El desenllaç del procés sobiranista arribarà diferit en dos dies clau, dijous i divendres, i dos plens al Parlament i al Senat que discorreran gairebé en paral·lel, fins al punt que es marcaran entre ells els tempos. La Junta de Portaveus de la cambra catalana va convocar ahir per dijous un ple ordinari específic, que amb total seguretat s’allargarà fins al divendres, “sobre l’aplicació de l’article 155 de la Constitució a Catalunya i els seus efectes possibles”, segons l’escrit conjunt de JxSí i la CUP. Els grups, però, en van deixar l’hora d’inici en suspens per donar marge perquè es concreti la compareixença de Carles Puigdemont al Senat, que l’ha convidat el mateix dia a les 5 de la tarda davant la comissió que es constitueix avui per tramitar el 155, per tal que hi pugui defensar les al·legacions a l’aprovació de la suspensió de l’autogovern que ha plantejat el Consell de Ministres.

De fet, el president del Senat, Pío García-Escudero, ahir també li va oferir acudir a parlar al mateix ple de la cambra alta que ha d’aprovar la mesura divendres però, segons fonts properes, Puigdemont això ja ho ha descartat, i ara només sospesa si hi va o no dijous, una decisió que confirmarà avui quan se li faci arribar la invitació formal. De fet, anit en un acte de la patronal Cecot al Teatre Nacional de Catalunya, en què va ser rebut per uns 600 empresaris amb una ovació tancada, el president es va declarar disposat a anar-hi a “explicar-se” per donar fe d’una realitat que a l’Estat “no s’entén”, va criticar la UE per “insensible” i va fer una nova crida al diàleg i a la mediació, i no als tribunals, per resoldre els conflictes.

Si el viatge de dijous a la tarda es confirma, al matí hi hauria ple al Parlament, i llavors se suspendria fins divendres. La proposta de JxSí i la CUP és que el guió del debat tingui cinc punts: l’anàlisi de la situació i els antecedents; l’oferiment de diàleg i la mediació; el ressò en la comunitat internacional; la valoració dels efectes que tindria el 155, i les propostes d’actuació del govern i el Parlament davant l’eventual “tramitació i aplicació” de l’article. Un punt, aquest, del qual algunes fonts admeten que es pot interpretar que el Parlament no aprovarà cap resposta (i com a tal s’hi pot entendre la DI) mentre al Senat no s’hi hagi certificat, el mateix divendres, el llum verd a la suspensió total de l’autogovern.

Segons el reglament del Parlament, el debat dijous es pot iniciar amb l’exposició de motius per part d’algú dels grups proposants, seguida d’una exposició del president Puigdemont sense límit de temps, al qual pot seguir la d’algun altre membre del govern. El ple “es podrà suspendre breument” llavors, abans que intervinguin tots els grups. A més, hi podria haver una segona volta si ho vol el president.

Propostes negociades

Al final del debat, ahir es va pactar que cada grup podrà presentar un màxim de tres propostes de resolució, que es poden transaccionar, i que, represa la sessió amb un nou debat, se sotmetran a votació. Una d’aquestes propostes podria ser la declaració d’independència que el dia 10 els diputats de JxSí i la CUP van signar fora de l’hemicicle i/o una derivada que explicités el mandat del Parlament al govern perquè fes efectiu el mandat democràtic de l’1-O. És a dir, la implementació de la república. Els dos grups també negociaran aquests dies amb Catalunya Sí que es Pot alguna proposta de resolució conjunta per visualitzar la seva unitat contra l’actuació de l’Estat les últimes setmanes, i en especial contra l’aplicació del 155, en un text que podria incloure l’obertura d’un procés constituent. El portaveu de CSQP, Joan Coscubiela, admetia ahir que hi ha “diverses propostes sobre la taula” com a resposta, i que les volen valorar bé. Fins i tot no descartava la porta que es pugui votar la posada en marxa d’un procés constituent sense haver declarat la república, ja que ells a això no hi donaran suport. En canvi, sí que en podrien donar a una convocatòria d’eleccions autonòmiques si això aturés el 155.

La mateixa petició, per cert, arribava amb insistència des d’altres sectors mediàtics i empresarials, com el Cercle d’Economia, tot i que el líder del PP català, Xavier García Albiol, gairebé descartava ahir que servís de res: “El 155 ja s’ha posat en marxa i no es pot frenar, i divendres s’aprovarà més enllà del que pugui dir o deixar de dir Puigdemont”, assegurava en ser interrogat per això, tot i que després matisava que serà el govern de l’Estat qui decideixi “com i quan s’aplica”, i reptava Puigdemont a anar igualment al Senat a donar “els seus arguments” per intentar “convèncer el conjunt de la societat”. Albiol, de fet, apuntava per on podrien anar als trets si es va a eleccions –sigui ara o en pocs mesos, com pretén Rajoy–, ja que apostava per “suspendre” tots els programes electorals que incloguin declarar la independència si guanyen.

Avui, els senadors

A petició de JxSí i la CUP, aquesta tarda s’ha convocat també la comissió d’afers institucionals perquè hi compareguin els 8 senadors designats pel Parlament a exposar “el seu capteniment sobre l’aplicació i efectes” del 155. És a dir, per saber què defensaran i votaran al Senat en una sessió en què pot tenir especial interès el que digui l’únic senador del PSC, l’expresident José Montilla, a qui la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, exigia que es desmarqui de la posició del PSOE.

Els grups independentistes encara van fer una tercera petició oficial ahir: que el Parlament iniciï “les accions jurídiques” que calgui contra el govern espanyol, davant estaments interns i internacionals, i tant en el terreny civil com constitucional, l’administratiu i fins i tot el penal, pels delictes en què incorre amb la proposta d’aplicació del 155, com ara prevaricació o usurpació de funcions. “No hi ha cap llei que no se saltin, Espanya està actuant com una dictadura”, deia amb duresa Lluís Corominas, president de JxSí, que acusava l’Estat de situar “la unitat d’Espanya per sobre la democràcia i les llibertats individuals i col·lectives”. “En un estat normal tindríem la fiscalia actuant contra l’Estat”, manifestava, fent també una crida a defensar les institucions catalanes “amb tots els mitjans democràtics i pacífics”.

Juncker diu que “respecta” el que veu a Catalunya

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, es va mostrar ahir comprensiu amb l’anhel català d’independència, tot i reiterar que està “contra tots els separatismes”. “No m’agrada el que es fa a Catalunya, però respecto l’expressió de la voluntat que hem vist”, va dir en una conferència a la Universitat Science Po d’Estrasburg. Juncker veu “acceptable” que es vulgui ser pres seriosament, i “comprensible” que es reivindiqui la “identitat pròpia”, però va criticar que es vulgui oposar a la dels altres o signifiqui apostar per la independència. “No vull que demà la UE estigui formada per 85 estats”, remarcava. Al torn de preguntes, i preguntat per les regions, va admetre que cal “debatre” la seva situació “independentment de la situació a Catalunya”.