Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

Maza té dubtes, però acusa el Govern i la Mesa de rebel·lió

El fiscal general de l’Estat al·lega que no cal que hi hagi violència com recull el redactat, sinó que n’hi ha prou que “l’alçament” hagi suposat “un perill objectiu”

El fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, ahir El fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, ahir JAVIER SORIANO / AFP
Catalunya El Punt Avui
Dimarts, 31 Octubre 2017 08:13

El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, va presentar ahir les dues querelles, anunciades fa dies, contra el govern de Carles Puigdemont i contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i quatre membres de la Mesa, acusats de rebel·lió, un delicte que, perquè es produeixi –segons el Codi Penal–, cal “una insurrecció violenta i pública”, que no s’ha donat pas en el procés independentista de Catalunya, com han reiterat juristes d’arreu, inclosos jutges i fiscals.

En vista de tantes crítiques dels experts, en les dues querelles (redactades pel fiscal en cap de la secretaria tècnica, José Miguel de la Rosa, que per error va enviar el document a la premsa amb el nom “Más dura será la caída”), es deixa la porta oberta a la possibilitat que, si el tribunal competent no accepta aquest delicte, el govern i la Mesa del Parlament siguin acusats de sedició –en aquest cas, no cal que hi hagi violència expressa, sinó “alçament tumultuari” per impedir l’aplicació de les lleis–, castigada amb una pena de fins a quinze anys de presó, la meitat que la rebel·lió.

No obstant això, la fiscalia justifica la rebel·lió en el procés català al·legant que “es tracta d’un delicte de resultat o de consumació anticipada en què n’hi ha prou que “l’alçament” hagi produït “un perill objectiu per a la consecució dels fins rebels”. Les úniques escenes de violència que es recullen en les querelles són les viscudes en la votació de l’1-O, en què s’acusa els ciutadans d’haver provocat les càrregues policials.

Maza tampoc demana la detenció immediata de Puigdemont, el vicepresident i els consellers com s’havia amenaçat, i el que sol·licita és que declarin de “manera urgent” i que se’ls imposi una fiança conjunta de sis milions d’euros, ja que també els acusa d’un delicte de malversació de fons públics per haver organitzat el referèndum. La mateixa mesura cautelar es demana per a la presidenta Forcadell i per als membres de la Mesa Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet (tots tres de JxSí), i per al secretari tercer, Joan Josep Nuet (de CSQP), per haver permès la tramitació de les lleis de desconnexió amb l’Estat espanyol.

Una altra acció jurídica forçada i criticada de la fiscalia general de l’Estat és que vol dur les querelles contra el govern i la Mesa del Parlament a tribunals amb seu de Madrid, fora dels tribunals de Catalunya. La fiscalia ho justifica en les querelles exposant que les accions dels acusats afecten tot el territori espanyol, fins i tot l’àmbit internacional amb el vot exterior i els webs del referèndum allotjades a l’exterior. A més, en l’argumentació sobre quin tribunal ha d’estudiar les querelles, es fa una afirmació premonitòria: “Els aspectes internacionals del procés adquireixen una especial dimensió si s’analitza la situació actual, en què la pretensió del president de la Generalitat, com un dels líders del moviment rebel, és consumar la separació territorial d’Espanya i obligar l’Estat espanyol a una mediació internacional, amb la intervenció de la Unió Europea.”

El TSJC perd les causes

Per tot això, la fiscalia ha presentat la querella contra la presidenta Forcadell i els quatre membres de la Mesa davant del Tribunal Suprem (TS), perquè es manté el seu aforament arran de la constitució ahir de la Diputació permanent del Parlament, amb l’aplicació de l’article 155, i perquè l’Estatut així ho preveu en accions d’aforats a l’estranger. Si el Suprem accepta la competència i que els fets són constitutius de rebel·lió, crearà jurisprudència, i restrictiva, ja que no hi ha hagut violència. Pel que fa al president i els consellers, sense aforament, el cas es deriva a la magistrada de l’Audiencia Nacional Carmen Lamela, que ja té oberta una causa per sedició contra els líders d’Òmnium i de l’ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, a la presó des del 16 de setembre.

A més, en les querelles es demana que les causes obertes contra la presidenta del Parlament i la Mesa (des del 2016) i contra el govern, que instrueixen dues magistrades del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), siguin traslladades als tribunals de Madrid. El TSJC, així, quedaria com el govern català, sense competències i alliberat de resoldre peticions de presó estirant massa el Codi Penal. I és que la fiscalia no descarta demanar presó provisional per als querellats després que declarin al tribunal, tal com van fer amb Sànchez i Cuixart.

Les dues querelles són calcades en el relat dels fets, que es remunten al 9 de novembre del 2015, quan els 72 diputats de JxSí i la CUP van aprovar tirar endavant la resolució per iniciar el procés d’independència fins que la van votar divendres passat.

Errors en la querella contra Nuet

En la querella contra la Mesa del Parlament, la fiscalia comet un error i ben greu. En la pàgina 40, s’afirma que Joan Josep Nuet, secretari tercer i diputat de CSQP, va votar a favor de tramitar la llei del referèndum, la llei de transitorietat jurídica i la declaració unilateral d’independència. En realitat, només va votar a favor de la primera; en la segona, es va abstenir, i en la tercera, la DUI, hi va votar en contra. Nuet ja estava investigat al TSJC per haver permès el debat i la tramitació de lleis, tot i que després hi votés en contra. A més, la fiscalia, en les querelles, usa un llenguatge bèl·lic i assegura que, “en el full de ruta, la Generalitat feia accions polítiques i administratives, i es retroalimentaven amb mobilitzacions socials, en alguns casos violentes”.

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

cinema banner 300x250 2Advertisement

Segueix el nostre canal de Telegram 

Per rebre en temps real els titulars d'InfoCamp 

telegram1

Consentiment per al tractament de dades personals:

Iniciatives de comunicació del Camp de Tarragona S.L., és el Responsable del Tractament de les dades personals de l'Usuari i l'informa que aquestes dades seran tractades de conformitat amb el que disposa el Reglament (UE) 2016/679 de 27 d'abril de 2016 (GDPR), per la qual cosa li facilita la següent informació del tractament:

Finalitat del tractament: Subscripció al butlletí informatiu.

Criteris de conservació de les dades: Es conservaran mentre hi hagi un interès mutu per mantenir la subscripció al bloc.

Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers, excepte per obligació legal.

Drets que assisteixen a l'usuari: dret a retirar el consentiment en qualsevol moment. Dret d'accés, rectificació, portabilitat i supressió de les seves dades i de la limitació o oposició al seu tractament. Dret a presentar una reclamació davant l'Autoritat de Control (www.aepd.es) si considera que el tractament no s'ajusta a la normativa vigent.

Dades de contacte per exercir els seus drets: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..