Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

L'acord entre govern espanyol i ERC elimina la sedició i situa en 5 anys la pena màxima per desordres públics agreujats

El govern espanyol en tindrà prou amb els socis de la investidura per aprovar-la al Congrés

Imatge d'arxiu de la reunió entre el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez,el setembre del 2021, al Palau de la Generalitat  Imatge d'arxiu de la reunió entre el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez,el setembre del 2021, al Palau de la Generalitat GUILLEM ROSET / ACN
Catalunya ACN
Dissabte, 12 Novembre 2022 11:08

La reforma del Codi Penal pactada entre el govern espanyol amb ERC que el PSOE i Podem han registrat aquest divendres al Congrés contempla la supressió del delicte de sedició, que està penat amb un màxim de 15 anys de presó, i la seva substitució per un nou delicte de desordres públics agreujats, amb una condemna màxima de cinc anys. Fins ara la pena màxima del delicte de desordres públics agreujats era de sis anys. La reforma estableix que perquè es pugui considerar que existeixen desordres públics, agreujats o no, hi ha d'haver "actes de violència o intimidació".

El text registrat inicia ara la seva tramitació i se sotmetrà al criteri del ple els pròxims mesos. El govern espanyol en tindrà prou amb el suport dels seus socis parlamentaris per aprovar-lo per majoria absoluta.

A l'exposició de motius, PSOE i Podem afirmen que cal "aportar claredat, qualitat i modernitat" al Codi Penal perquè el delicte de sedició respon a "realitats socials i configuracions doctrinals pròpies de fa dos segles".

"La presència al nostre ordenament jurídic de tipus penals inexistents a la majoria d'Estats de la Unió Europea o la vigència de penes desproporcionades en relació a les que s'apliquen a països veïns resulta altament disfuncional respecte a la cooperació judicial i de seguretat", sosté.

La reforma que ara comença el tràmit parlamentari estableix la supressió del capítol I del títol XXII del Codi Penal i els seus sis articles que des de 1822 castigaven el delicte de sedició.

Actualment, l'article 544 del Codi Penal i els següents tipifica aquest delicte com el que cometen els que "sense estar compresos en el delicte de rebel·lió, s'alcin públicament i tumultuària per impedir per la força o fora de les vies legals l'aplicació de les lleis o a qualsevol autoritat, corporació o funcionari públic, el legítim exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials".

Desordres agreujats

La reforma també modifica l'article 557 per establir dues categories de desordres públics. D'una banda, castiga amb entre sis mesos i tres anys els que actuant en públic i amb la finalitat d'atemptar contra la pau pública, executin "actes de violència o intimidació" sobre les "persones o coses", "obstaculitzant les vies públiques ocasionant un perill per a la vida o salut de les persones", o "envaint instal·lacions o edificis".

D'atra banda, situa com a delictes públics agreujats, amb una pena d'entre tres i cinc anys, els qui cometin els fets anteriors "amb una multitud que tingui un nombre, organització i propòsit idonis per afectar greument l'ordre públic". Afegeix que en cas que els autors estiguin constituïts com a "autoritat", la pena d'inhabilitació "serà absoluta per un temps de sis a vuit anys".

De fet, la reforma suposa una rebaixa de la pena del delicte de desordres públics agreujats, que passa de tenir una condemna màxima de sis anys a una de cinc.

A més, la reforma estableix que en el cas que els autors d'aquests "actes de violència o intimidació" portin instruments perillosos o cometin pillatge, les penes s'imposaran a la seva meitat superior. També preveu que la "provocació, conspiració i proposició" per a aquests actes es castigaran amb penes inferiors en un o dos graus.

Actualment, l'article 557 sobre desordres públics diu que qui alteri la pau pública amb actes de violència "seran castigats amb una pena de sis mesos a tres anys de presó". La pena és la mateixa per als qui incitin a fer actes de violència, però s'incrementa a entre un i sis anys de presó si el delicte es du a terme portant una arma o un objecte perillós, quan es posi en risc la vida de les persones, o "quan els fets es duguin a terme en una manifestació o reunió nombrosa". També quan l'autor dels fets utilitzi "la seva condició d'autoritat, agent de l'autoritat o funcionari públic", o quan dugui el rostre tapat.

El text també inclou dues disposicions transitòries que estableixen que la reforma de la llei s'aplicarà a delictes comesos si les disposicions són favorables per als reus, i que el CGPJ podrà revisar sentències fermes si afavoreixen els penats, però "no es revisaran les sentències en què el compliment de la pena estigui suspès" ni tampoc en els casos "d'indult parcial" si la pena resultant és inferior a la que estableix la llei.

Tramitació

El govern espanyol s'ha estalviat els informes preceptius d'organismes com el CGPJ o el Consell d'Estat registrant la proposta de reforma a través dels grups parlamentaris del PSOE i de Podem.

Un cop registrat al Congrés, ara s'obre un tràmit d'esmenes –on els grups poden provar d'introduir modificacions- i posteriorment se sotmetrà al ple.

Per quedar aprovada, la reforma necessita el vot favorable de la majoria absoluta de la cambra, actualment 175 vots (no són 176 perquè actualment el Congrés té 349 diputats per la no substitució del diputat de Podem Alberto Rodríguez), de manera que en tindria prou amb el suport de les formacions del govern espanyol i els socis de la investidura.

Quan entri en marxa, la reforma del Codi Penal s'aplicarà a casos ja jutjats pel principi de retroactivitat de la llei penal en favor del reu, de manera que si es redueix la pena d'inhabilitació se'n podran beneficiar els líders del procés ja jutjats que tot i ser indultats encara arrosseguen la inhabilitació que els va imposar el Tribunal Suprem.

Altres modificacions

La reforma també modifica altres articles que no tenen res a veure amb la sedició. Entre altres, suma als delictes contra la integritat moral l'ocultació de cadàver. Estipula que l'Audiència Nacional serà l'encarregada de jutjar les estructures financeres complexes de caràcter delictiu. També tipifica la creació de virus o programes maliciosos i el contraban de material de defensa.

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

Segueix el nostre canal de Telegram 

Per rebre en temps real els titulars d'InfoCamp 

telegram1

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: