Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

El jutge del Suprem cita els deu presos polítics demà

S’espera que el magistrat imposi una fiança als vuit consellers i als líders d’Òmnium i de l’ANC perquè puguin sortir en llibertat el mateix dia o ben aviat

Pablo Llarena, magistrat del Tribunal Suprem, en una imatge quan era president de l'Audiència de Barcelona, el 2012 Pablo Llarena, magistrat del Tribunal Suprem, en una imatge quan era president de l'Audiència de Barcelona, el 2012 QUIM PUIG/ EL PUNT AVUI
Catalunya El Punt Avui
Dijous, 30 Novembre 2017 07:50

El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena va per feina i només ha trigat un dia a donar resposta a la petició dels vuit consellers i dels líders de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d’Òmnium perquè els citi a declarar perquè revoqui la seva situació de presó provisional. Els ha convocat demà a dos quarts de deu del matí, i seran conduïts al tribunal en furgonetes policials des de les presons de Madrid, on van ser tancats per l’Audiencia Nacional. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, acusats de sedició, són al penal de Soto del Real fa 46 dies, mentre que els vuit consellers, acusats de rebel·lió i malversació de fons, fa un mes. Alguns familiars dels presos polítics es desplaçaran a Madrid per si queden en llibertat demà mateix.

Hi ha diversos escenaris oberts. Ningú dubta que si el magistrat Llarena els ha citat amb tanta rapidesa és perquè els deixarà en llibertat amb una fiança, tal com va fer amb la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els cinc membres de la mesa imputats pel mateix delicte de rebel·lió. Assumint la seva posada en llibertat, hi ha dues possibilitats: que el jutge deixi en llibertat tots els presos polítics i els doni dies per aportar la fiança, com va fer amb els membres del Parlament o, al contrari, els torni al centre penitenciari fins que reuneixi la fiança imposada. I és que com que seran conduïts al tribunal com a reclusos preventius, han de tornar al penal per recollir les seves pertinences i que des de la direcció de la presó se’ls doni de baixa.

El magistrat va fer una distinció entre Forcadell, a qui va dictar “presó sota fiança” de 150.000 euros, quantitat molt elevada que va obligar-la a estar una nit a presó, mentre que per als integrants de la mesa el concepte va ser “llibertat amb fiança” de 25.000 euros, que podien recollir en uns dies de termini. Es preveu que el vicepresident Oriol Junqueras (ERC) pugui tenir una fiança més elevada que els consellers pel seu càrrec. No obstant i això, per la fiscalia i la magistrada de l’Audiencia Nacional Camen Lamela, que va ordenar empresonar-los, tots formen part “d’una organització criminal”, amb accions repartides i coordinades entre els membres del govern, de la mesa i dels líders d’entitats sobiranistes.

Riscos sense raonar

Els advocats defensors reclamen al magistrat que modifiqui la situació personal dels seus mandants, degut a l’excepcionalitat de la mesura de presó provisional, i tot assegurant que no es compleixen cap dels tres riscos legals exposats per la magistrada Lamela. Obertament critiquen les resolucions de la jutgessa perquè no va raonar ni individualitzar les circumstàncies personals que justifiquin dictar la presó provisional per a Junqueras; Meritxell Borràs, Dolors Bassa, Carles Mundó, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, i Joaquim Forn. La sala penal de l’Audiencia Nacional va ratificar la presó de tots ells, amb el vot particular en contra d’un dels cinc jutges que la conformen. Tots els empresonats tenen família i la majoria es presenten a les eleccions, per tant, exposen les defenses, no hi ha risc de fuga, ni tampoc de destrucció de proves ni de reiteració delictiva si tots han assegurat per activa i per passiva –en els escrits presentats pels seus advocats– que “acaten” l’aplicació de l’article 155.

Els penalistes també volen demanar al jutge més temps per preparar-se la declaració sobre les greus acusacions escampades contra ells en la causa central, però també des del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, que investiga l’1-O, i on la Guàrdia Civil escup informes sense control de la fiscalia i sense que els advocats dels imputats (del Departament d’Economia) en tinguin coneixement.

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: