El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha assegurat aquest dissabte que ERC, el PSC, JxCat i els comuns han anat "avançant" en les últimes hores en l'acord per català a l'escola. "Crec que hi ha una voluntat de totes les forces, especialment d'aquestes quatre, per poder trobar aquest punt d'acord i culminar-lo la setmana que ve", ha dit en declaracions a Catalunya Ràdio. Davant la sentència del TSJC que reclama que s'apliqui un 25% de castellà a les aules, Aragonès ha posat per davant els "aprenentatges": "Sempre hem dit que això no va de percentatges, va d'aprenentatges".
Aragonès ha afegit que els quatre partits estan fent un "esforç" per trobar un consens per donar continuïtat al model actual, "blindar el professorat i els directors", i "seguir adaptant el model d'ús i aprenentatge de les llengües, la immersió lingüística". Per Aragonès, el "problema real" que hi ha actualment a les aules és que "no tots els alumnes surten amb competència oral i escrita en català". Per això, ha defensat que el català és "la llengua que precisament s'ha de reforçar".
El president ha remarcat que la sentència imposa un percentatge perquè la Generalitat no ho ha regulat. "Doncs ja ho regulem nosaltres, aquest és l'esperit que hi ha darrere de les diferents iniciatives legislatives, com la modificació de la Llei de Política Lingüística, i el contingut que estem treballant ara", ha dit, "ha de girar tot al voltant de la capacitat d'ús i d'aprenentatge del català, del castellà i de l'aranès a l'Aran, i això defensarem davant del tribunal".
Els partits estan treballant en una doble via. D'una banda, un decret, que l'executiu ja va anunciar dimarts passat, i de l'altra, un projecte de llei.
Pel que fa al 'Catalangate', Aragonès ha assegurat que encara no hi ha data per a la trobada amb el president espanyol, Pedro Sánchez, però ha posat l'accent en els continguts: "Una reunió que només sigui una foto, per certificat que ens hem trobat, no serveix per girar full". Per això, reclama que hi hagi "transparència, assumpció de responsabilitats i garanties de no repetició".
Aragonès ha dit que exigirà més dimissions, més enllà de la de Paz Esteban com a directora del CNI, en funció del contingut dels documents que demanaran que es desclassifiquin. En concret, Aragonès ha reclamat que es desclassifiqui l'autorització del jutge que va avalar que el CNI l'espiés: "També per poder-me defensar i no trobar-me filtracions interessades del CNI per construir històries literàries que hem vist malauradament en els últims anys".
El 'Catalangate' i "la gestió que n'ha fet el govern espanyol" fa que ara les confiances entre els dos executius estiguin "a zero" per afrontar la taula de diàleg, ha dit Aragonès, que creu que és responsabilitat del govern espanyol "restablir la confiança mínima i la credibilitat" perquè la negociació es pugui reprendre. Aragonès ha dit que ja sabien que el procés de negociació de la taula seria "llarg i complex", i que l'executiu estatal "intentaria arrossegar els peus", però creu que "més que mai s'han de posar totes les energies en el procés de negociació".
Avui fa un any que Aragonès va ser investit com a president de la Generalitat. En aquest sentit, ha assegurat que en aquest temps s'han posat "les bases de les transformacions", com ara la gratuïtat de P2 o la rebaixa de les taxes universitàries. "Queda camí, tenim 3 anys de legislatura per completar tots els compromisos que vaig assumir al Parlament", ha reblat.
Preguntat per la visita de Joan Carles de Borbó a Sanxenxo, Aragonès s'ha limitat a dir: "Tinc clar que soc més del Barça que dels Borbons".
