“El referèndum ja ha estat anul·lat per l’estat de dret.” Amb aquesta contundència i satisfacció pel deure acomplert es va expressar ahir el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, en valorar l’última acció de la Guàrdia Civil a Catalunya, consistent en l’entrada al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, el CTTI de la Generalitat, amb l’objectiu de desactivar el recompte telemàtic de vot de la jornada d’avui.
L’acció de la Guàrdia Civil va ser autoritzada per la magistrada Mercedes Arma després de rebre un atestat del cos armat en què s’assegura que el govern de la Generalitat té un pla per comptabilitzar el vot a través de l’aplicació Evot. Per actuar contra aquesta i 28 aplicacions més relacionades amb bases de dades i la gestió de processos electorals, la jutgessa va autoritzar l’entrada al CTTI, que es mantindrà fins al dia 3. L’informe que va entregar la Guàrdia Civil es va fer com a continuació de l’actuació policial del dimecres dia 20, quan es van detenir tretze alts càrrecs del govern, entre els quals, el cap d’Estratègia i Innovació del CTTI, Josuè Sallent.
A la seu del CTTI, s’hi van presentar fins a setze agents de la Guàrdia Civil, que no van arribar a entrar al recinte, sinó que es van quedar al vestíbul en una sala annexa, des d’on es coordina, juntament amb personal del CTTI, el compliment de l’ordre.
En valorar aquesta acció, Jordi Puigneró, secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital, va assegurar que avui “hi haurà recompte”. Segons Puigneró, “l’acció de la Guàrdia Civil és més de cara a la galeria que no pas efectiva. Tenen molts policies a Barcelona i han de fer alguna cosa, però el que han fet al CTTI no té cap efecte sobre el que passi demà [per avui].”
Tot i això, Puigneró va reconèixer la gravetat de la situació i no va descartar nous actes de repressió de l’Estat: “El seu gran objectiu serà que no es publiquin els resultats electorals. Vist el que ha fet l’Estat amb la Fundació puntCAT, tancant webs i exigint a Google que retiri l’aplicació que permet saber on hem de votar, vist que ja s’han passat de frenada, qui pot descartar que deixin Catalunya sense internet durant unes hores?”
L’acció al CTTI es va fer al matí, mentre que a les set de la tarda la Guàrdia Civil va entrar al Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat), acció autoritzada també per la magistrada Armas, amb l’objectiu de detectar punts de votació electrònica als col·legis electorals.
Tot i la contundència de l’acció de la Guàrdia Civil, el conseller de Presidència i portaveu del govern, Jordi Turull, va ser taxatiu i va dir que tot tira endavant sense cap alteració: “Demà [per avui] es votarà, s’explicarà i, si fa falta, es recomptarà.” Turull va assegurar que l’actuació d’ahir és “una mostra més de la desproporció per part de l’Estat per intentar que no se celebri el referèndum”.
Queixa a Google
D’altra banda, Jordi Puigneró ha enviat una carta al vicepresident de Google, Vint Cerf, considerat també un dels pares d’internet, per denunciar la situació de censura digital viscuda els darrers dies a Catalunya i, més concretament, el paper que hi ha tingut Google Espanya, que divendres va bloquejar l’aplicació On Votar 1-Oct per al mercat estatal seguint una ordre judicial.
Des que es va llançar i va ser promocionada pel mateix president, Carles Puigdemont, fins que es va censurar, més de 40.000 persones la van instal·lar als seus aparells mòbils. El programa continua funcionant amb normalitat i fins i tot va rebent actualitzacions. De fet, en la darrera, s’hi ha afegit una nova funció que permet compartir la mateixa aplicació per WhatsApp i, d’aquesta manera, evitar la censura.
