L’Any Cardenal i Barraquer de Cambrils ha arribat al seu punt final després d’un programa intens de conferències, exposicions, concerts, actes religiosos, publicacions, rutes i tota mena d’activitats per posar en valor la figura i difondre la veu d’un personatge silenciat.

Ahir divendres 15 de març, la Sala de Plens de l'Ajuntament de Cambrils va acollir l’acte de cloenda que va obrir l'alcaldessa, Camí Mendoza, que va lloar la tasca feta pel Comissionat de l'Any Cardenal Vidal i Barraquer "per l'ampli programa d'actes sobre la figura d'un personatge silenciat". A continuació, el regidor de Cultura, Josep Lluís Abella, va reconèixer que l'acte "és un dia especial per a mi", tot recordant que ha estat testimoni del calendari d'actes organitzats durant més d'un any: "Destaco la professionalitat i el nivell de les persones que han participat en aquets actes, que ens han descrit com era el cardenal, una persona honesta, humil, amb capacitat de diàleg, el cardenal de la pau...".

L'alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza, a l'acte de cloenda (Ajunt. de Cambrils): 

A continuació, la doctora en Filosofia de la UB, la cambrilenca Margarita Mauri, va ser l'encarergada de fer la introducció a la presentació del llibre 'El cardenal Vidal i Barraquer, una vida en imatges', dels autors Manel Tarés i Pedro Otiña. Mauri va remarcar que, a diferència d'obres bibliogràfiques anteriors sobre la vida del cardenal, aquest llibre recull el pensament de Vidal i Barraquer a partir de fotografies ben contextualitzades, moltes d'elles inèdites. En aquest sentit, va destacar que "la imatge fixa el que el relat del passat traça de manera difosa, aquí les imatges fan una funció de mirall". La doctora va fer un repàs als trets característics de la pesonalitat i la identitat del cardenal i va acabarla seva intervenció citant algunes frases seves: "Estimeu-vos els uns als altres", "Els homes i els pobles cal amar-los no per allò que són, sinó per allò que mereixen ser davant de Déu...".

El llibre

Tot seguit, els autors del llibre 'El cardenal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, una vida en imatges' van donar alguns detalls sobre les característiques del volum. Manel Tarés va explicar que el llibre pretén ser una aproximació biogràfica la figura del cardenal, però "amb un tractament nou, en què les fotos són les fonts documentades". Aquest llibre parteix de documents fotogràfics que han de facilitar que es pugui copsar la dimensió del personatge en tota la seva magnitud: "La nostra visió és la divulgació del personatge i la seva obra", va remarcar Tarés. Les imatges sempre van acompanyades d’un breu text que permetrà al lector situar a l’espai i el temps el referent fotogràfic. 

L'historiador tampoc no va passar per alt la figura "d'home conseqüent amb els seus valors "de Vidal i Barraquer. Va citar com a exemples els problemes que va tenir el cardenal amb la dictadura de Primo de Rivera, la persecució a que va estar sotmès pel règim franquista -que el considerava un personatge incòmode davant del nacional catolicisme imperant- o que també va defensar la neutralitat de l'església durant la Segona República. Per tot plegat, "no és fàcil apropar la figura del cardenal a la gent, especialment entre els més joves i entre els laics", va afegir Tarés.

Les fotografies

L'altre autor, l'historiador i arxiver Pedro Otiña, va destacar en primer lloc que es tracta d'un llibre "accessible i de fàcil lectura per a tothom i molt visual, gràcies a les imatges". Otiña va dir que "les fotos ens transmetes emocions i molta informació, i aporten un valor afegit al que podria ser un document planer".

Pedro Otiña va recordar que aquest llibre utilitza principalment fotografies procedents del mateix arxiu de la família Vidal-Barraquer. Això ha permès als autors accedir a imatges encara inèdites que mostren els moments més importants en vida del cardenal. En aquest sentit al llibre es publiquen fotografies realitzades o atribuïdes a Josep Vidal i Barraquer, germà del cardenal arquebisbe, qui el va fotografiar sovint. Sens dubte, les fotografies d’en Josep Vidal constitueixen una font d'informació imprescindible per a conèixer la trajectòria vital del cardenal i de la família Vidal-Barraquer durant les quatre primeres dècades del segle XX.

El llibre també recull fotografies realitzades per la neboda del cardenal, Montserrat Vidal-Barraquer i Flaquer. Destaquen les realitzades després de la mort del Cardenal. Així, va documentar amb gran mestratge el treball d’afaiçonament del bust del cardenal que fou donat per la família a l'Associació d'Antics Alumnes de La Salle de Cambrils l’any 1953 o el procés creatiu de l'escultura del cardenal que s'aixeca a la plaça de l’Església de Santa Maria de Cambrils.

Montserrat Vidal-Barraquer també va documentar amb detall el trasllat de les restes mortals del cardenal des de la cartoixa de La Valsainte (Suïssa) fins a Cambrils i Tarragona, el maig de 1978. El reportatge fotogràfic resultant, del qual presentem alguna imatge en aquest llibre, és una detallada mostra d’aquest esdeveniment tan esperat per la societat cambrilenca, en particular, i tarragonina, en general.

Finalment, el llibre es complementa amb fotografies obtingudes per fotògrafs professionals que van cobrir diferents actes públics del cardenal. Citem Pere Català i Pic, que va obtenir unes imatges del cardenal en un acte a Vimbodí, així com Josep Brangulí, Frederic Ballell, Josep Maria Sagarra, Gaspar Sagarra, Josep Domingo o Carlos Pérez de Rozas, pioners dels fotoperiodisme català. En clau tarragonina destaquem les imatges d’Hermenegild Vallvé, Ramon Vallvé o la nissaga dels Torres, mentre que en clau cambrilenca destaquem les imatges de diferents actes realitzades per Josep Ortoneda i Budí i Lluís Rovira i Llurba que, juntament amb altres professionals locals, documentaren els diferents esdeveniments commemoratius relacionats amb el cardenal durant la segona meitat del segle XX.

La Sala de Plens de l'Ajuntament de Cambrils es va omplir per acomiadar l'Any Cardenal Vidal i Barraquer (Ajunt. de Cambrils): 

Balanç extraordinari

Tots els partiipants en l'acte de cloenda sense excepció van agrair i destacar la tasca fet pel Comissionat presidit per Josep Maria Panicello. En els parlaments finals, Panicello va fer un balanç positiu del conjunt d'actes celebrats a fins i fora de Cambrils (conferències, taules rodones, exposicions, visites, creació d’itineraris, la vinguda de pensadors de l’alçada d’Armand Puig o la conferència del pare Massot amb el concert de l'Esclania de Montserrat, o l’acte solemne que va tenir lloc al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat presidit pel president Quim Torra). 

Per la seva banda, l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, va voler recordar que Vidal i Barraquer "perdonà sempre els seus enemics". Per la seva part, el director general d'Afers Religiosos, Marcel·lí Joan, va batejar-lo com un cardenal “de la tercera Espanya”, com l’havia qualificat l’historiador i monjo Hilari Raguer, a la vegada que va afirmar que la Generalitat ha quedat impactada per la commemoració protagonitzada per Cambrils: “Una feina ingent i magnífica, de la que tot el país us n’està agraït”.

Una reactualització de la seva figura que el maig de 2020 pot viure un nou episodi apassionant per als investigadors amb l’apertura, ordenada pel Papa a l’Arxiu Vaticà, dels arxius de Pius XII, que va mantenir una estreta relació amb el cardenal cambrilenc.

L’alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza, tambe va anunciar en el tancament de l'acte que la família ha cedit els drets d’ús de les memòries del secretari del cardenal, Joan Viladrich, una documentació “que farà que coneguem més la figura del cardenal”. Tal com va fer fa un any durant l'inici de la commemoració, l’alcaldesa es va voler acomiadar amb un record dels nostres dies: “La presó i l’exili no van frenar l’empenta, com avui tampoc podran frenar la nostra ferma voluntat”.

L'Any s'acaba però la investigació continua

L'historiador Pedro Otiña va explicar que el treball de documentació i d'investigació sobre la vida i obra del cardenal continuarà durant molt de temps. Otiña va anunciar que el Papa Francesc va autoritzar la desclassificació dels arxius del Vaticà de l'època del Pontificat de Pius XII, durant l'etapa del cardenal Pacelli -amb qui Vidal i Barraquer va tenir molts tractes- que donaran llum a més aspectes desconeguts sobre el cardenal cambrilenc. La desclassificació dels documents està prevista pel dia 2 de març del 2020.