En l’espiral de fites sense precedents que s’han succeït amb l’acceleració del procés cap a la república en les setmanes prèvies i posteriors a l’1-O, el calendari torna a tenir marcada una data clau avui. I de bon matí, perquè les 10 és l’hora límit abans de la qual el president Carles Puigdemont ha d’haver contestat el requeriment del govern espanyol perquè aclareixi si va declarar o no la independència en el ple de dimarts al Parlament, una pregunta amb què activa l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per assumir les àrees d’autogovern que vulgui. Tot el que no sigui un no suposarà seguir el mecanisme de suspensió, que es podria fer efectiva, prèvia aprovació al Senat, en qüestió de dies.

Fins ara només ha transcendit que la resposta serà elaborada, i no es limitarà a la simple transcripció del discurs al Parlament i de la declaració d’independència signada pels diputats de JxSí i la CUP a l’auditori. Segons fonts consultades ahir, el president es refermarà avui en el burofax a Rajoy en el full de ruta sorgit de l’1-O per proclamar la república i insistirà alhora en la petició de diàleg, per bé que cap de les opcions de mediació que s’han posat sobre la taula hagi quallat fins ara per la negativa del govern espanyol a seure. Ahir mateix, l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, s’unia a les veus que aposten per “impulsar el diàleg”, i revelava en una televisió francesa que algú s’hi ha posat en contacte per formar part d’una iniciativa de mediació, si bé no va aclarir qui –fonts del govern no confirmaven que siguin ells, i recordaven que no són l’únic actor que busca mediació–, ni si ho havia acceptat. Hidalgo, que veu “extremadament xocants” les càrregues policials de l’1-O, opina, això sí, que la demanda independentista “va en el sentit contrari de la història”.

El record de Companys

Puigdemont, amb part del govern, la mesa del Parlament i els partits sobiranistes, va participar ahir en l’homenatge anual al president Lluís Companys en el 77è aniversari del seu afusellament a mans franquistes. I en la seva última aparició pública abans de la resposta no en va donar gaires pistes, més enllà de refermar el compromís amb “la pau, el civisme, la serenor, la fermesa i la democràcia” com a “inspiradors de les decisions que s’han de prendre” a partir d’ara. El president, en tot cas, sí que va voler recordar que Companys va lliurar també un “combat molt desigual”, en el seu cas contra el feixisme d’estat, i que va ser “assassinat en nom de l’ordre i la legalitat”, un fet que, si bé aquesta ha canviat, el PP no ha condemnat. I no sols això: el partit fins i tot “banalitza” el crim i “tria com a socis de manifestació els qui alcen el braç feixista amb total impunitat”.

El president rebia el suport de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que també des del Fossar de la Pedrera feia igualment una crida a la serenor i al diàleg, i exigia al PP que cessi el seu portaveu Pablo Casado perquè “ja no està qualificat com a interlocutor” després d’haver “ofès la memòria de qualsevol demòcrata” amb l’amenaça que Puigdemont podria acabar com Companys.

Suport de Junqueras

Serenor, unitat al voltant del president i mà estesa al diàleg per fer efectiu el mandat de l’1-O van ser també els missatges contemporitzadors –en contrast amb els que arriben de la CUP, Demòcrates, l’ANC i Òmnium– en què insistien ahir tant Oriol Junqueras com Marta Pascal. “Ens toca ser ferms en el compliment dels compromisos, i fer-ho possible des de la voluntat de diàleg”, apuntava el vicepresident des de Montjuïc, on es mostrava convençut que “al món hi ha gent amb voluntat de diàleg” i, compte amb el nou matís, també “amb ganes de reconèixer la república catalana”. “Determinació, fermesa, coratge, astúcia i serenitat, molta serenitat”, receptava poc després, amb to més críptic, a Twitter. Abans, a Catalunya Ràdio havia apostat per mantenir la unitat com a premissa “imprescindible” per culminar l’objectiu de la república.

Pel seu cantó, la coordinadora general del PDeCAT també es comprometia a fer efectiva la república, però, matisava, “amb un elevat sentit de la responsabilitat”; és a dir, “de manera que generi les conseqüències que tots volem”. Pascal expressava la “confiança plena” en la resposta del president, que creu que anirà “en la línia” del que va expressar el país l’1-O i mantindrà alhora la petició de diàleg “honest” que va elevar dimarts al Parlament, tot i que admetia que després del ple de dimecres al Congrés “queda clar” que el govern espanyol no té cap voluntat de seure a negociar.

Si bé creu que “no és moment de generar debats públics”, Pascal també retreia a la CUP que vulgui anar “dues passes endavant” en exigir un ple aquesta setmana que proclami la república. I és que, també després de l’ofrena al president afusellat, la diputada Gabriela Serra insistia en la petició i parlava ben clar: “Hem vingut a dir a Companys que la setmana que ve s’ha de declarar la república”, exposava. “No hi ha res a votar, res a consultar ni res a dialogar”, concloïa la cupaire, per a qui tot el que cal ara és “fer cas a la decisió del poble l’1-O”, i aplicar l’article 4.4 de la llei del referèndum. La CUP, que no descarta abandonar l’activitat parlamentària fins que no es declari la independència, fet que hi deixaria Junts pel Sí en minoria, dona per tancada tota possibilitat de negociació que no sigui “de president de la república a president de la monarquia borbònica”. I no és l’únic partit que ho exigeix. Des de Demòcrates, l’expresidenta del Parlament Núria de Gispert també reclamava que l’única resposta al requeriment sigui que “endavant la república catalana”.

Sedició i mobilitzacions

L’unionisme, és clar, llençava ahir missatges contraris. Els ministres de Defensa, Juan Ignacio Zoido, Foment, Íñigo de la Serna, i Sanitat, Dolors Montserrat, insistien al president que “encara és a temps” de fer marxa enrere i li reclamaven que “no traeixi” els catalans abocant-los a la intervenció. També després de fer l’ofrena a Companys –amb militants de l’ANC d’esquena en protesta per la seva posició–, el secretari d’organització del PSC Salvador Illa instava Puigdemont a dir que dimarts no va declarar la independència perquè no s’apliqui l’article 155, i que tot seguit convoqui eleccions, com reclama també Cs. Una possibilitat, per cert, la de suspensió de l’autonomia, que els comitès en defensa del referèndum reunits dissabte a Sabadell ja apuntaven ahir en una nota que combatran amb l’impuls o suport a la mobilització al carrer.

És clar que el 155 podria no ser-ne l’únic detonant. El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i els líders de l’ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, tornen a declarar avui a l’Audiencia Nacional per un delicte de sedició. El nou informe de la Guàrdia Civil els assenyala, i no es descarta que dictin mesures cautelars contra ells que podrien arribar fins i tot a la presó provisional. Això també podria precipitar-ho tot.

Vora 175.000 signants contra les calúmnies d’Albiol

Una petició al web change.org havia recollit ahir a les deu de la nit vora 175.000 signants a favor de denunciar el líder del PP català, Xavier García Albiol, per calúmnies, després que afirmés, la vigília, que a la majoria d’escoles catalanes s’hi “educa per odiar Espanya”. La petició ho considera “un gravíssim atac” a la feina de la comunitat escolar, que “educa des de la pau, la tolerància i la solidaritat, i mai des de l’odi, la ràbia o la violència”. “El col·lectiu de mestres no podem permetre que s’utilitzin aquestes mentides i acusacions per atacar-nos amb l’únic objectiu de treure’n rèdit polític”, clou.

Les xarxes socials van bullir ahir contra les paraules d’Albiol i les maniobres, els últims dies, de l’unionisme per legitimar una intervenció del sistema educatiu en base a acusacions d’adoctrinament i que no s’hi ensenya el castellà. Entre els defensors de l’escola catalana, destaquen els exconsellers d’Ensenyament Meritxell Ruiz i Ernest Maragall, que s’unien a les crítiques a Albiol de l’actual, Clara Ponsatí. La federació d’Educació de CCOO va rebutjar les afirmacions d’Albiol en una nota. El mateix Puigdemont també va defensar la “dignitat dels mestres”, davant la “indignitat” de les calúmnies unionistes que els han tornat a posar en el punt de mira. A banda, va lloar la “determinació” de les petites i mitjanes empreses i dels treballadors que volen un país que posi “el valor del vot” per davant de la borsa, en contraposició a qui “vol posar l’economia al servei dels interessos polítics”, en un retret clar als que han canviat de seu social.