Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

Sànchez, sobre Artadi com a candidata: "Li auguro un llarg recorregut polític ho sigui o no. Té tot el meu suport"

El president del grup de JxCat es mostra convençut que Puigdemont no malbaratarà el mandat del 21-D i demana a la CUP que surti de la "zona de comoditat" i arrisqui per la República

Oriol Sànchez, fill de Jordi Sànchez, llegeix una carta del seu pare durant el concert dels presos polítics, a l'Estadi Olímpic Lluís Companys Oriol Sànchez, fill de Jordi Sànchez, llegeix una carta del seu pare durant el concert dels presos polítics, a l'Estadi Olímpic Lluís Companys JÚLIA PÉREZ / ACN
Catalunya ACN
Dimecres, 02 Mai 2018 14:52

"Elsa Artadi és una dona capacitada abastament i li auguro un llarg recorregut polític, sigui o no sigui ara aspirant a la presidència. Ella sap que té tot el meu suport". Així s'ha posicionat el president del grup parlamentari de JxCat, Jordi Sànchez, sobre si creu que la portaveu de la formació pot ser candidata a la investidura, en una entrevista a l'ACN que ha respost per escrit des de la presó de Soto del Real. El número dos de JxCat també es mostra convençut que Carles Puigdemont no malbaratarà el mandat del 21-D: "Unes noves eleccions no ens aportaran res de nou que ara no disposem ni puguem fer". A més, Sànchez demana a la CUP que surti de la "zona de comoditat" i arrisqui per la República. D'altra banda, l'expresident de l'ANC -empresonat des de fa gairebé 200 dies- explica que no té previst renunciar a l'acta de diputat i avisa que si el Suprem vol continuar impedint que exerceixi els seus drets ho farà "violentant la resolució de les Nacions Unides". Finalment, Sànchez opina que l'independentisme ha d'assumir com a "risc" que hi pugui haver més dirigents empresonats però no com a "inevitable".

- L'Estat ha evitat dues vegades que vostè assistís a la investidura. Això no havia passat mai. Fins i tot amb un pres d'ETA se li va concedir aquest permís. Quina valoració en fa?

És tant o més preocupant l'argumentació que la decisió. Quan en el raonament del jutge llegeixes que "he renovat la meva voluntat delictiva formant part d'una candidatura com JxCat", i observes que ni la Fiscalia, ni el Tribunal Constitucional, ni el TSJC, ni l'advocacia de l'Estat han iniciat cap actuació contra JxCat t'adones del poder absolut d'algú que, lluny d'actuar com a instructor objectiu i basant-se en fets o indicis rellevants, projecta les seves pors i percepcions contra els avui processats. Que un magistrat del Suprem vegi més risc en l'ús que jo podia fer de la paraula en la sessió d'investidura que de l'arsenal d'armes pel qual va ser condemnat el membre d'ETA és tota una declaració d'intencions. L'Estat se sent més feble amb la demanda democràtica d'autodeterminació que viu Catalunya que amb la mateixa demanda exercida des de la violència que representava ETA.

- A principis d'abril va tornar a ser nomenat candidat de JxCat a la investidura. Quina diferència hi havia entre el primer i el segon intent? Creu que el pronunciament de l'ONU el valida i blinda com a candidat? Quines conseqüències hi ha d'haver després que Llarena hagi obviat el pronunciament de Nacions Unides?

És obvi que les cautelars de Nacions Unides obligaven l'Estat. No només perquè l'Estat ha signat voluntàriament els protocols amb Nacions Unides que comprometen a seguir sempre les resolucions de la Comissió de Drets Humans -i les cautelars són una resolució-, sinó perquè el mateix Tribunal de Justícia Europeu va sentenciar que tots els estats europeus que havien subscrit els tractats i protocols dels Drets Humans de Nacions Unides tenien el deure d'implementar les seves resolucions. El Tribunal Suprem està arrossegant el Regne d'Espanya a una de les seves majors vergonyes davant la comunitat internacional i especialment els tribunals de països europeus i els propis tribunals internacionals. Tinc el convenciment que el Suprem ja ha descomptat aquest cost, sap que en el cas del TEDH arribarà d'aquí uns quants anys. La seva missió actual és literalment decapitar els qui ells consideren responsables del gran moviment ciutadà que va ser realitat l'1 d'octubre, pensant que així acaben amb els que els defineixen com "el desafiament sobiranista". Demostren una gran ignorància de la realitat catalana. Però tenen poder, ens faran mal personalment -ja l'estan fent-, però un cop hagin eliminat als qui ara estem a la presó o a l'exili se n'adonaran que el problema polític segueix on era, amb nous lideratges i pendent de la solució política que ara no s'ha trobat per incompareixença de l'Estat. Només un referèndum acordat acabarà amb el conflicte que avui ocupa als poders judicials espanyols i més preocupa a la resta de poders de l'Estat.

- El dia 16 li va retreure a Llarena que no és "imparcial" i que no pot ser "jutge i víctima" del procés. Es va quedar amb les ganes de dir-li alguna cosa més? Cal endurir la dialèctica contra el magistrat? Recorrerà la interlocutòria del seu processament a la sala d'apel·lacions?

No és una qüestió d'endurir dialèctica contra el magistrat, ni de canviar d'estratègia. Sobre això s'ha fet molta literatura. Ni a la declaració davant el jutge el passat gener ens vam agenollar ni ara vàrem anar a l'enfrontament. La diferència és que durant aquest temps el jutge ha comès greus errors i ha posat per escrit raonaments sorprenents per la seva debilitat jurídica i per la forta càrrega ideològica, política i subjectiva. La meva línia de defensa i argumental és exactament la mateixa: la violència és inexistent, no hi ha cap acord entre el Govern i les entitats per fer un cop d'Estat, tota la meva actuació i de l'ANC era pública i notòria i mai la Fiscalia ni cap tribunal em va requerir a no actuar -cosa que demostra que no era delicte el que fèiem. El 20 de setembre no vàrem impedir, ni ens ho vam proposar, l'acció de la comitiva judicial davant la seu d'Economia, totes les manifestacions i el mateix 1 d'octubre s'han d'entendre des del legítim exercici del dret a manifestació i a la llibertat d'expressió. Totes les crides que des de les entitats fèiem a mantenir una actuació no violenta i cívica eren sinceres i convençudes. L'única violència viscuda l'1 d'octubre de manera massiva va ser la protagonitzada pels cossos policials. Això és el que li vaig dir el 14 de gener i el 16 d'abril al jutge. I li vaig remarcar alguns dels errors i vulneracions de drets que crec que està fent en la seva instrucció. Òbviament recorreré tot allò que negui els meus drets i avali el relat fantasiós que la Guàrdia Civil està fent sobre el referèndum.

- Si tornés a ser candidat, quina estratègia seguirà perquè Llarena el deixi assistir, aquesta vegada, al ple d'investidura? I com intentaria convèncer la CUP perquè votés a favor seu?

Davant Llarena només hi ha una estratègia, exigir-li que respecti els meus drets polítics i que deixi d'interferir en les decisions del Parlament. Que no segueixi retorçant els resultats de les urnes del passat 21-D, que assumeixi la separació de poders, que no imposi els seus patiments i pors a la voluntat dels electors expressada el 21-D. I a la CUP els diria que surtin de la seva zona de comoditat, que baixin a l'arena política i que s'arrisquin com nosaltres per guanyar democràticament la República. En qualsevol cas respectaré la seva decisió a la propera sessió d'investidura. No puc deixar de pensar, però, l'oportunitat perduda en no haver investit president a Jordi Turull 24 hores abans que Llarena decretés la seva presó incondicional.

- Creu que tindrà més possibilitats de sortir de la presó si renuncia formalment a la seva candidatura? Es planteja ara deixar de ser president del grup parlamentari de JxCat? I l'acta de diputat, tal i com ja va insinuar després de la seva primera investidura fallida?

En absolut. La nostra llibertat no depèn en cap cas del que passi a les institucions. La decisió del Suprem ja està definida: castigar de manera exemplar els caps visibles -polítics i socials- del moviment sobiranista. El seu error és creure que així acabaran amb la demanda democràtica que una gran part de la societat catalana planteja. I el seu atreviment és tan gran que els porta a menysprear la realitat, a inventar un relat i a ignorar els nostres drets polítics. No són conscients que avancen a gran velocitat contra un mur, el mur dels drets civils i polítics, i allà s'estavellaran, deixant malmès de manera greu el propi prestigi de l'Estat que diuen defensar. Jo mai he especulat sobre la meva renúncia. Quan he cregut que havia de renunciar a la investidura ho he fet. I si algun dia crec que he de renunciar a l'escó ho faré, no ho insinuaré. En tot cas ara no ho tinc previst. Si el Tribunal Suprem vol continuar impedint que exerceixi els meus drets ho farà violentant la resolució de Nacions Unides.

- Creu que si s'investeix un president que estigui empresonat o a "l'exili" hauria de tenir menys atribucions polítiques? Caldria enfortir la figura de la vicepresidència, o del conseller de la Presidència, perquè hi hagi un càrrec amb funcions decisives que operi des de Sant Jaume?

Cal no oblidar que la legislació ja preveu la delegació de les atribucions del president a excepció d'unes poques funcions que són indelegables. Ningú ha de patir. Tindrem un Govern eficaç i eficient i un president polidament fort. La comunicació i la coordinació interior-exterior mentre hi hagi presos i exiliats i el Govern sigui presidit per JxCat funcionarà, i mai se sacrificarà dispersar un Govern competent i àgil a altres consideracions. Es pot tenir tranquil·litat plena en aquest sentit.

- Falta menys d'un mes perquè s'esgoti el calendari i es convoquin eleccions de manera immediata. Quina ha de ser l'estratègia de JxCat? Tornar a intentar investir Puigdemont per via de la reforma de la llei de Presidència? Insistir en vostè i Turull? Proposar un quart candidat? O bé repetir eleccions?

Unes noves eleccions no ens aportaran res de nou que ara no disposem ni puguem fer. El mandat del 21-D és clar, tenim majoria per implementar-lo i si no ho hem fet fins ara és no perquè no haguem volgut sinó perquè no ens han deixat. Fins en quatre ocasions els poders de l'Estat espanyol ens han impedit fer Govern i aixecar el 155. El president Puigdemont ja ho ha expressat en diverses ocasions: volem fer Govern i no renunciarem a fer-lo. Per nosaltres no quedarà. La reforma de la llei de Presidència és una via legítima i ajustada a llei. No és l'única via. Quan arribi el moment el president Puigdemont ja comunicarà la decisió. Contràriament a la imatge que alguns volen construir de Puigdemont, és molt responsable i sap des del primer minut quin és el mandat i la força del 21-D. No la malbaratarà.

- En cas de proposar un nou candidat, creu que ha de ser algú sense causes judicials obertes? Veuria amb bons ulls que aquest candidat fos un independent, o bé algú amb carnet del PDeCAT?

No podem acceptar que d'entrada una causa judicial injusta, injustificada i d'innegable naturalesa i matriu política serveixi, sense que hi hagi cap inhabilitació judicial, per eliminar lideratges polítics. Això és propi de mentalitat de súbdit de República bananera. Per això Puigdemont continua sent la nostra primera i legítima opció. Sigui qui sigui serà algú que representarà bé l'esperit de JxCat, i servirà dignament i lleial al mandat dels electors el passat 21-D.

- Veuria correcte que Elsa Artadi aspiri a la presidència, per desbloquejar la investidura, evitar eleccions i acabar amb el 155?

Artadi és una dona capacitada abastament i li auguro un llarg recorregut polític, sigui o no sigui ara aspirant a la presidència. Ella sap que té tot el meu suport.

- L'independentisme ha d'assumir que hi pot haver més líders empresonats?

Ho ha d'assumir com a risc, no com a inevitable. A la presó no s'hi guanya res i l'Estat ja té, potser, part del que volia. No veig nous empresonaments. Ja ens tenen a nosaltres. Però en tot cas no podem deixar d'exercir el dret a manifestació, expressió i associació sense trair en essència els valors de la llibertat i els principis democràtics. No hem de regalar la nostra llibertat als qui ens volen sotmesos. Igual que després dels atemptats a Barcelona i Cambrils la ciutadania va guanyar el carrer amb el crit "no tinc por", ara després dels empresonaments i el 155 hem guanyat seguir existint gràcies al 21-D i a les grans mobilitzacions dels darrers sis mesos. Les urnes i el carrer seran sempre els espais des d'on construirem democràticament i pacíficament un futur republicà. No hi ha marge perquè la por ens venci.

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: