El govern francès ha afirmat aquest dilluns que a França "no li correspon interferir en procediments judicials en curs" com el de l'1-O ni en la situació a l'estat espanyol. Així ho recull un comunicat fet públic pel ministeri d'Afers Estrangers francès després que una quarantena de senadors hagin signat un manifest pel "respecte dels drets i llibertats fonamentals a Catalunya" demanant la intervenció de França i la UE per "restablir les condicions pel diàleg". En el comunicat, el govern francès expressa la "plena confiança en la democràcia espanyola per dur a terme un diàleg polític pacífic, respectant la legalitat constitucional i l'estat de dret" i recorda el "compromís" del país amb "la unitat i la integritat d'Espanya".
"França reitera el seu compromís constant de respectar el marc constitucional d'Espanya. És dins d'aquest marc, que és l'Estat de Dret, que ha de considerar-se l'afer català", recull el text.
La mateixa ministra francesa d'afers europeus, Nathalie Loiseau, ha afirmat en una piulada a Twitter que pel que fa a Catalunya, la seva línia és "constant": "El respecte estricte de les normes constitucionals espanyoles". "Aquest és un tema que és responsabilitat d'Espanya, que és un estat de dret, en el qual ningú, encara que sigui parlamentari francès, ha d'interferir".
Reacció de la diplomàcia espanyola
El manifest signat per 41 senadors francesos també ha provocat la reacció de la diplomàcia espanyola. L'ambaixador espanyol a París, Fernando Carderera, ha lamentat i rebutjat el manifest, que a parer seu, "demostra un desconeixement absolut de la situació a Espanya per part d'un grup minoritari de senadors francesos".
El manifest denuncia "les repressions" que pateixen "els representants polítics de la Generalitat empresonats o forçats a l'exili" i constata que la situació que viuen és "un veritable atac contra els drets i les llibertats democràtiques".
A més, el text lamenta que França subestimi "la gravetat" del context actual i l'insta, juntament amb la Unió Europea, a intervenir per "restablir les condicions de diàleg" i trobar "solucions polítiques a un problema polític".
