El jutge del Tribunal Suprem que instrueix la causa contra el Govern de la Generalitat cessat pel 155, Pablo Llarena, ha ordenat ampliar la investigació a tots els que considera que formaven part del que anomena "comitè estratègic" del procés independentista. Per fer-ho, ha demanat a la Guàrdia Civil i al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona informes sobre les seves investigacions prèvies.
A poc a poc, doncs, aquest jutge es va fent seva la instrucció d'aquesta causa heretada de l'Audiència Nacional i del jutjat número 13. Llarena és un bon coneixedor de Catalunya, perquè hi ha exercit com a jutge durant més de 20 anys, la major part del temps com a membre de l'Audiència de Barcelona, que va arribar a presidir des del 2011 fins al 2016, quan el van traslladar al Suprem.
Llarena demana un informe amb els "indicis" que pugui haver-hi d'un "eventual concert inicial" entre CDC, ERC, ANC, Òmnium i AMI que "hagin pogut estar orientats a compartir una estratègia per aconseguir la independència de la Comunitat Autònoma de Catalunya". El jutge també reclama els "elements objectius" que "siguin indicatius" que els líders d'aquestes organitzacions van "impulsar" "la realització de mobilitzacions socials com a instrument per aconseguir o facilitar la declaració d'independència de Catalunya."
"Expressió individualitzada"
Aquest informe demanat per Llarena haurà d'incloure "una expressió individualitzada" de cadascuna de les persones que hagin pres part en el "comitè estratègic". Aquest "comitè" estaria format sobretot pels dirigents independentistes que ja estan encausats, com és el cas de Carles Puigdemont, d'Oriol Junqueras i dels anomenats "Jordis", Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, entre altres.
Però hi podria haver alguns noms nous, com és el cas de Marta Rovira com a número 2 d'ERC i de Neus Lloveras com a presidenta de l'AMI. A més, en la investigació del jutjat número 13 de Barcelona hi apareixen membres de la CUP, com Anna Gabriel o Mireia Boya, que també passen, així, a ser potencials investigades per Llarena. Artur Mas i Marta Pascal, del PDeCAT, també podrien entrar-hi.
"Episodis violents"
El jutge del Suprem també demana informes sobre els "episodis violents" que poguessin haver passat el 20 i 21 de setembre, l'1 i el 3 d'octubre i el 8 de novembre i sobre l'actuació dels Comitès de Defensa del Referèndum i de la República CDR-, i dels responsables d'aquests comitès.
