La consellera de Cultura, Laura Borràs, ha assegurat que “no col·laborarà” mai en una hipotètica ordre de trasllat de les pintures murals de Sixena fora del MNAC. Si arribés aquest “escenari” la consellera es declararia “objectora de consciència artística”, ha expressat en declaracions a l’ACN. En l’aniversari de l’entrada policial al Museu de Lleida per traslladar al Monestir de Sixena 44 obres -un altre litigi sobre l’art de la Franja que encara no té sentència ferma- Borràs ha admès que va ser “un cop molt dur”. A més, la consellera ha dubtat novament de les “condicions de conservació” de les obres al Monestir i si aquest compleix amb “la funció pública” de posar-les a l’abast de tothom.
“Vull pensar que la raó s’imposarà a la irracionalitat de posar en perill les obres”, ha desitjat la consellera Borràs sobre un hipotètic trasllat de les pintures murals de Sixena al monestir aragonès. L’escenari és ara mateix llunyà, després que a principis d’any una jutge d’Osca paralitzés el trasllat dels frescos per l’alt risc de deteriorament. Borràs ha celebrat aquesta decisió judicial, però a l’espera que arribi una sentència ferma, ha advertit que “encara que un jutge dicti el trasllat, coneixent els riscos”, aniria contra la seva responsabilitat personal i política “assumir una decisió que destruiria les obres”.
“La raó ens empara i esperem que la justícia també ho faci, però si arriba aquesta situació surrealista, em declararia objectora de consciència”, ha assegurat. Preguntada per la traducció pràctica d’aquest posicionament, Borràs ha asseverat: “Hauríem de veure en quina situació ens trobaríem”, però és evident que no col·laboraríem en la destrucció d’allò que ens correspon preservar”.
La idoneïtat del Monestir de Sixena
Borràs també s’ha mostrat dolguda i molt crítica amb la resolució provisional d’un altre conflicte per l’art de la Franja, el que va suposar ara fa tot just un any l’entrada de la policia judicial al Museu de Lleida per traslladar 44 obres d’art al Monestir de Sixena. Va ser l'11 de desembre de 2017 quan aquestes es van traslladar al Monestir, on s'exposen des de llavors, juntament amb altres peces procedents del MNAC i que la Generalitat va lliurar obeint una sentència provisional.
“Quan tinguem xifres de visitants, i de l’estat de conservació de les obres, sabrem si tot ha respost al fet de tenir-ho per tenir-ho i si compleix artísticament amb una funció pública”, ha assenyalat amb desconfiança la consellera. En aquesta línia, Borràs ha retret a la consellera de Cultura aragonesa, Mayte Pérez, “l’alegria” amb què en una entrevista a l’ACN ha mantingut que “ha valgut la pena” el procés judicial obert pels litigis de Sixena.
“No puc compartir el seu parer, perquè això ha suposat polititzar i judicialitzar una qüestió que hauria d’haver estat dirimida en l’àmbit de la conservació d’uns bens artístics”, li ha respost Borràs. En relació al propòsit expressat per Pérez en la mateixa entrevista de “començar de nou” en aquest conflicte, la titular de cultura catalana li ha recordat que des del Govern “s’aposta” pel diàleg i la “no judicialització dels conflictes”.
Ara bé, Borràs li ha enviat un segon missatge: “Quan entres en el camí judicial, i ens hi ha fet entrar, nosaltres intentarem defensar els nostres interessos, i tant de bo que això arribi a bon port pel benestar de les obres en qüestió”. Borràs ha celebrat, amb tot, que el govern aragonès es retirés de la causa penal contra els ex consellers Vila i Puig, acusats de desobediència, i en el cas de Vila també per prevaricació, per no haver lliurat a l'Aragó les 44 peces del Monestir de Sixena que hi havia al Museu de Lleida.
“Una nit d’infausta memòria”
Borràs ha rememorat l’entrada de la policia judicial al Museu de Lleida, ara fa un any, com una “nit d’infausta memòria”. “Va ser un cop molt dur” pels treballadors del museu i pel conjunt del país, ha recordat la consellera, que va viure en primera persona l’operatiu desplegat, al seu parer, “amb nocturnitat i traïdoria”.
Un any després, Borràs subratlla que el departament de Cultura ha donat suport a una política d’adquisicions del museu que “miri de compensar aquesta absència”, de la mateixa manera que el MNAC “va fer un dipòsit d’obres del mateix mestre de Sixena”. El museu lleidatà, de fet, ultima una remodelació que afectarà gran part del món gòtic i sense deixar de seguir “explicant la Franja”, segons ha avançat recentment a l’ACN el seu director, Josep Giralt.
“No podem renunciar a explicar la història, i hem de ser curosos i responsables en la manera d’explicar un passat de convivència i història compartida”, coincideix Laura Borràs. “Això vol dir no renunciar al que representa Sixena, i al que artísticament representa que aquestes peces (diu en referència a les que ja no hi són) fossin exposades en un museu”.
