La precarietat laboral i, sobretot, l'alt preu de l'habitatge fan que l'exclusió social severa augmenti a Catalunya, mentre a la resta de l'estat disminueix els últims anys gràcies a la fi de la crisi. Això també passa en altres autonomies de l'arc mediterrani espanyol. A l'estat, l'exclusió severa va passar del 6,3% l'any 2007 al 10,8% el 2013, però ha baixat fins el 8,8% el 2018. L'exclusió moderada estava al 10,1%, va pujar fins el 14,5 i ara està en el 9,6%. En canvi, a Catalunya, l'exclusió severa estava al 9,3% el 2013 i ara està en el 9,6%, 26.000 persones més i un total de 727.000. L'exclusió moderada ha passat del 15,7 al 9,8%. Això significa que gairebé una de cada cinc persones estan en situació d'exclusió social, gairebé 1,5 milions d'habitants.
Aquesta és una de les principals conclusions de l'enquesta sobre integració i necessitats socials 2018 inclosa en l'informe sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya, que han fet Càritas i la Fundació de Foment d'Estudis Socials i Sociologia Aplicada (Foessa), presentat aquest dimecres a Barcelona pels seus responsables i el cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella.