El desè disc d'estudi de Sopa de Cabra es mereixia ser "especial i singular", i després d'un procés "lent i més reflexionat", han aconseguit arribar a "l'essència" del grup. 'La gran onada' (Promo Arts Music) surt aquest divendres a la llum amb una desena de temes que tenen l'aigua com a element comú. El seu "poder transformador" serveix de metàfora per al desglaç accelerat, el drama al Mediterrani, la situació dels líders polítics presos o l'amor romàntic. "La música no és immune ni neutra, ha de deixar constància d'uns temps", assegura Gerard Quintana en una entrevista amb l'ACN. El cantant confessa que hi ha una "certa desafecció" en tot el disc, sense renunciar a la base dels Sopa de Cabra: l'emoció a partir de la música.

Si bé 'Cercles' (2015) era el primer disc que feien després de 15 anys i hi havia un "component d'excitació", 'La gran onada' parteix de la voluntat de "ser més conscients" amb el que estaven fent. "En aquest disc hem anat molt més a les nostres fonts. Això no vol dir repetir-nos, quan veiem que una cançó nova sembla parenta d'una que ja hem fet, hi renunciem", afirma Quintana. Gairebé 35 anys després de la fundació de la banda, el desè disc "no deixa de tenir una sensació de cicle completat, de decàleg", i per això l'han treballat de manera singular. El resultat és un disc "molt més essencial".

L'element que està gairebé present en totes les cançons és l'aigua: "La veiem com canvia any a any la geografia del planeta, els perfils, l'augment dels nivells del mar". L'emergència climàtica fa viure l'aigua "de manera no tan reposada", en referència també als temporals que han colpit la costa. A més, el mar Mediterrani "s'ha convertit en la frontera més mortífera del món", com tracten a la cançó 'Farem que surti el sol', en què Open Arms "et representen més que la gent que votes". "Sempre tens la sensació que fas poc, però si més no, posar una cançó al servei d'una gent que fa molt i empatitzar amb ells", assegura.

L'onada "esborra, capgira i ho revolta tot de cop, és la sensació dels temps que tenim", apunta el músic sobre el poder transformador de l'aigua, en què les desigualtats creixents fan que "es desencadenin forces que desborden les pròpies estructures".

En un altre pla, la metàfora del disc pot remetre a Tsunami Democràtic, encara que la seva eclosió va ser posterior. "Com pot ser que haguem anat a parar al mateix lloc", es pregunta Quintana, "però no és estrany", perquè fa referència a la idea de "desbordar les estructures i la realitat des de la pròpia gent". Malgrat es van replantejar el títol quan va sortir el Tsunami, se'n van adonar que era "un símptoma més que estaven en sintonia amb això".

L'altre element present en el disc, a més de l'aigua, és l'amor, però "no entès com a amor romàntic, gairebé cursi, devaluat i que hem ridiculitzat", sinó entès com a empatia i l'oposat de la competitivitat.

"No ens censurem"

El context sociopolític "inevitablement els ha influït, i per això en el disc hi ha plasmada una certa "desafecció", com en la cançó 'Deien adéu' o 'Fràgil'. També a 'La llibertat', que beu de la influència "de com hem viscut tots " el "sense sentit" del procés judicial dels líders polítics empresonats. La inspiració ve, en concret, per Jordi Cuixart, que "podria ser qualsevol de nosaltres, tancat a la presó per una violència que no ha exercit". Quintana va recitar-li la lletra al president d'Òmnium en un vis-a-vis, tot i que li va costar acabar-la. "El Jordi és capaç de transformar allà on està", assenyala el cantant, d'una cançó que "no cau en emblemes ni proclames".

"No ens censurem, no ens limitem, no intentem acontentar a ningú. No ens mosseguem la llengua", assegura el músic, que reivindica no ser militants de cap partit polític. I malgrat dir el que penses "té conseqüències", la seva premissa ha estat sempre "ser molt transparents". "Encara que algú li dolgui jo soc més de Picasso i el 'Guernica' que no de Dalí i els orinistes, defensa Quintana a favor de la cultura activa i transformadora. Al seu parer, el context social està influint en la creació actual. "Fins i tot el que decideix fer veure que no passa res i convertir la seva proposta en un petit oasi està reaccionant a la por a incomodar, a pronunciar-se, a la por a ser alineat", apunta.

Amb tot, la música "ha de deixar constància d'uns temps", no només des d'un discurs costumista, com assegura que fan moltes bandes a Catalunya, sinó des d'una mirada que pugui ser interpretada "des de qualsevol temps sense traductor".

El format disc, també en transformació

En l'era dels 'singles', els Sopa són "hereus dels vinils i els discos" i s'han acabat Cabra "rendint" a aquest format per treure les últimes cançons gravades. No obstant, cada cop els costa més pensar en l'estructura de disc. D'aquí no gaires mesos tornaran a entrar a l'estudi per gravar més cançons, però de moment no pensen en un nou disc com a tal.

Quintana, per la seva banda, no deixa d'escriure, després d'haver debutat en la novel·la fa un any tot just quan començaven a gravar el nou disc. Ja té dos llibres més entre mans, el primer dels quals espera que surti a la llum la primavera del 2021.