una figura del poder central, la del comte de Barcelona, però té altres senyors que són tan importants com ell i que reben moltes terres i les administren sota el seu criteri. Els interessa que aquestes terres creixin molt per a cobrar més impostos i guanyar més riquesa. Aquest territori tan despoblat es comença a poblar molt amb el feudalisme. Per exemple, l’Espluga de Francolí es un llogaret petit que es converteix en un poble que es fa dir sí i senyor. O al 1163, en la refundació de Montblanc, que primer és un llogaret petit que es diu Duesaigües, després s’anomena Vila-salva i aquell any el comte rei Alfons I funda Montblanc.

Situes el Monestir de Poblet com a centre de la novel·la. En quin moment es funda l’abadia?

No hi ha la data de fundació exacta, però el primer abat és de l’any 1151. La història de la fundació arrenca l’any 1149 amb la conquesta de Lleida perquè aleshores queda tot aquest espai "net de sarraïns" i és quan es comencen a atorgar diferents cartes, diferents regalies. El comte Ramon Berenguer IV atorga unes terres a la nova ordre del Cister. Primer ho fa amb Santes Creus, que ubica inicialment en unes terres de Barcelona però els monjos no s’hi troben bé perquè consideren que hi ha massa gent i després ho trasllada al sud. Però Santes Creus triga més de 20 anys en arrelar. En canvi, amb Poblet –l’Hortus Populetus- , que agafa el nom d’una zona boscosa, Ramon Berenguer IV aconsegueix posar pau i quietud. Cal tenir present que a la mateixa la zona hi convivien els Cervera –senyors molt bel·licosos-, el Templers, els Hospitalers,.... I si el comte no hi posava una mica de pau i tranquil·litat era molt difícil que s’agermanessin perquè hi havia molts plets en aquella època. I els monjos de Poblet molts cops feien d’àrbitre entre ells.

A més de la Gaia, el pare Esteve i el cavaller Gilabert són els altres dos personatges destacats de la novel·la. Qui són?

En primer lloc necessitava un monjo que ens ajudés a explicar la fundació del monestir, el pare Esteve, que va ser abat (1188-1190). Els llibres i els documents històrics l’assenyalen com un home amb una sensibilitat especial, intel·ligent, que va ser pocs anys abat perquè el seu interès era un altre. De fet, els monjos els costa molt ser protagonistes i sempre es refereixen a la seva comunitat com una entitat anònima.

I l’altre personatge que vaig trobar és el Gilabert, un cavaller normand que anava sempre acompanyat d’uns 500 guerrers a tot arreu i un home extremadament ric, tan ric, que fins i tot feia de prestamista del comte de Barcelona. Queda clar que era un home que estava cansat de lluitar. Els seus homes es queden tots entre Tortosa i Lleida i ell els promet que, si ajuden al comte de Barcelona, es podran quedar en aquests territoris on hi fa més bon clima i hi ha noves oportunitats. I en Gilabert renunciarà als bens materials i s’acabarà convertint-se en monjo de Santes Creus. Debia ser un home extremadament generós i jo vaig aprofitar per donar-li al personatge un semblant de “Capitán Trueno” a la catalana (... somriu...) perquè és encantador en aquest sentit.

La novel·la s'estructura en tres blocs.

Efectivament. El primer bloc és “La llavor”, que fa referència a convertir en sedentària a la persona. Si parlem de repoblament, la llavor és imprescindible a l’època medieval i, alhora, és a “La llavor” quan coneixem els personatges, quan la novel·la creix. I, naturalment, per defensar aquest repoblament o per atacar-ne un altre, necessites “L’espasa”, que és el segon bloc, el més conflictiu. I, finalment, “El fruit”, que és el desenllaç final dels tres personatges: la Gaia és una dona engarjolada a l’època medieval que vol ser senyora; el pare Esteve, perquè està obsessionat en construir una església a l’alçada del Cister; i el cavaller Gilabert, que al final també acaba trobant la seva sortida a Santes Creus.

                                           Portada de la novel·la 'L'espasa i la llavor': 

Espasa i la llavor portada

Consideres que és una novel·la que transmet valors?

Els valors són els d’uns personatges que estan atrapats en un ambient que no els agrada i que el seu esperit els demana una altra cosa, però que se n’acaben sortint en èpoques dificilíssimes com la medieval, on les vides humanes no valien res. Per tant, si aquesta gent se n’ha sortit havent de lluitar molt, la idea principal és que si una cosa te la creus, la pots acabar fent. Jo mateix en sóc un exemple. Per publicar la primera saga, vaig enviar 66 correus –i 65 em van dir que no- , i he anat pujant fins que he pogut publicar la darrera novel·la en una editorial potent.

I és la primera novel·la que fas en català.

Hi tant! I potser és la que té una part més gran de Jordi (meva). El fet d’escriure-la en català li agafes un encaix molt diferent. És la teva llengua materna i et surten les coses d’una manera més natural, més com ets tu, més de dins, més arrelada a la terra de la que parles...

I què en queda avui dia d’aquella Catalunya Nova?

Quan vas al nord, per exemple, noto una diferència amb aquest territori. No és una diferència cultural, sinó que aquesta Catalunya Nova ha agafat un caire nou, com va passar als Estats Units amb el Far West. Una terra nova amb ganes de fer coses, de tenir més llibertat i capacitat de fer per sí mateixos, etc... I sí que trobo que aquesta Catalunya Nova conserva una mica aquest esperit. L’exemple de Tarragona és brillantíssim. La Tarraco romana té prop de 50.000 habitants –alguns afirmen 100.000-. Al segles VIII-IX pràcticament desapareix i queda molt despoblada i, després, torna a renéixer amb una brutalitat i amb una vitalitat enorme. Jo noto un tarannà específic de quan parles amb la gent, que és difícil d’explicar.

Una novel·la que has dedicat especialment a la Montse, la teva agent literària.

La meva agent literària o representant va creure en aquesta novel·la des del primer segon. I això em va impulsar molt. Jo li tenia una mica de pànic perquè sabia que era una novel·la que m’agafaria molt l’ànima ja que parla de Poblet, no de Babilònia, per exemple. I això fa respecte. Ella em va dir que per a aquesta novel·la necessitàvem un editor potent i així ha estat. Li vaig dedicar amb ella per aquesta fe que hi tenia des del primer moment –més que jo mateix-.

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: