Les acusacions d’adoctrinament dels últims dies contra el sistema educatiu català han posat en peu de guerra la comunitat educativa, que ha expressat amb vehemència el seu atipament d’aquest tipus d’acusacions. Així ho han manifestat mestres, famílies i sindicats de l’ensenyament, que temen que al darrere de la “campanya” d’aquests dies hi hagi un intent del govern espanyol de justificar l’apropiació de les competències en matèria educativa.
D’indicis no els en falten. El Ministeri d’Educació ha enviat ja dos requeriments al Departament d’Ensenyament perquè aclareixi diversos casos d’“adoctrinament ideològic” anteriors i posteriors al referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre i els últims dies s’han intensificat les crítiques a l’“adoctrinament” dels escolars catalans. De moment, el govern català llança un missatge de calma, nega els fets i està estudiant els requeriments del Ministeri.
Més contundent s’ha mostrat la junta central de directors de centres públics de Catalunya, que, en un comunicat, va expressar dimarts la seva “indignació” per les acusacions d’adoctrinament, “contra el professorat de Catalunya”. “No podem tolerar que per articular un discurs polític que justifiqui la intervenció de Catalunya, s’acusi i es posi en qüestió la tasca de desenes de milers de grans professionals [...] que dia a dia eduquen en valors de pau, civisme, diversitat cultural i pluralitat d’idees i mai en l’odi”, remarca el comunicat.
Des de la Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya (Fapac), que el 4 d’octubre passat va fer públic un comunicat en què assenyalava el “respecte a la diversitat d’opinió de les famílies federades”, la seva presidenta, Montse Conejo, recordava ahir que, tot i la polseguera d’aquests dies, no han rebut “cap queixa de cap família” per adoctrinament. “Els qui fan aquestes acusacions parlen per parlar. Volen crear mal ambient”, lamenta Conejo.
En el mateix sentit s’expressa el portaveu del sindicat Ustec-STEs, Ramon Font, que està “fart de respondre insults sense cap relació amb la realitat”. “El que fem els docents és parlar de la situació actual –diu amb relació al referèndum de l’1-O– i posar pau.” Font explica el cas d’instituts on els professors van haver de reconduir actituds d’alumnes que s’excedien en la vehemència dels seus arguments després de l’1-O.
El portaveu d’Ustec destaca el fet que les acusacions vinguin, a banda de Ciutadans i d’alguns membres del PSOE com Alfonso Guerra, d’un partit, el PP, “hereu del franquisme on es feia formación del espíritu nacional, hi havia crucifixos penjats a les parets i es cantava el Cara al sol”. “No som nosaltres els qui adoctrinem, sinó la Lomqe [llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa], que fa l’assignatura de religió avaluable.” Aquestes acusacions –hi afegeix Font– han causat “mala maror entre els docents”, molts dels quals temen que amb l’article 155 o la seva aplicació de manera encoberta es pretengui exercir un control ideològic de les escoles i instituts.
El precedent dels llibres de text
Les acusacions d’adoctrinament a les escoles fetes pel govern espanyol no venen de nou. Tothom recorda la batalla que va lliurar l’exministre d’Educació José Ignacio Wert la legislatura passada i la seva confessió, al Congrés dels Diputats, que calia “espanyolitzar” els escolars catalans. La polèmica més recent en aquest sentit, però, és la que es va produir el maig passat quan el Ministeri d’Educació va demanar un informe a l’alta inspecció perquè determinés si els llibres de text catalans “adoctrinaven” contra Espanya tal com sostenia un estudi d’un sindicat de mestres ultraminoritari. Ja aleshores, tant el govern com la comunitat educativa van haver de sortir en defensa de la professionalitat dels docents de Catalunya.
