Els advocats dels vuit consellers de Junts pel Sí en presó preventiva des de dijous passat per haver promogut la independència de Catalunya van presentar ahir els recursos per demanar la seva llibertat, al·legant que “no han comès cap delicte”, i menys el de rebel·lió –per al qual s’exigeix que hi hagi violència expressa–, i que tampoc existeix cap dels tres supòsits legals, com ara risc de fuga, per mantenir-los tancats com va decretar la magistrada de l’Audiencia Nacional Carmen Lamela. A més, els vuit consellers es van negar a dipositar la fiança civil solidària de 6,2 milions d’euros, que és la despesa de fons públics que es va fer, segons estima el fiscal, per organitzar el referèndum de l’1-O, “sense cap prova”, segons les defenses. Un dels arguments de l’exvicepresident Oriol Junqueras i dels exconsellers d’ERC empresonats (Dolors Bassa, Raül Romeva i Carles Mundó) per demanar la seva llibertat és poder participar com a candidats en les eleccions del 21-D.
La sorpresa és que el defensor dels quatre consellers del PDeCAT, el penalista Jaume Alonso Cuevillas, i el dels quatre d’ERC, Andreu van den Eynde, van presentar els escrits davant la mateixa magistrada Lamela (recurs de reforma) i no davant de la sala penal de l’Audiencia Nacional (recurs d’apel·lació) com van fer els advocats dels líders d’Òmnium i de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), mesura que es fa per guanyar agilitat i quan res ha canviat substancialment perquè la magistrada modifiqui tan ràpidament el seu parer. En tot cas, és un pas legal i després es pot presentar el recurs a la sala penal. La presentació de recursos contra la presó provisional és il·limitada; una altra cosa és que s’acceptin. Per exemple, la setmana passada, quatre dels cinc magistrats de la sala penal de l’Audiencia Nacional van ratificar la decisió de la jutgessa Lamela de decretar presó provisional per a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez el 16 d’octubre passat per un delicte de sedició.
Amb tot, el penalista Andreu van den Eynde va presentar un recurs amb una dura crítica a la querella del fiscal, així com a les mesures i els arguments de la magistrada Lamela.
A més d’un escrit contra la presó dels consellers, Van den Eynde també va presentar un recurs contra la querella del fiscal en què insisteix que l’Audiencia Nacional “no és competent per investigar el delite de rebel·lió ni el de sedició”. Hi afegeix que els consellers viuen en una situació de “clara indefensió” perquè hi ha tres instàncies judicials investigant els mateixos fets contra el govern i la Mesa del Parlament. N’és una prova el fet que ahir la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Eugènia Alegret acceptés la personació de Vox com a acusació popular en la causa contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i cinc membres de la Mesa, després d’haver dipositat els 20.000 euros de fiança exigits.
Pel que fa a la fiança de 6,2 milions d’euros, el penalista barceloní retreu a la jutgessa Lamela que la imposés “sense ni tan sols haver escoltat els investigats”, i assegura que “la querella no determina cap pagament ni perjudici patrimonial” que sustenti la imputació de malversació de fons públics. L’arrelament personal de cada conseller, la majoria amb fills menors a càrrec, és un dels motius exposats per assegurar que no hi ha risc de fuga. I també es reclama el seu dret a la participació política: “Els investigats són candidats potencials a les eleccions i, si no estiguessin privats de llibertat, tindrien una participació activa en la campanya electoral”, manifesta Andreu van den Eynde.
D’altra banda, els consellers Antoni Comín i Meritxell Serret (ERC), en els seus recursos a les ordres de detenció contra ells, han al·legat “persecució política” pels “vots i opinions” que van emetre com a membres del Parlament i del govern, així com l’absència de violència en el procés independentista. En els recursos davant la jutgessa de l’Audiencia Nacional Carmen Lamela contra les seves ordres de detenció europees, l’advocat de Serret i Comín, el penalista Gonzalo Boyé, afirma que, amb aquestes ordres, s’ha vulnerat la seva inviolabilitat i la immunitat parlamentària recollida en l’Estatut català, que “protegeix els membres del Parlament pels vots i opinions que emetin en l’exercici del seu càrrec i prohibeix detenir-los amb ocasió de l’exercici del seu càrrec”.
En l’escrit, Boyé reconeix que els seus defensats, que es van presentar abans-d’ahir davant les autoritats belgues després de conèixer l’ordre de detenció europea, ja no són aforats després de la seva destitució, però creu que els assisteix aquesta protecció recollida en l’article 57.1 de l’Estatut. A més, per Boyé, el relat de la magistrada, que acusa els membres del govern d’abonar la societat a la idea que existeix un dret d’autodeterminació, “no només inclou un enfocament parcial i poc realista de la situació sociològica del moment, sinó que entra en el terreny de l’oblit que la societat catalana, en bona part –uns dos milions de ciutadans–, ja hi estava abonada i ja tenia estudiat el significat d’un procés sobiranista d’autodeterminació de Catalunya”.
Per la seva banda, el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, va avançar ahir que en la vista de dijous el fiscal demanarà presó provisional per a la presidenta Forcadell i quatre membres de la Mesa querellats després de declarar davant del Tribunal Suprem, ja que es considera –segons Maza– que hi continua havent risc de fuga i de reiteració delictiva, tot i que l’aplicació de l’article 155 ha suposat la intervenció de la institució catalana. Es preveu que el fiscal no sol·liciti presó per a Joan Josep Nuet, que va votar en contra de la independència, segons fonts judicials.
Puigdemont denuncia “una brutal ofensiva judicial”
El president, Carles Puigdemont, acusa el govern espanyol d’haver llançat “una brutal ofensiva judicial” per criminalitzar polítics catalans “per les seves idees”. Puigdemont ho explica en un article publicat ahir al diari britànic The Guardian. “Ha comès una brutal ofensiva judicial per provocar l’empresonament en massa i la criminalització de candidats que promovien unes idees polítiques que, fa només dos anys [eleccions catalanes del 2015], van obtenir nivells històricament alts de suport públic”, escriu. Així, des de Bèlgica, on està en llibertat provisional i amb mesures cautelars, subratlla que en el programa dels comicis es parlava “explícitament” de declarar la independència. Puigdemont lamenta que els representants d’aquest “projecte democràtic” afronten ara “el càstig més sever possible dins del Codi Penal espanyol –el mateix que s’aplica en casos de terrorisme i assassinat–, que és de 30 anys de presó”.
