El sopar de dissabte va aplegar més de 800 persones

La tretzena edició de la Fira de Bandolers d'Alcover va cloure ahir el gros dels actes amb un balanç “espectacular”, en paraules de la regidora responsable de la fira, Carla Miret. L'organització vol ser prudent amb les xifres, però considera que si la passada edició va ser un èxit amb uns 10.000 visitants, enguany “molt possiblement s'ha doblat”, assegura Miret. “Potser perquè el temps ens ha acompanyat però ben segur que és l'any que s'ha vist més ple.”

Dos elements certifiquen la important afluència de visitants. D'una banda, la satisfacció que mostren els restauradors d'Alcover. De l'altra, l'increment de públic als espectacles teatralitzats. Miret felicitava els actors per una posada en escena que no havia vist mai, “la qual cosa significa que ha vingut molta més gent de fora que altres vegades”, remarca la responsable de la fira. Amb tot, també són molts els visitants, principalment dels municipis de l'entorn, que repeteixen l'experiència.

Segons Carla Miret, tant la nova representació de divendres a l'església vella com les diferents escenes teatrals que s'han anat fent al llarg dels tres dies han tingut centenars de persones entre el públic. També el concert de la primera nit amb Hotel Cochambre a la plaça Nova.

Entre les novetats d'enguany hi ha hagut la diada castellera, que també ha omplert la plaça del Portal. Una incorporació que Miret assegura que es mantindrà com a cita en les properes edicions de la fira. La proposta del Túnel del Temps que oferia la companyia de teatre La Resclosa també ha hagut de fer tres sessions més de les previstes per atendre tot el públic que s'ha interessat per l'experiència.

I a l'hora de tancar aquesta edició, la vila es preparava per a una altra de les novetats d'aquest any, el Bandoler Sound Festival, amb més de mitja dotzena de discjòqueis oferint música de diferents gèneres. El nombre d'entrades anticipades venudes pronosticava un pavelló ple.

Però si l'afluència de públic ha estat molt destacada, Miret també posa en relleu el nombre de persones que han col·laborat perquè la Fira de Bandolers fos reeixida. La seva responsable ha destacat l'esforç que hi ha posat tothom, des dels treballadors de l'Ajuntament fins als voluntaris passant pels actors.

Aquesta voluntat de participació dels veïns també ha quedat palesa a La Bandolerada, en què es convida els més petits, i els que no ho són tant, a assistir a la plaça Nova amb una disfressa de bandoler. La proposta ha superat les previsions que havia fet l'organització i més de tres-cents infants acompanyats de pares i mares han sortit a participar-hi.

Alcover, que ahir també va celebrar la Festa de la Mare de Déu del Remei, continua avui amb els darrers actes de la fira. Després d'una visita guiada pel riu Glorieta per conèixer el patrimoni industrial, a les 10.30 h, entorn de la plaça del Portal, s'obrirà la mostra d'oficis i arts tradicionals. A la una del migdia hi ha prevista una batucada i a les 18.30 h, un espectacle de màgia.

Finalment, a les set de la tarda, una cantada d'havaneres clourà els actes de la Fira de Bandolers d'enguany. Ho farà en espera de divendres vinent, quan la vila d'Alcover començarà a celebrar la seva festa major.

La Fira de Bandolers, que se celebrarà aquest cap de setmana, estrenarà l'espectacle 'La Taverna Bandolera'

El segon cap de setmana d'octubre, els dies 9, 10, 11 i 12, Alcover es prepara per l'arribada de la tretzena edició de la Fira de Bandolers amb més de 50 actes per a tots els públics. La cita bandolera més important de Catalunya ens farà retrocedir 400 anys en el temps per reviure les trifulques entre dues famílies bandoleres: Els Morells i Els Voltors, que un any més, prenen possessió de la vila. Durant els segles XVI i XVII, Alcover va esdevenir la capital del bandolerisme català, el centre neuràlgic i punt de trobada per als lladres de camí ral que actuaven a les comarques del Camp de Tarragona.

La fira compta amb diverses escenificacions al carrer i entremesos teatrals. Aquest divendres, 9 d'octubre, serà el bandoler Miquel Morell i la seva tropa, els encarregats d'inaugurar la present edició gràcies al grup de teatre alcoverenc La Resclosa (19:30h, Ca Cosme). Mitja hora més tard es durà a terme la sortida nocturna per la Vall del Glorieta: Seguint els passos dels Morells i Voltors. A continuació al Casal Popular la Bretxa es presentarà la beguda bandolera. A les 22:00 h, al so de l'antiga sirena del sindicat, s'anunciarà l'arribada dels bandolers a la Vila. Enguany el rei Pignatelli i la seva guàrdia vetllaran perquè regni l'ordre durant la Fira però al bandoler Miquel Morell i al seva colla no els aturarà ningú per fer-se amb el botí.

Nou espectacle

A continuació, i com a novetat, tindrà lloc l'estrena exclusiva de l'espectacle de la Fira amb un format únic: 'La Taverna Bandolera'. La música i el teatre es fusionen i es centralitzen totes les representacions teatrals bandoleres en un únic indret escènic: l'Església Vella. La representació s'acompanyarà d'una degustació de productes de la terra. "Un dels avantatges d'aquest nou format és la oportunitat de poder gaudir de la representació en un mateix indret, facilitant així a l'espectador poder gaudir de la totalitat de l'espectacle més còmodament des del seu inici fins al seu final", ha apuntat la nova regidora de Fira, Carla Miret.

El mercat d'oficis i arts tradicionals i venda de productes artesanals ocuparà, durant els quatre dies de fira (un any és que l'any passat), els carrers i places del nucli antic amb 130 parades. També s'habilitarà una zona per a asseure i poder menjar i beure amb comoditat.

Dissabte dia 10, destaca La Bandolerada, una de les propostes més divertides en què petits i grans es disfressen de bandolers. A les 16:00h, arriba l'esbojarrada baixada d'Ornis i a partir de les 17:30h el grup de teatre local La Resclosa ens convida a fer un viatge de 400 anys en el temps amb un itinerari teatral pels diferents carrers de la vila en El túnel del temps, amb algunes novetats i sorpreses. A la tarda destaca, com a novetat, la representació teatral Sota Sospita en dos passis (18:00h i a les 20:00h) i la 1a Diada Castellera de Fira amb la participació dels Xiquets d'Alcover, els Castellers d'Altafulla i els Bordegassos de Vilanova i la Geltrú. L'acte tindrà lloc a la Plaça del portal a les 18:30h. A les 22:00h, tindrà lloc un dels actes més multitudinaris de la fira: el Tast de bandolers a la Plaça Nova d'Alcover que cada any aplega un miler de persones.

Diumenge 11 d'octubre al matí, gaudirem de la concentració de motos i de la tradicional trobada de gegants. Al llarg de la tarda, continuaran també les representacions teatrals al carrer amb les disputes entre bandolers i amb les propostes del grup la Resclosa com a protagonistes.
Com a novetat, a la nit, arriba el 1r Bandoler Sound Festival, un recull de les millors cançons que ens han fet i ens faran ballar a les pistes de les discoteques.

L'últim dia, dilluns 12, destaca la bicicletada popular, l'espectacle familiar amb el Mag Fèlix Brunet i les Havaneres amb la formació Mar i Cel.

L'anunci coincideix amb la presentació d'una variant per evitar que l'autovia aboqui el trànsit a Valls

La ministra de Foment, Ana Pastor, té previst inaugurar dimarts, 13 d'octubre, el tram de l'autovia A-27 entre el Morell i Valls. L'alcalde de la capital de l'Alt Camp, Albert Batet, va explicar ahir que el consistori ha rebut de l'Estat una invitació per assistir a l'acte.

Malgrat que la posada en servei d'aquest tram suposarà connectar finalment i de manera directa Tarragona amb Valls, des del territori es veu amb certes reticències. “Estem contents, però no farem castells perquè es posa en marxa sense definir com es continuarà fins a Montblanc”, va afirmar Batet.

L'agost del 2013 es va inaugurar el primer tram d'aquesta autovia A-27 entre Tarragona i el municipi del Morell, d'encara no vuit quilòmetres. Ara s'inauguraran uns nou quilòmetres més que enllaçaran des d'aquell punt del Morell per morir a la carretera C-37, que uneix Valls i Alcover.

Aquí rau precisament el malestar dels alcaldes, atès que els vehicles que segueixin cap a Montblanc hauran de passar pel nucli de Valls o dirigir-se a Alcover i al conflictiu tram de la C-14 a la Riba. Al desembre, quan tot indica que s'inaugurarà un altre tram fins a Fontscaldes, els vehicles seran abocats al complicat pas del coll de Lilla, a l'N-240.

Davant d'això, ahir es va presentar l'obra de la variant de Valls que la Generalitat començarà a executar el mes vinent. Una obra que, segons el secretari d'Infraestructures i Mobilitat, Ricard Font, s'ha accelerat per reduir l'impacte de l'obertura de l'A-27 sobre la zona del Portal Nou de Valls, connectant la rotonda de Fèlix amb la C-37.

“La Generalitat compleix més que el govern de l'Estat”, va insistir Batet, que va remarcar que amb menys recursos el govern català està complint els seus compromisos. Per contra, segons l'alcalde de Valls, la solució definitiva a l'A-27, amb el túnel de Lilla i la connexió amb Montblanc, continua sense calendari d'execució ni pressupost de l'Estat.

El documental, que va ser emès per la cadena britànica l'any 1969, ha estat recuperat i traduït al català. Avui s'estrena a Valls

La sala d'actes de l'Institut d'Estudis Vallencs (IEV) serà el marc avui, a les vuit del vespre, de la projecció del documental The explorer, sobre la figura del compositor vallenc Robert Gerhard. Es tracta d'un reportatge que va ser dirigit per Barrie Gavin i que es va emetre per la britànica BBC l'any 1969. El documental va ser recuperat fa uns anys en la primera Conferència Internacional dedicada a Robert Gerhard, que es va fer el maig del 2010 a la Universitat de Huddersfield.

El film és un homenatge al compositor català, que es va exiliar després de la Guerra Civil a Cambridge, on va morir el 1970, i a la seva música. Hi ha els testimonis de Poldi Gerhard, el crític musical Sir William Glock, el violinista Rae Jenkins, que va ser director de la BBC National Orchestra of Wales, el productor teatral Raymond Raikes i el guitarrista i compositor de la música del documental Julian Bream, que va ser interpretada per The London Sinfonietta, dirigida pel seu fundador, David Atherton. Amb la narració de Stephen Murray, el film té la fotografia de John McGlashan i el muntatge del popular presentador i comentarista de la cadena britànica. Peter West.

De fet, Gerhard va tenir al llarg de la seva vida una estreta relació amb la BBC. La cadena va arribar a instal·lar al seu domicili un petit estudi, on el compositor vallenc va ser pioner en el tractament electrònic del so. També el va emprar per fer composicions per a serials radiofònics i per a obres teatrals com King Lear, de Peter Brook, el 1955.

The explorer és un audiovisual d'extraordinari valor per conèixer la seva vida, obra i creació, que ara s'ha recuperat i traduït al català gràcies a Pietat Homs, filla del deixeble de Gerhard Joaquim Homs, i del també compositor vallenc Ramon Ribé, amb la col·laboració dels components del Teatre Líric Català. Fins ara, a Catalunya sols s'ha pogut veure en una projecció que es va fer el mes de juny a la Biblioteca de Catalunya.

El 25 de setembre es van complir 120 anys del naixement del vallenc Robert Gerhard i Ottenwaelder, considerat un dels millors compositors catalans del segle XX.

Robert Gerhard va néixer a Valls el 1896 i va morir a Cambridge el 5 de gener de 1970, on vivia des que es va exiliar després de la guerra.

Els torrents, els camins i els recs de Valls seran els protagonistes de la Mostra d'Intervencions Urbanes

Torrents, camins i recs de Valls seran els protagonistes de la quarta edició de la Mostra d'Intervencions Urbanes Sopes d'All que se celebra aquest cap de setmana a la capital de l'Alt Camp. En el decurs de tres dies, la cita convida a reflexionar sobre art urbà i urbanisme a l'entorn del pàrquing del barri antic i en espais com la font d'en Bosch, el torrent de la Xamora, l'antic safareig, la xemeneia o la font de la Farigola.

Al llarg de divendres, dissabte i diumenge, en aquests punts, Sopes d'All proposa activitats per a totes les edats que van des de contacontes fins a actuacions musicals o tallers. Però també taules rodones sobre els espais públics i la seva gestió, itineraris comentats, o activitats de recuperació de la memòria històrica dels torrents de Valls a través de les experiències i records viscuts narrats per la gent gran i d'imatges històriques recuperades.

L'altre gruix de continguts que basteix la cita de les Sopes d'All són les instal·lacions artístiques que són desenvolupades per creadors de diferents disciplines. En aquest sentit, es podrà contemplar una intervenció urbana que utilitza la canya com a element principal; creacions escultòriques que s'expliquen integrades en l'entorn, experiments audiovisuals, mostres de pintura o talla de fusta, entre altres propostes, que seran presents durant el cap de setmana.

Sopes d'All és un col·lectiu que està format per joves del Camp de Tarragona, artistes, arquitectes o enginyers, que cada any organitzen unes jornades per desenvolupar una mostra d'intervencions urbanes a la ciutat de Valls. “Hi ha racons amb moltes històries per explicar i que es troben en un punt mort”, assenyala el col·lectiu, i per aquest motiu “volem fer redescobrir aquests espais per tornar-los la identitat que no haurien d'haver perdut”.

L’espectacle de circ es representa aquest dimecres, a les 20.00 h, a l’Institut d’Estudis Vallencs

‘La Rencontre des petits êtres’ (La trobada d’éssers menuts), es un espectacle de circ, dirigit i creat per la Companyia Katalambáno, formada enguany per Laia Estrada Moreno (artista de circ i fotògrafa) i Mònica Bartolí Fàbregas (actriu multidisciplinar i clown).

La historia recau en una nit de París, on sota un fanal, una cuinera (Mònica Bartolí) desitja acabar el seu torn diari i tancar el restaurant després de la feina; i una gata entremaliada de carrer (Laia Estrada) que busca menjar entre les escombraries. La gateta deix el carrer del restaurant tot brut de les escombraries que ha tret la cheff.

El resultat d’aquests dos personatges, que defensen el seu espai, serà una persecució contínua per caçar la culpable de l’enrenou al carrer, i que curiosament ens ofereix un desenllaç inesperat per part dels dos personatges. Un espectacle que uneix dues disciplines: perxa xinesa i clown, dirigit a tots els públics.

Les persones interessades en assistir a aquesta primera presentació de la Companyia Katalambáno, un “work in progress de circ”, es representarà a la 18ª edició d’Activitats de Petit Format de La Parra, al Pati de Sant Roc, a l’Institut d’Estudis Vallencs, aquest dimecres 30 de setembre, a les 20.00h, com a cloenda del festival.

L'alcalde de Tarragona diu que el centre aquàtic “es farà”, encara que l'aportació de l'Estat als Jocs del 2017 no acabi sent l'esperada

Encara que l'aportació de l'Estat per finançar els Jocs del Mediterrani 2017 de Tarragona no acabi sent l'esperada, el centre aquàtic, que és un dels grans equipaments previstos per a aquesta cita esportiva i que inclourà la construcció d'una piscina olímpica, “es farà”: “La farem, i a més sense que suposi endeutament municipal”, va assegurar ahir l'alcalde i president del comitè organitzador dels Jocs, Josep Fèlix Ballesteros. Aquest equipament està quantificat en 7 milions i se suma als altres dos projectes necessaris per a Tarragona 2017: la remodelació de l'estadi del Nàstic i la de la pista d'atletisme de Campclar (valorades en uns 5 milions).

Segons va avançar la setmana passada el portaveu del PP a Tarragona, Alejandro Fernández, el govern espanyol finançarà les dues remodelacions, però no el centre aquàtic, tot i que encara no ha fet pública la quantitat de diners que hi aportarà. Ballesteros va dir ahir que, per ell, “el més important, perquè és simbòlic, és que en el pressupost [de l'Estat] hi hagi una partida per als Jocs, i hi serà”.

Pel que fa al finançament del centre aquàtic, el consistori analitza “diferents fórmules”: “Hi posarem imaginació. Treballem amb diferents fórmules per tirar-la endavant”, va dir. I va destacar: “No renunciarem a cap dels tres equipaments; la piscina de 50 metres és irrenunciable i també és important com a llegat per a la ciutat”, va reiterar.

L'alcalde hi va afegir que tècnics del Consell Superior d'Esports i de Tarragona 2017 estan avaluant aquests dies “les necessitats d'inversió” per a l'esdeveniment esportiu. “El què, el com i la partida final s'ha d'acabar de definir amb els tècnics.” Ballesteros va fer aquestes declaracions després de signar un conveni de col·laboració amb els consells esportius del Tarragonès, el Baix Camp, l'Alt Camp i el Baix Penedès.

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha adjudicat, per 2,6 milions d'euros, les obres de connexió de la carretera C-37 amb la N-240. El projecte consisteix en la construcció d'una nova variant que evitarà el pas per l'interior de Valls. L'inici de les obres està previst en aquesta tardor i tenen un termini d'execució d'onze mesos.

La variant que es construirà té una longitud total de 800 metres, amb dos carrils de 3,5 metres i amb vorals d'1,5 metres. El projecte recull la variant prevista, que està en part executada pel Ministeri de Foment d'acord amb la construcció de l'autovia A-27, i inclou la construcció d'un viaducte sobre el torrent del Puig i una rotonda en la connexió amb la C-37.

Castellers de Vilafranca i la Vella de Valls tornen a protagonitzar un altre duel impagable a Tarragona, amb uns Xiquets també extraordinaris

Després de presenciar un espectacle tan grandiós com el que es va viure ahir, cal descobrir-se davant del comportament, el nivell i l'ambició excepcional de les colles que, amb els sants particulars de cadascuna més o menys benèvols, van prestigiar això dels castells tant a Tarragona com a Barcelona per complaure Santa Tecla i la Mercè.

I menció a part, en aquesta ocasió excepcional, per a les confraries de la Colla Vella i dels Castellers de Vilafranca, que van tornar a sublimar l'essència competitiva dels castells. Perquè els castells es poden interpretar de moltes maneres, però quan aquells vallencs es van inventar, fa més de 200 anys, aquest joc tant al límit ho van fer per comprovar qui la tenia més llarga. Entesos.

Com autèntics guerrers es van batre rosats i verds, tres setmanes després de la inoblidable diada de Sant Fèlix. Donant-ho tot, estripant les camises i enganyant el dolor per les trompades rebudes. A un quart de quatre de la tarda, després de tres hores de mastegar trinxera, la Vella va mobilitzar fins a l'últim efectiu per atacar el colossal 3 de 10 i el va carregar, després d'un esforç titànic, per tercer cop en la seva història (totes a Tarragona). Tot seguit, Vilafranca, que havia desmuntat l'intent de torre de 8 neta, agafava el guant i responia l'andanada amb un nou atac contra la serp verinosa dels castells, que es va dominar titànicament fins a la carregada però després va llançar una mossegada fatal.

Els verds havien obert plaça amb la que havia de ser aposta màxima, el colossal 3 de 10. Durant tota la setmana, a Vilafranca es va muntar un desplegament intens per desplaçar el màxim nombre d'efectius amb l'objectiu de descarregar el castell de 10 a Tarragona, però el colós va tornar a cedir després de fer-li l'aleta. Alguns esguards espantaven el món sortint de la pila de greix, però l'èxit de coronar un monstre com aquest és incontestable. En segona ronda, la colla va continuar amb el 3 de 9 amb l'agulla, el seu buc insígnia, que no els va fallar, i al final va arrodonir una actuació només a l'abast de les més grans amb el pilar de 8.

Per la seva banda, abans d'escometre el “castell de 10”, la Vella havia paralitzat els rellotges per definir un altre moment màgic descarregant el mític 4 de 9 net, el segon consecutiu, després del de Sant Fèlix i després d'un primer intent desmuntat. Llàstima que el 4 de 9 amb el pilar, amb el qual va obrir, va pujar remenat i va caure després de la carregada, i que, amb alguns dels castellers exhausts, el pilar de 8 del comiat també es quedà a mitges. Dos accidents que no enfosqueixen una actuació memorable.

Els altres grans triomfadors a Tarragona van ser els Xiquets. Amb una entrega a prova de bomba, el col·lectiu matalasser va completar la millor actuació de la seva història tot encadenant tres castells de gamma extra, dos dels quals per primera vegada: el magnífic 5 de 9 que van coronar en segona ronda i el pilar de 8, que van tenir els dallonses de mantenir dret fins que l'enxaneta –rapidíssima i valenta a parts iguals– el va carregar. En primera ronda, els Xiquets havien tornat a carregar el 2 de 9, amb unes manilles que són l'expressió de l'evolució portentosa que la colla ha experimentat en els darrers anys. I, a més, tenen casta. Estem davant d'un futur inexplorat.

TARRAGONA (Plaça de la Font):

CASTELLERS DE VILAFRANCA:
3/10fm(c), 3/9fa, id2/8net, 2/8net(c), P/8fm
VELLA DELS XIQUETS DE VALLS:
4/9fa(c), id4/9net, 4/9net, 3/10fm(c), P/8fm(c)
XIQUETS DE TARRAGONA:
2/9fm(c), 5/9f(c), 3/9f, P/8fm(c)
JOVE DE TARRAGONA:
5/9f(c), i3/10fm, id4/9f, i4/9f

Els Mossos d'Esquadra i els Agents Rurals han intensificat la vigilància aquest estiu per garantir el compliment de la normativa

Les altes temperatures d'aquest estiu, principalment del mes de juliol, han disparat de manera important el nombre de visitants dels gorgs dels rius de l'Alt Camp. El Brugent, des del terme municipal de Mont-ral al de la Riba, o el Glorieta, al terme d'Alcover, han estat alguns dels punts que han tingut més afluència, “principalment al mes de juliol”, quan es va arribar a les temperatures més extremes, segons explica Joan Lapuente, alcalde de la Riba.

El fenomen va comportar que, el 29 de juliol, la delegació territorial del Departament d'Agricultura fes una reunió amb representants dels Mossos d'Esquadra, Agents Rurals i els alcaldes dels municipis afectats amb l'objectiu d'establir mesures de seguretat i vetllar per evitar actituds incíviques. Les més habituals són de conductors que estacionen el cotxe ocupant part de l'estreta carretera que va de la Riba a Farena, explica Lapuente, o que aparquen bloquejant entrades de camins que són imprescindibles per als equips d'emergència en el cas que es produís un incendi forestal.

Però també s'han donat alguns casos, afortunadament anecdòtics, de persones que s'han trobat canviant l'oli del cotxe al costat del riu. O fins i tot de seguretat, d'agressions entre banyistes.

Per aquest motiu, enguany, explica l'alcalde de la Riba, els Mossos d'Esquadra han intensificat una primera fase de divulgació i, en casos d'incompliments ja reiterats, de sanció. Al costat d'això, el consistori també ha adequat espais perquè els vehicles hi puguin estacionar.

Per la seva banda, l'alcalde d'Alcover, Robert Figueras, explica que s'està treballant en un pla de seguretat en el cas que es produís un incendi, tant pel que fa a l'accés dels equips d'emergència com a l'evacuació de persones. “Però el foc és una problemàtica que va relacionada amb l'incivisme i això és el que hem de treballar de manera més important”, hi afegeix Figueras.

Tant el batlle de la Riba com el d'Alcover no es mostren tan preocupats pel nombre de persones que gaudeixen d'aquests espais naturals com per alguns comportaments. “Que vingui molta gent és bo i sa sempre que gaudeixi de l'entorn i no li creï cap dany. El problema que tenim és que hi ha gent que hi deixa brutícia i no sap realment on va i aquí és on l'Ajuntament ha d'entrar”, afirma l'alcalde d'Alcover.

La situació més complexa es viu en punts com ara el Niu de l'Àliga, a Alcover, i el gorg de l'Olla, a Farena. “No pot ser que hàgim de fer de cinc a sis batudes a l'any per treure brossa. Això ho fa l'Ajuntament gràcies a la col·laboració desinteressada de tota la gent del poble, l'AMPA i un grup ecologista que està treballant per dinamitzar la vall del riu Glorieta, el CEM”, explica el batlle d'Alcover.

Segons Robert Figueras: “No hem de parar que hi vagi tanta gent. La gent és lliure i és un entorn natural, és públic, hi ha d'anar tothom. Però amb unes condicions.”

La davallada es concentra en l'educació infantil, amb un miler d'alumnes menys que el curs anterior

El curs escolar s’iniciarà dilluns al Camp de Tarragona amb 112.865 alumnes, 532 menys que el curs passat, i amb 6.819 professors en els centres públics, 71 més que l’any anterior. El descens es produeix a les llars d’infants, amb 337 nadons menys de 0 a 3 anys, i al parvulari, amb 642 alumnes menys, de 3 a 6 anys. La directora dels serveis territorials d’Ensenyament, Maria Àngels Gonzàlez, vincula la disminució “al descens progressiu de la natalitat”. També baixa el nombre d’estudiants de Batxillerat, 349. Però, a Primària i a l’ESO, s’incrementa el nombre d’alumnes, 320 i 359 respectivament. La xifra d’alumnes arriba als 128.781, un 1,8% menys que l’any passat, si s’afegeixen els ensenyaments especials i d’adults.
Aquest curs ofereix noves titulacions de Formació Professional: un curs d’FP Bàsica a l’Institut Comte Rius de Tarragona, dos Cicles de Grau Mitjà als instituts Jaume Huguet de Valls i La Talaia de Calafell i tres de Grau Superior als instituts Narcís Oller de Valls, Antoni Ballester de Mont-roig i Josep Tapiró de Reus. Enguany, destaca l’augment de la FP Dual, que passa de 370 a 575 places, que inclou pràctiques a les empreses. Els programes de Formació i Inserció (FPI) oferiran 582 places i 34 grups.

D’altra banda, la Generalitat invertirà uns 18 milions en la construcció i millora de centres. Ja estan en marxa la construcció de l’institut La Talaia de Segur de Calafell i l’escola Les Codinetes de la Nou de Gaià, i s’han rehabilitat els instituts Serra de Miramar de Valls i L’Agulla del Catllar.

Els treballs s’emmarquen en la primera fase del projecte d’urbanització del call jueu

La junta de govern de l'Ajuntament de Valls ha aprovat inicialment els projectes d'enderroc dels edificis dels números 1 i 3 del carrer de Santa Úrsula, la qual cosa ha de permetre completar l'actuació que s'està portant a terme a la zona del carrer dels Mossos d'Esquadra. Es tracta de dos edificis buits molt degradats que fa temps que han requerit ser apuntalats per garantir que no s'esfondressin.

L'enderroc de les dues cases ja estava previst en el projecte de reordenació que fa unes setmanes s'ha començat a executar a la zona. Fins ara, però, no s'han pogut iniciar els tràmits, ja que s'estava pendent de la resolució definitiva de l'expropiació, segons fonts municipals.

D'aquesta manera, els dos solars que quedaran lliures se sumaran a l'espai que generarà l'enderroc del que resta de mur del carrer dels Mossos d'Esquadra, així com dels habitatges abandonats del carrer Sant Antoni fins a l'edifici que ocupen les oficines de l'empresa Sorea.

Un cop acabada l'actuació, no només es regenerarà un espai del nucli antic que es troba en molt males condicions, sinó que també es podrà disposar d'una important zona d'aparcament a pocs metres de la plaça de l'Oli i de la plaça del Blat. També permetrà urbanitzar el tram del carrer de Santa Margarida. S'espera que aquestes obres estiguin enllestides en un termini d'uns quatre mesos.

Aquests treballs d'adequació de la zona del carrer dels Mossos d'Esquadra i els adjacents s'emmarquen en la primera fase del projecte d'urbanització del call jueu, que té un pressupost total de 641.700 euros i que ha estat adjudicat a l'empresa Bigas Grup. Es preveu que la totalitat de l'actuació estigui enllestida en un termini de tretze mesos.

En la segona fase del projecte es preveu ordenar els carrers d'en Simó, de l'Escrivania, del Call, dels Jueus, del Mur, de Sant Isidre, Artús i Costa de l'Església. L'adequació de tot l'entorn, a tocar d'on s'està construint el Museu Casteller, tindrà com a característica l'ús dels mateixos materials que ja van es van utilitzar en la urbanització de l'espai del carrer de l'Església i els Arcs de Ca Magrané. D'aquesta manera, es vol que la rehabilitació doti d'una imatge homogènia tot aquest àmbit del Barri Antic. A més, s'aprofitaran aquests treballs per substituir l'actual canonada d'aigua potable que travessa la zona, així com el clavegueram.

Els visitants podran ‘Tastar l’Alt Camp’, els dies 4 i 5 d’agost, a l’espai de la plaça del Pati de Valls

Els propers 4 i 5 d’agost, dins els actes de la Firagost, la fira del camp català, l’Associació de Productors de l’Alt Camp ‘Fet a l’Alt Camp’ tindrà un paper destacat amb l’espai diferenciat de productes exclusivament de la comarca. L’espai estarà situat a la plaça del Pati, on els visitants podran degustar i comprar els productes de l’Alt Camp que comercialitzen els productors aplegats a l’associació.

Així mateix, com cada any des de fa ja cinc edicions, el dimarts a la tarda aquests productes agafaran encara més protagonisme al ‘Tast maridat’ que es portarà a terme a la plaça de l’Oli, a partir de les 19.00 h. Hi participaran Adernats-Vinícola de Nulles, Celler Mas Bella, Cava Vives Ambròs, Celler Mas Vicenç, Forn de Nulles – Cal Llonguet, Agrícola de Bràfim, Forn de Pa de Mont-ral, Masia del Pla – El Rebost, Els Fruits Saborosos, Societat Agrícola i Secció de Crèdit de Valls, Patates Palau, El Boc de Mont-ral, Mel El Remei, Vinya Janine i Vins Padró. A més, el tast d’aquest any inclourà música en directe.

Els tiquets, que es vendran durant tot el dimarts de la Firagost a l’estand de Vives Ambròs situat al Pati i, mitja hora abans, a la plaça de l’Oli mateix, tindran un preu de 10 euros i les places són limitades. L’acte el conduirà el xef Albert Roig, de ForEvents, i la música anirà a càrrec d’Oxigen Studis.

Alexandra Barrientos, alumna de l’EADT, guanya un LAUS de Bronze, amb un projecte centrat en el disseny d'un vi ecològic

Alexandra Barrientos ha obtingut un Premi LAUS de Bronze pel seu projecte ‘Sis Llavors’, un disseny pensat per una proposta de vi ecològic. Tot i que la seva trajectòria professional en aquest camp només comença, aquesta alumna de l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona (EADT) ja ha aconseguit un dels guardons més importants del sector. Ara tan sols fa falta que ‘Sis llavors’ traspassi del disseny a la realitat.

Segons conta el relat mitològic, Prosèrpina –filla de Ceres, deessa de la terra i els conreus, i el poderós Júpiter- va ser raptada per Plutó, una divinitat associada a l’inframón que va obligar-la a viure amb ell als seus dominis. Quan va adornar-se de la desaparició de Prosèrpina, Ceres va buscar-la incansablement. Les plantes van morir i els camps es van assecar. Finalment, Júpiter va obligar a Plutó a retornar-li a Ceres la seva filla.

Abans d’alliberar-la, Plutó va demanar-li a Prosèrpina que mengés sis llavors de magrana, un fruit que simbolitza la fidelitat en la parella i que la lliga al seu espòs. Així, Prosèrpina passa els primers sis mesos de l’any amb el seu marit, el temps que la seva mare i tota la natura moren esperant el seu retorn, i els sis restants amb la seva mare, quan la natura reverdeix a causa de l’alegria de Ceres.

El mite de les sis llavors que uneixen els boscos amb l’inframón, l’estiu amb l’hivern, és la pedra angular del disseny d’embalatge i etiquetes per un vi ecològic elaborat a l’Alt Camp que signa Alexandra Barrientos, que ha obtingut un Premi LAUS de Bronze.

Del mite a la realitat

'Sis Llavors' és el nom d’un projecte que traça amb línies als personatges d’aquest relat mitològic: horitzontals per representar a Plutó i a l’inframón; verticals que il·lustren a Ceres, la mare que espera des de la terra, i diagonals per dibuixar a Prosèrpina, la filla i esposa que es mou entre els dos mons. Tot plegat, lligat amb fines línies blanques i negres, colors oposats que simbolitzen la delicada radicalitat dels extrems oposats que, a la fi, s’acaben trobant.

“Sóc partidària de treballar conceptualment un tema concret, a partir del qual es desenvoluparà tot el disseny”, apunta Alexandra Barrientos, mentre amb una mà subjecta un dels extrems del pòster que mostra el treball guanyador i, amb l’altra n’agafa l’altre extrem mentre mira a la càmera. En tres simples clics ja hem enllestit la fotografia.

Què suposa guanyar aquest premi tan prestigiós? “Sempre és un reconeixement enorme, i en el meu cas m’ha servit per descobrir el disseny gràfic com una autèntica vocació”, explica l’Alexandra, que detalla que la seva formació neix al món de l’Interiorisme i que, fa un parell d’anys, va llançar-se a cursar aquesta especialitat.

Sis Llavors, el treball que li ha valgut el LAUS de Bronze està inspirat en una empresa, Vins Padró de Bràfim, que regenta una cosina del seu pare. Ara només cal que traspassi del paper a la realitat. De moment, Barrientos pot sumar aquest premi al seu palmarès i qui sap si aviat no podrà brindar amb una copa d’un 'Sis Llavors' dissenyat per ella.