El sí a la independència va obtenir l’1-O un aval més ampli que l’Estatut en el referèndum del 2006. Així va ser en nombres absoluts de vots i en percentatge sobre el cens: el 38,46% davant del 35,78% del sí al nou encaix autonòmic. L’opció perquè Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república va arribar fins al 90,18%, el no es va quedar en el 7,83%; el vot en blanc, en l’1,98%, i la participació va ser del 43,03%.
El govern va fer públics ahir els resultats definitius d’una votació que va arribar precedida d’una campanya anòmala i perseguida, mentre s’intensificaven les investigacions per desmantellar-ne el dispositiu, que va tenir una organització clandestina, i una jornada electoral amb un elevat nombre de col·legis tancats i càrregues policials contra l’electorat per impedir la votació en més d’una setantena de centres. El govern de Carles Puigdemont va traslladar els resultats al Parlament però, segons la llei del referèndum, la Sindicatura Electoral, ara dissolta, és la que hauria de proclamar els resultats definitius perquè s’iniciés el compte enrere de dos dies per a la declaració d’independència.
El sí creix
L’independentisme creix o s’estanca, d’acord amb l’escrutini de l’1-O? Respecte a les eleccions del 27-S, la xifra de partidaris de la independència es va incrementar en 77.530 vots. El total del sí va arribar als 2.044.038, mentre que JxSí i la CUP en van sumar 1.966.508 fa dos anys (el 47,8%). En aquella ocasió, Cs, el PSC i el PP van sumar 1.608.840 vots (el 39,02%).
La xifra de participació és baixa si es compara amb l’històric d’eleccions al Parlament. Des del restabliment de la democràcia, el terra està en el 55,01% del 1992 i, el sostre, en el 74,95% del 27-S. Ara bé, l’afluència de votants als col·legis defensats pels ciutadans, malgrat totes les dificultats, va superar la que es va registrar el 2005 amb el referèndum de la Constitució europea a Catalunya (40,59%) i a tot Espanya (42,32%). En nombres absoluts, és lleugerament inferior a la del procés participatiu del 9-N: 2.286.217 votants respecte als 2.344.828 de fa tres anys. S’ha de tenir en compte, però, que hi havia diferències en el dret a vot. En el procés participatiu podien votar els majors de 16 anys, els ciutadans amb nacionalitat en un estat de la UE amb un any de residència a Catalunya i els nacionals de tercers estats amb tres anys d’empadronament. En el referèndum de diumenge passat, els que ho poden fer en les eleccions: un cens total de 5.313.564 persones.
En 126 municipis –segons un recompte d’aquest diari– hi va haver més votants que habitants censats. En la majoria d’aquests casos, es deu al fet que en pobles o ciutats properes hi va haver actuacions policials que van forçar la gent a buscar llocs de votació alternatius i pròxims aprofitant que el cens era universal; una facilitat que el govern va anunciar una hora abans de l’obertura dels col·legis. És el cas de municipis de comarques de l’Alt Camp (les forces espanyoles van intervenir a Alió i Vilabella), l’Alt Empordà (Garrigàs, Sant Miquel de Fluvià, Sant Mori, Siurana), l’Anoia (Santa Margarida de Montbui) o el Bages (Castellgalí, Fonollosa, Sant Joan de Vilatorrada), entre molts d’altres.
També es van beneficiar del cens universal, a més, persones que eren fora de casa aquell cap de setmana i que no es van desplaçar al seu col·legi electoral. Això explicaria, per exemple, que quatre municipis de la Cerdanya tinguessin més votants dels censats, tenint en compte que a la comarca no hi va haver càrregues. A la Garrotxa o al Ripollès també es va produir aquest fenomen.
Una dotzena de municipis es van quedar sense punt de votació. En alguns casos perquè ja no es van obrir, com la majoria dels clausurats a la Val d’Aran. En la resta, perquè les intervencions policials van acabar amb el tancament dels col·legis sense que es pogués fer l’escrutini de cap vot a tot el municipi afectat. Això va passar a Garrigàs i Sant Miquel de Fluvià a l’Alt Empordà; Castellgalí al Bages; la Tallada d’Empordà, al Baix Empordà, i Sant Cebrià de Vallalta, al Maresme. En altres casos, els col·legis atacats van reobrir o els ciutadans es van poder traslladar a altres punts de votació del mateix municipi. S’ha de tenir en compte que, del total de 2.315 col·legis, se’n van tancar un 28% (uns 600). Segons xifres dels Mossos d’Esquadra, el cos català en va clausurar 400 abans que obrissin i un centenar durant la jornada, sense que hi haguessin incidents. D’acord amb el Ministeri de l’Interior, la Policía Nacional i la Guàrdia Civil en van tancar 92, amb un alt nombre de càrregues que van provocar ferits.
Hi ha una tendència que es repeteix. Als llocs on la participació és més baixa, hi acostuma a haver un percentatge de vots contraris a la independència més alt. Tot i que la majoria dels no independentistes va optar per no votar l’1-O, coincideix que als llocs amb més electorat partidari de la unitat d’Espanya també es van registrar els volums més alts de participació d’aquests votants. La demarcació de Barcelona va experimentar una participació del 41,23% i el major nombre de vots contra la independència (9,08%). Tot i que clarament minoritari, tampoc era menyspreable el total de paperetes en blanc (el 2,23%) en comparació amb la resta de províncies. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va anunciar que votaria en blanc, i així ho va fer el 3% del cens de la seva ciutat. Girona despunta com el territori amb més proporció d’independentistes (94,83%) i suma la participació més alta, del 53,32%). La va seguir Lleida (amb el 52,83% de participació i el 93,84% de sí) i Tarragona. Amb el 40,62%, aquesta darrera és la demarcació on menys gent va exercir el dret a vot i els partidaris de la independència van arribar al 92,88%. Si s’examinen els resultats per vegueries, a la de Barcelona és on van votar més contraris a la secessió (un 2,37%) i la de Girona on l’aval a la independència va ser més alt (94,86%). Per comarques, l’Aran és on va votar menys gent (el 24,44%) i hi va haver un nombre més elevat de contraris a la independència (el 13,82%). La segueix el Tarragonès amb un 28,67% i un 6,61% de no, i el Baix Llobregat (32,97% de participació i el 12,79% de no). A l’altre extrem, al Priorat és on més gent va votar (un 85,42% i un 95,47% de sí). Darrere s’hi troben el Moianès (73,98%), el Berguedà (73,68%) i la Conca de Barberà (73,57%)
Els catalans a l’exterior van participar escassament en el referèndum. Tan sols 4.330 persones, tenint en compte que en les eleccions del 27-S ho van fer 14.781. Aquesta vegada calia estar inscrit al CERA i al registre català. En un 98,13%, els catalans a l’estranger van decantar-se per la independència. Un 1,27%, pel no. En el referèndum de l’1-O no va existir la possibilitat de votar anticipadament per correu com és habitual en les eleccions. Una última curiositat. A Josa i Tuixén van votar exactament els 100 habitants censats: 98 del sí, dos del no.
