Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

El Parlament aprova la compareixença de Trapero, Zoido, Dastis i Sáenz de Santamaria pels atemptats d'agost

Els policies declararan a porta tancada a petició de la majoria de grups

Imatge de la comissió d'investigació parlamentària sobre els atemptats, en la sessió per elaborar el pla de treball Imatge de la comissió d'investigació parlamentària sobre els atemptats, en la sessió per elaborar el pla de treball POL SOLÀ / ACN
Catalunya ACN
Dimecres, 13 Juny 2018 15:02

La comissió d'investigació sobre els atemptats jihadistes del passat mes d'agost a Barcelona i Cambrils ha aprovat aquest dimecres al matí que compareguin com a testimonis i experts fins a 112 persones, entre les que destaquen el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, l'exvicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría i els exministres d'Interior i d'Exteriors, Ignacio Zoido i Alfonso Dastis, respectivament, a més de l'anterior ministre d'Exteriors José Manuel García-Margallo. Per majoria dels grups parlamentaris, s'ha acordat que la documentació policial que s'aporti sigui d'accés restringit als diputats de la comissió, i que les compareixences de tots els càrrecs policials es facin a porta tancada i també sota estricta reserva exclusiva per als membres de la comissió.

A falta de confirmar alguns noms per comptabilitzar bé la ponderació de vots de cada grup, els compareixents més destacats en qualitat de testimonis seran, per la banda de la policia catalana, a banda de Trapero, l'exdirector general dels Mossos, Pere Soler, el comissari en cap d'Informació, Manel Castellví, i altres alts comandaments d'Investigació Criminal i Informació, així com l'anterior director general, Albert Batlle, l'exdirector general d'Administració de Seguretat, Jordi Jardí, l'exsecretari general d'Interior, Cèsar Puig, i l'exdirector general de Protecció Civil, Joan Delort. En canvi, els exconsellers Joaquim Forn i Jordi Jané no han estat aprovats com a testimonis, ja que només hi ha votat a favor Cs i Catalunya en Comú. També estan citats l'actual cap del cos, Ferran López, i el seu número 2, Joan Carles Molinero, a més del comissari en cap de la ciutat de Barcelona, Joan Portals.

També està citat el cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona, Evelio Vázquez, i el de la Policia Local de Cambrils, Josep Muñoz, així com el comissionat de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Amadeu Recasens.

Per part de l'estat, han estat citats els caps de la policia espanyola i la Guàrdia Civil a Catalunya, Sebastián Trapote i Ángel Gozalo, respectivament, el director general de la policia espanyola, Germán López, el de la Guàrdia Civil, José Manuel Holgado, i el secretari d'estat de Seguretat, José Antonio Nieto, a més d'altres comandaments policials. A banda de Sáenz de Santamaría, Zoido, García-Margallo i Dastis. També s'ha aprovat la compareixença del cap del CNI, Félix Sanz Roldán, de Diego Pérez de los Cobos i del responsable del CITCO, José Luis Olivera. Manuel Navarrete, de la unitat antiterrorista d'Europol també hauria de comparèixer, així com el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo. De la Unió Europea, s'ha citat Federica Mogherini, de l'Agència Europea de Defensa.

Altres càrrecs o excàrrecs de la Generalitat que hauran de comparèixer són Josep Ginesta, exsecretari general d'Afers Socials, l'exsecretari de Migracions Oriol Amorós, Lluís Baulenas, exsecretari general d'Ensenyament, Enric Vendrell, exdirector general d'Afers Religiosos, el director general de Serveis Penitenciaris, Amand Calderó, Bernat Valls, director general d'Acció Cívica i Comunitària, i David Elvira, exdirector del CatSalut. També ha estat votat com a expert el Síndic de Greuges, Rafael Ribó.

També hauran de comparèixer diversos periodistes com el director de 'El Periódico de Catalunya', Enric Hernández, i el coordinador de redacció del mateix diari, Luis Mauri, la redactora de TV3 Anna Teixidor, o Jordi Bordas i Eduardo Martín de Pozuelo, de 'La Vanguardia', periodistes de 'Público' i el 'New York Times' i la cap de premsa dels Mossos aquells dies, Patrícia Plaja.

Com a experts, s'ha aprovat la compareixença d'investigadors del CIDOB, de l'Institut Europeu de la Mediterrània, de l'Instituto Elcano, diverses universitats i altres especialistes en islamisme, radicalitzacions i immigració, així com membres de la societat civil de Ripoll, o l'excònsol del Marroc a Girona.

En total s'han votat 152 persones, però només se n'han aprovat 112, segons els càlculs inicials dels grups polítics. Alguns es podrien renunciar finalment si es veu que se solapen amb altres, i molts d'ells probablement no compareixeran, com els que depenen del govern espanyol, ja que tradicionalment no ho han fet en cap comissió d'investigació del Parlament. També es tindrà en compte un equilibri paritari de gènere i la llista definitiva es farà publica dimarts que ve, tot i que sobre la marxa es podrà modificar.

En general JxCAT i ERC han votat a favor de les compareixences d'alts càrrecs dels Mossos i dels del govern espanyol. Catalunya en Comú ha votat a favor de la majoria de peticions i el PSC ha votat a favor de les seves peticions i s'ha abstingut en la resta, sense oposar-se a cap compareixença. El PP i Cs han votat en contra o s'han abstingut en la majoria de compareixents que depenen del govern espanyol

A alguns dels testimonis i experts se'ls demanarà prèviament documentació i alguns podrien no haver de declarar si els polítics ja es donen per informats amb aquesta documentació. Altres ho faran a través de videoconferència, ja que el Parlament no paga despeses de viatge a gairebé cap dels compareixents.

Els partits també han votat quina documentació s'aportarà a la comissió, que en bona part serà només accessible per als diputats que formin part de la comissió. S'adjuntarà documentació de les juntes de seguretat de Barcelona i Catalunya, de la reunió de la taula de coordinació policial de l'estat del maig del 2017 i altra documentació policial, sempre que no estigui afectada pel secret de sumari judicial.

A banda, s'ha denegat l'aportació de les investigacions policials sobre les morts dels terroristes provocades pels Mossos a Cambrils i Subirats (Alt Penedès). La diputada de la CUP Natàlia Sànchez s'ha queixat que la denegació d'aquesta documentació "deixa coixa la comissió, que perd rigor" i suposa "bloquejar la comissió per no entrar al fons de l'anàlisi de totes les morts".

Publicitat