Com a novetat també s’allargarà el mercadet d’artesania de vidre fins les 19h del diumenge, 2 d’octubre

La III Festa del Vidre Artesà de Vimbodí i Poblet, VITRUM, inclourà, enguany, exhibicions a l’aire lliure de destacats vidriers bufadors provinents del País Basc, Segovia i Madrid, que s’afegiran a les que durà a terme el mestre vidrier vimbodinenc al Museu i Forn del Vidre de la vila. També hi haurà un repertori d’actes lúdics i culturals, adreçats a un públic eminentment familiar. Altres novetats seran un concurs d’allioli (enguany la peça estrella de VITRUM serà el setrill), una performance amb vidre i música en directe, una nova edició de l’Abraça’t al carrer de les Abraçades i altres destacades i originals sorpreses que es desvetllaran properament. La Fira tindrà lloc els dies 1 i 2 d’octubre.

Mercadet d’artesania

Com a novetat d’enguany destaca també el fet que el mercadet d’artesania en vidre i altres disciplines no finalitzarà el diumenge al migdia, sino que s’allargarà fins les 19h d’aquest dia. El període d’inscripció per instal·lar-hi parades continua obert. El full d’inscripció es pot descarregar a l’apartat de VITRUM de la web www.museudelvidre.cat i, un cop emplenat, s’haurà de retornar amb la documentació annexa mitjançant el correu electrònic Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. o bé per fax al 977 878 431, abans del 18 de setembre.

Els actes nous d’enguany s’afegiran a altres nombroses activitats ja conegudes pel públic familiar en edicions anteriors com les visites guiades, el laboratori de llum i color, tallers infantils, o el concurs de beure amb porró. La gastronomia serà un altre dels àmbits temàtics relacionats amb aquesta festa, que l’any passat va atraure més de 3.000 persones.

L’edició de la consolidació

“Encarem aquest tercer VITRUM com l’edició de la consolidació, una edició que ens ha de permetre donar a conèixer arreu la nostra tradició vidriera i el Museu del Forn del Vidre, obert tot l’any”, assenyalen l’alcalde del municipi, Joan Güell, i la regidora de Turisme, Rosa Albes.

VITRUM pretén recuperar l’esperit vidrier que va impregnar la vila durant la primera meitat del segle XX, quan van arribar a funcionar fins a quatre forns de vidre i una activitat paral·lela de revestit de garrafes amb sarga. Però la tradició vidriera al municipi de Vimbodí i Poblet és molt més remota ja que fa referència al segle XII, en plena construcció del monestir de Poblet, prop del qual s’hi van fabricar els llums i les vidrieres per a la nova abadia cistercenca. No va ser fins a principis del segle XX quan la producció vidriera va esdevenir una indústria. S’hi produïen objectes per a diferents usos com industrial, religiós o especialment d’ús domèstic. Les principals peces que sortien dels forns eren porrons, setrill i garrafes de vidre català verd i blanc. Actualment, el Museu i Forn de Vidre, en funcionament des de 1933 (el museu) i 1996 (el forn), així com la Festa del Vidre Artesà de Vimbodí i Poblet, VITRUM, donen fe d’aquest esplendorós passat vidrier.

La Universitat Nova Història va aplegar a Montblanc, durant cinc jornades, diversos investigadors que es mostren crítics amb la historiografia oficial que s'ha difós des de l'Estat

Durant segles, els catalans han estat expandits per la Mediterrània, a Sicília, Nàpols i Sardenya. En tots aquests territoris s'hi ha guerrejat però també s'hi ha negociat, conviscut, construït palaus... És possible, doncs, que en la història actual hi hagi tants pocs rastres d'aquesta prolongada presència?

Aquesta és la pregunta que es fan els membres de l'Institut Nova Història (INH) i la base sobre la qual parteixen els debats de la Universitat Nova Història, la tercera edició de la qual es va celebrar a Montblanc. Es tracta de desmuntar o, si més no, qüestionar relats del passat que, amb diverses motivacions, es considera que han estat amagats o tergiversats. I en aquest cas, es fa referència directament al poder de l'Estat espanyol d'haver creat una imatgeria històrica pròpia en què la presència catalana ha estat bandejada o silenciada. “Resulta que tots els grans navegants de la península són extremenys”, exemplifica Jordi Bilbeny, impulsor de l'INH.

Bilbeny va ser qui uns anys enrere va aixecar la llebre de la revisió històrica amb la tesi de la catalanitat de Cristòfor Colom. Precisament l'empremta catalana de la descoberta d'Amèrica també ha estat present en aquesta edició de la Universitat, però moltes de les ponències han anat a eixamplar, per exemple, la hipòtesi d'un origen vinculat a llinatges catalans de l'artista Leonardo da Vinci.

En els darrers temps Bilbeny i altres estudiosos han treballat aquest àmbit, des de les relacions familiars fins al fet que l'escut familiar dels Da Vinci el formin tres pals de la senyera, com sovint es representava en època de la Corona d'Aragó. Ara, però, s'ha aprofundit en aquesta premissa analitzant al detall, per exemple, el conegut quadre de la Mona Lisa.

Així, a la hipòtesi s'hi han afegit arguments que porten a identificar Isabel d'Aragó i Sforza, duquessa de Milà, com la model que Da Vinci, també pintor de la cort del duc de Milà durant 11 anys, va emprar per crear la Gioconda. La historiadora de l'art Maike Vogt-Lüerssen va ser una de les primeres investigadores que va palesar les semblances de la Mona Lisa amb el retrat d'Isabel de Nàpols pintat per Raffaello Sanzio. Però encara s'ha anat més lluny.

Diversos autors identifiquen els cims que apareixen al fons del quadre de Leonardo com Montserrat, una opinió que referma l'alpinista i guia de muntanya Joan Cassola. L'investigador Albert Fortuny fa un pas més i situa el pont que Da Vinci va plasmar a la part inferior dreta del seu quadre com el pont de Castellvell i el Vilar (Bages) sobre el riu Llobregat. Per reforçar el seu plantejament, Fortuny fa l'exercici de fotografiar les vistes des del castell del municipi, del segle X, per aconseguir una panoràmica amb el pont i, al fons, les muntanyes de Montserrat, talment com en el fons de l'obra. I a l'altre costat del quadre, a l'alçada de l'espatlla de la Gioconda, en diagonal al pont, hi identifica un meandre que forma el riu Llobregat a la zona.

Els treballs de l'escriptor i historiador José Luis Espejo també han estat presents a les jornades de la Universitat celebrades a Montblanc. Espejo ha estudiat amb profunditat la flora que apareix als quadres pintats per Leonardo i conclou amb el protagonisme que hi té la planta coneguda com l'orella d'ós o la Ramonda myconi. És una espècie representativa de Catalunya i de Montserrat perquè és endèmica. Sols es troba a Catalunya, Aragó, Andorra i Catalunya del Nord.

Si els artistes reflecteixen els paisatges propis a les seves obres, quina és la conclusió? “Hi ha molts plantejaments que tenen coherència”, afirma Josep Andreu, alcalde de Montblanc i amfitrió de la Universitat. I en aquest sentit, Bilbeny insisteix que les aportacions que s'han fet no es plantegen com a conclusions sinó com a elements de reflexió que, sumats, sí que poden capgirar determinades certeses.

Per això, la Universitat, a banda de continuar incidint en línies de treball que ja mantenia, ha encetat durant les jornades nous camins d'investigació. Ha estat el mateix Bilbeny qui ha llançat la pregunta: “El Bosco, era català?”

Insistents i criticats

L'INH malda en el seu objectiu, plasmat en una taula rodona: ‘Recuperar el passat per guanyar el futur'. I ho fan aliens a qui els veu com uns abduïts per teories de la conspiració o com uns separatistes que manipulen.
En la seva columna a El Punt Avui, Andreu Mas deia: “Com que els catalans encara tenim allò que en diuen la mentalitat de l'esclau [...], ens és més fàcil catalogar Bilbeny entre els conspiranoics que no pas acceptar que té raó, perquè aporta proves de la seva teoria i perquè l'han avalada alguns historiadors estrangers”.

La presentació es farà el 4 de setembre, en el marc de les Festes de la Serra

El Basilisc de Reus i la Cucafera de Tarragona apadrinaran la nova Cucafera de Montblanc, que es presentarà al setembre en el marc de les Festes de la Serra 2016 a la capital de la Conca de Barberà. Així, Montblanc recuperarà un element del seguici popular documentat a la vila des del segle XIV. La tasca de disseny i confecció realitzada pel taller reusenc Avall, guanyador del concurs convocat per a l'elaboració, es veurà per primer cop durant la mostra de gegants i bestiari del 4 de setembre, al matí, a la plaça de Sant Francesc.

El Basilisc de Reus és una figura mitològica creada l'any 2007 per l'artista reusenc Manel Llauradó. Amb cap de gall, cua de serp, ales i cos de gripau, és una de les bèsties més genuïnes de la capital del Baix Camp. De la seva banda, la Cucafera de Tarragona té un lligam especial amb la vila de Montblanc, ja que la primera referència de la figura montblanquina és, precisament, arran d'una actuació que va fer a Tarragona. D'aquesta manera, amb l'apadrinament, les cuques de Montblanc i Tarragona refermaran el vincle que les uneix i alhora se n'establirà un de nou amb Reus i el seu Basilisc.

Carros, cavalleries i també motos Vespa faran el trasllat del santuari de la Conca a Tarragona

Els portants de la ciutat de Tarragona, bo i acompanyats de la Societat de Sant Antoni de Valls, s'enfilaran a la muntanya de la Brufaganya per omplir els barrals d'aigua de les fonts i traslladar-la a la ciutat per complir la tradició de les festes patronals de Sant Magí. Hi arribaran demà, dimarts, on faran nit després de celebrar una missa i de sopar. Avui, però, i per tercer any consecutiu, a primera hora del matí també emprenen el viatge un grup de tarragonins que faran el mateix cerimonial però complint un requisit imprescindible. Ha de ser a dalt d'una moto Vespa.

Dimecres, amb les primeres clarors del dia, des del santuari de la Brufaganya, situat al terme municipal de Pontils (Conca de Barberà), la corrua dels portants de l'aigua sortirà cap a Tarragona amb els carros i cavalls, passant per Santa Perpètua de Gaià i endinsant-se a l'Alt Camp per les carreteres i camins de Querol, el Pont d'Armentera, Aiguamúrcia, Vila-rodona i Bràfim. L'endemà, dijous, el camí es reprendrà cap a Nulles per entrar al Tarragonès pel Catllar i els Pallaresos. Cap a les 19.00h, s'espera que l'aigua arribi a la plaça de la font i que comenci la programació festiva que dóna la benvinguda.

La tradició de la portada d'aigua de la Brufaganya a Tarragona està documentada de l'any 1843, tot i que probablement és molt més antiga. Al segle XX la Guerra Civil Espanyola en va interrompre la celebració, però el 1994 un grup de tarragonins va decidir recuperar-la.

El seu origen se situa entre la història i la tradició, quan l'emperador Dacià, enemic dels cristians, va ordenar que sant Magí fos degollat. El sant havia fugit de la presó però el van localitzar a les muntanyes de la Brufaganya, on feia vida d'anacoreta. Sant Magí va veure arribar els soldats assedegats, va picar amb el bastó a terra tres cops, i va fer brollar una font d'aigua. El gest no va tenir contrapartida i el van degollar un 19 d'agost de l'any 360.

L'aigua, però, va passar a tenir consideració de miraculosa i un capellà de Tarragona va encarregar anar-la a buscar amb carros i cavalleries. Així, malalts i devots que no es podien desplaçar a la Brufaganya en podien beure.

Amb una forta devoció arreu de tot el país

Sota el santuari de Sant Magí de la Brufaganya hi ha la capella de les Fonts de Sant Magí. Durant segles, poblacions com Barcelona, Tarragona, Lleida, Cervera i Igualada han anat a buscar aigua de les fonts per fer-la entrar després de manera solemne al seu municipi i repartir-la entre els veïns. A prop de la capella també hi ha un pedró dedicat a sant Magí per la ciutat d'Igualada, que dóna fe de la devoció igualadina.

El mestre igualadí farà aquest cap de setmana tres concerts al monestir en el Festival de Música Antiga

Orient-Occident: Les músiques cristianes, jueves i musulmanes en diàleg és el títol del primer dels tres concerts del IV Festival de Música Antiga de Poblet, que s'obre avui, a les 21.30 h, al monestir cistercenc. Jordi Savall i l'Hespèrion XXI, amb músics procedents de Síria, Israel, Grècia, Turquia i Armènia, i les veus de Lior Elmaleh, Gürsoy Dinçer i Katerina Papadopoulou presentaran una proposta que convida a reflexionar sobre els elements que uneixen, en la diversitat, els diferents pobles i cultures d'Orient i d'Occident.

Savall va definir la programació del festival després de fer una visita als camps de refugiats a Grècia. El músic va lamentar el paper que està tenir la comunitat europea en un drama que és humanitari però també cultural.

Per això, proposa en aquesta edició del festival un diàleg interreligiós i intercultural posant en relleu que no hi ha fronteres entre les músiques de diferents cultures. En aquest sentit, presenta un programa que demostra que ni tan sols la diferenciació entre música sacra i música profana és tan evident com podria semblar.

També com a novetat d'aquest any, a més de la plaça de l'Església del monestir, un dels escenaris serà la nau gòtica de grans proporcions, perpendicular a la nau de la basílica. Es tracta del lloc on durant segles van dormir els prop de dos-cents monjos cistercencs que van arribar a viure al monestir.

Demà el festival acostarà el públic a Diàlegs cèltics de l'antic i del nou món, que recull les tradicions cèltiques de banda i banda de l'oceà Atlàntic. Dit d'una altra manera, un programa amb peces representatives del vell i el nou continent. El concert anirà a càrrec del trio que serà format per Jordi Savall (violes), Andrew Lawrence-King (Arpa irlandesa) i Frank McGuire (Bodhran).

Per tancar el festival, diumenge es retrà homenatge a la mare de Déu d'Agost amb un repertori format per les Cantigas de santa Maria, cants i danses del Llibre vermell de Montserrat i de cants a la verge populars que aniran a càrrec dels solistes de La Capella Reial de Catalunya i l'Hespèrion XXI. El recital vol posar de manifest com la música antiga d'arrel sacra i la música d'arrel popular conviuen i s'influencien recíprocament.

Un monestir de referència en propostes de concerts d'alt nivell

En els darrers anys, el monestir de Poblet està apostant pel programa anomenat Cosmos, fonamentat en els eixos ecològic, social i cultural. I és en aquest darrer àmbit que afavoreix propostes de caràcter musical. Així, mentre que a l'estiu el Festival de Música Antiga porta cada any tres concerts diferents, en dies consecutius, del mestre Jordi Savall, a la tardor té lloc el Festival Internacional Orgues de Poblet.

Aquest últim és ja una trobada inexcusable per escoltar un orgue únic a l'Estat. A la personalitat del marc en què tenen lloc els concerts, un monestir cistercenc amb més de vuit segles d'història; s'hi afegeix la personalitat de l'instrument, una equilibrada síntesi dels elements més significatius de les diverses escoles d'orgueneria europees del període barroc fabricat a Suïssa, I finalment, la personalitat dels intèrprets que hi participen, amb enorme prestigi però poc habituals en les programacions de Catalunya.

Els dos municipis es coordinaran en les respectives cites de Safrània i Som Terra de Safrà

Els ajuntaments de Montblanc i Santa Coloma de Queralt han decidit unir esforços per impulsar el safrà. D'uns anys ençà, el cultiu d'aquest producte s'ha recuperat a Catalunya i, de manera especial, a la Conca de Barberà. Ara els dos consistoris es coordinaran en la difusió de dos esdeveniments que tenen per objectiu donar valor als productes agroalimentaris de la comarca i, molt especialment, el safrà. D'una banda, Safrània, que se celebra el primer cap de setmana de novembre a Montblanc. I, de l'altra, Som Terra de Safrà, que arribarà el cap de setmana següent a Santa Coloma de Queralt.

Abans, però, els dos municipis preparen altres activitats per atraure el públic. La primera es farà demà, divendres, i consistirà en una plantada popular de cebes de safrà. La cita és a dos quarts de deu del matí, davant l'emblemàtica font de les Canelles de Santa Coloma de Queralt, i els participants que visquin de primera mà l'experiència seran obsequiats, a més, amb un esmorzar.

La proposta esdevé el tret de sortida de la temporada. Després de la plantada de cebes i dels dos grans esdeveniments del mes de novembre, el cicle es clourà amb una collida de flors de safrà que se celebrarà a Montblanc i que també serà gratuïta i oberta a tothom. A més, posteriorment es farà un taller per aprendre el desbrinat de flors de safrà

La capital de la Conca de Barberà ja va fer l'any passat una aposta per aquest producte rebatejant la vuitena edició de la Fira de Sant Martí com a Safrània. La fira estava consolidada com un referent gastronòmic, però es va buscar un nom identificador amb els productes locals. Aquest el va proporcionar el safrà, pel procés de recuperació del cultiu, perquè està en plena floració al mes de novembre, per la seva vinculació històrica amb Montblanc i la Conca, per la presència als mitjans de comunicació i perquè se'l vincula als conceptes de proximitat, qualitat i autenticitat.

Aquest any la col·laboració entre els organitzadors de Safrània i Som Terra de Safrà es farà més evident en els dos esdeveniments. I també serà més visible en el material gràfic de difusió que s'està preparant.

Les “taules del safrà”, a la plaça de l'Om

La Conca de Barberà, la Segarra, l'Urgell i l'Anoia van ser les comarques més destacades en la producció de flor de safrà entre els segles XV i XIX. A Santa Coloma de Queralt va ser especialment rellevant el comerç que en feia la comunitat jueva de la vila. El centre de contractació era la plaça d'Avall, anomenada també plaça de l'Om, on hi havia les anomenades “taules del safrà”, que establien els preus.

El sindicat Uspac denuncia que el pla d'estiu de la policia agreuja la falta d'efectius de les comissaries de l'interior al Camp de Tarragona

El reforç policial del pla d'estiu de Salou està deixant les comissaries dels Mossos d'Esquadra de l'interior del Camp de Tarragona amb un dèficit d'agents per cobrir els serveis. “A cada torn hi una o dues patrulles de Valls, Montblanc i molts cops de Falset que s'envien de reforç”, explica Josep Miquel Milagros, portaveu del sindicat Uspac. I quan recentment la situació s'ha posat sobre la taula dels caps de la regió policial els recorden que s'han d'“ajustar a l'evident manca d'efectius”.

La situació també afecta la patrulla de trànsit de Montblanc, que, segons el sindicat, en moltes ocasions és desplaçada a Tarragona o Salou. Això provoca que “molts cops no n'hi hagi cap” a les carreteres de l'Alt Camp i la Conca de Barberà.

Segons Uspac, la falta d'efectius és una constant tot l'any però s'agreuja a l'estiu. Per això, segons el portaveu sindical, “si no hi ha una promoció l'any vinent, la situació serà alarmant”. Però, al costat d'això, també es qüestionen algunes decisions operatives, com ara que els agents de Brimo de Sabadell es desplacin a Salou mentre els ARRO de Tarragona s'envien a fer operacions de manters a Barcelona.

El sindicat opina que una solució seria oferir hores extres o hores compensades als agents que es troben en descans. Ara, la concentració dels agents i l'augment d'activitat a Salou ha comportat que en determinats moments fins i tot l'emissora els quedi col·lapsada. Per evitar-ho hi ha l'opció que la central de Reus obri un nou canal específic per als policies que presten el servei en aquest municipi costaner. Però sovint això no es pot portar a terme, un cop més “per la manca d'efectius de sala”.

De moment, ni mascaretes ni tampoc ‘Via T'

Al marge de l'evidència que no entren noves promocions al cos, Uspac atribueix la situació a moltes altres causes. Només una vintena d'agents s'han ofert voluntaris a fer la campanya d'estiu al Camp de Tarragona. També, el nou centre penitenciari “ha xuclat més agents dels que hi havia a l'antiga presó” i tot i així segueix “tocada” d'efectius, explica Josep Miquel Milagros.

Però, al costat d'això, el sindicat presenta una llista de greuges sobre les condicions laborals dels agents que poden sorprendre. Continua sense resoldre's la sol·licitud de disposar d'un Via T per part dels agents de les comissaries de Valls i de Montblanc. També els agents de la Conca de Barberà i del Vendrell han demanat mascaretes per si han d'actuar en una situació de risc químic. “Després de reclamar-ho per segon cop, ens diuen que ho estan estudiant”, diu Uspac.

L'alcalde de Montblanc considera que la vila i la comarca són molt a prop d'acomiadar-se del malson que ha suposat la crisi

El 25 de maig del 2015, l'alcalde de Montblanc, Josep Andreu, es va despertar amb un regidor i gairebé 400 vots més que en el mandat anterior. La capital de la Conca de Barberà va revalidar d'aquesta manera la gestió de la llista d'Acció Catalanista de Montblanc (ACM), que, sota el paraigua d'ERC, havia integrat a l'acció de govern bona part de la resta de grups.

El primer any del nou mandat no ha estat així i tant la CUP com CiU i FIC han optat per treballar des de fora. Andreu lamenta no haver aconseguit revalidar aquell govern d'unitat, si bé assegura que “molts dels acords s'estan prenent per unanimitat i a vegades es deixen punts sobre la taula per intentar buscar el consens”. La portaveu de la CUP, Laura Aluja, no ho veu igual i retreu al batlle un excés de personalisme i “un cert menyspreu cap a la resta de grups”.

Andreu és més optimista a l'hora de fer un balanç de la situació econòmica de Montblanc. “Ha estat l'any de la represa econòmica, en què la majoria de les fàbriques tenen més treballadors, més facturació i no n'ha tancat cap”, afirma l'alcalde, bo i remarcant que la Conca de Barberà, a hores d'ara, “és la comarca de Catalunya amb l'atur més baix”.

Al costat de la indústria, s'ha seguit fent un esforç en el pol turístic. L'accent ha recaigut en els esdeveniments i en la recuperació del patrimoni.

La CUP i CiU coincideixen a retreure, però, una falta d'atenció en el dia a dia en aspectes com ara el manteniment de la via pública. Cesc Viñas, cap del grup de CiU, posa d'exemple el fet que el primer any de govern hagi quedat marcat per la resposta a moviments veïnals per les antenes de telefonia o el projecte d'oratori de la comunitat musulmana. Per la seva banda, Aluja també incideix en assignatures pendents del govern local que no troben resposta, com és el cas de la nova seu per a l'Arxiu Comarcal.

Les claus

Turisme
La finalització de les obres de la nova oficina de turisme i agrobotiga és un dels elements bàsics en l'estratègia d'atracció de visitants de l'Ajuntament. El portal de Sant Francesc i el pont Vell s'hi sumen.
Festes de la Serra
Montblanc és a 40 dies escassos de les Festes Extraordinàries de la Mare de Déu de la Serra. El govern hi ha abocat molts esforços, perquè aquesta cita decennal sigui un èxit en tots els sentits.

Experiència per donar i per vendre

Regidor, alcalde, diputat al Congrés i al Parlament de Catalunya, senador i home de pes dins l'AMI i ERC, Josep Andreu treballa un futur relleu a la ciutat. Mai ha dit que plega, però en un ple de cartipàs se li va escapar: “Abans de plegar, vull deixar arreglat que es cobrin sous dignes.”

La capital de la Conca de Barberà acull des d'avui dilluns la tercera edició de la Universitat Nova Història

Durant els cinc primers dies d'agost, el convent de Sant Francesc de Montblanc acollirà la tercera edició de la Universitat Nova Història, la segona que es desenvolupa a la capital de la Conca de Barberà. Conferències, comunicacions, taules rodones, projecció de pel·lícules, presentacions de llibres i concerts donen cos a una cita que aplega desenes d'estudiosos que tenen un nexe en comú: posar en qüestió o desmentir el relat històric que sobre diferents aspectes ha difós l'Estat espanyol.

L'Institut Nova Història, organitzador del congrés, va ser creat fa deu anys, després que Jordi Bilbeny liderés la tesi que afirma que Cristòfor Colom, descobridor d'Amèrica per als europeus, era un noble català de Barcelona, emparentat amb la casa reial catalana de Jaume d'Urgell el Dissortat. Bilbeny va ser el primer a presentar un seguit de dades segons què el viatge de Colom va ser preparat des del Principat de Catalunya i els altres regnes de la monarquia catalana. I que les primeres exploracions, conquesta i colonització del Nou Món van ser finançades, organitzades, legislades i executades per catalans.

Segons explica el filòleg Francesc Magrinyà en la presentació d'aquesta tercera edició de la universitat, des de llavors, l'Institut Nova Història ha aprofundit les línies de recerca que sostenen que la història de Catalunya, sobretot la dels segles XV, XVI i XVII, “ha estat greument deturpada, adulterada i, al capdavall, falsificada a mans de la censura d'estat espanyola i de la censura eclesiàstica de la inquisició”. L'objectiu de Bilbeny i altres seguidors de les seves tesis és obrir al gran públic les seves troballes i “redescobrir el passat que ens va ser ignominiosament arrabassat” i “esborrat als catalans d'avui”. L'institut considera que aquesta manipulació no sols va efectuar-se en l'àmbit històric, polític i militar, sinó també l'artístic i el literari. Com a exemple, recorden que Leonardo Da Vinci tenia com a escut d'armes la senyera de tres pals, la mateixa que utilitzaven els comtes de Foix i els reis de Mallorca, vinculats genealògicament amb la reialesa catalana.

La universitat analitzarà aquests i altres aspectes en una edició que enguany presenta com a novetat l'activitat Llevant de taula. Així, cada dia, després del dinar, hi haurà un convidat que dinamitzarà la tertúlia de sobretaula. La periodista Patrícia Gabancho, Liz Castro o Uriel Bertran són alguns dels noms que hi participaran.

Montblanc i la Conca de Barberà, presents a les tesis

La Universitat Nova Història fa també una aposta per vincular aspectes històrics de caire local que acostin l'esdeveniment als veïns de Montblanc i de la Conca de Barberà. En aquest sentit, recorden que el bibliòfil montblanquí Josep Porter i Moix ja va escriure una biografia en què apuntava que Cristòfol Colom era barceloní. O que el també bibliòfil Antoni Palau i Dolcet, nomenat fill predilecte de Montblanc, va ser l'impulsor d'un seguit de conferències a l'Ateneu de Barcelona, el 1928, amb el peruà Luis Ulloa, que van esdevenir un impuls a la tesi de la catalanitat de Colom.

Aquestes rebaixes, l'associació comercial ha regalat 1.000 euros en compres entre els clients

Dissabte al matí, els guanyadors del sorteig de la Unió de Botiguers i Comerciants de Montblanc han començat una ruta de compres per la vila, amb l'objectiu de de gastar els diners del premi. L'entitat ha regalat entre els seus clients 1.000 euros en compres, repartits en cinc premis de 200 euros cadascun. El nom dels afortunats es va conèixer el dijous passat, quan es van extreure les butlletes premiades de la urna situada al vestíbul de l'Ajuntament de Montblanc. Els guanyadors, David Besora, Maria Òdena, Josefina Serra, Ma Carmen Pàmies i Mercè Casanovas, han començat la jornada amb un esmorzar, gentilesa de la UBCM, i després s'han dirigit al centre comercial de Montblanc a realitzar les seves compres. 

David Besora, premiat amb una butlleta de Ca les Bepes, ha manifestat la seva satisfacció pel premi i per l’organització de la campanya: “És molt interessant poder-te gastar el premi en un sol matí. He aprofitat per fer algunes de les compres habituals i també per algun regal”. D’altra banda, la Mercè Casanovas, compradora habitual de Queviures Maria Teresa, ha finalitzat les seva compra en aquest establiment i ha expressat la seva alegria pel premi. Ha assegurat que “quan em van trucar el dijous per informar-me del premi ja vaig planificar totes les compres que volia fer. Volia comprar alguna peça de roba, calçat i roba per la llar. Avui només he hagut d’anar a recollir-ho”.

Amb aquesta campanya, la Unió de Botiguers i Comerciants de Montblanc continua amb les iniciatives promocionals del comerç de la vila, afegint un estímul extra als bons preus de les rebaixes. En total, els 75 comerços associats han repartit 8.000 butlletes d'aquest sorteig. També s'ha regalat vals d'aparcament gratuït als clients, en col·laboració amb l'Ajuntament de Montblanc. La presidenta de l'associació, Montse Guinovart, assegura: “Estem molt satisfets de la resposta dels nostres clients a la iniciativa i, sobretot, de poder gratificar-los amb aquest premi. Tal i com ja vam fer durant la campanya de Nadal, el nostre objectiu és incentivar la compra de proximitat als establiments de Montblanc, tot potenciant-lo com a referència comercial”.

Es podrà visitar fins a l’11 de setembre al Parc de la Cova de la Font Major del municipi

‘Darwin i l’evolució’ és el títol de l’exposició que fins a l’11 de setembre es pot visitar a les cabanes prehistòriques del Parc de la Cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí. La inauguració és aquest dijous, 28 de juliol.

L’exposició es presenta en atractius plafons a través dels quals es pot realitzar un recorregut per la vida i activitat científica principal de Darwin i la importància de la teoria de l’evolució que va formular. Els àmbits principals en què s’estructura són: Vida del pare de l’evolucionisme, l’etapa de Cambridge, el viatge del Beagle; Darwin, un naturalista expert, selecció artificial i superpoblació, les seves relacions científiques amb altres naturalistes, el seu llibre ‘L’origen de les especies’ i altres línies d’investigació no tan conegudes.

Darwin

Charles Darwin va néixer el 12 de febrer de 1809 a Shrewsbury. Va estudiar uns anys Medicina a la Universitat d’Edimburg i posteriorment Teologia a Cambridge. Va realitzar un viatge per arreu del món que va durar prop de 5 anys conegut com el Beagle. Durant aquest temps, Darwin va consolidar les seves qualitats com a naturalista de camp i va recollir un munt de dades, claus per a les seves formulacions teòriques posteriors, com la teoria de l’evolució i va exposar-ho al llibre ‘El origen de las especies’. A més, però, va abordar altres línies d’investigació biològiques, destacant els seus treballs sobre botànica així com l’expressió de les emocions en l’ésser humà i els animals.

Serà del 24 al 31 de juliol i es realitzarà a diferents llocs del nucli urbà

El passat diumenge, 24 de juliol, es va donar inici a la Festa Major de Sarral, que durarà fins el 31 de juliol. Es tracta d'una festa amb un ampli ventall d'actes per a tot tipus de públic.

El tret de sortida va comptar amb el pregó al balcó de l’Ajuntament del municipi, a càrrec del conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya, Jordi Jané i Guasch.

Activitats programades

El dilluns, 25 de juliol, al Passeig del VIII Centenari, es podrà gaudir de cinema a la fresca amb el film ‘Mortadelo y Filemón’, les 21:30h. A l’endemà, serà el torn de la pel·lícula ‘8 Apellidos catalanes’. El dimecres, 27 de juliol, a les 22h, a la Sala Recreativa, hi haurà un espectacle a càrrec de ‘La Nova Trinca’ on es recordarà cançons d’altres temps. Prèviament, però, a les 19h a la Plaça del Mercat, es realitzarà una classe oberta de Zumba per a totes les edats. El dijous, 28 de juliol, es durà a terme el lliurament de medalles i diplomes als participants del curset de natació infantil. A les 20:30h, es gaudirà de la música i la poesia als balcons. Més tard, a les 22h al Passeig del VII Centenari, es comptarà amb les tradicionals havaneres i el ron cremat. Aquest cop anirà a càrrec del grup ‘Cavall Bernat’. Seguidament, a la piscina, el grup ‘Papá Canalla’ amenitzarà la velada amb música en viu.

Al dia següent, el divendres, 29 de juliol, a les 12:30 hi haurà un concert vermut amb l’actuació de Dixie Jazz, a la Sala recreativa. Per la tarda, a les 17:30h es donarà pas al concurs de truites, a la plaça del Mercat. A les 18h, l’encarregada de posar la música serà l’orquestra Selvatana. Posteriorment, a les 22h, a la Plaça del Mercat, hi tindrà lloc el Sopar del Jovent que comptarà amb el grup de música Deskontrol i Dj’s locals. Finalment, a les 24h, tornarà el ball de nit amb la orquestra Selvatana.

El dissabte, 30 de juliol, a les 12:30h, es realitzarà una cercavila i animació infantil amb el grup ‘Cars’, des de la piscina municipal. A les 13h hi haurà sardanes ab la cobla ‘Nova Blanes’. Ja per la tarda, a les 18h, es celebrarà el VI Correbars amb la Pat-xaranga Cafè, Copa i Puro. A les 24h tornarà a tenir presència el ball de nit amb l’orquestra Nova Blanes i, alhora, al Camp de futból, hi haurà una Disco Mòbil, l’actuació del conjunt ‘All Covers’ i ‘Lax’n Busto’. Finalment s’amenitzarà amb Dj’s locals.

Cloenda

Com a cloenda dels actes, el diumenge, 31 de juliol, d’11h a 14h, hi haurà parc aquàtic infantil a la piscina municipal. També es farà la inauguració de la piscina a càrrec del President de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet i Tous. A les 19:30h, tots els nens i nenes participants del casal d’estiu realitzaran un espectacle sota el nom ‘Cntem l’estiu’ i ‘Balla’m un dia’, a la Plaça del Mercat. Finalment, es gaudirà d’un sopar a la fresca i música en viu del grup ‘Dúo Zafiro’, a la piscina municipal; i, per finalitzar, a les 22:30, al camp de futbol, el Castell de Focs Artificials.

Torneig Futbol Sala

Del 25 al 27 de juliol també tindrà lloc el Torneig de Futbol Sala al Pavelló Municipal. Les semifinals i finals es jugaran de l’1 al 3 d’agost.

El festival musical i polític de les JERC du 33.000 visitants a la plana de l'Aguiló

Si en la passada edició van ser 30.000 les persones que van passar per l'Acampada Jove de Montblanc, enguany el festival politicomusical de les Joventuts d'ERC ha tancat les portes amb l'estimació de 33.000 assistents. De fet, l'organització ha habilitat la zona d'acampada amb 45.000 metres quadrats, fins a 10.000 més, ja que l'any passat van tenir maldecaps per atendre totes les sol·licituds que havien rebut.

Dijous, amb els primers acords tot just obrir el recinte, ja feia pensar en un cap de setmana de xifres rècord després que Miquel del Roig va omplir com mai la carpa Tio Canya. Al llarg del cap de setmana el vaticini s'ha acomplert amb els concerts que han ofert La Raiz, Aspencat, Oques Grasses, Green Valley, i Talco, entre més d'una vintena de bandes. I a aquestes cal afegir-hi la desena que han participat en el Música Jove 2016, que s'ha emportat JoKB.

Nascuda el 1996 a Arbúcies (Selva) en una cita que va aplegar un parell de centenars de joves, a poc a poc l'Acampada ha anat creixent i després del seu pas per Sant Celoni, ara ja ha fet nou anys a Montblanc on, segons un conveni signat l'any passat entre l'organització i l'Ajuntament, hi celebrarà almenys les tres properes edicions. La capital de la Conca de Barberà recull l'impacte de les activitats que porta als carrers i places però, també, un bon impacte econòmic.

Els actes de caire polític, també més plens

“El festival gaudeix d'una salut molt bona i el bon ambient i la combinació de festa i la lluita són els nostres secrets”, explica el director del festival, Gerard Gómez del Moral. Tanmateix, enguany els actes polítics també han tingut un gran seguiment, començant per la xerrada que va oferir Lluís Llach i que va omplir de gom a gom l'església de Sant Francesc. Durant els dies de l'Acampada hi han passat la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, el conseller de Salut, Toni Comín i la diputada al Congrés, Teresa Jordà. Tot i així, el pes d'assistència i mediàtic se l'emporta l'acte amb el president d'ERC, Oriol Junqueras, i alcalde de Montblanc, Josep Andreu.

La jornada d'aquest dissabte promou el romesco colomí acompanyat d'una sèrie d'activitats

El romesco colomí i la seva promoció seran els protagonistes de la jornada festiva d'avui a Santa Coloma de Queralt. Començarà aquest dissabte, a les 17.30hores, amb l'aplec de sardanes, amb les cobles Ciutat de Girona i Ciutat de Terrassa, que interpretaran conjuntament la sardana Romesco colomí, de Joan Làzaro.

Mentre es fa l'aplec, a les 19.00h, començarà el concurs, en el qual els participants hauran d'elaborar la millor recepta amb el bacallà, oli d'oliva, ametlles i avellanes, carquinyoli, bitxo o nyora i herbes. Un jurat format per representants de l'Ajuntament, entitats colomines i cuiners donarà el seu veredicte a les 20.00 hores. Seguidament, a les 21.00h, es farà la romescada popular i la jornada es clourà amb un ball a la fresca.