En un dilluns d’alt voltatge polític i judicial, el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i els presidents de l’ANC, Jordi Sànchez, i d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, tornaven ahir a l’Audiencia Nacional del carrer Gènova de Madrid amb un horitzó penal ara endurit per la incriminació de l’últim informe de la Guàrdia Civil en un delicte de sedició pels fets del 20 de setembre davant la conselleria d’Economia. Amb la fiscalia –que depèn orgànicament de l’Estat– assumint la versió més dura dels fets i exigint presó incondicional per a ells i per a la intendent dels Mossos, Teresa Laplana, la jutgessa Carmen Lamela va atendre la petició en el cas de Sànchez i Cuixart i va decretar presó incondicional per a ells, que han dormit ja a Soto del Real, i, en canvi, va acordar la llibertat de Trapero i de la seva col·laboradora amb mesures cautelars com ara la retirada del passaport, la prohibició d’abandonar l’Estat espanyol i l’obligació de comparèixer cada quinze dies al jutjat més pròxim al seu domicili.
L’enviament a presó de Sánchez i Cuixart es va conèixer a dos quarts de deu de la nit, dotze hores després de la citació, i suposa la criminalització dels dos líders de la societat civil que han liderat marxes multitudinàries que s’han caracteritzat pel civisme i per l’absència d’incidents.
Fins a 10 anys de presó
El delicte de sedició, que recull l’article 544 del Codi Penal i contempla penes de fins a 10 anys de presó, fixa com a culpables de sedició els que “sense estar compresos en el delicte de rebel·lió s’alcin públicament i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l’aplicació de les lleis” o a “qualsevol autoritat” el seu “legítim exercici de les seves funcions”.
El recurs que el fiscal va trobar per entroncar els fets del 20 i 21 de setembre davant la conselleria amb la sedició va ser parlar de “tumults” per referir-se a les concentracions convocades per l’ANC i Òmnium que van acabar amb Sànchez i Cuixart enfilats als vehicles de la Guàrdia Civil per informar els presents de l’evolució de la crida i de la retirada.
Segons la resolució de la jutgessa, Sànchez i Cuixart van aplegar el dia 20 “una muchedumbre de persones”. “Es feia una crida no a manifestacions pacífiques sinó per a la protecció dels governants i institucions”, considera la jutgessa Lamela citant les convocatòries davant Economia, Exteriors, Governació, la seu de la CUP, la impremta de Bigues i Riells i la seu del PSC, “on es va arribar a agredir militants socialistes”. En el seu relat dels fets del 20-S a la Rambla, la jutgessa invoca missatges a les xarxes com ara un WhatsApp d’Òmnium “enviat sobre les 8.50 hores” avisant que l’aplec era “per aturar la Guàrdia Civil” i constata que després els aplegats “van punxar rodes i van destrossar cotxes”, impedint la mobilitat dels vehicles “seient a l’asfalt”, “empenyent agents” i “intimidant la Guàrdia Civil al crit de «no sortireu»”.
Segons la jutgessa de l’Audiència, que admet “almenys cinc negociacions” dels dos líders de la societat civil amb els agents, Sànchez i Cuixart van guiar els concentrats “per als seus fins” i “aquest control no el van utilitzar mai per desconvocar o diluir la concentració” que estava “coaccionant” i “impedint” la feina de policia judicial dels agents.
Si bé amb Trapero no ho fa, en el cas de Sànchez i Cuixart la jutgessa lliga els fets del dies 20 i 21 amb l’1-O. “La finalitat última d’aquestes mobilitzacions era la celebració del referèndum i, amb ell, la proclamació de la república catalana, independent d’Espanya, sent conscients que desenvolupaven una actuació al marge de les vies legals”, sosté la jutgessa, que ignora detalls com que els manifestants van tenir en tot moment a l’abast els fusells que els agents van abandonar als vehicles i no els van tocar. En saber que dormirien al penal de Soto del Real, l’ANC difonia un missatge de Sánchez: “Lamentablement, la decisió de la jutgessa de privar--nos de llibertat no respon a cap acte de justícia i intenta castigar-nos per sortir al carrer, per això us vull demanar que en els propers dies en la mobilització permanent que ens ha de dur a la proclamació de la república ens hem de moure amb civisme. No podran doblegar-nos si ens mantenim forts.”
Paper no prou perfilat
Tot i que l’últim informe de 300 pàgines que va aportar la Guàrdia Civil lligava la concentració del dia 20 i la “inacció flagrant” dels Mossos durant el referèndum de l’1-O, en la resolució d’ahir la jutgessa es va cenyir als fets dels dies 20 i 21 i el seu radar amb Trapero no arriba al dia de la votació suspesa pel Tribunal Constitucional. A parer seu, el rol de Trapero “no apareix encara prou perfilat fins al punt de poder vincular-lo en aquest moment a fets tan greus com els que en aquells dies van succeir”. Això no vol dir que l’opinió sigui definitiva: la mateixa jutgessa avisa que ho fa “sense perjudici del que es pugui determinar en una fase més avançada de la investigació”. Trapero, que va arribar a l’Audiència a dos quarts de deu del matí i vestit aquest cop de civil, va conèixer la llibertat amb mesures cautelars a les sis de la tarda. Hores abans, Lamela havia acordat deixar en llibertat –igualment amb mesures cautelars– la intendent del cos policial català Teresa Laplana. En el seu cas la fiscalia reclamava l’empresonament sota fiança de 40.000 euros, però la jutgessa ho salda amb la posada en llibertat acompanyada de la retirada del passaport, la prohibició d’abandonar Espanya i l’obligació d’acudir al jutjat cada quinze dies.
Puigdemont: “Els Mossos són admirats a Europa”
El president de la Generalitat, carles Puigdemont, va seguir ahir al minut l’evolució de les citacions del major Trapero i dels líders de la societat civil Jordi Sánchez (ANC) i Jordi Cuixart (Òmnium). Després de la declaració de Trapero i un cop es coneixia la llibertat amb retirada de passaport i obligació de comparèixer al jutjat cada quinze dies, els Mossos es van defensar al seu compte de Twitter. “Un dia més hem donat totes les explicacions requerides i ho continuarem fent les vegades que calgui”, resava un primer missatge. “Continuarem demostrant amb proves que les greus acusacions que ens atribueixen no s’ajusten a la realitat”, hi afegia una segona piulada.
El president Puigdemont, al seu torn, va contraposar la persecució de la feina dels Mossos que es viu en el marc de l’ordenament espanyol amb la consideració que la policia integral catalana té a l’estranger. “Tot el meu suport a la gran feina, exemplar i professional, dels Mossos. Una policia admirada i respectada a Europa”, va piular el president de la Generalitat al vespre, quan ja coneixia que per primera vegada té un major dels Mossos amb la prohibició de viatjar a l’estranger.
