Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

Sobirana Diada

Un milió de persones inunden el carrer per sisè any consecutiu per refermar al món que Catalunya exercirà el dret d’autodeterminació i res podrà aturar el referèndum de l’1-O

La milionària manifestació va tornar a col·lapsar el centre de Barcelona per refermar que Catalunya votarà en el referèndum de l'1-O La milionària manifestació va tornar a col·lapsar el centre de Barcelona per refermar que Catalunya votarà en el referèndum de l'1-O LLUÍS SERRAT/ EL PUNT AVUI
Catalunya Òscar Palau/ El Punt Avui
Dimarts, 12 Setembre 2017 07:23

“Votarem, votarem...!” El crit unànime d’un milió de persones, segons la Guàrdia Urbana –rebaixades a 350.000 per la delegació del govern espanyol– va ressonar com un tro ahir a la tarda al centre de Barcelona per deixar clar al món sencer, a través dels 700 mitjans estatals i 150 d’internacionals acreditats, que Catalunya ja ha assumit la sobirania –ho va fer dimecres amb l’aprovació de la llei i convocatòria del referèndum– i que res no l’aturarà en la decisió d’exercir l’1 d’octubre el dret a l’autodeterminació que té com a poble. I tot plegat ho va fer com sempre, sense ni un sol incident –més enllà d’algun desmai per l’intens sol que feia– i de manera alegre, pacífica i cívica, tot i les alertes –gairebé desitjos– sobre la suposada tensió violenta, cada cop més a la desesperada, que envia l’unionisme.

El president de l’ANC, Jordi Sànchez, demanava no caure en provocacions i resumia la gran conclusió de la nova impressionant demostració: “Amb aquesta actitud no poden fer res ni fiscals, ni jutges ni guàrdies civils.” “L’Estat ja no té cap autoritat sobre el poble de Catalunya”, solemnitzava el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, just després que dos premis Nobel de la pau, Ahmed Galai i Adolfo Pérez Esquivel, explicitessin el suport i l’empara que tots els grans pactes internacionals donen al dret a vot dels catalans. “És la millor empenta per al referèndum”, proclamava en una piulada, després de seguir la mobilització a la fila zero al costat del govern en pes, el president Carles Puigdemont, que va fer l’enèsima invitació al seu homònim espanyol, Mariano Rajoy, perquè reflexioni i permeti una votació pactada. Això sí, que s’afanyi perquè cada cop té menys temps: 19 dies des d’ara.

No va ser l’única crida. Després d’una jornada en què l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va confirmar que farà “tot el possible” perquè a la ciutat hi hagi urnes, i desenes de ciutadans de Tarragona i Lleida reclamessin als seus alcaldes que fessin el mateix, la presidenta de l’AMI, Neus Lloveras, a la tarda feia extensiva la petició, aquests dies molt criticada per l’unionisme. “És el moment d’implicar-se per la democràcia, escolteu la gent”, els instava.

La d’ahir va ser una sobirana Diada per defensar la sobirania d’una nació que es va rebel·lar fa cinc anys per encetar el procés sobiranista, i que des de llavors ha sortit al carrer fins a set cops –tots els Onzes i el 9-N– massivament per reclamar els seus drets com a poble a un Estat que sempre li ha girat la cara i només ha tingut els tribunals com a resposta. Les espectaculars imatges aèries del carrer Aragó i el passeig de Gràcia plens de gom a gom formant una suma invencible tornen a ser demolidores i deixen en evidència un unionisme mediàtic i polític que avui –ahir el govern espanyol ja ho relativitzava dient que ha estat la manifestació menys multitudinària dels últims anys– segurament torni a negar la realitat. A última hora, de fet, ahir se sabia que la fiscalia del TSJC ha convocat per aquest migdia el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, junt amb els comandaments superiors de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil, per fer-los arribar la instrucció del general de l’Estat perquè actuïn contra l’1-O, segons indicaven fonts policials.

La Diada, supervisada per 2.500 voluntaris de l’ANC, va ser com les dels últims anys, amb els petits matisos de la descentralitzada del 2016: cues des de bon matí –i ja la nit anterior– per accedir a Barcelona per als 1.800 autocars i milers de vehicles particulars que –transport públic a banda– van portar gent de tot el país. Famílies senceres, grups d’amics, parelles... passejant amb estelades i les samarretes fluorescents de l’ANC –enguany n’ha venut 300.000 i segurament en farà més per a l’1-O–, repartint-se per Barcelona en un formiguer que abans de les quatre ja havia ocupat tots els trams, d’on s’havia assegurat el ple amb el vora mig milió d’inscrits. A les cinc, un sepulcral minut de silenci pels atacs terroristes del 17-A va glaçar el recorregut sencer, en l’avantsala de la performance. A les 17.14 h, quatre grans lones amb una urna, dos sís i un símbol de la pau sortien de cada extrem per fer cap, en un itinerari més lent de l’esperat, a la intersecció de la suma, acompanyats de colles castelleres, batucades i multitud de grups folklòrics. Després de gairebé dues hores d’injecció moral, Sànchez acomiadava recordant la propera cita: “Ens veiem dijous a la nit a la Tarraco Arena Plaça”. Hi comença la campanya per l’1-O.

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: