Diàleg. És la paraula que tant la Comissió Europea com tots els grups parlamentaris a l’eurocambra van repetir insistentment ahir a Estrasburg durant un debat sense precedents sobre la situació política a Catalunya. Però fins aquí les coincidències, perquè mentre que populars i socialistes van seguir insistint que el problema català és un afer intern de l’Estat espanyol i es van negar a fer intervenir la Comissió Europea com a mediadora, els grups dels verds i l’esquerra unitària van posar el crit al cel per la inoperància de Mariano Rajoy i la poca voluntat de Brussel·les per pressionar-lo per obrir una negociació.
“La Comissió Europea ha demanat a totes les parts moure’s de la confrontació al diàleg”, va dir el vicepresident de la Comissió i responsable de Drets Fonamentals, Frans Timmermans. El comissari va destacar “el poder del diàleg”, va repetir que cal mantenir “totes les vies de comunicació obertes” i que “és l’hora de parlar”, però en cap moment va oferir els serveis de Brussel·les per fer mediació ni va condemnar, tampoc, la violència policial contra els catalans.
De fet, després de repetir la frase genèrica que “la violència no resol res en política”, Timmermans va deixar anar un “però” que va esgarrifar les files independentistes a la sala. “El deure de qualsevol govern és fer respectar l’estat de dret, i això, a vegades, requereix l’ús proporcionat de la força”, va dir. I va continuar: “La llibertat d’expressió és un dret fonamental per a tots els ciutadans europeus, també els espanyols, però una opinió no és més vàlida que una altra només perquè es cridi més fort”.
“Avui la Comissió Europea haurà aconseguit que molts catalans se sentin allunyats de la UE”, va advertir l’eurodiputat d’ERC, Jordi Solé, que va veure “altament decebedor” el discurs de Timmermans. “No hem tingut una condemna de la violència per part de la CE i això és lamentable”, va remarcar l’eurodiputat del PDeCAT, Ramon Tremosa, que va avisar que “la credibilitat” de la institució està en joc pels seus silencis amb Catalunya. “Esperava una Comissió més valenta que condemnés els fets de diumenge i apostés per la mediació”, va admetre, també, l’eurodiputat d’ICV, Ernest Urtasun.
Però la CE s’inhibeix, i demana a Catalunya que continuï tocant la porta de Madrid, no la de Brussel·les. “Si la llei no et dona el que vols, pots oposar-t’hi, pots treballar per canviar-la, però no pots ignorar-la”, va dir el vicepresident de la Comissió Europea, que va criticar l’1-O perquè, segons ell, “hi ha consens general que el govern regional de Catalunya ha ignorat la llei en organitzar el referèndum”.
“Això només es pot resoldre a l’Estat espanyol”, va defensar, en la mateixa línia, el líder dels populars europeus, l’alemany bavarès Manfred Weber. Weber, que s’havia entrevistat el dia abans amb el secretari d’estat de la UE, Jorge Toledo, va afirmar que la Unió Europea “ni té el dret ni li toca intervenir” en un afer espanyol, i va carregar durament contra la Generalitat. “És inacceptable que alguns polítics incitessin els catalans a desobeir la llei”, va dir, assenyalant, a més, que sortir al carrer de manera massiva “no serveix per canviar la Constitució”. L’alemany va fer una crida “a evitar més escalades” de la tensió i va advertir la Generalitat que no faci “passos irreversibles” perquè “qui deixi l’Estat espanyol també deixarà la UE”.
També el líder del grup socialista va assenyalar els riscos que, segons diu, té la DUI i va carregar contra el referèndum. “Una DUI seria una altra provocació i afegiria gasolina al foc després del referèndum il·legal de diumenge”, va dir l’italià Gianni Pittella. Segons ell, l’1-O va ser “inútil”, però “la gestió de la crisi s’hauria d’haver fet diferent” perquè “canviar la Constitució és possible”. “Quan la policia actua de manera desproporcionada és un fracàs de la política”, va indicar, fent una crida al “seny” i al “diàleg”.
“Als meus amics a Catalunya, els dic que no us interessa perseguir el separatisme al cost que sigui”, va dir, per la seva banda, el líder dels liberals, Guy Verhofstadt, que fa conviure en el mateix grup el PDeCAT, Cs, UPyD i el PNB. Verhofstadt va defensar que declarar, ara, la independència “seria irresponsable” i va demanar “rebaixar les tensions i seure en una taula”. El líder liberal va remarcar, això sí, que “no es pot resoldre una divisió profunda només amb la llei”. “Heu d’escoltar, heu d’intentar entendre-us, dialogar, parlar els uns amb els altres, és l’única manera de trobar solucions i és la força real dels bons polítics i dels estadistes”, va defensar, en un missatge dirigit al govern de Mariano Rajoy.
Molta més contundència es va palpar a les files dels verds i l’esquerra unitària. La colíder dels Verds, Ska Keller, sí que va condemnar la violència, i va defensar, també, el dret a l’autodeterminació. “La trista imatge de la violència policial contra gent pacífica, de la violència desproporcionada, no es pot justificar, independentment del que cadascú pensi del referèndum”, va dir. Keller va advertir la CE que Catalunya “sí que és un afer europeu” i que és la seva “obligació” intervenir per buscar solucions.
Des de la GUE, el grup de l’Esquerra Unitària/Verda Nòrdica, l’eurodiputat Patrick le Hyaric, també va criticar les càrregues policials i va insistir en la idea que la UE “s’imposi com a mediadora” entre Catalunya i Espanya. Tot i que el referèndum “fos il·legal”, va dir, “no pot negar-se la voluntat dels catalans a expressar-se”. Pel que fa als Reformistes i Conservadors europeus, el seu copresident, Ryszard Antoni Legutko, va acusar la UE de tenir “estàndards diferents” per a Catalunya que per a d’altres crisis europees o de la resta del món, tot afegint-hi que en altres casos “la retòrica de la CE hauria estat molt més dura” contra Espanya.
També el president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, va posar cullerada en el debat. L’italià, molt proper al PP espanyol, va advertir el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que declarar la independència “és contrari a l’ordre legal europeu i podria provocar divisions perilloses”. Tajani va fer una crida “al diàleg dins del marc constitucional”.
Més enllà de les diferències entre els grups, el debat al Parlament Europeu va oficialitzar Catalunya com una de les patates calentes de la Unió Europea, una de les crisis que més preocupa molts eurodiputats i que més potencial té, de fet, de desestabilitzar la Unió ara que semblava començar a veure la llum al final del túnel. Molts, de fet, van demanar que el tema es tracti a la cimera de caps d’estat i de govern prevista per al 19 i el 20 d’octubre a Brussel·les.
Els cops de porra de la Guàrdia Civil i la Policía Nacional als ciutadans indefensos i pacífics que volien votar l’1-O va aconseguir trencar el silenci europeu sobre Catalunya que tant havia treballat la diplomàcia espanyola per imposar. La desproporcionada actuació policial ha convertit Catalunya en un problema europeu.
Salt dels passadissos al ple
La preocupació de l’eurocambra per la situació a Catalunya es palpava ahir a qualsevol racó. Si darrerament Catalunya ja era un tema habitual de conversa als passadissos, va entrar per la porta gran al ple, amb debat propi, i es va colar fins i tot en debats que tractaven d’altres qüestions, com ara el Brexit.
Va ser precisament llavors quan els eurodiputats catalans, i molts d’espanyols, van denunciar l’actuació policial de l’1-O, i quan el PP va advertir els seus socis europeus que l’Estat espanyol “no necessita tuteles o mediacions amb polítics insurrectes”.
El toc de color el van posar Ramon Tremosa, que emulant els gestos dels catalans a les manifestacions es va dedicar a repartir flors a tots els seus companys d’escó, i els eurodiputats de l’N-VA, que van desplegar una estelada al ple, despertant la ira dels espanyols, que van cridar que era “una bandera colpista”.
Entre bastidors, molts eurodiputats plantejaven preocupació, nerviosisme i sobretot, sorpresa per l’escalada de la tensió i per la duresa del discurs del rei Felip VI contra Catalunya. “Una oportunitat perduda, és molt perillós”, asseguraven.
