Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

El Govern entoma el plebiscit

Puigdemont demana a Rajoy que es comprometi a acatar el resultat de les eleccions si guanya l’independentisme / Millo alerta que no acceptaran la secessió

Carles Puigdemont, ahir, abans de donar explicacions des de Brussel·les Carles Puigdemont, ahir, abans de donar explicacions des de Brussel·les REUTERS
Catalunya El Punt Avui
Dimecres, 01 Novembre 2017 02:02

Carles Puigdemont i el seu govern, que es reivindica com a legítim, entoma les eleccions del 21-D que Mariano Rajoy ha volgut convertir en un plebiscit sobre l’aplicació de l’article 155. Ara bé, des de Brussel·les i posant com a testimoni les institucions europees, va desafiar Mariano Rajoy a acceptar els resultats que surtin de les urnes siguin quins siguin: “Vull un compromís clar de l’Estat. L’Estat respectarà resultats que doni una majoria a les forces independentistes?”, va demanar. El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, va qualificar d’“òbvia” la resposta: “És el que ha passat en 40 anys de democràcia”, va sentenciar, tot subratllant que el desplegament de programes electorals s’ha d’ajustar a l’ordenament espanyol i que es tracta d’uns comicis autonòmics. Sempre aliat amb els seus socis populars a Madrid, el president del Parlament europeu, Antonio Tajani, va defensar que Espanya és una democràcia i que “guanyi qui guanyi no hi haurà independència”. És a dir, que no podran promoure novament la independència.

Puigdemont no té la intenció de demanar asil polític per a ell i els altres sis membres del govern amb qui va comparèixer, segons va assegurar, però també va denunciar que a Espanya no se’ls garanteix un judici just i que són allà per raons de seguretat, tot i que assegura que no fugen de la justícia. Poques hores després de la seva compareixença pública, l’Audiencia Nacional els citava a declarar demà i divendres.

El president i la resta de membres del govern hauran de desplaçar-se a Madrid per explicar-se davant de la jutgessa Carmen Lamela pels delictes de rebel·lió o sedició i malversació de fons públics. Els calendaris s’encavalcaven. El Tribunal Suprem també va citar a declarar els mateixos dies els membres de la mesa del Parlament, encapçalats per Carme Forcadell. En tots els casos, la fiscalia podria demanar presó provisional, i els jutges concedir-la si ho consideren oportú, com va passar amb els presidents de l’ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que dormen des de fa més de dues setmanes a la presó de Soto del Real.

La majoria del govern és a Brussel·les. A Barcelona es mantenen el vicepresident, Oriol Junqueras, i el conseller de la Presidència, Jordi Turull; el de Territori i Empresa, Josep Rull; el d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors, Raül Romeva, i el de Justícia, Carles Mundó. Segons fonts pròximes, tots els consellers que no han viatjat a la capital europea preveuen anar a declarar. No han aclarit, però, què faran Puigdemont i la resta de membres de l’executiu. Abans han de rebre personalment les notificacions de citació, cosa que ahir a la nit no havia passat.

Si no es desplacen a Madrid, la jutgessa pot ordenar la seva detenció a Bèlgica, les autoritats belgues haurien d’executar-la i, en última instància, Puigdemont i els consellers haurien de demanar asil per intentar evitar l’execució de l’ordre, segons fonts jurídiques. Haurien de justificar, però, que no se’ls garanteix un procés just, uns supòsits de complicada aplicació dins de la UE, on les ordres europees entre els socis comunitaris se segueixen a partir d’un sistema ràpid regulat per una directiva europea. El primer ministre belga, Charles Michel, va assegurar que Puigdemont rebrà el mateix tracte que qualsevol ciutadà europeu. “Ni més ni menys”, va dir.

La citació judicial obriria una nova derivada en l’hipotètic i complex cas que la justícia espanyola apliqui una vara de mesurar per a Junqueras i els consellers que són a Catalunya i l’empara belga n’apliqués una altra. Seria el mateix que assumir que a Espanya no se’ls pot garantir un judici just que apuntaria directament contra la qualitat de la separació de poders espanyola, teòricament homologada per la mateixa UE. “No és una qüestió belga. Brussel·les és la capital d’Europa”, va remarcar Puigdemont, intentant forçar que les institucions comunitàries deixin de tractar el cas català com un problema intern d’Espanya. El president català va comparèixer amb els consellers d’Ensenyament, Clara Ponsatí; Governació, Meritxell Borràs; Agricultura, Meritxell Serret; Salut, Antoni Comín; Treball, Dolors Bassa; Cultura, Lluís Puig, i Interior, Joaquim Forn. Aquests tres últims, segons TV3, van tornar ahir.

Dimarts és el dia de les reunions setmanals del govern. Amb el Palau de la Generalitat blindat policialment i la majoria de l’executiu destituït pel BOE a Brussel·les, la resta de membres de l’executiu es van reunir en un despatx del Parlament. L’objectiu de la trobada era exhibir una imatge de continuïtat institucional en una complexa situació que no té res de normal: l’autonomia intervinguda després de la destitució de tot el govern a instàncies de Mariano Rajoy. Puigdemont també va revelar que el govern va optar per no “forçar funcionaris” i lliurar una “disputa per l’hegemonia” de les institucions per evitar la violència, atès que tenia la seguretat que l’Estat respondria amb més repressió. “No es pot iniciar la República des de la violència”, va defensar. Als catalans, Puigdemont els va demanar que es preparin per a “un camí llarg”. “Tenim un Estat que només creu en la raó de la força i que ha decidit actuar amb repressió i violència”, va assegurar.

El govern espanyol continuava governant la Generalitat des de Madrid. Però aquesta vegada, després de la reunió en què el Consell de Ministres va continuar desplegant la maquinària electoral per al 21-D, qui va comparèixer va ser Millo des de la delegació de l’executiu.

ERC i el PDeCAT exploren a hores d’ara la viabilitat de confegir una complexa candidatura unitària, mentre Albano Dante Fachin mantenia l’aposta per un “front democràtic” davant de la determinació de Pablo Iglesias de presentar-se amb els comuns. En el partit d’Artur Mas es presenta com a candidat l’exconseller Santi Vila, com una aposta moderada que no estalvia crítiques a la gestió d’aquest mandat i que podria encaixar, només, si el partit concorre sol als comicis.

L’ANC vol una llista unitària amb Sànchez i Cuixart

El vicepresident de l’ANC, Agustí Alcoberro, va apostar ahir perquè els partits independentistes configurin una llista unitària per al 21-D en què tinguin un paper “significatiu” els presidents de l’Assemblea i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que poden figurar en llistes encara que estiguin en presó provisional. Només en aquest cas, va considerar Alcoberro, es podria plantejar que formessin part d’una llista. El secretariat nacional de l’ANC també va acordar convocar la taula de partits i entitats per debatre l’estratègia a seguir en els comicis.

A banda de l’articulació de la candidatura o les candidatures, els partits han de definir, també, el programa. Una qüestió no menor després de les dificultats evidenciades després de la declaració d’independència al Parlament, que no va ser publicada ni al BOPC ni al DOGC, i que el govern va renunciar a desplegar amb l’aplicació de l’article 155 i la convicció que el govern espanyol respondria amb més repressió, potser contra la ciutadania que protegís les institucions. L’ANC ho té clar: pretén que l’objectiu és ratificar la República a les urnes i activar la llei de transitorietat jurídica i el procés constituent.

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

cinema banner 300x250 2Advertisement

Segueix el nostre canal de Telegram 

Per rebre en temps real els titulars d'InfoCamp 

telegram1

Consentiment per al tractament de dades personals:

Iniciatives de comunicació del Camp de Tarragona S.L., és el Responsable del Tractament de les dades personals de l'Usuari i l'informa que aquestes dades seran tractades de conformitat amb el que disposa el Reglament (UE) 2016/679 de 27 d'abril de 2016 (GDPR), per la qual cosa li facilita la següent informació del tractament:

Finalitat del tractament: Subscripció al butlletí informatiu.

Criteris de conservació de les dades: Es conservaran mentre hi hagi un interès mutu per mantenir la subscripció al bloc.

Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers, excepte per obligació legal.

Drets que assisteixen a l'usuari: dret a retirar el consentiment en qualsevol moment. Dret d'accés, rectificació, portabilitat i supressió de les seves dades i de la limitació o oposició al seu tractament. Dret a presentar una reclamació davant l'Autoritat de Control (www.aepd.es) si considera que el tractament no s'ajusta a la normativa vigent.

Dades de contacte per exercir els seus drets: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..