El grup parlamentari de CatECP proposarà a la cimera pel diàleg d'aquest divendres que s'arribi a un gran acord entre els actors polítics i socials a Catalunya per celebrar un referèndum. Una iniciativa lligada al mateix moment a una reforma constitucional que converteixi Espanya en un estat plurinacional, que reconegui el dret a decidir i s'hi comparteixin sobiranies. Els comuns han fet públic el document que portaran a la trobada que fa una crida a reconèixer el país com una nació política "que pot decidir el seu futur" i que s'impulsi un debat ciutadà sobre el model de país. Sota el títol 'Un nou pacte per la Catalunya del segle XXI', el document destaca la necessitat d'assolir una Catalunya "republicana", "social", "democràtica" i "ambientalment justa".
El document constata que des del grup aposten per una "nova via" des de les grans "majories" i reconeixent la pluralitat. Per aconseguir que la ciutadania pugui ser consultada a través d'un referèndum acordat, els comuns contemplen dues vies. La llei de claredat, que aposta perquè una àmplia majoria de forces polítiques traslladin una proposta i que el Congrés aprovi una llei que estableixi el moment a partir del qual Catalunya podria celebrar un referèndum, el procediment i les condicions per dur-lo a terme, la interpretació del resultat o el termini per repetir-lo si el resultat fos negatiu. També concreten que l’aprovació d’una llei de claredat "requeriria" la majoria absoluta del Congrés de Diputats i "obriria la porta" a la celebració d’un referèndum d’autodeterminació. La segona alternativa que proposen és utilitzar la legislació vigent sobre referèndums que requereix comptar amb majoria absoluta al Congrés i que el govern espanyol el convoqués.
El grup parlamentari també concreta que aquesta situació es podria donar "aprofitant l'aritmètica parlamentària", negociant millores "immediates" a l'autogovern de Catalunya i impulsant "canvis substancials" orientats a millorar la qualitat democràtica de l'Estat. Els comuns també proposen que després d'unes eleccions, el Parlament elabori un text "superador del marc estatutari" per definit tant el nou model de país com el nou marc de relacions bilateral entre Catalunya i Espanya. Tot plegat amb l'horitzó de situar la justícia social en el centre de la vida pública, amb una transformació profunda per guanyar drets i llibertats, amb àmplies majories socials i polítiques, decidint col·lectivament sobre el futur i allò que afecta a la comunitat i que els ciutadans "recuperin" la sobirania en qüestions estratègiques com l'energia, l'aigua o l'economia. També parlen de sobiranies compartides entre l'Estat i la Unió Europea, de desenvolupar un nou sistema de finançament, del blindatge del model de normalització lingüística, el reconeixement del món local com a àmbit bàsic de servei a la ciutadania i la participació de Catalunya als òrgans de decisió europeus en matèria de política exterior i en la delegació de l'Estat del Consell Europeu.
Transformar Espanya en una república parlamentària federal
El document aposta per transformar Espanya en una república parlamentària federal, amb una relació de caràcter confederal respecte Catalunya i les nacions que així ho decideixin. De fet, volen contribuir que a la resta de l'Estat també "avanci". En concret, parlen de tirar endavant modificacions legislatives immediates en qüestions com la reforma laboral, el sistema de pensions, la llei de protecció de la seguretat ciutadana, la llei electoral, la llei orgànica del poder judicial o la llei orgànica del Tribunal Constitucional, entre d’altres.
