El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha llençat un missatge d'alerta al president del Parlament, Roger Torrent, per la querella contra el jutge del Suprem Pablo LLarena. Rajoy se suma a les veus del ministre de Justícia, Rafael Catalá, i del portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, que han criticat la decisió i han remarcat que no compta amb el vistiplau dels lletrats de la cambra. Rajoy ha assegurat que no li tocava fer "anàlisis jurídiques" però ha alertat que l'acció del Parlament podria tenir una resposta per part de l'Estat. "Si la paga el Parlament podria ser una malversació", ha afirmat. Tanmateix, fonts de la Moncloa neguen que, per ara, s'hagi donat cap instrucció a la Fiscalia perquè actuï contra el Parlament.
En roda de premsa conjunta amb el primer ministre danès, Rajoy ha fet una defensa de les euroordres i del "avenç important" que va suposar aquesta "demostració de confiança". Ha remarcat també que la decisió d'alemanya no és definitiva i encara es podria extradir Puigdemont per rebel·lió. "Temps al temps", ha assegurat.
De moment, el govern espanyol no ha emprès cap acció legal per frenar la querella per prevaricació contra Llarena. Ara bé, la decisió del Parlament no ha agradat a la Moncloa. Aquest matí, el ministre de Justícia, Rafael Català, ja advertia que "s'equivocaven" si volien "acovardir o amenaçar" amb querelles. També després del Consell de Ministres, el portaveu de l'executiu espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, alertava que si la interposava el Parlament com a institució en contra del criteri dels lletrats del Parlament podria suposar un delicte de malversació.
Aquesta tarda, en roda de premsa conjunta amb el primer ministre danès, Lars Lokke Rasmussen, Rajoy també s'hi ha referit i ha referit i ha assegurat que "si la paga el Parlament" podria ser malversació. Tot i això, fonts de la Moncloa asseguren que no s'ha donat cap instrucció a la Fiscalia perquè emprengui accions legals.
Rajoy ha assegurat que com a "dirigent polític" no li correspon fer valoracions jurídiques però ha aprofitat per demanar a Torrent que proposi un candidat que estigui "en condicions de governar". "L'únic que ha de fer avui i ho porta incomplint des del 21-D és escollir un president que compleixi la llei com a qualsevol país i democràcia del nostre entorn", ha manifestat.
Defensa de l'euroordre
El president espanyol també ha assegurat que les euroordres van ser "un gran avenç" en la "confiança mútua" dels membres de la UE i ha evitat criticar-ne el funcionament, després de la resolució del tribunal alemany. De fet, fonts de la Moncloa han assegurat que va ser Rajoy "qui va inventar les euroordres" i que, per tant, no entrarà a criticar-les.
Tanmateix, el president espanyol ha dit que, com les decisions les prenen "sers humans", de vegades hi poden haver "diferències concretes". A més, ha dit que la decisió del tribunal alemany "no és definitiva" i no ha amagat que confia que Puigdemont acabi davant la justícia espanyola per rebel·lió. "Temps al temps", ha dit.
Crítiques de "sectarisme"
Al president espanyol també se li ha preguntat si hi havia una campanya de l'independentisme per desprestigiar la democràcia espanyola internacionalment. Segons Rajoy, qui s'apunta a aquestes tesis "falta a la veritat" i ho fa perquè és "sectari" a l'hora d'informar.
"No val la pena perdre-hi ni un minut per explicar el que som, una democràcia on estan garantides les llibertats i els drets humans i on tots estem sotmesos a l'imperi de la llei"; ha dit.
