Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

El Síndic alerta de l'impacte del 155 en polítiques socials i de la "regressió de drets" relacionada amb el procés

Ribó troba "inaudit" que ningú hagi comparegut ni al Congrés ni al Parlament per informar del 17-A

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, durant la roda de premsa sobre l'Informe al Parlament 2017 El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, durant la roda de premsa sobre l'Informe al Parlament 2017 SELENE PERNAS/ ACN
Catalunya ACN
Dilluns, 12 Febrer 2018 07:53

El Síndic de Greuges alerta en l''Informe al Parlament 2017' de l'impacte que està tenint una "aplicació desmesurada" de l'article 155 en polítiques socials i de la "regressió de drets" civils i polítics a Catalunya relacionada amb el procés. "S'ha viscut una sotragada de país tant per la vulneració de la Constitució i altres lleis per part de la Generalitat de Catalunya com per la resposta del Govern de l'Estat a aquestes vulneracions", recull l'informe que el síndic, Rafael Ribó, ha lliurat aquest divendres al president de la cambra, Roger Torrent. El document també tracta els atemptats de Barcelona i Cambrils i exigeix l'accés de ple dret dels Mossos d'Esquadra als organismes estatals i internacionals de coordinació policial. Ribó troba "inaudit" que encara no s'hagi produït cap compareixença al Congrés dels Diputats per informar del 17-A, "com també ho és que no n'hi hagi hagut cap al Parlament, si bé en aquest cas té una altra explicació", ha puntualitzat.

En la presentació de l'informe després de lliurar-lo al president del Parlament, Ribó ha destacat que la "regressió" de drets civils i polítics és una "novetat molt gruixuda" del 2017, de la qual ja va advertir en el document 'Retrocessos en matèria de drets humans: llibertat d'expressió dels càrrecs electes i separació de poders al Regne d’Espanya', que va presentar l'abril de l'any passat. La institució ressenya que des d'aleshores han tingut lloc nombrosos esdeveniments, precipitats després de l'aprovació de les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica el 6 i 7 de setembre.

Ribó considera que els "actes il·lícits derivats d'unes lleis declarades nul·les haurien d'haver estat confrontats amb l'ordenament legal vident, amb diàleg i amb solucions polítiques" i ha ressaltat la "desproporció absolutament inacceptable de la força policial de l'1-O". "La desproporcionada resposta penal als conflictes polítics, les presons preventives de dirigents socials i polítics, incloent-hi l'anterior adjunt general al Síndic [amb referència a Jordi Sànchez], o els efectes en drets socials de la intervenció financera de la Generalitat i de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució són mostres fefaents d'aquesta regressió", assenyala l'informe. El document subratlla que els drets de participació política d'infants i adolescents "també semblen haver estat ignorats en la instrucció de 27 de setembre de la Unitat Coordinadora de Menors de la Fiscalia General de l'Estat adreçada a les fiscalies provincials de Catalunya".

El Síndic ha traslladat les queixes i les recomanacions al Defensor del Poble, al ministre de l'Interior i a la delegació del govern espanyol. Amb el Defensor del Poble, hi ha mantingut converses, però no n'ha rebut cap resposta per escrit dels documents que li ha enviat. Preguntat per si aquesta situació era anòmala amb un homòleg, ha preferit no pronunciar-se. Així mateix, les ha posat en coneixement del comissari europeu de Drets Humans, de la defensora del poble europea, de l'Alt Comissionat de l'ONU per als Drets Humans i del president de l'Institut Internacional de l'Ombudsman. El Síndic és del parer que seria oportú l'establiment d'una comissió d'investigació sobre l’1-O al Parlament de Catalunya.

Per al Síndic, un altre del factors claus d'aquest retrocés en drets és la Llei de Seguretat Ciutadana, la coneguda com a 'llei mordassa', que ha generat 300.000 sancions a l'estat espanyol en dos anys de vigència, vinculades a la restricció dels drets de reunió, expressió i manifestació.

Repercussió social del 155 i dels recursos al TC

Ribó ha destacat que la intervenció econòmica de la Generalitat i l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola ha "afectat drets socials importants", tant pels retards en pagaments com per l'aturada de projectes aprovats. El Síndic ha tingut coneixement de perjudicis a l'administració catalana fruit de l'aplicació del 155, com la paralització del Contracte programa 2016-2019 per a la coordinació, la cooperació i la col·laboració entre la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, en matèria de serveis socials. També s'ha paralitzat el Pla de viabilitat de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i pot comportar la suspensió de les indemnitzacions econòmiques que reben els expresos polítics de la Guerra Civil i el franquisme. El 155 afecta, a més, el Pla d'actuacions en fosses de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista per a l'any 2017. En l'àmbit LGTBI, destaca la paralització de l'aprovació del decret que desenvolupa el Consell Nacional LGTBI, l'òrgan de participació ciutadana en matèria de drets i deures d'aquest col·lectiu. El Síndic investiga la paralització, d'una banda, de la implementació d'un pla estratègic per als Agents Rurals per al període 2017-2025 i, de l'altra, de la regulació per permetre els membres d'aquest cos portar armes.

La institució que té com a encomana defensar els drets de les persones denuncia que també tenen repercussió social els recursos del govern espanyol contra lleis aprovades pel Parlament davant del Tribunal Constitucional (TC). El Síndic assenyala que des del 2006 l'executiu central ha presentat més de quaranta recursos i alerta que més de la meitat han repercutit en les polítiques socials i la recaptació d'impostos de la Generalitat.

En aquest sentit, destaca la Llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica. D'altres exemples són la Llei 2/2014, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic; la Llei 17/2015, d'igualtat efectiva entre dones i homes (els recursos d'inconstitucionalitat acceptats parcialment), o la Llei 4/2016, de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial, també suspesa.

Els atemptats de Barcelona i Cambrils

L''Informe al Parlament 2017' fa referència als atemptats del 17 i 18 d'agost. El Síndic demana que s'esclareixin completament els vincles entre el líder de la cèl·lula terrorista amb els serveis secrets de l'Estat i ha lamentat l'absència de compareixences a les cambres parlamentàries. "Seria inadmissible en una democràcia madura que anessin passant els mesos i no hi hagués cap compareixença", ha advertit Ribó davant els periodistes.

També demana que es reuneixi de manera periòdica i normalitzada quan sigui necessària la Junta de Seguretat de Catalunya; la integració dels Mossos al Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) i l'ingrés d'aquest cos a l'Europol i a la resta d'organismes de coordinació i d'intercanvi d'informació a escala internacional.

Saturació dels serveis d'urgències

L'informe parla de la "saturació" d'alguns serveis d'urgències dels hospitals, per la qual s'han seguit rebent queixes aquest any. Davant d'això, el Síndic ha destacat la importància de fer una planificació adequada del servei que garanteixi una dotació suficient de personal; de potenciar la coordinació amb la resta de serveis del centre; d'estudiar l'habilitació de més llits on siguin necessaris i d'establir circuits de derivació més àgils entre els centres hospitalaris.

Per altra banda, l'increment de l'arribada d'adolescents migrants no acompanyats ha evidenciat la necessitat de potenciar l'acolliment familiar. Les dificultats per atendre aquesta realitat han provocat que molts d'ells s'hagin quedat a les dependències de l'àrea de custòdia i detinguts de la Ciutat de la Justícia en unes condicions precàries, una situació que Ribó ha titllat d'"inacceptable". Per això, el Síndic va denunciar l'ús d'aquest espai el 2009 i a finals del 2017 aquestes instal·lacions van deixar d'atendre aquests menors.

Davant les situacions de vulnerabilitat social, el Síndic insta a revisar l'eficàcia de les meses d'emergències com a mecanisme de l'administració per donar resposta als casos d'emergència habitacional i fa un seguiment del desplegament de la Renda Garantida de Ciutadania i el bo social.

Manca de paritat en els càrrecs polítics de més responsabilitat

En matèria d'igualtat entre dones i homes, destaca l'actuació d'ofici per investigar si es respecta el principi de paritat en els càrrecs electes i òrgans directius de les institucions catalanes. La conclusió és que la paritat en els càrrecs electes, obligatòria a les llistes electorals, desapareix progressivament als llocs de responsabilitat política de més rellevància. El Síndic destaca que l'elecció de la nova Mesa del Parlament, amb sis homes i una dona, suposa una regressió en termes de paritat en òrgans representatius.

L'informe adverteix que els ajuntaments, en general, continuen lluny de ser paritaris, situació que s'agreuja en els governs locals de segon nivell (diputacions i consells comarcals), i avisa que és "especialment greu la situació de manca de diputades provincials a les diputacions de Tarragona i Girona".

Abocadors il·legals de pneumàtics i rescabalament a consumidors i afectats del Castor

En l'àmbit de sostenibilitat territorial, destaca l'actuació contra els abocadors il·legals i incontrolats de pneumàtics. El Síndic va tenir coneixement a través dels mitjans de comunicació de l'existència d'abocaments d'aquests residus a la demarcació de Barcelona. Es van comptabilitzar fins a 6.000 pneumàtics en dinou municipis, gairebé tots dipositats en sòl no urbanitzable d'interès forestal. Tot i que les administracions tenien coneixement d'aquesta situació, en alguns casos havien transcorregut fins a deu anys sense que s'haguessin retirat els residus, motiu pel qual el Síndic va iniciar la intervenció. El Síndic subratlla que davant l'existència d'un abocador il·legal les administracions implicades han d'actuar de manera immediata i eficaç per restituir el medi i garantir la salut i la seguretat de les persones.

Ribó ha fet un esment especial a la plataforma Castor i n'ha destacat que l'any passat es va fer públic l'informe emès pel Massachusetts Institute of Technology (MIT), que confirma la relació entre els sismes i la injecció de gas al magatzem subterrani. També és especialment rellevant la sentència del TC del 21 de desembre, que anul·la la indemnització a l'exconcessionària, Escal UGS. El Síndic exigeix l'aplicació plena de la sentència i el rescabalament dels drets afectats.

El Síndic va rebre el 2017 10.164 queixes, en va tramitar més de 16.000 i va obrir 281 actuacions d'ofici. Com que moltes queixes tenen caràcter col·lectiu, aquestes actuacions afecten més de 60.000, més del doble que l'any anterior. Per matèries, la institució va iniciar 2.945 queixes i actuacions sobre polítiques socials, que representen el 28,2% del total; 2.885 sobre polítiques territorials (27,6%); 2.038 relacionades amb l'administració pública i tributs (19,5%); 1.637, amb consum (15,7%); 881, amb seguretat ciutadana i justícia (8,4%) i 59, amb cultura i llengua (0,6%).

Publicitat

icona missatge de correu electrònic

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu:

Privacitat:
  •