Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

Internet Infocamp Megabanner Top Rotatiu 970x300 Deixaleries 100Advertisement
InfoCamp | Arxiu de notícies de la Conca de Barberà
Gastronomia Josep Lluís Eras / El Portal Nou

La previsió és que la campanya de verema s'allargui fins a mitjan octubre

Cellers i cooperatives de la DO Conca de Barberà coincideixen a aventurar que aquest serà un any amb raïm sa i de bon procés de maduració. També avancen que el trepat, la varietat autòctona de la comarca més rústica i resistent, serà de qualitat.

Tots els cellers de la DO han començat la verema amb les varietats primerenques, com ara el chardonnay. També s'ha entrat certa quantitat d'ull de llebre, garnatxa blanca i ja es començarà amb el macabeu. Després de veremar les varietats tradicionals i, més endavant el trepat, quedarà el cabernet i la parellada per finalitzar la campanya, que es preveu que s'allargui fins a mitjan octubre.

L'estiu sec d'altes temperatures i poques precipitacions ha condicionat la producció i es preveu una quantitat de quilos semblant a la del 2015, ja que les condicions climatològiques han fet que el gra de raïm no creixi tant i no pesi. Ara bé, la qualitat serà excel·lent, assenyalen.

Art Redacció Infocamp

La III Festa del Vidre Artesà se celebrarà els dies 1 i 2 d'octubre

El compte enrere per a la celebració de la III Festa del Vidre Artesà, VITRUM, ja ha començat, i molts comerços de la vila han iniciat el guarniment dels aparadors i altres espais interiors per començar a ambientar la vila per a aquesta efemèride. Aquesta iniciativa reforça la col·laboració dels establiments amb la festa, que tindrà lloc els dies 1 i 2 d'octubre.

Els actes lúdics i culturals de VITRUM, adreçats a un públic eminentment familiar, inclouran exhibicions a l'aire lliure de destacats vidriers bufadors provinents del País Basc, Barcelona, Segòvia i Madrid, que s'afegiran a les que durà a terme el mestre vidrier vimbodinenc al Museu i Forn del Vidre de la vila. Altres novetats seran un concurs d'allioli (enguany la peça estrella serà el setrill), una performance amb vidre i música en directe, una nova edició de l'Abraça't al carrer de les Abraçades (un dels carrers més estrets de l'Estat) i altres destacades i originals sorpreses que es desvetllaran properament.

Com a novetat d'enguany destaca també el fet que el mercadet d'artesania en vidre i altres disciplines no finalitzarà el diumenge al migdia, sinó que s'allargarà fins les 19:00 h d'aquest dia.

VITRUM es caracteritza per ser un esdeveniment de caire familiar que enfila la tercera edició disposat a consolidar-se com la gran festa del vidre bufat de Catalunya.

Salut Josep Lluís Eras / El Portal Nou

Una moció presentada per la CUP al Consell Comarcal qüestiona el nou model i vol recuperar els serveis que s'han suprimit

El nou sistema d'emergències en l'àmbit extrahospitalari implantat pel SEM a l'Alt Camp no satisfà i així ha quedat palès en una moció de la CUP al Consell Comarcal que ha rebut el suport de la majoria de CiU, de representants del PSC i, en part, d'ERC i ApC. La moció demana que es mostri “el rebuig al model actual de gestió” del SEM i s'insti el Departament de Salut “a millorar aquest model i tornar a l'anterior sistema per recuperar els serveis eliminats”.

Al gener va entrar en funcionament el nou sistema i es va crear la figura del vehicle d'intervenció ràpida (VIR), format per un metge i un conductor. Aquest fa la primera intervenció i, en cas que sigui necessari un trasllat, es crida una unitat de suport bàsic avançat (SVA) o una unitat de suport vital bàsic (SVB).

La CUP ha denunciat, però, que durant els últims mesos, bàsicament de l'estiu, el VIR que atén la població de l'Alt Camp i la Conca de Barberà ha quedat sense el metge de guàrdia perquè s'ha reubicat en altres punts. Sovint els VIR de Tarragona i Reus es desplacen a atendre la població que es concentra a la costa i, per cobrir aquest forat, s'utilitza l'equip que atén les dues comarques d'interior. Així doncs, “la població de l'Alt Camp i la Conca de Barberà ha vist que en més de la meitat de dies de l'estiu no ha disposat de metge a la seva zona i, en el cas d'Alcover, això s'agreuja per la retallada de l'ambulància de suport vital bàsic en horari nocturn”.

Tant el Col·legi de Metges com el Sindicat de Metges del SEM van alertar que el nou sistema no funcionaria amb prou garanties, ja que les característiques del Camp de Tarragona no fan extrapolable el model implantat a la ciutat de Barcelona. Això encara ha quedat agreujat per la retirada d'uns recursos per cobrir altres necessitats.

Per aquest motiu, la moció es compromet a convocar els representants sindicals del SEM i del sistema sanitari de la comarca a fer una reunió informativa amb els diferents grups polítics perquè puguin aportar la seva valoració sobre el funcionament de l'actual model i les seves afectacions en els treballadors. I també fer reunions de coordinació amb les autoritats de la Conca de Barberà, per treballar aquest i altres temes sanitaris que afecten les dues comarques.

Preocupació a la Conca de Barberà

Els responsables polítics de la Conca de Barberà mai no han amagat el malestar pel nou sistema d'atenció mèdica. La comarca va expressar el seu desacord per la possibilitat que el metge que fins llavors estava a l'ambulància de suport vital avançat a Montblanc fos traslladat a Alcover, una mesura que suposava allargar el temps de resposta mèdica en punts que ja superaven els 45 minuts.

Després d'una reunió amb el Servei Català de la Salut es va passar del malestar a la preocupació. “No tan sols [el metge] no estarà situat a Montblanc, sinó que haurà de cobrir, a més de la nostra comarca, dues comarques més, amb una gran extensió de territori”, van dir.

El Departament de Salut va assegurar que amb el VIR “metges i infermeres separats cobriran més territori”. I que aquest “canvi de sistema de treball” s'havia experimentat a Barcelona, Madrid i altres països europeus com ara Dinamarca. L'explicació no va convèncer els responsables comarcals, que van insistir en l'exigència de solucions arran de les pèrdues reals de serveis mèdics”.

Diumenge, 18 Setembre 2016 19:31

Un arbre nat abans que el número pi

Medi Ambient Josep Lluís Eras / El Portal Nou

El paratge natural fa inventari i troba un exemplar de més de 450 anys

Mentre el 1557, a Gal·les, Robert Recorde emprava per primer cop en la història el signe igual en matemàtiques, a l'altra banda del continent europeu, als boscos de Poblet, naixia un pi que enguany compleix el seu 459è aniversari. De la mateixa manera que avui no podem concebre una fórmula científica sense el símbol de l'equivalència de Recorde, els biòlegs consideren que la presència d'arbres d'edat avançada en una massa forestal és imprescindible per al desenvolupament de boscos madurs i la seva biodiversitat associada. També aporta beneficis com ara l'augment de segrest de carboni de l'atmosfera i una major resiliència al canvi climàtic.

Per aquest motiu, des de principi d'any, l'equip gestor del Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet ha creat un projecte per localitzar i inventariar els arbres vells dels seus boscos. I aquesta setmana ha donat a conèixer alguns dels resultats dels treballs de camp.

Així, s'han inventariat fins a 409 exemplars que reuneixen les característiques que els defineixen com a arbres vells. Són exemplars que, principalment, creixen als llocs més inaccessibles, com ara les capçaleres dels barrancs i enmig de tarteres, fet que n'ha afavorit la conservació al llarg dels anys. D'entre aquests, l'equip ha datat quatre exemplars de més de 300 anys i un exemplar, fins ara el detectat de més edat, de 459 anys. La majoria dels inventariats són pinasses (Pinus nigra ssp. salzmannii) que es van salvar de les tallades posteriors a la desamortització del 1835 i de l'explotació forestal del segle XX que va tenir lloc al bosc de Poblet, precisament, per haver crescut en llocs d'accés complicat.

L'inventari inclou els exemplars que superen els 60 centímetres de diàmetre. Allò que es calcula amb el número pi i que, fins al 1719, Fantet de Lagny no va definir amb exactitud amb 120 decimals. Uns 160 anys després del naixement de l'arbre més antic de Poblet.

Dissabte, 10 Setembre 2016 12:21

‘Virgo serrensis, ora pro nobis'

Festa Major Josep Lluís Eras / El Portal Nou

A la pujada de la Serra de Montblanc dues dones han tret les cadires al carrer. És la seva llotja privilegiada per saludar els amics, veïns i coneguts que, de mica en mica, enfilen cap al santuari per ser testimonis de la sortida de la Mare de Déu. La seva posició també els permet fer inventari de presències i absències al pas del seguici, principalment, al pas de les autoritats. “Veus com no han vingut els de la CUP?”, comenta una a l'altra mentre desfilen alcalde i regidors de vint-i-un botó desoint la crida dels cupaires a no participar en els actes religiosos.

Les dues dones han pres dimensió de l'abast de la processó que s'iniciarà al cap d'unes hores i decideixen que, per a aquesta part de la festa, el millor serà guaitar-la des del terrat. I no l'erren. Perquè el dijous, dia de les marededéus trobades, Montblanc va viure massivament la seva cita decennal amb la Verge de la Serra.

Diu l'Al·leluia en el seu honor que “Amb el ceptre i la corona / i la Vila per altar / us triava per patrona / la Conca de Barberà.” I això explica que la Vila Ducal no sols se sorprengués per uns carrers atapeïts amb els seus habitants sinó també amb molts altres vinguts d'arreu de la comarca. I que quan el cap del seguici processional enfilava la muralla de Sant Francesc, la imatge venerada tot just acabés de fer el tomb cap al començament de la muralla de Sant Jordi. I amb les voreres plenes a vessar.

Ni uns terrenals problemes mecànics amb el vehicle que transportava la imatge, ni l'anunciat xàfec a la processó de retorn de la Verge, ahir, que havia de ser una mica més llarga seguint el recorregut de la de Setmana Santa, van emmascarar uns actes de fe que a la vegada transcendeixen el fet religiós. I possiblement, un dels motius és el que donava en Miquel, mentre feia la cervesa a la cafeteria Isama de la plaça Major, tot esperant una solució a la pana amb l'embragatge del cotxe portant que amenaçava de trastocar la celebració: “Jo no sóc creient, però la Mare de Déu de la Serra és la Mare de Déu de la Serra.”

Ahir, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, després d'assistir a l'ofici i de gaudir del cerimonial, tampoc no es va estar de mostrar-se “impressionat” per tots aquells elements que conformen avui la identitat montblanquina i que, per tant, esdevenen saba d'autoestima com a ciutat, com a comarca i com a país. I que tanmateix, fan que la devoció a la patrona local transcendeixi fins i tot el seu caràcter religiós.

I avui, Montblanc enfila un cap de setmana i recta final de la celebració, dibuixat amb un to marcadament lúdic. Serà dilluns que tocarà als montblanquins fer balanç i analitzar com de reeixida ha estat la festa que es repetirà d'aquí a 10 anys. De moment, al carrer dels Hortolans, els pares de l'Anna estaven molt satisfets perquè havien penjat la pipa que la menuda no deixava ni de dia ni de nit a la cua de la nova cuca fera. Perquè les festes també han estat, entre altres, la incorporació d'aquesta nova peça del seguici que tan aviat treu foc pels queixals com remena la mandíbula amb un ritme d'insomni per a un especialista maxil·lofacial.

La propera cita serà d'aquí a deu anys. Montblanc i el conjunt de la societat pot haver canviat molt. Però quan dues veïnes treguin les cadires a la pujada de la Serra voldrà dir que, de nou, torna a ser festa.

Festa Major Josep Lluís Eras / El Portal Nou

Centenars de veïns de la Vila Ducal i la Conca de Barberà vetllen la sortida de la imatge del santuari i l'acompanyen en la processó a l'església de Santa Maria

Molts veïns de Montblanc i molts d'altres vinguts d'arreu de la Conca de Barberà es van aplegar ahir a la tarda a la plaça de Santa Maria per enfilar el camí cap al santuari de la Serra. Allà, a dos quarts de set de la tarda, la imatge de la Mare de Déu va sortir del cambril després de deu anys i amb tots els honors simbolitzats pel ball de l'àliga i els Grallers de Montblanc.

En el jorn que el calendari dedica a les marededéus trobades, la de la Serra va rebre els honors d'un ofici solemne presidit per l'arquebisbe de Tarragona amb la Coral Flor de Lis, el Cor de Sant Joan de Lilla i els músics del monestir de la Serra. I, pels volts de les vuit del vespre, la munió de gent va iniciar la processó de baixada bo i recorrent els carrers engalanats per a l'ocasió amb el seguici popular fins a arribar a l'església de Santa Maria la Major amb una repicada manual de campanes, focs i llum. I on aquesta nit se li ha fet la vetlla, a càrrec dels barris i devots.

Societat Josep Lluís Eras / El Portal Nou

La CUP d'Alcover denuncia que el metge d'urgències és traslladat a Reus per cobrir el reforç de la costa

La CUP d'Alcover ha denunciat que en els últims mesos, principalment els d'estiu, el vehicle d'intervenció ràpida (VIR) que atén la població de l'Alt Camp i la Conca de Barberà ha quedat sense el metge de guàrdia. Segons la CUP, sovint els VIR de Tarragona i Reus són desplaçats per atendre l'increment de població de la costa i llavors “es mou el vehicle d'Alcover, que dóna servei principalment a l'Alt Camp i la Conca de Barberà, cap a l'edifici del 112 al terme de Reus o es fa desplaçar el metge”.

La formació afirma que “la població de l'Alt Camp i la Conca de Barberà ha vist que en més de la meitat de dies de l'estiu no han disposat de metge”. La situació és agreujada per la retallada de l'ambulància de suport vital en horari nocturn.

Al gener va entrar en funcionament el nou sistema d'emergències en l'àmbit extrahospitalari i es va crear la figura del VIR, format per un metge i un tècnic de transport sanitari. Aquest fa la primera atenció i en el cas que sigui necessari traslladar el pacient es fa avisant una ambulància de suport vital bàsic avançat (SVA) o suport vital bàsic (SVB), en funció de la gravetat.

El model va ser qüestionat pel Consell Comarcal de la Conca de Barberà i, segons la CUP, també el Col·legi de Metges i el Sindicat de Metges del SEM van alertar abans de la implantació que no funcionaria. “La idiosincràsia del Camp de Tarragona no fa extrapolable un model implantat a la ciutat de Barcelona”, afirma la CUP.

La formació opina que aquest vaticini ara s'està posant en evidència i per aquest motiu demana que es repensi el nou model. Això implica garantir totes les guàrdies amb presència d'un metge les 24 hores i tornar a les dotze hores nocturnes del servei d'ambulància.

Turisme Redacció Infocamp

S'observa un increment de turistes estrangers i un descens de visitants catalans

La temporada turística d'estiu arriba a la recta final amb una sensació positiva si es tenen en compte les xifres registrades a l'Oficina de Turisme de Montblanc al juliol i a l'agost. En realitat, es va arrencar amb un cap de setmana fantàstic durant la celebració de Brickània, just abans de Sant Joan. El mes de juny va marcar un nou rècord, amb 2.291 consultes ateses (7.888 persones). El juliol es va mantenir similar als dels darrers anys, amb 912 consultes ateses (2.824 persones).

Aquestes dades segueixen la tònica dels mesos de juliol que es va iniciar l'any 2011. Des de llavors mai s'ha baixat de 900 consultes. Abans hi va haver un cicle de caiguda important com a conseqüència de l'inici de la crisi. De 2001 a 2007 sempre s'havien atès més d'un miler de consultes, una xifra que des d'aquell moment només s'ha aconseguit superar un cop en els darrers nou anys (2013).

Les xifres de l'agost també són similars a les dels anys anteriors, malgrat que baixen lleugerament. S'han registrat 1.660 consultes (5.015 persones). Les xifres, en general, són satisfactòries i segueixen la tònica dels mesos d'agost dels darrers tres anys en els quals s'està veient un lleuger decreixement a partir de 2013. L'any passat entre juliol i agost es van atendre 2.704 consultes (8.199 persones) i enguany han estat 2.570 consultes (7.839 persones).

De les consultes registrades, el 39,7% eren catalans (menys que el 2015), el 25,5% espanyols (igual que l'any anterior), el 23,4% francesos (pugen notablement), el 10,2% de la resta d'Europa (també a l'alça) i l'1,2% de la resta del món (també puja). La lectura que se'n pot fer és que els catalans han baixat i ha pujat el turisme estranger. En començar la crisi es va donar un moviment invers, augmentant el català (que va deixar de fer viatges llunyans) i baixant l'estranger (que va decidir quedar-se a casa). Així doncs, es pot deduir que existeix un comportament similar als anys anteriors a la crisi.

També és destacable la xifra de visitants d'arreu de l'estat espanyol, igual que la de l'any passat, que torna a desmentir completament les previsions catastrofistes que fan alguns empresaris hotelers del litoral en relació als efectes del procés. Pel que fa a l'indret on s'allotgen els turistes atesos a l'Oficina de Turisme de Montblanc se segueix confirmant la importància del turisme de proximitat, ja que un 26,3% venien de casa seva, una xifra que ha baixat. Al Càmping Montblanc Park hi eren el 13,3% consolidant-se com l'establiment de referència de la zona. De pas, sense saber encara on pernoctarien, hi estaven el 10,3%. Des de Salou han arribat el 10,1%, confirmant-se com el primer emissor des del litoral. A Tarragona s'hi estaven el 6,2%, a Montblanc el 5,8% i a la resta de la Conca de Barberà el 5,7%.

Noves visites guiades nocturnes i en francès

Aquest estiu s'han consolidat al calendari turístic de Montblanc les visites guiades nocturnes i les visites en francès. Vist el funcionament que han tingut, sens dubte es mantindran de cara a l'any vinent. Les nocturnes s'han fet tots els divendres, amb una trentena d'usuaris. Han pogut gaudir de les vistes des de les muralles il·luminades i han passejat per carrers i places en companyia dels Guies de Montblanc. Les visites en francès s'han fet la majoria els dimecres al vespre i han tingut 144 usuaris, amb molta demanda entre els clients del Càmping Montblanc Park. Les noves visites s'han sumat a les habituals de cap de setmana que han registrat força usuaris: 151 la gastronòmica, 127 la muralla i 78 la monumental.

Punt d'Informació al Càmping Montblanc Park

Precisament al Càmping Montblanc Park s'ha desplaçat un punt d'informació cada dilluns al matí. Els professionals de l'Oficina de Turisme de Montblanc podien atendre les necessitats d'informació i d'inspiració turística que tenien els clients del càmping en iniciar estades d'una o dues setmanes a l'establiment montblanquí. Cal indicar que la major part d'aquestes consultes les realitzaven turistes que procedien de França.

Cultura Maria J. Ramos/El Punt Avui

La capital de la Conca de Barberà celebra unes festes de caràcter extraordinari, amb motiu dels 200 anys de la restauració del Santuari

Coincidint amb el dia de Santa Clara, la Comissió de les Festes de la Serra va presentar, l’11 d’agost, un programa que compta amb més de cent actes, de tipologies diferents i que espera mobilitzar el poble des d’avui i fins l’11 de setembre. Montblanc celebra enguany les Festes de la Serra, unes festes de caràcter extraordinari amb motiu dels 200 anys de la restauració del Santuari. A partir d’ara, segons va aprovar el plenari de l’Ajuntament de Montblanc l’octubre passat, les festes es faran oficialment cada deu anys (i no pas cada 25). De fet, i de manera oficiosa, les darreres festes de la Serra ja han estat decennals (el 2006 i el 1996).

Segons explica Toni Cartanyà, president de la comissió organitzadora de les Festes de la Serra 2016, la festivitat gira al voltant de tres eixos “mantenir els actes més tradicionals de les festes majors; crear activitats excepcionals que només tinguin lloc aquests dies, i celebrar els esdeveniments que giren al voltant de la figura de la Mare de Déu de la Serra”. Per això s’ha preparat un programa divers d’actes per tal que tots els públics hi puguin trobar el seu espai, “un programa que combina la música de Maria del Mar Bonet, Quico Pi de la Serra o La Gran Pegatina amb el seny de les processons; els actes culturals amb els esportius; el Seguici popular amb la moderació dels oficis”. És, justament aquesta simbiosi d’actes religiosos amb culturals, populars, esportius i lúdics el tret principal de la festa.

D’entre les propostes destaquen la baixada de la imatge de la patrona de Montblanc, una talla de 1.75 metres i 400 quilos, des de l’altiu Santuari de la Serra a l’església de Santa Maria, i el fet de romandre dins el casc emmurallat. La processó de baixada (el dia 8) i la de pujada (el dia 9) són els actes central de la festa, que arrenca avui, a les 18.30h, amb el pregó de Josep M. Campdepadrós, alcalde de Montblanc durant les Festes del Centenari de la Coronació Canònica de la Mare de Déu de la Serra del 2006.

A diferència del 2006, les processons es recolliran dintre muralla “com s’ha fet històricament i per tal que no quedi tan diluïda en un recorregut llarg per tots els barris”, apunta Cartanyà. Una altra de les novetats és que la missa del dia 8 no tindrà lloc al migdia, sinó a la tarda ”per fugir de la calor i aplegar més gent”.

Cultura Redacció Infocamp

Des del 2 de setembre i fins a l’11 de setembre es podran etiquetar imatges per al tradicional concurs d’Instagram

Els aficionats a Instagram tornaran a tenir protagonisme durant les Festes de la Serra de Montblanc, a punt de començar. A més del ja tradicional concurs, que enguany arriba a la tercera edició, s’hi suma una trobada d’Instagramers el dissabte, 10 de setembre, al matí.

Es tracta d’ una proposta d’aficionats a Instagram de Montblanc que van pensar que seria molt adient aprofitant les festes de la Serra. Es preveu acollir una vuitantena de participants i acompanyants. Es faran quatre grups que aniran en tot moment acompanyats i que visitaran tres punts principals com són les torres i el pas de ronda, l’església de Santa Maria i l’antic hospital de Santa Magdalena junt amb les lletres en ceràmica de Montblanc.

La mecànica d’inscripció és senzilla. Els igers interessats en participar cal que enviïn un correu indiciant nom i cognom, nick i sivan acompanyats (màxim un acompanyant) a l’adreça Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. creada per a l’ocasió. El període d’inscripció va del dilluns, 29 d’agost, al dimarts, 6 de setembre, encara que es tancarà si queden cobertes les 80 places.

Concurs fotogràfic

Des d’aquesta setmana es disposa de la informació necessària per participar en el tercer concurs de les Festes de la Serra de Montblanc, que cada any aprofita el seguiment d’aquesta xarxa social basada en compartir fotografies. Les bases es poden consultar a www.montblancmedieval.cat.

Per poder participar, els igers han de compartir fotos realitzades durant les Festes de la Serra que es poden del 2 a l’11 de setembre. Cal ser seguidor del compte @montblanc_medieval i utilitzar els hashtags #montblancmedival i #serra16.

Art Redacció Infocamp

Tindrà lloc el 2 de setembre a l’antiga església de Santa Magdalena

Terrània, el Festival Internacional de Ceràmica de Montblanc, celebrarà la catorzena edició els dies 23, 24 i 25 de setembre, però tindrà un primer tastet a partir del proper divendres, 2 de setembre.

Un cop finalitzi el pregó de les Festes de la Serra s’inauguraran cinc exposicions que es podran visitar durant les festes i els dies posteriors. Una d’elles forma part de la programació de Terrània, concretament la que tindrà lloc a l’antiga església de Santa Magdalena.

MADOLA

Es tracta de la ceramista barcelonina MADOLA, doctora en escultura per la Facultat de Belles Arts de Barcelona, especialitzada en peces de gran format. Una artista molt reconeguda que des de 1966 ha exposat la seva obra arreu del món. A l’inici de l’estiu es va presentar el cartell del festival on s’hi veia la seva peça ‘Santuari P-1’ que representa un forn com a símbol de la mare, del cos com a gresol.

Aquestes i altres setze peces configuren ‘Ciutats perdudes’, una exposició que es podrà visitar els dies 3, 4, 17 i 18 de setembre d’11h a 14h; i els dies 24 i 25, durant la celebració de Terrània, d’11h a 14h i de 16h a 19h.

L’espai triat ha estat l’església de Santa Magdalena. Per primer cop, l’exposició central del festival es farà en aquest espai emblemàtic. S’ha triat perquè l’obra exposada és de gran format i calia disposar d’un indret diàfan on es poguessin muntar les peces i contemplar-les amb comoditat. Es tracta d’un tipus d’obra de grans dimensions que, segons els experts, és ceràmica però també escultura, disseny o arquitectura.

Congressistes
L’exposició a Montblanc coincidirà amb la celebració del 47è Congrés de l’Acadèmia Internacional de la Ceràmica (Barcelona, 12-16 de setembre) que té com a tema central la ceràmica en l’arquitectura i l’espai públic; per la qual cosa s’espera comptar amb la visita de molts dels congressistes especialitzats.

Cultura Redacció Infocamp

Com a novetat també s’allargarà el mercadet d’artesania de vidre fins les 19h del diumenge, 2 d’octubre

La III Festa del Vidre Artesà de Vimbodí i Poblet, VITRUM, inclourà, enguany, exhibicions a l’aire lliure de destacats vidriers bufadors provinents del País Basc, Segovia i Madrid, que s’afegiran a les que durà a terme el mestre vidrier vimbodinenc al Museu i Forn del Vidre de la vila. També hi haurà un repertori d’actes lúdics i culturals, adreçats a un públic eminentment familiar. Altres novetats seran un concurs d’allioli (enguany la peça estrella de VITRUM serà el setrill), una performance amb vidre i música en directe, una nova edició de l’Abraça’t al carrer de les Abraçades i altres destacades i originals sorpreses que es desvetllaran properament. La Fira tindrà lloc els dies 1 i 2 d’octubre.

Mercadet d’artesania

Com a novetat d’enguany destaca també el fet que el mercadet d’artesania en vidre i altres disciplines no finalitzarà el diumenge al migdia, sino que s’allargarà fins les 19h d’aquest dia. El període d’inscripció per instal·lar-hi parades continua obert. El full d’inscripció es pot descarregar a l’apartat de VITRUM de la web www.museudelvidre.cat i, un cop emplenat, s’haurà de retornar amb la documentació annexa mitjançant el correu electrònic Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. o bé per fax al 977 878 431, abans del 18 de setembre.

Els actes nous d’enguany s’afegiran a altres nombroses activitats ja conegudes pel públic familiar en edicions anteriors com les visites guiades, el laboratori de llum i color, tallers infantils, o el concurs de beure amb porró. La gastronomia serà un altre dels àmbits temàtics relacionats amb aquesta festa, que l’any passat va atraure més de 3.000 persones.

L’edició de la consolidació

“Encarem aquest tercer VITRUM com l’edició de la consolidació, una edició que ens ha de permetre donar a conèixer arreu la nostra tradició vidriera i el Museu del Forn del Vidre, obert tot l’any”, assenyalen l’alcalde del municipi, Joan Güell, i la regidora de Turisme, Rosa Albes.

VITRUM pretén recuperar l’esperit vidrier que va impregnar la vila durant la primera meitat del segle XX, quan van arribar a funcionar fins a quatre forns de vidre i una activitat paral·lela de revestit de garrafes amb sarga. Però la tradició vidriera al municipi de Vimbodí i Poblet és molt més remota ja que fa referència al segle XII, en plena construcció del monestir de Poblet, prop del qual s’hi van fabricar els llums i les vidrieres per a la nova abadia cistercenca. No va ser fins a principis del segle XX quan la producció vidriera va esdevenir una indústria. S’hi produïen objectes per a diferents usos com industrial, religiós o especialment d’ús domèstic. Les principals peces que sortien dels forns eren porrons, setrill i garrafes de vidre català verd i blanc. Actualment, el Museu i Forn de Vidre, en funcionament des de 1933 (el museu) i 1996 (el forn), així com la Festa del Vidre Artesà de Vimbodí i Poblet, VITRUM, donen fe d’aquest esplendorós passat vidrier.

Dissabte, 20 Agost 2016 11:40

La Gioconda és Isabel?

Art Josep Lluís Eras / El Portal Nou

La Universitat Nova Història va aplegar a Montblanc, durant cinc jornades, diversos investigadors que es mostren crítics amb la historiografia oficial que s'ha difós des de l'Estat

Durant segles, els catalans han estat expandits per la Mediterrània, a Sicília, Nàpols i Sardenya. En tots aquests territoris s'hi ha guerrejat però també s'hi ha negociat, conviscut, construït palaus... És possible, doncs, que en la història actual hi hagi tants pocs rastres d'aquesta prolongada presència?

Aquesta és la pregunta que es fan els membres de l'Institut Nova Història (INH) i la base sobre la qual parteixen els debats de la Universitat Nova Història, la tercera edició de la qual es va celebrar a Montblanc. Es tracta de desmuntar o, si més no, qüestionar relats del passat que, amb diverses motivacions, es considera que han estat amagats o tergiversats. I en aquest cas, es fa referència directament al poder de l'Estat espanyol d'haver creat una imatgeria històrica pròpia en què la presència catalana ha estat bandejada o silenciada. “Resulta que tots els grans navegants de la península són extremenys”, exemplifica Jordi Bilbeny, impulsor de l'INH.

Bilbeny va ser qui uns anys enrere va aixecar la llebre de la revisió històrica amb la tesi de la catalanitat de Cristòfor Colom. Precisament l'empremta catalana de la descoberta d'Amèrica també ha estat present en aquesta edició de la Universitat, però moltes de les ponències han anat a eixamplar, per exemple, la hipòtesi d'un origen vinculat a llinatges catalans de l'artista Leonardo da Vinci.

En els darrers temps Bilbeny i altres estudiosos han treballat aquest àmbit, des de les relacions familiars fins al fet que l'escut familiar dels Da Vinci el formin tres pals de la senyera, com sovint es representava en època de la Corona d'Aragó. Ara, però, s'ha aprofundit en aquesta premissa analitzant al detall, per exemple, el conegut quadre de la Mona Lisa.

Així, a la hipòtesi s'hi han afegit arguments que porten a identificar Isabel d'Aragó i Sforza, duquessa de Milà, com la model que Da Vinci, també pintor de la cort del duc de Milà durant 11 anys, va emprar per crear la Gioconda. La historiadora de l'art Maike Vogt-Lüerssen va ser una de les primeres investigadores que va palesar les semblances de la Mona Lisa amb el retrat d'Isabel de Nàpols pintat per Raffaello Sanzio. Però encara s'ha anat més lluny.

Diversos autors identifiquen els cims que apareixen al fons del quadre de Leonardo com Montserrat, una opinió que referma l'alpinista i guia de muntanya Joan Cassola. L'investigador Albert Fortuny fa un pas més i situa el pont que Da Vinci va plasmar a la part inferior dreta del seu quadre com el pont de Castellvell i el Vilar (Bages) sobre el riu Llobregat. Per reforçar el seu plantejament, Fortuny fa l'exercici de fotografiar les vistes des del castell del municipi, del segle X, per aconseguir una panoràmica amb el pont i, al fons, les muntanyes de Montserrat, talment com en el fons de l'obra. I a l'altre costat del quadre, a l'alçada de l'espatlla de la Gioconda, en diagonal al pont, hi identifica un meandre que forma el riu Llobregat a la zona.

Els treballs de l'escriptor i historiador José Luis Espejo també han estat presents a les jornades de la Universitat celebrades a Montblanc. Espejo ha estudiat amb profunditat la flora que apareix als quadres pintats per Leonardo i conclou amb el protagonisme que hi té la planta coneguda com l'orella d'ós o la Ramonda myconi. És una espècie representativa de Catalunya i de Montserrat perquè és endèmica. Sols es troba a Catalunya, Aragó, Andorra i Catalunya del Nord.

Si els artistes reflecteixen els paisatges propis a les seves obres, quina és la conclusió? “Hi ha molts plantejaments que tenen coherència”, afirma Josep Andreu, alcalde de Montblanc i amfitrió de la Universitat. I en aquest sentit, Bilbeny insisteix que les aportacions que s'han fet no es plantegen com a conclusions sinó com a elements de reflexió que, sumats, sí que poden capgirar determinades certeses.

Per això, la Universitat, a banda de continuar incidint en línies de treball que ja mantenia, ha encetat durant les jornades nous camins d'investigació. Ha estat el mateix Bilbeny qui ha llançat la pregunta: “El Bosco, era català?”

Insistents i criticats

L'INH malda en el seu objectiu, plasmat en una taula rodona: ‘Recuperar el passat per guanyar el futur'. I ho fan aliens a qui els veu com uns abduïts per teories de la conspiració o com uns separatistes que manipulen.
En la seva columna a El Punt Avui, Andreu Mas deia: “Com que els catalans encara tenim allò que en diuen la mentalitat de l'esclau [...], ens és més fàcil catalogar Bilbeny entre els conspiranoics que no pas acceptar que té raó, perquè aporta proves de la seva teoria i perquè l'han avalada alguns historiadors estrangers”.

Cultura Josep Lluís Eras / El Portal Nou

La presentació es farà el 4 de setembre, en el marc de les Festes de la Serra

El Basilisc de Reus i la Cucafera de Tarragona apadrinaran la nova Cucafera de Montblanc, que es presentarà al setembre en el marc de les Festes de la Serra 2016 a la capital de la Conca de Barberà. Així, Montblanc recuperarà un element del seguici popular documentat a la vila des del segle XIV. La tasca de disseny i confecció realitzada pel taller reusenc Avall, guanyador del concurs convocat per a l'elaboració, es veurà per primer cop durant la mostra de gegants i bestiari del 4 de setembre, al matí, a la plaça de Sant Francesc.

El Basilisc de Reus és una figura mitològica creada l'any 2007 per l'artista reusenc Manel Llauradó. Amb cap de gall, cua de serp, ales i cos de gripau, és una de les bèsties més genuïnes de la capital del Baix Camp. De la seva banda, la Cucafera de Tarragona té un lligam especial amb la vila de Montblanc, ja que la primera referència de la figura montblanquina és, precisament, arran d'una actuació que va fer a Tarragona. D'aquesta manera, amb l'apadrinament, les cuques de Montblanc i Tarragona refermaran el vincle que les uneix i alhora se n'establirà un de nou amb Reus i el seu Basilisc.

Pàgina 142 de 155

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

Segueix el nostre canal de Telegram 

Per rebre en temps real els titulars d'InfoCamp 

telegram1

Consentiment per al tractament de dades personals:

Iniciatives de comunicació del Camp de Tarragona S.L., és el Responsable del Tractament de les dades personals de l'Usuari i l'informa que aquestes dades seran tractades de conformitat amb el que disposa el Reglament (UE) 2016/679 de 27 d'abril de 2016 (GDPR), per la qual cosa li facilita la següent informació del tractament:

Finalitat del tractament: Subscripció al butlletí informatiu.

Criteris de conservació de les dades: Es conservaran mentre hi hagi un interès mutu per mantenir la subscripció al bloc.

Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers, excepte per obligació legal.

Drets que assisteixen a l'usuari: dret a retirar el consentiment en qualsevol moment. Dret d'accés, rectificació, portabilitat i supressió de les seves dades i de la limitació o oposició al seu tractament. Dret a presentar una reclamació davant l'Autoritat de Control (www.aepd.es) si considera que el tractament no s'ajusta a la normativa vigent.

Dades de contacte per exercir els seus drets: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..

icona missatge de correu electrònic

Butlletí de titulars

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu:

Privacitat:
  •  
Consentiment per al tractament de dades personals:

Iniciatives de comunicació del Camp de Tarragona S.L., és el Responsable del Tractament de les dades personals de l'Usuari i l'informa que aquestes dades seran tractades de conformitat amb el que disposa el Reglament (UE) 2016/679 de 27 d'abril de 2016 (GDPR), per la qual cosa li facilita la següent informació del tractament:

Finalitat del tractament: Subscripció al butlletí informatiu.

Criteris de conservació de les dades: Es conservaran mentre hi hagi un interès mutu per mantenir la subscripció al bloc.

Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers, excepte per obligació legal.

Drets que assisteixen a l'usuari: dret a retirar el consentiment en qualsevol moment. Dret d'accés, rectificació, portabilitat i supressió de les seves dades i de la limitació o oposició al seu tractament. Dret a presentar una reclamació davant l'Autoritat de Control (www.aepd.es) si considera que el tractament no s'ajusta a la normativa vigent.

Dades de contacte per exercir els seus drets: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..