L’estratègia del govern és clara: fer evident que l’única institució que aposta pel diàleg és la catalana i que La Moncloa s’hi nega en rodó. Per això, ahir, el conseller de la Presidència i portaveu de l’executiu, Jordi Turull, va seguir al peu de la lletra el guió: Puigdemont manté la porta oberta a dialogar “sense condicions” i així serà fins demà, quan expira el termini donat per Rajoy per rebre una resposta afirmativa o negativa sobre si la Generalitat ha declarat la independència. A partir de demà, el govern espanyol podria activar l’article 155 i retallar encara més l’autogovern català. El que farà Puigdemont un cop es premi el botó del 155 és una incògnita que ahir, una vegada i una altra, Turull es va negar a revelar. Si la Generalitat té un pla traçat per afrontar els efectes del 155 –i de la intervenció ja en marxa de les seves finances– és un altre interrogant que l’executiu defuig, apel·lant a la seva “oferta sincera de diàleg”, a la mediació internacional i al bloqueig infranquejable amb el qual Madrid respon.
A partir de la resposta de Rajoy a l’oferta de diàleg de Puigdemont, la Generalitat actuarà. Això sí, Turull va advertir a La Moncloa que, si es nega a la negociació, “no compti” amb la “rendició” de la Generalitat, que manté el seu “compromís irrenunciable amb el mandat de l’1-O”. El conseller d’Exteriors, Raül Romeva, va reblar el missatge cap a la comunitat internacional: va reiterar que el conflicte entre Catalunya i Espanya “no és un afer intern” i va denunciar l’actual “percepció d’indefensió jurídica”. “El que no va fer mai el tribunal d’ordre públic durant el franquisme ho ha fet ara el seu hereu, en ple segle XXI”, va etzibar Turull, en relació amb els empresonaments de Cuixart i Sànchez, dues figures que va situar en el “pacifisme militant”.
Enmig de la roda de premsa posterior al consell executiu, es va conèixer que el Tribunal Constitucional havia anul·lat la llei del referèndum. “Que ràpid”, va fer, sarcàsticament, Turull, que va subratllar que faran “cas a la legitimitat de les lleis catalanes”. La sentència, per unanimitat, no només declara inconstitucional la llei sinó que nega l’autoritat del Parlament, a qui acusa d’haver incorregut en “greus trencaments del procediment legislatiu” i haver afectat “els drets de les minories”. Pel TC, la llei vulnera “la supremacia de la Constitució, la sobirania nacional i la indissoluble unitat de la nació espanyola”. El text, molt dur, no s’està de remarcar que “el dret d’autodeterminació no està reconegut dins la Constitució” (el govern apel·la al dret internacional, que el contempla). La sentència recorda que l’Estat té “una competència exclusiva” sobre referèndums i que “no totes les matèries” poden “sotmetre’s a consulta popular autonòmica”. En concret, precisa que “la redefinició del subjecte titular de la sobirania” s’ha de vehicular via “referèndum de revisió constitucional”. I recorda que “el poder sobirà” només pertany “a la nació espanyola”.
