Junts pel Sí aposta per proclamar la independència en el ple específic que comença demà al matí al Parlament com a mecanisme de protecció contra el segrest de l’autogovern, i defensar-la tot seguit per fer-la efectiva “amb la gent al costat”. Aquesta és la base de l’argumentari que els seus diputats van desenvolupar en el centenar de xerrades informatives que entre ahir al vespre i avui realitzen arreu del territori –en què participen també càrrecs del govern i diputats de la CUP– muntades per l’ANC amb el suport d’Òmnium. En espera, doncs, de pactar la fórmula definitiva, el grup descartaria la sortida de convocar eleccions autonòmiques, com reclama tot l’unionisme i sectors mediàtics i empresarials.
Els electes de JxSí defensen la proclamació de la república per “fer efectiva” la voluntat expressada pels catalans a les urnes i en “legítima defensa” perquè l’Estat “no ens esclafi”. Això sí, recorden que no ho poden “fer sols”, i per això fan una crida a la col·laboració ciutadana per “resistir” l’envestida de l’Estat i evitar així l’aplicació de l’article 155 de la Constitució que dissabte podria entrar ja en vigor. “Fins ara, les institucions han fet la feina, conjuntament amb l’ajuda de la gent, i ara tampoc ho podran culminar soles. Depèn de tots”, insisteix l’argumentari, que, això sí, també fa èmfasi que se seguirà prioritzant el diàleg.
Antoni Castellà, de Demòcrates, és un d’aquests diputats que ahir va parlar, en un Orfeó Gracienc, al barri barceloní de Gràcia que es va quedar petit i va deixar desenes de persones al carrer. Segons ell, entre dijous i divendres es proclamarà la independència, a la qual haurà de seguir una mobilització general per fer front a l’Estat: “Que tothom tingui l’agenda lliure a partir de dijous i estigui preparat per rebre instruccions i anar on se li demani”, va dir. El diputat diu que l’estratègia de mobilització la dissenyaran com fins ara les institucions, en col·laboració amb l’ANC i Òmnium, i que ja es comunicarà a la gent on ha d’anar pels canals seguits fins ara.
L’objectiu és el mateix que l’1-O: exercir el control del territori. Castellà no va voler assegurar que calgui protegir el Parlament –tot i que l’ANC ja ha començat a muntar autocars per anar-hi divendres–, si bé tampoc ho descarta. El que sí que va dir és que la mobilització serà, al seu parer, “molt intensa, però no durarà molt”. “Segur que ens hem de mobilitzar dijous, divendres, dissabte i diumenge, i potser uns dies més, però pocs”, vaticina. A més, dona per segur que l’Estat, com va fer l’1-O, farà servir la violència. “Però haurem d’aguantar”, insistia.
Castellà va lamentar que la UE fins ara “ha seguit l’ortodòxia diplomàtica conservadora”, però va mostrar el convenciment que “un cop declarem la independència les coses canviaran i ens hauran de reconèixer”. “No els podem demanar que reconeguin una cosa que encara ni nosaltres hem declarat”, subratllava. El que té clar, això sí, és que després de l’1-O el sobiranisme ha “guanyat” l’opinió pública i la premsa internacional.
“La força del poble no l’atura ningú”, va dir Castellà, que va recordar que aquesta vegada i per primer cop des del 1714 “Espanya no pot fer servir l’exèrcit, perquè quedaria fora de la UE”, i també per primer cop en 300 anys “tot el catalanisme polític i el poble van a l’una”.
La resposta definitiva
Les línies mestres semblen encarrilades, però la fórmula definitiva de consens, en tot cas, encara no està tancada. El portaveu del govern, Jordi Turull, es va limitar a dir al migdia que la concreció de la resposta política al 155 s’haurà de fer “d’acord amb els grups parlamentaris i els actors que van contribuir” a la conformació del govern. “La unitat és bàsica, perquè són moments molt transcendents”, subratllava. Fonts del PDeCAT refermaven a la tarda el ple suport del partit i, per tant, de tots els seus diputats, a la posició oficial de JxSí “i amb el president Puigdemont i el govern”, després que la CUP hi posés la sospita i avisés que no estaria d’acord amb unes eleccions autonòmiques, ni tampoc amb una fórmula rebaixada de declaració d’independència que no sigui prou clara. Una tesi, aquesta, que al vespre va ajudar a abonar l’exconseller Andreu Mas-Colell, que a RAC1 va dir que “una proclamació d’independència seria un acte simbòlic”, i més que res un acte de “dignitat”, ja que no veu la Generalitat ni el poble “en condicions de fer viable la independència”. “Crec que el president ens sorprendrà amb una sortida digna, hàbil i un bon referent de futur”, s’atrevia a vaticinar. Des d’ERC, mentrestant, subratllaven que estan plenament compromesos amb la idea de declarar la independència i llavors resistir, tot i que “la unitat també és imprescindible”.
La incògnita del Senat
Sigui quina sigui, Turull assegurava que la resposta que s’acabi pactant –que no podrà diferir gaire de l’argumentari de JxSí– es presentarà en públic i “anirà molt lligada” al que pugui exposar Puigdemont si acaba compareixent, demà a les cinc de la tarda, davant la comissió creada al Senat per tramitar la proposta d’aplicació del 155 que ha elevat el onsell de Ministres. El president de la cambra, Pío García-Escudero, li va fer arribar ahir a la tarda el requeriment oficial, tot i que el termini per presentar per escrit els “antecedents, dades i al·legacions” que estimi oportuns, a més de designar si vol una altra persona que el representi, s’acaba demà a les 10 del matí. Escudero també el convida a intervenir en el ple que comença divendres a les 10 del matí per aprovar l’aplicació del 155, en què fins i tot ahir se li va oferir un cara a cara amb algú del govern espanyol, com el mateix president Mariano Rajoy. Una opció que Turull no defugia pas quan ho va saber en plena roda de premsa després del consell executiu. “El debat no ens fa cap mena de por, no és un tema de format sinó d’incompatibilitat horària”, apuntava, abans de queixar-se que amb els constants canvis de data proposada “sembla que no tinguin ganes” que hi vagi.
La qüestió és que Puigdemont vol anar al Senat –on el podria acompanyar una munió d’alcaldes que ja han dit que hi estan disposats– però vol ser també al ple del Parlament, que al final s’ha convocat dijous a les deu del matí. Això facilitaria el viatge, ja que podria suspendre’s al migdia perquè el president tingués temps d’anar a Madrid, si al final així ho decideix avui. La sessió llavors se suspendria per obrir un termini alhora per presentar propostes de resolució –que hauria d’examinar i admetre a tràmit la mesa– i es reprendria divendres al matí, quan es debatrien i votarien. Entre elles, potser la de proclamació de la independència.
Salvadó plega d’Hisenda per centrar-se en la defensa
El govern va aprovar el nomenament ahir de Lluís Juncà, fins ara cap de gabinet del departament, com a secretari general de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, càrrec que havia quedat vacant després que Josep Maria Jové fos cessat per estalviar-li la multa que li va imposar el TC després de ser detingut el 20 de setembre en el marc de l’operació de la Guàrdia Civil contra l’1-O. Un altre dels detinguts aquell dia, Lluís Salvadó, que mantenia el càrrec, va ser cessat ahir també de comú acord i substituït per Albert Castellanos com a secretari d’Hisenda, per poder-se centrar en la seva defensa, un cop el jutjat número 13 de Barcelona ha aixecat el secret de sumari. Castellanos, fins ara director general de Promoció Econòmica, va ser rellevat per Jordi Boixareu.
