Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

El 155 més extrem

Rajoy converteix el Parlament en un ens sense capacitat legislativa en què La Moncloa aplica la censura prèvia dels assumptes / Mossos i mitjans públics passen a estar sota tutela estatal en una usurpació de l’autogovern que podria durar un any

El cos dels Mossos d'Esquadra rebran ordres directes del ministre d'Interior, Juan Ignacio Zoido El cos dels Mossos d'Esquadra rebran ordres directes del ministre d'Interior, Juan Ignacio Zoido EL PUNT AVUI
Catalunya David Portabella / El Punt Avui
Diumenge, 22 Octubre 2017 15:06

Després del fracàs de la seva “operació diàleg”, a la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría li ha tocat desprecintar l’article 155, un precepte que ella considerava que estava “poc estudiat”. La falta de precedents i de jurisprudència, però, ha esdevingut un aliat del govern de Rajoy a l’hora d’estrenar-lo en la versió més extrema possible.

Puigdemont, un diputat

El 155 s’obre amb la destitució de la figura més emblemàtica que elegeix el Parlament: el president de la Generalitat. Amb el vistiplau del Senat, Rajoy exigeix destituir el 130è president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i apropiar-se de les seves funcions. La usurpació de competències per part de Rajoy inclou assumir ell la potestat de convocar eleccions, una atribució exclusiva del president català que constitucionalistes prestigiosos com Xavier Arbós ja han alertat que el 155 no permet expropiar, perquè es viola l’article 10.c de la llei 13/2008 del 5 de novembre. Es tracta d’una matèria de dubtosa constitucionalitat, però només es dirimiria si hi hagués un recurs al Tribunal Constitucional que la Generalitat no pot presentar amb l’autogovern suspès. D’acord amb el text enviat al Senat perquè sigui aprovat divendres, Puigdemont es quedaria ara com un diputat per Girona i, per tant, encara aforat. El que La Moncloa no aclareix és què pot succeir si Puigdemont no fa cas de la destitució i el fiscal José Manuel Maza presenta la querella per un delicte de rebel·lió que ja es vanta de tenir redactada abans d’hora.

Ni Millo ni un virrei

La “substitució” de Puigdemont “en l’exercici de totes les funcions que estatutàriament, legalment i normativament li són pròpies” no va acompanyada de la designació d’un virrei, que podria haver estat el delegat espanyol, Enric Millo. El govern de Rajoy no gosa identificar un anti-Puigdemont i es limita a dir que les seves funcions passaran a “òrgans o autoritats que creï a tal efecte o designi” ell o bé al delegat creat per a cada figura substituïda.

Junqueras i consellers

La destitució de Puigdemont va acompanyada de la del seu vicepresident econòmic, Oriol Junqueras, i la de tots els consellers del govern català. La cadena de destitucions s’atura aquí i no inclou alts càrrecs com, per exemple, els secretaris d’àrea o números dos dels consellers, que serien forçats a afrontar el cru dilema d’obeir o no la nova autoritat estatal al preu de trair la persona que els va nomenar.

Control econòmic total

Expulsat Junqueras de l’àrea econòmica, Rajoy i el seu ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, es convertirien en els únics gestors “en matèria econòmica, financera, tributària i pressupostària”. La fita del control econòmic total és que ni un euro dels fons que pertoquen a Catalunya o dels seus ingressos tributaris “es destini a activitats o fins vinculats o relacionats amb el procés secessionista”.

Una Generalitat buida

L’adeu fulminant del president i dels consellers, paradoxalment, no significa per a La Moncloa que la Generalitat no hagi d’obrir tot i no tenir inquilí. Rajoy considera que l’administració de la Generalitat, d’acord amb l’article 71 de l’Estatut, “continua funcionant com l’organització administrativa ordinària”, però, això sí, des d’ara “sota les directrius dels òrgans o autoritats creats o designats” per Rajoy. Ras i curt: una exigència als funcionaris que obeeixin els designis telefònics de Madrid i una amenaça que tots els seus actes sense “comunicació o autorització prèvia” seran “nuls”.

Poda d’ens i ambaixades

A l’hora de desballestar l’obra de govern de l’actual legislatura a Catalunya, el govern de Rajoy es reserva un calaix de sastre que l’habilita per practicar una poda d’ens i organismes relacionats amb la Generalitat, entre els quals, les ambaixades catalanes a l’estranger. N’hi haurà prou que Rajoy interpreti la seva existència com un ens que “contravé les mesures acordades”.

Un Parlament desnonat

El Parlament és considerat la peça més delicada de l’entramat, perquè és la traducció democràtica del vot del 27 de setembre del 2015, i un govern com el de Rajoy, farcit d’advocats de l’Estat que es vanten de ser identificats com “la brigada Aranzadi”, és conscient que la seva dissolució forçada seria llegida com un escàndol majúscul a la UE. Fent bo el cèlebre adagi castellà “que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”, el que fa el 155 segons la lliure interpretació de Rajoy és fer del Parlament un edifici desnonat amb funció decorativa on Carme Forcadell i la resta dels diputats no poden presentar cap iniciativa si no és presentada abans al gabinet de Rajoy perquè, en un termini de 30 dies, ell o l’autoritat estatal que ell designi doni el vistiplau al text i permeti que arribi al ple perquè sigui aprovat. Si el que es vol és fer una proposta de resolució, l’exigència és que haurà de complir amb la Constitució i l’Estatut d’Autonomia i, de retruc, les comissions d’investigació queden sense efecte. Ras i curt: el PP, amb només el 8,5% dels vots, esdevé de facto l’àrbitre i prescriptor del Parlament gràcies al 155 imposat per Rajoy. El nou Parlament no podria ni fer un ple d’investidura per elegir un president ni tampoc podria impulsar una moció de censura. En to de mofa, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría es va atrevir fins i tot a dictar als 135 diputats catalans dues possibles lleis que “potser” tindrien possibilitat de prosperar: “una llei de muntanyes” i “una llei de carreteres”.

El Senat, lloc de control

El Parlament és buidat fins al punt que perd la funció essencial del control. Amb el teòric pretext de corregir “el silenciament de la veu de l’oposició dels dies 6 i 7 de setembre”, el que fa el govern de Rajoy és emportar-se les sessions de control al Senat, on hi haurà un balanç del 155 cada dos mesos i on els ministres que han assumit les competències de la Generalitat se sotmetran al control de l’oposició. El que ni Rajoy ni Santamaría –en un briefing posterior més explícit– no van dir és que, al Senat, el PP hi té una folgada majoria absoluta i acapara la quota de preguntes juntament amb el PSOE, el seu soci en el 155. Curiosament, Ciutadans, erigit en el gran damnificat del presumpte silenciament, perdrà encara més protagonisme en les sessions de control ideades pel PP al Senat, i la seva líder, Inés Arrimadas, ja no tindrà cap preponderància, perquè no pot exercir com a líder de l’oposició en un govern que ha estat destituït i substituït totalment.

Els Mossos de Zoido

Una de les destitucions crucials és la del conseller d’Interior, Joaquim Forn, de tal manera que en aquest cas la mateixa vicepresidenta Sáenz de Santamaría sí que va aprofitar les seves explicacions –ja sense càmeres– a La Moncloa per precisar amb absoluta rotunditat que la seguretat a Catalunya seria ara competència del ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, exalcalde de Sevilla. Tant Zoido com la seva mà dreta i secretari d’estat de Seguretat, José Antonio Nieto, i els òrgans que ells creïn “podran dictar instruccions directes i d’obligat compliment als membres de la policia de la Generalitat, els Mossos d’Esquadra”. La petició del 155 adreçada al Senat ja demana preventivament que, si els agents dels Mossos incorren en una “responsabilitat disciplinària” en aquesta nova etapa a les ordres de Zoido, se’ls exigiran “responsabilitats patrimonials, comptables, penals o d’un altre ordre”. En aquest organigrama de comandament, la peça immediatament amenaçada és el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, ja investigat per la jutgessa de l’Audiència Carmen Lamela per un delicte de sedició –té una pena màxima de quinze anys de presó– pels fets del 20 de setembre davant la conselleria d’Economia.

Policia i Guàrdia Civil

El catàleg del 155 en matèria de seguretat prova que Zoido dona per vàlides les acusacions de falta de professionalitat que els Mossos reben per part de la Guàrdia Civil –a pesar de l’elogiada gestió que fa només dos mesos van dur a terme amb el pitjor atemptat gihadista des de l’11-M del 2004– i ja preveu que, “en cas que sigui necessari”, els agents dels Mossos d’Esquadra “seran substituïts per efectius de les forces i cossos de seguretat de l’Estat”. Tot i que no ho diu, al·ludeix a l’entrada en escena dels agents del dispositiu d’excepció Copèrnic, que ja van reprimir l’1 d’octubre, i es tracta d’un controvertit punt que pot derivar en un problema d’ordre públic: suposa substituir agents que estan acostumats a patrullar el territori per nouvinguts d’arreu de l’Estat –alguns dels quals arengats en el moment de partir amb el cèlebre “¡A por ellos” que es va escoltar en ciutats com Huelva–, sense cap coneixement del territori català i que, en molts casos, viuen en cabines de vaixells en pèssimes condicions, com les del Rhapsody i el Moby Dada –el del Piuet–, i ja fa un mes que estan fora de casa en una missió que en teoria s’acabava l’11 d’octubre i que ara no té data de caducitat.

TV3 penja de La Moncloa

Si la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals –des de TV3 fins a Catalunya Ràdio– penjava de la Generalitat i del Parlament, ara penjaria de l’àrea de Presidència del govern espanyol –és a dir, de Rajoy– i, en concret, dependria de la secretària d’estat de Comunicació, Carmen Martínez Castro, bregada en el gremi periodístic com a directiva dels programes radiofònics La linterna i La mañana (COPE), i En la onda, amb Carlos Herrera (Onda Cero). Segons Santamaría, el 155 mediàtic pretén que TV3 “garanteixi informació objectiva i veraç”, una fita que es contradiu amb el model de Rajoy amb TVE i, sobretot, amb el canal 24 hores, que ahir va tornar a ocultar una marxa multitudinària a Barcelona per la via de no informar-ne en directe.

Sis mesos i més enllà

L’última incògnita del 155 era la del termini de venciment d’una mesura del tot excepcional, i Rajoy va demostrar ahir que ha enganyat els seus socis i interlocutors del PSOE –de Carmen Calvo al veterà José Enrique Serrano– i també de Ciutadans –Albert Rivera i Juan Carlos Girauta–, perquè, de les converses amb ell, tots havien conclòs que la data límit per convocar unes eleccions catalanes i retornar al poble la veu segrestada seria el diumenge 28 de gener. Aquesta data, que l’exministra de Cultura socialista Carmen Calvo no va saber callar divendres i que Rivera va dir més tard que ja coneixia, va quedar ahir en res en boca de Rajoy, que els va deixar en evidència i es va donar a si mateix sis mesos de barra lliure a la sala de màquines de la Generalitat i del Parlament que fins i tot poden ser ampliats si ho demana més endavant al Senat, que sempre li diria que sí perquè el PP hi té majoria absoluta.

En cas que Rajoy fos pulcre amb el que va prometre ahir, els sis mesos són només el termini per fer la convocatòria d’eleccions, així que encara haurien de passar 54 dies més fins a la celebració dels comicis, durant els quals Rajoy seria la falsa autoritat catalana en funcions, fins que un Parlament democràtic votés la investidura del 131è president. I última paradoxa: el traspàs de poders amb el nou president català, d’acord amb aquest 155 extrem, la farien Rajoy i els seus ministres.

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: