Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

InfoCamp | Arxiu de notícies de la Conca de Barberà
Cultura

La Festa de Vidre Artesà programa exhibicions de vidre bufat, el mercat d'artesania i 50 actes diversos

Les exhibicions de vidre bufat, el concert de txalaparta de vidre i fusta, els concursos de beure amb porró i amb càntir, o la trobada Abraça't 2.0 al carrer més estret de l'Estat han estat alguns dels actes més multitudinaris de VITRUM. Aquesta segona edició de la Festa del Vidre Artesà de Vimbodí i Poblet ha reivindicat i posat en valor la tradició vidriera del municipi de Vimbodí i Poblet mitjançant nombrosos
actes festius adreçats a tota la família.

El Museu i Forn del Vidre de Vimbodí ha estat l'epicentre d'un certamen que s'ha desenvolupat al llarg de la plaça Major, on s'han ubicat les parades d'artesania en vidre (vitrofusió, vitrall, tifanny, joieria...); la plaça de les Orenetes, amb altres productes d'artesania variada i alimentació; al Museu i Forn del Vidre, amb demostracions del mestre vidrier Paco Ramos i visites guiades, i en altres múltiples espais de la vila. A l'àrea de lleure de les Fonts del Gorg s'hi han dut a terme les demostracions de vidre bufat a càrrec dels mestres vidriers Xus Redondo i Rafa Abdon, procedents del municipi valencià de l'Olleria, que, com en el cas de Vimbodí i Poblet, destaca per la seva tradició vidriera. En aquest mateix espai, dissabte a la nit s'hi va celebrar un multitudinari concert de txalaparta, a càrrec de Tarragonako Txalaparta i la seva txalaparta de vidre i fusta, concert que fusiona la fusta d'aquest instrument tradicional del País Basc i el vidre.

Altres activitats destacades han estat el taller de sons, el laboratori de vidre i llum, els tallers infantils, l'esmorzar i el vermut popular o l'exposició de sifons antics procedents del museu de l'empresa lleidatana de begudes La Flor de Vimbodí. D'altra banda, diferents restaurants de la vila i del monestir de Poblet s'han omplert aquest cap de setmana gràcies a la iniciativa Cuina VITRUM, que ha ofert menús temàtics a l'entorn del vidre.

L'alcalde de Vimbodí i Poblet, Joan Güell, i la regidora de Turisme i del Museu i Forn del Vidre, Rosa Albes, han valorat molt satisfactòriament aquesta segona edició de la festa: «La gran afluència de visitants i l'èxit dels diferents actes programats ens encoratgen a continuar endavant amb una festa amb la qual posem en valor la nostra tradició vidriera, tot convertint-la en un actiu festiu i cultural a l'abast de tothom», han
destacat. L'alcalde ha ressaltat especialment la gran col·laboració de totes les entitats del municipi, un suport que ha estat clau en l'èxit de la festa.

Una tradició arrelada

La tradició vidriera a Vimbodí i Poblet es remunta al segle XII, en què van existir un forn de vidre a la zona de Nerola on es fabricaven llums per al monestir de Poblet, aleshores en construcció. La producció vidriera va esdevenir una indústria a primers del segle XX i fins als anys 50, un període en què van arribar a funcionar fins a quatre establiments de fabricació de vidre. S'hi produïen objectes per a diferents usos: industrial, religiós, decoratiu, agrícola i especialment d'ús domèstic. Les principals peces que sortien dels forns de vidre eren porrons, setrills i garrafes de vidre català verd i blanc, i també càntirs, salers, abeuradors de canaris, ratetes i altres peces d'artesania. Actualment, el Museu i Forn del Vidre, en funcionament des de 1993 (el museu) i 1996 (el forn), així com la Festa del Vidre Artesà de Vimbodí i Poblet, VITRUM, donen fe de l'esplendorós passat vidrier de la vila.

Societat

VITRUM ofereix un mercat artesanal i una cinquantena d'actes festius de caire familiar a l'entorn de la tradició vidriera

La segona edició de la Festa del Vidre Artesà de Vimbodí i Poblet, VITRUM, s'iniciarà aquest dissabte al matí, amb les primeres demostracions en
directe de vidre bufat, a càrrec de destacats mestres vidriers de Catalunya i del País Valencià. Des d'aleshores i fins diumenge al migdia, se succeiran una cinquantena d'actes populars i festius relacionats amb la tradició vidriera que tant de nom va donar a aquest municipi de la Conca de Barberà a la primera meitat del segle passat.

El programa (es pot consultar a www.museudelvidre.cat) inclou el mercat de vidre, amb parades de venda i demostració de diferents tècniques (vitrofusió, vitralls, joieria o pintura sobre vidre) i també de productes alimentaris. Tampoc no hi faltarà el concurs de beure amb porró amb estil, un acte que va tenir molta acceptació en la passada edició i al qual enguany s'hi suma el concurs de beure amb càntir. Música amb instruments de vidre, l'esmorzar i el vermut popular, les visites guiades al Museu i Forn del Vidre o els tallers infantils són altres activitats destacades de la festa, com també ho és l'exposició de sifons antics procedents del museu de l'empresa lleidatana de begudes La Flor de Vimbodí. Cal esmentar, així mateix, l'activitat Abraça't, que tindrà com a escenari el carrer de les Abraçades, que amb 91 cm d'ample és un dels més estrets de l'Estat. 

VITRUM està organitzada per l’ajuntament del municipi amb la col·laboració d’entitats locals, empreses i particulars. En aquest sentit, els diferents actes programats compten amb el suport i coorganització del Grup de grallers i geganters La Palanca, el Grup de Country May Cansat’s, la Societat Coral Veu de la Terra, l'Associació Juvenil Somdepoble, l'Associació de Dones de Vimbodí i Poblet, l'escola pública Mare de Déu dels Torrents, l'associació de mares i pares d'aquest mateix centre, la llar d'infants Les Orenetes, l'escola de pintura Damià Roig, Càritas, El teatre cinema Foment, Cal Pont, Paco Ramos, Júlia Canela i l'empresa lleidatana de distribució de begudes La Flor de Vimbodí. El certamen compta, a més, amb el suport de l'Associació Catalana de les Arts del Vidre, del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya, depenent de la Generalitat; del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona; del Consell Comarcal de la Conca de Barberà i de la marca Ruta del Cister.

Cultura

El Festival Internacional de Ceràmica de Montblanc rep més de 6.800 visitants, que han fet una despesa superior als 21.000 euros

La ceràmica artística ha atret, aquest cap de setmana, 6.800 visitants en el marc del Festival Internacional de Ceràmica Terrània, que Montblanc ha convertit en una referència mundial en aquesta disciplina des que es va posar en marxa, el 2003. Els organitzadors consideren satisfactòries les xifres d'assistència atesa la coincidència amb la jornada electoral. Sobretot si es té en compte que les vendes de ceràmica s'han incrementat respecte als darrers anys i s'han situat en 21.200 euros, que “indiquen una tendència positiva en el consum dels assistents al festival”.

El paper protagonista d'aquesta edició s'ha reservat a la ceramista catalana Maria Bofill, amb l'exposició central a la sala Sant Miquel de l'església de Sant Francesc, titulada Colors de la terra i de l'aigua. L'espai expositiu, però, a banda dels artistes catalans, ha inclòs una nodrida representació internacional, amb ceramistes de França, Lituània, el Regne Unit, Txèquia i l'Estat espanyol.

La lituana Lina Bekeriené ha estat la guanyadora del premi a la millor unitat artística presentada, en un certamen en què el jurat el formen els mateixos ceramistes participants. Lídia Serra, de Sant Pere de Ribes, va ser la finalista i els txecs Vladimir Groh i Yasuyo Nishida, guanyadors el 2011, van ser escollits en tercera posició.

Entre els actes paral·lels a l'exposició, els organitzadors han destacat especialment la bona rebuda de la recuperació de l'espectacle central del festival, una performance raku punk del ceramista francès Jean-François Bourlard amb l'acompanyament del grup musical Hot Flowers. També han reeixit els tallers infantils coordinats per l'Escola d'Art de Valls, els de raku amb Montse Llanas i microraku amb Núria Soley, i les demostracions de Lídia Serra, Anna Maria Redón, Rui Gassen, Ramon Fort i Eva López.

Societat

El Departament d’Agricultura espera que comenci la temporada per establir quin serà el calendari final d’aplicació

El carnet de boletaire s'aplicarà enguany únicament al Paratge Natural de Poblet (Conca de Barberà), segons han assegurat des del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Això significa que aquest any la regulació no s'aplicarà al Ripollès, al Parc Natural de l'Alt Pirineu i al Parc Natural dels Ports.

El pla pilot de recol·lecció de bolets es va aplicar per primer cop el 2012 a Poblet. L'any passat, la Generalitat el va estendre a tres noves zones: el massís de l'Orri (Pallars Sobirà i Alt Urgell), al municipi de Setcases (Ripollès) i als Ports (Baix Ebre i Montsià) amb uns carnets gratuïts.
Per a aquest any, però, el carnet de boletaire no s'exigirà en aquests tres espais atès que no s'ha enllestit la normativa reguladora. Aquesta requereix el consens entre diverses parts, entre les quals els ajuntaments. I el fet que s'hagin celebrat recentment les eleccions i s'hagin constituït fa poc les noves alcaldies ha estat un dels motius pel qual aquesta normativa no s'ha pogut desenvolupar. “Es prepararà i s'aplicarà després de l'estiu que ve”, assenyalen des del Departament.

Gerard Sabarich, alcalde de Rialp (Pallars Sobirà) assenyala que ja s'han mantingut contactes amb el Departament d'Agricultura i els responsables del Parc Natural de l'Alt Pirineu, dins del qual es troba el massís de l'Orri, per a l'aplicació del carnet. “Estem disposats que s'apliqui si s'incorporen algunes de les nostres propostes”, explica, com la regulació del trànsit, que hi hagi una limitació que no massifiqui el bosc i que sigui gratuït per als residents i aquells que hi tenen segones residències perquè no sigui una càrrega. La finalitat, segons l'alcalde, és que esdevingui un recurs turístic. Un altre element important és que la taxa que s'apliqui en el futur als boletaires reverteixi a la muntanya ja sigui fent gestió de neteja dels boscos o condicionant les pistes forestals.

Sabarich veu en part positiu que la mesura no s'apliqui aquest any. “Tindrem un any més per conscienciar els usuaris”, assenyala, atès que ja hi ha instal·lada la senyalització amb la informació.

D'altra banda, en el cas de l'espai de Poblet existeix una normativa reguladora aprovada per la Generalitat l'any 2012 de dos anys de durada. Atès que no es va poder aplicar l'any 2013 per la mala temporada de bolets que hi va haver, es va prorrogar fins al 2015. Aquesta normativa també estableix el preu públic i les condicions en què es concedeixen les autoritzacions.

La zona de regulació abasta un total de 3.520 hectàrees del Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet que es troben principalment al terme de Vimbodí i Poblet però que també s'estenen als termes de l'Espluga de Francolí, Montblanc i una petita zona de Prades.

Enguany la campanya encara no s'ha posat en marxa en espera de la primera brotada, segons el Departament d'Agricultura. La primera temporada d'aplicació del carnet, que va durar un total de 61 dies, es van donar 2.158 autoritzacions, de les quals 1.725 eren veïns de la zona, 248 forasters, 107 jubilats i 78 menors de 14 anys. La gran quantitat d'autoritzacions sol·licitades anaven destinades als boletaires locals, que van representar un 79,91% del total d'autoritzacions.

En total, tots aquests permisos van suposar uns ingressos de 4.290 euros. La junta rectora del paratge natural va acordar destinar-los íntegrament a la promoció i difusió micològica amb un nou punt d'informació i d'expedició de carnets a l'entrada de Plans de Sant Joan. També a la conservació micològica a través de la instal·lació de sensors de temperatura i humitat del sòl i l'aire a la xarxa de parcel·les de seguiment de la producció i diversitat micològica gestionada pel Centre Tecnològic Forestal.

Durant aquest període el cos d'Agents Rurals va realitzar un total de 12 controls i 114 inspeccions. Aquests van ser de caràcter informatiu per fer saber als boletaires la regulació que s'aplica a la zona i indicar el lloc d'expedició de carnets en cas que no el tinguessin.

Entre 10 euros la temporada i 3 euros per una jornada

El preu públic establert per obtenir l'autorització de recol·lecció de bolets està fixat en 10 euros temporada per a persones més grans de 18 anys i 5 euros per temporada per a edats compreses entre els 14 i 17 anys així com als jubilats. Les persones que tenen la condició de veïnatge tenen una bonificació del 90 per cent, i, per tant, el cost és d'1 euro la temporada. Amb el carnet de boletaire es disposa d'autorització per collir-ne un màxim de 6 quilos per persona i dia. Els sol·licitants reben un document acreditatiu nominal que permet collir bolets durant tota la temporada.

Les zones autoritzades estaran senyalitzades i les infraccions se sancionen segons les lleis forestals. La vigilància es fa mitjançant el cos d'Agents Rurals del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

Segons l'administració, l'objectiu principal del pla de regulació és més educatiu i pedagògic que amb ànim recaptatori. La finalitat és que el boletaire aficionat que practiqui l'activitat compleixi les recomanacions i les bones pràctiques, i reconegui les diverses varietats. A més també es faciliten als usuaris consells de com s'han de collir, netejar i conservar els bolets comestibles abans del consum.

Cultura

La remesa inicial conté un centenar de les prop de 900 caixes amb documentació que quedaran dipositades al monestir


El monestir de Poblet va rebre ahir, provinent de la Universitat de Barcelona, la primera part de l'important llegat del prestigiós historiador britànic Paul Preston, que quedarà dipositat al Palau de l'Abat. La remesa inicial conté a l'entorn d'un centenar de caixes de les prop de 900 que està previst que arribin abans de finals d'any i que contenen nombrosos documents, notes, manuscrits, mecanoscrits i llibres de l'historiador. El trasllat d'aquests arxius ha estat possible gràcies a la col·laboració del Catalan Observatory de la London School of Economics, l'Ajuntament de Barcelona, el Centre d'Estudis Històrics de la Universitat de Barcelona i el monestir de Poblet.

A partir d'aquest moment, s'inicia també un procés de catalogació que pot acabar en un termini d'un any i mig. Serà llavors quan el conjunt de la documentació que haurà estat dipositada podrà ser consultada pels investigadors.

L'acte en què es va oficialitzar la cessió del llegat de Preston es va fer el 20 d'abril al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. I va ser durant la cerimònia que es va revelar que havia estat el llavors tinent d'alcalde d'Hàbitat Urbà de l'Ajuntament barceloní, Antoni Vives, qui va suggerir a Paul Preston que el monestir de Poblet seria un bon espai per dipositar-hi el conjunt de la documentació. Aquest hi va accedir perquè es tractava d'un “lloc segur” on poder dipositar el seu llegat.

Actualment, el monestir de Poblet ja disposa, entre d'altres, de la documentació de l'arxiu Montserrat Tarradellas i Macià i de l'arxiu de la Casa Ducal de Medinaceli a Catalunya. També s'hi poden trobar una cinquantena de donacions de persones que van ser coetànies de l'expresident Tarradellas. Segons assenyala la directora de l'arxiu Montserrat Tarradellas, Montserrat Catalan, la documentació que ara aporta Paul Preston esdevindrà “molt significativa per a l'estudi de la República, la Guerra Civil, l'exili, el franquisme i la transició”.

Un hispanista de referència per al segle XX

Paul Preston és catedràtic d'història contemporània d'Espanya i director del Centre Cañada Blanch per a l'Estudi de l'Espanya Contemporània de la London School of Economics. Ha dedicat la seva vida a l'estudi de la història hispànica contemporània i és autor d'un gran nombre d'obres sobre la Guerra Civil, la dictadura de Franco i la transició, a més de biografies. Obres que el pare abat de Poblet, Josep Alegre, va reconèixer que, durant la seva lectura, li havien robat moltes hores de son.

Turisme

L’Oficina de Turisme ha registrat 961 consultes i ha atès a 2.916 persones

La temporada d’estiu ha començat prou bé a la capital de la Conca de Barberà. L’Oficina de Turisme de Montblanc ha atès aquest mes de juliol unes 3.000 persones, unes xifres prou satisfactòries que fan que el municipi tanqui el mes amb una bona xifra de visitants. La xifra encara té més valor si es té en compte les altes temperatures que s’han registrat, que sovint propicien una baixada del turisme d’interior per un increment del turisme costaner.

De les 961 consultes realitzades per l’Oficina de Turisme de Montblanc, un 31,6% eren catalans, un 29,9% francesos, un 20,4% espanyols, el 15,2% de la resta d’Europa i un 2,9% de la resta del món.

Esports

L'espluguina Noe Gaya, afectada per una lesió cerebral, ha assolit exitosament el repte i ha completat els 5km gràcies a una cadira especial

L’atleta marroquí Abderrahim El Jaafari ha sigut el vencedor de la 38a Cursa Popular de l'Espluga de Francolí en categoria masculina, completant el recorregut amb un temps de 49 minuts i 7 segons. Ricard Pastó ha estat el segon classificat de la prova, completant-la amb un temps de 50 minuts i 34 segons i Juanma Álvarez ha quedat tercer (50 minuts i 43 segons).

La guanyadora en la categoria femenina ha estat Eva Ribalta, que ha finalitzat la prova amb un temps de 1 hora i 18 segons. La segona classificada ha estat Núria Ribalta (1 hora 1 minuts i 20 segons) mentre que el tercer lloc ha estat per Anahi Herera, amb un temps de 1 hora 3 minuts i 30 segons.

Pel que fa a la prova de 5 km, el guanyador ha estat Víctor Brull, amb un temps de 17 minuts i 33 segons, seguidament Marc Bové (17 minuts i 41 segons) i Jordi Mateu (17 minuts i 50 segons) obtenien la segona i tercera posició respectivament. Pel que fa a la categoria femenina, Asun Gutiérrez ha estat la guanyadora dels 5000 metres, completant el recorregut en 21 minuts i 47 segons, seguida d’Anna Cabal, que ho ha fet en un temps de 23 minuts i 18 segons i Eva Bonet en tercera posició, amb 23 minuts i 28 segons.

‘Correm tots junts’

La Cursa Popular de l’Espluga ha mostrat enguany la seva cara més solidària amb la campanya ‘Correm tots junts’, consistent en la històrica participació de l’espluguina Noe Gaya, afectada per una lesió cerebral. Gaya ha completat el recorregut de 5 km en 36 minuts i 37 segons gràcies a la cadira especial, que s’ha aconseguit amb la beca del projecte Gaes. Amics i familiars l’han acompanyada en aquest exitós repte.

Empreses

L'estudi revela una manca de confiança en l'evolució del negoci de cara als propers mesos

Les empreses de l'àrea geogràfica de la Cambra de Comerç de Reus (Baix Camp, Priorat, Conca de Barberà, Terra Alta i Ribera d'Ebre) demostren un repunt dels seus negocis, segons es desprèn de la sisena onada del Radar Cambra, un estudi que quantifica i qualifica el balanç econòmic a casa nostra. Entre les conclusions del segon trimestre del 2015, l'estudi revela que la principal destinació de les vendes és el conjunt de Catalunya, amb un 28% de transaccions respecte el total.

Immediatament per sota, les empreses d'aquestes cinc comarques venen prioritàriament a la resta de Catalunya i a l'estranger, amb un 22% de les vendes a cada destinació. Tots tres àmbits comercials (català, comarcal i internacional) superen amb escreix el 15% de les vendes que es fan a la resta d'Espanya. Pel responsable de l'estudi, Hildebrand Salvat, "això respon a què tenim un teixit empresarial de dimensions petit i mitjà que tradicionalment ven molt aquí però que també és molt divers".

Prop de la meitat de les empreses, un 47%, declaren una facturació d'entre 300.000 euros i 5 milions d'euros. En tot cas, són minoritàries, un 10%, les empreses que facturen més de 10 milions d'euros l'any.

Manca de confiança

L'estudi també posa de manifest la poca confiança en l'evolució de negoci de cara als propers mesos. Una percepció que es concreta en l'augment del 8% d'aquells empresaris que titllen la situació econòmica actual de "dolenta"; és el mateix percentatge que anticipa una "pitjor" previsió de futur en l'evolució dels seus negocis.

Aquesta cautela contrasta amb l'evolució favorable de la situació econòmica. Del quart trimestre del 2013 al segon trimestre del 2015, la situació econòmica ha millorat del 2,2% al 15,5%. Destaca, però, que a principi del 2015, les expectatives superaven en 16 punts la situació econòmica; només tres mesos després, les expectatives estan cinc punts per sota de la situació. Un fet que, per Salvat, té a veure amb la disminució de la xifra de negoci, el preu de venda i el nombre de treballadors.

Espectacles

Amb 32.000 assistents, aquesta ha estat l'edició més multitudinària de les set que s'han fet a la capital de la Conca de Barberà

Aquest 2015 s'acaba el conveni que les JERC i l'Ajuntament de Montblanc van signar el 2012 per celebrar les quatre edicions següents de l'Acampada Jove. Està clar, però, que el festival es troba molt còmode a la capital de la Conca de Barberà. En aquest sentit, el portaveu de les JERC i director de l'Acampada Jove, Gerard Gómez del Moral, ha assegurat que estan "encantats" amb la vinculació de la Vila Ducal amb el certamen, i s'ha mostrat convençut que el festival "té una llarga vida per davant i molt vinculada a Montblanc". Des de dijous i fins aquest dissabte han passat per l'Acampada Jove 32.000 persones, en la que ha estat l'edició més multitudinària de les set que s'han fet al municipi.

L'Ajuntament de Montblanc ha mostrat en més d'una ocasió el seu interès en renovar el conveni amb les JERC per seguir sent la seu de l'Acampada Jove. En la mateixa línia, el portaveu de les JERC i director del festival, Gerard Gómez del Moral, ha manifestat que estan "encantats" amb la rebuda de Montblanc i ha afirmat que el projecte de l'Acampada Jove "ja és del municipi i de la comarca". Així, malgrat que ha dit que les converses amb el consistori seran al setembre, no ha amagat la intenció del festival de continuar emplaçat a la capital de la Conca de Barberà.

Valoració "molt bona" pel que fa a l'edició d'enguany, la vintena, una "xifra especial per nosaltres" segons Gómez del Moral. "La festa ha superat les nostres expectatives", ha celebrat. Els assistents també els han sobrepassat, i fins i tot a última hora l'organització va ampliar en 6.000 metres quadrats la zona d'acampada, assolint els 45.000 en total. Durant els tres dies de festival han passat per l'Acampada Jove unes 32.000 persones, convertint aquesta vintena edició en "la més multitudinària", ha declarat el seu director, de les set que s'han fet a Montblanc.

Referent a la música, els grups que més assistents han congregat són La Raíz, aquesta passada nit, en un concert "apoteòsic"; La Gossa Sorda, divendres, en una actuació dins de la seva gira de comiat després de quinze anys de trajectòria; o La Pegatina dijous, amb una resposta "sorprenent" per part del públic, ha manifestat Gómez del Moral. Aquests tres dies també ha sonat la música de Boikot, Brams, Els Catarres, Xeic! o Lax'n'busto.

Vent, pols i música

Les mascaretes i els mocadors per cobrir-se la boca eren, aquest dissabte a la tarda, la tònica dominant entre els assistents al festival, i és que el vent aixecava molta polseguera, tant a la zona d'acampada com a la de concerts, i fins i tot va complicar la tarda al propietari d'alguna tenda de campanya que va volar. Malgrat això, la festa no es va aturar ni un moment i el públic, entregat a la causa, no es va voler perdre ni un minut de l'última nit d'Acampada Jove.

A la zona d'acampada, gent d'arreu de Catalunya, com la Marta d'Àvila i el Pol Pericàs, de Sitges i Ripoll respectivament. Tots dos van explicar que acudeixen al certamen per "fer país" i també "un mix" entre la música, la ideologia i l'ambient. La música és el principal reclam per l'Oriol Solé i el Llorenç Corbella, de Tàrrega, que van reconèixer que també els agrada el fet d'estar tres dies acampats. Així mateix, es van mostrar a favor de la reivindicació política. "Si reivindiques una altra cosa potser no vindríem", van assegurar. Finalment, la Patricia Eraña i l'Anna Bofarull, de Tarragona, van ressaltar el bon ambient que es viu a l'Acampada Jove.

Dimarts, 14 Juliol 2015 18:24

L'orgull del carrer estret

Turisme

Vimbodí i Poblet converteix un dels carres més estrets de Catalunya en tot un reclam turístic

Difícilment apareixerà a Google Street View i tampoc és fàcil de localitzar en un plànol, però els veïns de Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà) es mostren orgullosos de tenir un dels carrers més estrets de Catalunya i de l'Estat, segons diuen. De fet, progressivament ha esdevingut un dels atractius turístics del nucli antic de la vila que rep més visitants.

L'època en què es va començar a anomenar aquest carrer com el de les Abraçades és incerta. Alfons Alsamora, cronista local i un dels autors de la Història de Vimbodí i Poblet, assenyala que la denominació “ja era popular al segle XIX, i potser fins i tot abans”. Finalment, va acabar formant part del nomenclàtor oficial.

Però si bé no es coneix l'origen del nom d'aquest vial de tan sols 94 centímetres d'ample, els vimbodinencs tenen clar què va motivar la seva denominació. I és que, si dos vianants s'hi creuen de cara en direcció contrària, no tenen altre remei que assumir un contacte corporal si volen seguir el seu trajecte, explica el regidor de Comunicació, Participació i Cultura, Enric Alfonso.

De fet, el carrer de les Abraçades va ser un dels protagonistes de la primera edició de la Festa del Vidre Artesà de Vimbodí i Poblet, celebrada l'octubre de l'any passat. Una de les activitats va consistir a fer una fotografia històrica amb el major nombre de vianants entaforats entre les seves dues parets. Finalment, la xifra de persones que s'hi van encabir va ser de 69. Abraçades. Ara el repte és superar aquesta marca en la propera festa del vidre, que se celebrarà els dies 3 i 4 d'octubre.

Amb una desena d'esglaons, el carrer de les Abraçades connecta el carrer principal de Vimbodí amb la placeta de la Verdura, un petit espai on segles enrere s'havien venut hortalisses i productes del camp. Convertit en un dels carrers més famosos del poble, cada cop són més els visitants que s'hi passegen. Alguns en tenen prou travessant-lo i altres aprofiten per immortalitzar una arrambada amb la càmera o el telèfon mòbil.

Per aquest motiu, l'Ajuntament ha decidit valorar la singularitat del carrer incloent-lo en la nova ruta turística del nucli antic. A més, ha estat senyalitzat amb un panell informatiu en català, castellà, anglès i francès on s'ho expliquen les seves peculiars característiques.

“Forma part de la nostra quotidianitat, i així ha estat per a generacions; és per això que hem volgut ressaltar aquest actiu, que d'altra banda és únic”, assenyala l'alcalde, Joan Güell. El panell informatiu s'ha situat al carrer Major. A carrer de les Abraçades no hi cabia.

Ciència

La majoria són eines de sílex, però també hi ha penjolls de petxines i peces d’art moble

Les excavacions que s’han dut a terme al Molí de Salt, a Vimbodí i Poblet, han permès descobrir més de 5.000 noves restes arqueològiques. La majoria d’aquestes troballes son eines de sílex així com restes de fauna corresponents a diferents èpoques, entre les que destaquen un porc senglar, una cabra i un cérvol.

En les mateixes excavacions també s’han trobat noves evidències d’art moble, penjolls fets amb petxines i vàries plaques de pedra recobertes de pigment vermell. El descobriment de diversos fogars al jaciment, posa de manifest que fa uns 14.000 anys el Molí de Salt era un campament de societats caçadores i recol·lectores nòmades.

Manuel Vaquero, director de l’excavació del Molí del Salt i investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de la URV (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona) ha explicat que les eines trobades es feien servir per les activitats quotidianes com ara treballar les pells, esquarterar, processar els animals o per a caçar. Vaquero ha destacat que les peces d’art moble se sumen a les 14 trobades en campanyes anteriors i que converteixen al Molí del Salt en el conjunt paleolític més important de Catalunya. El director de l’excavació també ha destacat que els gravats d’animals d’algunes de les peces d’art recuperades anteriorment, (cérvols, cavalls, bòvids) realitzats amb el característic estil paleolític. “Els motius representats a les peces trobades aquest any encara es desconeixen, ja que s’ha de portar a terme un meticulós procés de neteja abans de fer l’estudi de les representacions”, ha detallat.

Les excavacions arqueològiques al jaciment del Molí del Salt s’emmarquen dins del projecte de recerca Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona, que du a terme l’IPHES. Aquests treballs compten amb el finançament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Vimbodí i Poblet.

Esports

Jordi Prunera, de Reus, encapçala la classificació de la categoria Xtrem, mentre que Andreu Toldrà, de la Vilella Baixa, ha fa en la Pro

Gairebé 350 ciclistes van participar diumenge en la sisena edició de la ViP Xtrem, una cursa que tenia la sortida i l’arribada a la zona esportiva de Vimbodí i Poblet. La cursa, que va recórrer les Muntanyes de Prades, era d’una gran duresa.

Jofre Prunera, de Reus amb un temps de (05:16:06) va ser el primer classificat de la categoria Xtrem (105 km i 2800 m de desnivell acumulat. El segon classificat va ser Miquel Escolà, de Móra la Nova (05:16:08) i Hugo González, de Tarragona el tercer (05:16:08). Aquests han estat els ciclistes que s'han classificat en els tres primers llocs de la categoria Xtrem de la 6a Vip Xtrem 2015 en BTT per les Muntanyes de Prades.
Pel que fa a la categoria Pro (77 km i 2.200 m de desnivell positiu), l'han encapçalat Andreu Toldrà, de la Vilella Baixa amb un temps de (03:53:26), seguit d’Abel Roig, de la Selva del Camp amb (03:54:15) i el tercer classificat ha estat Josep Cutrona, de Reus, tot completant la cursa amb un temps de (03:59:38).

Enguany, l'organització també ha repartit trofeus per als primers classificats de les categories d’èlit, màster, màster+40, sub 23 i femení.

Economia i negocis

L'Estat dóna llum verd a la bonificació de fins al 50% en els peatges entre Lleida i Montblanc per fomentar el desviament voluntari dels vehicles de gran tonatge

El Consell de Ministres va aprovar finalment ahir el conveni entre el govern de l'Estat i Autopistas Concesionaria Española SA, perquè els vehicles pesants de quatre o més eixos es puguin beneficiar del desviament voluntari des de l'N-240 cap a l'AP-2 en el tram Lleida-Montblanc, a canvi de bonificacions de fins al 50% en el peatge de l'autopista.

Com ja es va anunciar fa unes setmanes, es tracta d'un pla que posa en marxa el Ministeri de Foment de desviament voluntari de camions des de carreteres convencionals cap a autopistes de peatge que s'aplicarà com a prova pilot fins al 30 de novembre en sis trams de carretera, un dels quals és el Lleida-Montblanc. La mesura havia d'entrar en vigor l'1 de juliol, però es va retardar fins a la seva aprovació.

Estalvi

El pla afecta vies de diversos punts de l'Estat i, en el cas de Catalunya, aquesta prova pilot es realitzarà en el tram de carretera Lleida-Montblanc, tal com s'havia anunciat. La mesura suposarà un estalvi de 5,85 euros per vehicle i recorregut.
Foment calcula que se'n podran beneficar uns 145.000 vehicles pesants. Els transportistes que prenguin l'alternativa de pagament s'estalviaran 16 minuts de conducció respecte als 43 minuts estimats per fer el recorregut per l'N-240.

Avaluació

Mentre duri la prova pilot, el Ministeri de Foment avaluarà l'efectivitat de la mesura i la seva viabilitat pressupostària per determinar la possibilitat d'una implantació definitiva als trams actuals d'autopista i l'extensió a d'altres, segons va explicar ahir la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría.

Desconfiança i escepticisme

La mesura posada en marxa ahir pel govern espanyol ja va ser rebuda en el seu dia amb desconfiança des del territori i amb escepticisme des del govern de la Generalitat. Davant la demanda de gratuïtat del tram de l'AP-2 entre Lleida i Montblanc que pugui descongestionar l'N-240, la simple bonificació és poc incentivadora.

L'alcalde de Montblanc, Josep Andreu, va assegurar en el seu dia: “Algun camió més passarà per l'autopista, però no crec que arregli res. Els transportistes tenen bonificat fins al 75% entre Fraga i Alfajarín, i la majoria continuen passant per la carretera. S'ha de ser més agosarat.” I el de les Borges Blanques, Enric Mir, deia que “tot el que pugui reduir el volum de trànsit és positiu, però no aporta una solució definitiva”.
La conselleria de Territori també va mostrar el seu escepticisme davant la voluntarietat de la mesura de Foment. Des de la Generalitat s'aposta per l'experiència de Girona amb l'N-II i l'AP-7 amb desviament obligatori, que, segons asseguren, ha estat un èxit, ja que millora la mobilitat i la seguretat viària.

Gastronomia

Les empreses Tòfona de la Conca i Vega Aixalà ofereixen visites guiades que permeten conèixer l’extracció de tòfones amb gossos ensinistrats

Dues empreses de la Conca de Barberà, Tòfona de la Conca (Vimbodí i Poblet) així com el celler Vega Aixalà (Vilanova de Prades), s’han unit per a dur a terme una oferta turística conjunta. Es tracta de visites guiades que permeten conèixer com es realitza l’extracció de tòfones, tot utilitzant gossos ensinistrats.

La visita guiada també ofereix les explicacions corresponents dels experts tofonaires per, finalment, acabar amb una visita a les vinyes del celler Vega Aixalà, on es du a terme un tast de vi. Aquesta pionera activitat, que marida tòfona i vi de la Conca de Barberà, s’inicia a Vimbodí, on es visiten les finques d’on s’extreu la tòfona, posteriorment el grup fa un recorregut per la finca vinícola de Vilanova.

Per a participar en l’excursió es requereix de reserva prèvia. Per a més informació es pot consultar en aquest enllaç.

Pàgina 97 de 101

Publicitat

icona missatge de correu electrònic

Butlletí de titulars

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu:

Privacitat:
  •  
Consentiment per al tractament de dades personals:

Iniciatives de comunicació del Camp de Tarragona S.L., és el Responsable del Tractament de les dades personals de l'Usuari i l'informa que aquestes dades seran tractades de conformitat amb el que disposa el Reglament (UE) 2016/679 de 27 d'abril de 2016 (GDPR), per la qual cosa li facilita la següent informació del tractament:

Finalitat del tractament: Subscripció al butlletí informatiu.

Criteris de conservació de les dades: Es conservaran mentre hi hagi un interès mutu per mantenir la subscripció al bloc.

Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers, excepte per obligació legal.

Drets que assisteixen a l'usuari: dret a retirar el consentiment en qualsevol moment. Dret d'accés, rectificació, portabilitat i supressió de les seves dades i de la limitació o oposició al seu tractament. Dret a presentar una reclamació davant l'Autoritat de Control (www.aepd.es) si considera que el tractament no s'ajusta a la normativa vigent.

Dades de contacte per exercir els seus drets: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..