Publicitat

Mas diu al Suprem que la declaració d’independència va ser “purament simbòlica” i nega que existís cap comitè estratègic

L’expresident de la Generalitat assegura que ell estava a favor d’una convocatòria d’eleccions i no de la declaració d’independència

L'expresident de la Generalitat Artur Mas es dirigeix cap al Tribunal Suprem, on declara davant el jutge Llarena L'expresident de la Generalitat Artur Mas es dirigeix cap al Tribunal Suprem, on declara davant el jutge Llarena JAVIER BARBANCHO / ACN
Catalunya ACN
Dimarts, 20 Febrer 2018 15:01

L’expresident de la Generalitat Artur Mas ha afirmat aquest dimarts davant el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena –que instrueix la causa contra els líders independentistes- que la declaració d’independència del 27 d’octubre va ser “purament simbòlica” i ha negat l’existència de cap ‘comitè estratègic’ com el que descriu el document Enfocats en què es basa la imputació de Llarena i la Fiscalia, segons ha explicat ell mateix en declaracions als mitjans després de declarar durant tres hores. Segons fonts jurídiques, durant la seva declaració també ha apuntat que ell va estar a favor de la convocatòria d’eleccions a Catalunya fins l’últim moment, i en les converses del dia 26 va defensar aquesta postura i no la de la declaració d’independència al Parlament. En tot cas ha afirmat que no s’ha “retractat de res” i ha defensat la “sobirania de Catalunya i el dret del poble català fins i tot a la independència entesa com un futur estat català al marc europeu”. En aquest marc, ha reivindicat el dret dels representants polítics a reunir-se i dialogar.

Mas ha comparegut breument davant les càmeres a la seva sortida del Tribunal Suprem. Segons ha apuntat ha “intentat explicar” a Llarena “la veritat de les coses” que és que l’1-O “hi va haver un referèndum” i que “la declaració d’independència del 27-O va tenir un valor purament simbòlic”. “El referèndum va ser real i la declaració d’independència tenia més un caràcter parlamentari i simbòlic”, ha destacat.

En tot cas ha afirmat que durant la declaració “no m’he hagut de retractar de res” i ha seguit defensant “la idea de la sobirania de Catalunya i del dret del poble català, fins i tot de la independència de Catalunya entesa com un futur estat català al marc europeu”. En aquest sentit ha recordat que “el procés ha nascut de l’arrel del poble català i que les institucions han intentat acompanyar aquest procés popular cap a la sobirania amb voluntat d’entesa amb l’Estat que no ha tingut contrapartida”.

Mas s’ha mostrat “satisfet” de quedar en llibertat, tot i que ha apuntat que també està “molt trist per la situació de presó de determinades persones i pel fet que hi ha persones fora del país que no poden tornar a risc d’estar a presó, fet que no em permet celebrar això d’avui amb més llibertat”.

Nega l’existència del ‘comitè estratègic’

Mas també ha afirmat davant la premsa que ha manifestat davant Llarena que “no hi havia un comitè estratègic” com el que descriu el document Enfocats, sinó que “se’ns convocava a una sèrie de reunions de caràcter motles vegades informal amb composició de persones variables on es parlava de política”. Segons fonts jurídiques ha apuntat que aquestes reunions no tenien cap tipus d’acta i que ell no hi era present ni com a expresident de la Generalitat ni com a president del PDeCAT, sinó per la seva experiència de govern i de negociació amb l’Estat. En aquest sentit, segons aquestes fonts jurídiques, ha apuntat que els anys 2014 i 2015 mantenia un diàleg obert amb els líders del PSOE i del PP, Alfredo Pérez Rubalcaba i Mariano Rajoy, sobre la situació política a Catalunya.

Cap gestió per a l’1-O

Les mateixes fonts assenyalen que els fets han demostrat que la violència policial de l’1-O no va servir de res i que ell va votar al seu col·legi electoral en el que va ser “una expressió del poble”. En tot cas ha apuntat que ell no va fer cap gestió per a l’organització del referèndum. També ha recordat que hi ha un informa de la intervenció de la Generalitat que diu que el Govern no es va gastar ni un euro públic per a l’1-O, i que per tant els diners han de sortir de mans privades.

S’ha vist amb Puigdemont en dues ocasions

Mas, que segons fonts jurídiques també ha recordat que no té càrrec executiu des de finals del 2015, també ha assegurat que s’ha vist amb Puigdemont en dues ocasions d’ençà de la declaració d’independència. Una a la manifestació de Brussel·les i una altra en motiu de les eleccions.

L'interrogatori a Mas ha durat més de dues hores, ja que l'expresident ha donat respostes llargues a les preguntes de totes les parts. De fet, l'acusació popular, Vox, li ha fet més de 50 preguntes, i Mas les ha respost totes. Entre les preguntes que li han fet no se li ha demanat explícitament si condemnava la violència, ni tampoc ha sorgit el nom de la cupaire Anna Gabriel, que aquest dimarts s'ha sabut que no compareixerà al Suprem i es quedarà a Suïssa.

Es dóna la circumstància que el magistrat Pablo Llarena s'ha mostrat molest per les filtracions que aquest dilluns hi va haver de les declaracions de Marta Rovira i Marta Pascal mentre duraven els interrogatoris. Per això, ha demanat als advocats que apaguessin els seus telèfons mòbils perquè no es poguessin comunicar amb l'exterior. A més, s'ha instal·lat un inhibidor perquè els lletrats no tinguessin senyal de telefonia.

Fonts de les defenses han explicat que la fugida de Gabriel a Suïssa pot afectar positivament en alguns aspectes i negativament respecte altres. Així, per exemple, es pot al·legar que els acusats empresonats ho són perquè s'han presentat davant de la justícia, mentre altres investigats, com Puigdemont, Comín, Ponsatí, Puig i ara Gabriel eviten la presó fugint de l'estat espanyol. Alhora, la internacionalització del procés judicial pot influir, segons algunes fonts, en el sistema judicial espanyol.

Alhora, la petició de la fiscalia de declarar la causa complexa i allargar la instrucció un any més també és vista amb certa precaució. Es pot donar la situació que la pròrroga de la instrucció allargui també la presó preventiva, però els advocats no creuen que es mantinguin empresonats fins arribar a judici.

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: