Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

A punt per intervenir a fons

El PSOE i Cs asseguren que han pactat amb Rajoy celebrar eleccions catalanes al gener / La Moncloa afirma que no hi ha un horitzó temporal per mantenir el 155 vigent

Mariano Rajoy i Pedro Sánchez, durant una reunió que van mantenir el setembre passat a La Moncloa per parlar de la crisi catalana Mariano Rajoy i Pedro Sánchez, durant una reunió que van mantenir el setembre passat a La Moncloa per parlar de la crisi catalana EUROPA PRESS
Catalunya El Punt Avui
Dissabte, 21 Octubre 2017 08:18

En espera de l’aprovació formal d’avui, continua el degoteig d’informació sobre els plans de l’executiu espanyol –avalats pel PSOE i Ciutadans– per prendre el control de l’autogovern. Així, mentre La Moncloa i el PP fan l’orni, tant els socialistes com la formació taronja han revelat que la intenció és irrompre a les institucions catalanes amb l’horitzó de convocar eleccions a finals de gener. Fins i tot algunes fonts han arribat a assenyalar el diumenge dia 28. Es tractaria, doncs, d’una intervenció que no s’allargaria en el temps –el dia anterior, fonts del PP suggerien la primavera com l’època per convocar els comicis–, però això no vol dir que no sigui una operació de gran envergadura. L’objectiu, doncs, és descapitalitzar la Generalitat i paralitzar el Parlament, però també es parla d’exercir el control dels mitjans de comunicació públics –TV3 i Catalunya Ràdio–, si bé ahir Rajoy es feia el sorprès davant una pregunta de la premsa a Brussel·les en què se li plantejava aquesta possibilitat. “Ni confirmo ni deixo de confirmar res”, es va limitar a respondre el president espanyol.

En tot cas, així ho havia assenyalat ahir Carmen Calvo, membre de la direcció del PSOE, quan se li va demanar, en una entrevista a Antena3, si les mesures podrien afectar també la televisió pública. “Evidentment”, reblava la portaveu de Pedro Sánchez i una de les persones que han estat implicades directament en les negociacions entre el PSOE i La Moncloa. Per tot plegat, diverses fonts, també del PP, garantien ahir que el debat sobre el control de la CCMA ha estat damunt la taula i, en aquest sentit, donaven per fet que s’inclourà en el decret d’avui.

Però no només això, sinó que Calvo també havia estat la primera a avançar la possibilitat que les eleccions se celebrin al gener. Segons la dirigent socialista, aquest seria un dels acords tancats amb l’executiu espanyol: que el període d’intervenció sigui “curt”. Part del pacte per “restituir la legalitat estatutària i constitucional és donar veu als catalans”, i en aquest punt insistia a situar la data dels comicis a principis del 2018.

Rivera ho ratifica

Per acabar d’apuntalar la tesi del PSOE, també Albert Rivera assegurava ahir que ell mateix havia acordat amb Rajoy celebrar les eleccions en aquelles dates, i hi afegia que, en tot cas, corresponia a Rajoy anunciar-ho avui. Això sí, afirmava haver acceptat el tracte a canvi “d’una sortida democràtica per a Catalunya”; és a dir, l’aplicació immediata del 155. I aquí va aprofitar per tornar a carregar contra la tebiesa que atribueix al líder del PP pel fet de resistir-se a aplicar l’article constitucional que permet la intervenció –“fa tard”, sentenciava el líder de Cs– i també a Sánchez pel fet que la setmana passada els “criticava per haver-ho demanat”.

Sigui com sigui, Rajoy es va negar a confirmar si hi ha un acord per fixar automàticament la data d’uns futurs comicis catalans durant la roda de premsa posterior al Consell Europeu, adduint que els detalls de tot plegat es coneixeran avui. En tot cas, sí que va dir que no hi ha “un límit temporal” per aplicar el 155, ja que “el que importa és el retorn a la legalitat i a la normalitat institucional”. A les afirmacions de Rajoy, s’hi van afegir les del seu portaveu ministerial, Íñigo Méndez de Vigo, que va insistir en el fet que li semblava “prematur” parlar ara d’un horitzó electoral. En tot cas, fonts de l’executiu espanyol reiteraven que no està previst posar cap data sobre la fi de la intervenció.

El que sí que va voler deixar clar el president espanyol és que les mesures que aprovarà avui el Consell de Ministres extraordinari han estat acordades amb el PSOE i Cs. Intentava així blindar-se davant qualsevol intent, en especial dels de Sánchez, de desvincular-se d’algunes de les decisions quan es facin públiques. Sobretot pel fet que els socialistes insisteixen en la tesi que la intervenció no només abastarà un període de temps “curt”, sinó que serà “molt i molt limitada” i dirigida “a garantir el funcionament dels serveis públics”, tal com havia emfasitzat el dia anterior el secretari d’organització del partit, José Luis Ábalos, i ahir repetien altres membres de la direcció.

Rajoy semblava que volia rebatre aquesta idea assegurant que l’acord i l’acceptació de les mesures per part del PSOE hi són, “i després cadascú ho qualificarà com ho consideri oportú”. En aquest punt, fonts properes a l’executiu espanyol han deixat entreveure que el decret podria demanar una intervenció a fons, i després ja es perfilarà en quins àmbits cal incidir i quins es poden preservar. El que sí que ha transcendit és que l’objectiu principal és assumir les competències de Presidència, intensificar encara més el control dels departaments econòmics –Cristóbal Montoro ja s’havia avançat al setembre amb el pagament de nòmines i serveis públics– i assumir la direcció dels Mossos d’Esquadra i els serveis d’emergències. En tot aquest dispositiu, es dona per fet que el president Carles Puigdemont quedarà sense poder exercir cap funció –és per això que les eleccions les fixen el PP, el PSOE i Cs des de Madrid– i el que no queda clar és si deixaran sense atribucions tots els consellers o només els que es vegin afectats directament per la intervenció. Algunes fonts, si més no, insisteixen que, “darrere de Puigdemont i Oriol Junqueras, ha de caure tot el govern”. Sigui quin sigui l’abast de la intervenció, ahir el rei Felip VI, en presència de Rajoy i de la plana major de la UE, rebia amb entusiasme l’aplicació del 155. “Espanya ha de fer front a un inacceptable intent de secessió, i ho resoldrà mitjançant les seves legítimes institucions democràtiques”, sentenciava.

Pressió electoral

També ahir continuava la pressió des dels partits estatals perquè sigui el president Puigdemont el que aprofiti les seves competències per fixar una convocatòria electoral d’acord amb la legislació espanyola. Si bé admeten que cada vegada tenen menys confiança que ho faci, recorden també que el pas que farà el Consell de Ministres és reversible fins que ho aprovi el Senat i surti publicat en el BOE.
L’aprovació al Senat, el divendres 27 d’octubre

Al final serà més ràpid del que s’havia afirmat inicialment. El Senat preveu celebrar el ple per aprovar les mesures de l’executiu espanyol el divendres 28 d’octubre; és a dir, que la previsió és tancar-lo la setmana vinent i no allargar els tràmits fins al dimarts 31. El president de la cambra alta, Pío García-Escudero, reunirà la mesa avui mateix, i està previst que dilluns ja estiguin designats els membres de la comissió encarregada de tramitar-ho i de rebre les al·legacions de l’executiu català. Tots els grups, també el PDeCAT i ERC, han anunciat que tindran veu i vot en l’òrgan –Cs, en canvi, no hi tindrà representant perquè forma part del grup mixt–, si bé és cert que la majoria absoluta del PP, unida als vots del PSOE, impedirà que prosperi el seu rebuig.

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: