La demanda de solucions per minimitzar la sinistralitat al tram lleidatà de l'N-240 és una de les qüestions que les formacions porten als seus programes per al 26-M. Les diferents opcions polítiques consideren insuficient el desviament obligatori bonificat de camions cap a l'AP-2 entre les Borges Blanques i Montblanc/el Pla de Santa Maria posat en marxa el setembre passat. L'ampliació d'aquest desviament fins a Lleida/Soses, com a mesura provisional, i la duplicació de l'N-240 entre Lleida i la capital de les Garrigues i/o l'alliberament del peatge de l'AP-2, són algunes de les opcions que plantegen. Però, la implementació de mesures per reduir la sinistralitat també és una reclamació a les comarques gironines, en el cas de l'N-II, i al Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre, pel que fa a l'N-340.

Arran de l'entrada en vigor de la prohibició de la circulació de vehicles pesants a l'N-240 entre les Borges Blanques i Montblanc, més d'un miler de camions es desvien en un dia laborable des d'aquesta carretera cap a l'AP-2 entre la capital de les Garrigues i el Pla de Santa Maria, segons dades del Ministeri de Foment corresponents al més de febrer.

A canvi d'haver de circular per l'autopista, als vehicles de quatre eixos o més se'ls bonifica el 42,53% del preu del peatge, en el cas dels camions en trànsit, i del 50% en els que facin trajectes interns. La mesura també s'ha implantat a la demarcació de Tarragona a l'N-340, un altre dels punts negres de la xarxa viària del país, des d'on es desvien els camions cap a l'AP-7.

Des de la seva entrada en vigor el 2 de setembre passat, aquesta solució ha generat rebuig entre el col·lectiu de transportistes, que ha protagonitzat diverses marxes lentes arreu de Catalunya. El sector vol que, en tot cas, la bonificació dels peatges sigui total i denuncia que els peatges obligatoris tenen impacte en el seu negoci i els veuen com un nou tribut que s'afegeix als impostos dels hidrocarburs.

Des del territori tampoc estan del tot convençuts amb l'efectivitat d'aquesta mesura per reduir la sinistralitat a l'N-240, que en el seu tram lleidatà acumula més d'una trentena de víctimes mortals en els darrers deu anys. Així, són diferents les solucions que se segueixen reclamant per tal d'incrementar la seguretat en aquesta carretera i millorar la mobilitat entre Lleida i les Borges Blanques.

Des de la Plataforma Rescap-2, que aglutina diferents entitats de les Garrigues i de la Conca de Barberà, a més de partits com ara ERC, la CUP i els comuns, consideren que "la millor opció" passa per alliberar el peatge de l'AP-2 entre Lleida/Soses i la Bisbal del Penedès, una mesura que si el govern espanyol compleix el seu compromís serà una realitat l'any 2021 quan finalitza la concessió d'aquesta autopista. D'aquesta manera, "es reduiria el trànsit que actualment discorre pel tram lleidatà de l'N-240", assegura Ramon Queralt, representant de Rescap-2. Tot i això, tampoc volen tancar la porta a avançar aquesta solució i estimen en uns 35 milions d'euros el cost que tindria rescatar en aquests moments aquesta autopista.

Però, mentrestant això no passi, Rescap-2 exigeix l'ampliació de les bonificacions als camions per haver de circular per l'autopista també al tram entre les Borges Blanques i Lleida/Soses. "Incomprensiblement és aquest tram d'una trentena de quilòmetres en va quedar fora" i "no entenem perquè Territori no només no el va incloure si no que va suprimir a darrera hora aquest tram", assenyala Queralt.

Des de la plataforma Prou Morts a l'N-240, que ha organitzat diferents accions reivindicatives per exigir a Foment solucions per reduir la sinistralitat a la carretera, no s'oposen al desviament bonificat dels camions però lamenten que hagin de ser els transportistes "els que acabin pagant per aquesta mesura" i sostenen que "també se'ls ha de tenir en compte a l'hora de buscar solucions", afirma el president del consell comarcal de les Garrigues, alcalde de Juneda i candidat el 26-M de JxCAT al municipi, Antoni Villas. "Ens acusen que som nosaltres els que no volem que arribin a Soses i no és veritat, són les propostes, el que costen i el que poden assumir els camions", assenyala.

La plataforma Prou Morts a l'N-240 està integrada per alcaldes de municipis lleidatans per on discorre aquesta carretera, la majoria de JxCAT, i "aglutina diferents postures, mentre altres només veuen l'autopista com a solució", remarca Villas. "A dia d'avui, creiem que la duplicació de l'N-240 és l'única solució per als nostres veïns i la que comporta més seguretat". "Necessitem solucions per als nostres veïns" i "continuem creient que hi ha pobles de la vora que difícilment aniran a l'autopista", defensa en nom de Prou Morts a l'N-240. En aquest sentit, des de Rescap-2 reclamen també que poblacions com són Castelldans/Juneda, Puigverd/Artesa de Lleida i l'Espluga de Francolí puguin comptar amb un accés directe a l'autopista, sobretot quan aquesta sigui lliure de peatge.

Antoni Villas recorda els diferents compromisos incomplerts per part dels governs de l'Estat i insta els diferents agents implicats a asseure's a la taula per parlar i busco solucions a aquesta problemàtica que fa anys que s'arrossega. "Si l'AP-2 ha de passar a ser gratuïta el 2021, seiem i parlem-ne tots", però "què farem amb l'N-240" i "com afectarà als veïns dels pobles de la vora que no compten amb accés directe a l'AP-2", es pregunta. "Estem parlant de més de 10.000 persones que es mouen diàriament dins aquesta carretera", destaca el president comarcal.

En el cas de Juneda, població que no disposa d'accés directe a l'AP-2, Villas segueix defensant la construcció de les tres rotondes de l'N-240 previstes al municipi. Ara bé, veu més prioritària l'execució de la variant de Juneda d'aquesta carretera, si finalment s'acaba tirant endavant lligada al projecte de duplicació del tram Lleida-Borges. "Si no es fa la variant, doncs s'han de fer les rotondes", sosté.

En canvi, des de la Plataforma Rescap-2 estimen en uns 3.500 vehicles diaris els que circularan diàriament per l'N-240 entre les capitals del Segrià i les Garrigues, un cop s'aixequi el peatge de l'AP-2. "Amb un volum de trànsit com aquest, potser, com a molt, farien falta les rotondes", afirma Queralt. "El més prudent seria fer una simulació amb temps real i sense cotxes" per tal d'analitzar-ho, afegeix.

L'N-II, un punt negre a les comarques gironines

L'N-II a les comarques gironines té diversos punts negres, trams en obres i pendents de desdoblament. A finals de l'any passat es va inaugurar el tram desdoblat entre Sils i Maçanet de la Selva (2,75 quilòmetres) i aquest gener es van posar a licitació els treballs de millora entre Tordera i Maçanet, que no es desdobla i que és precisament un dels que registra més accidents. També continua en obres el tram entre Medinyà, al Gironès i Orriols, a l'Alt Empordà. Sobre la taula continuen els trams pendents entre Orriols i Bàscara, Bàscara-Figueres, Figueres-Pont de Molins, Pont de Molins-Jonquera així com les variants previstes, precisament, a Pont de Molins i Bàscara.

80 dies de protestes

Aquest darrer municipi, un dels punts més negres de l'N-II, va protagonitzar fa sis anys un episodi històric. Durant 80 dies els seus veïns es van manifestar a peu de carretera per reclamar que els camions de gran tonatge deixessin de circular-li. Pel camí havien perdut veïns i familiars víctimes d'accidents de trànsit que, en alguns casos, es produïen enmig del poble.

El 19 d'abril del 2013 es va convertir en la data que va marcar un abans i un després a la història del municipi i també la demarcació perquè des d'aleshores es va prohibir que camions de quatre o més eixos circulessin per aquesta carretera entre la Jonquera (Alt Empordà) i Fornells de la Selva, obligant-los a passar per l'AP-7. En només dos anys, la sinistralitat a la via va caure un 85%.

Bàscara reclama més mesures

El municipi va decidir commemorar aquell dia convertint-lo en un festiu local. L'actual alcalde i candidat d'ERC a les municipals, Narcís Saurina, diu que des d'aleshores la qualitat de vida al poble ha millorat molt. Malgrat això, admet que, tot i que els grans accidents amb moltes víctimes implicades s'han reduït dràsticament, s'hi continuen produint topades.

Saurina ho atribueix a una relaxació dels conductors que hi passen i també al fet que el tram gratuït de l'AP-7 ha propiciat que molts vehicles surtin a Vilademuls per estalviar-se el peatge. Al poble, a més, tenen tres passos de vianants però un d'ells, per on passen molts nens que van a l'escola, no té cap semàfor. Saurina diu que ho estan reclamant i seguiran fent-ho per aconseguir garantir la seguretat a la zona. La força del moviment veïnal

Una de les impulsores del moviment veïnal que va impulsar els talls, Eugènia Carbó, també es mostra satisfeta de la fita aconseguida. Ella va perdre el seu marit en un accident a Orriols i admet que, des de fa sis anys, al municipi es respiren altres aires. "La gent encara va molt de pressa però és que abans no estaves segur ni a la vorera", remarca.

Tot va començar, diu, el dia de l'enterrament d'una veïna del poble que va morir en un dels múltiples accidents a la via. "Després de la cerimònia, vam quedar tots i vam posar unes espelmes. Vam dir prou", explica. Carbó admet que alguns no creien que fos possible aconseguir una proesa d'aquesta magnitud però van "entossudir-se" i ho van "demostrar que sí".