Retreu al govern local que anunciï ara el projecte sense un calendari acordat

La CUP de Valls denuncia que el govern de CiU i ERC “torna a actuar unilateralment, prescindint dels espais de consens que hi havia per definir el pla especial de torrents”. La setmana passada, el consistori va presentar els grans eixos d'aquest ambiciós projecte d'1,8 milions d'euros, per al qual ha demanat ajuts del fons Feder.

Per la CUP, però, és un anunci “de cara a la galeria” perquè no es disposa de cap calendari d'actuacions previ que contingui aspectes com ara l'obtenció de sòl, el canvi d'emplaçament dels col·lectors i el soterrament de la línia elèctrica que passa pels torrents. També recorda que hi ha un acord per desenvolupar un pla de sanejament per tal de resoldre tot el sistema de depuració, que inclou la nova depuradora del polígon. La formació conclou que, si l'aprovació del POUM continua encallada, “també ho està l'execució del pla especial de torrents”.

Avui comencen les obres que convertiran aquesta antiga travessia de la carretera N-340 en una via de caire plenament urbà

Després d'un any i mig llarg de tràmits, l'Ajuntament de Valls ha anunciat per avui l'inici de les obres de millora urbanística del carrer Major de Fontscaldes. Des del novembre del 2014, que el consistori vallenc va encarregar el primer projecte executiu de l'obra, aquest carrer ha estat objecte de diverses modificacions. De fet, en el procés de licitació, a més d'adjudicar les obres a l'empresa Tecnologia de Firmes amb una rebaixa del 30%, l'adjudicatària ha incorporat millores que no estaven al concurs com ara la renovació dels 64 punts de llum de tots els carrers i places del poble; la millora de la pavimentació de tot el camí del Cementiri, des de la sortida de Fontscaldes pel carrer de l'Església fins a la carretera N-240; i finalment les obres la millora d'un tram en mal estat del carrer de la Font.

Des de mitjan anys 90, quan va deixar de passar-hi la carretera N-240 amb la construcció del nou traçat del coll de Lilla, no s'havia fet cap actuació destacada en aquest carrer central. “Fa més de 20 anys que s'havia d'haver adaptat com un carrer i ara es resol un tema històric”, va assenyalar l'alcalde, Albert Batet, en la presentació del projecte.

Finalment s'executaran, doncs, unes tasques d'una inversió de 437.390 euros. Es preveu que les obres s'allarguin fins a la segona quinzena d'octubre.

La millora permetrà transformar una via que tenia un tractament de carretera en un eix plenament urbà amb la renovació completa dels serveis. D'aquesta manera, s'hi instal·laran noves xarxes de clavegueram i de recollida d'aigües pluvials, nou mobiliari urbà i s'hi renovarà i modernitzarà tot l'enllumenat. També han previst ampliar les voreres en tot el tram de tal manera que tindran una amplada mínima d'un metre i en diferents punts superaran els quatre metres. També faran aparcaments en bateria a la zona central i adaptaran un dels punts de més amplada del carrer amb un espai que farà funcions de plaça.

A més, en el projecte s'hi preveu el reasfaltat, amb una millora del ferm que no es limitarà només a la zona urbana sinó que s'estendrà fins a la intersecció, amb l'entrada de la carretera N-240. En total, s'actuarà en gairebé 600 metres del carrer Major, amb una inversió que permetrà millorar 6.000 metres quadrats del vial.

Amb l'objectiu de minimitzar les molèsties durant el desenvolupament de les obres, el carrer es mantindrà obert a la circulació excepte en moments puntuals. Per a la sortida de vehicles del poble es podrà utilitzar el camí del Cementiri com a ruta alternativa. A més, han previst adequar un espai a l'entrada de Fontscaldes que té una capacitat d'aparcament d'una vintena de vehicles.

Segons el sindicat, molts treballadors dels hospitals tarragonins acumulen contractes temporals indefinidament

Precarietat laboral a la totalitat dels hospitals públics i concertats de les comarques de Tarragona, una situació que s’agreuja a causa de la seva expansió en el temps. Aquest és el diagnòstic que emet el sindicat CGT, que constata que la gran majoria de centres hospitalaris de les comarques de Tarragona segueixen mantenint un elevat percentatge de treballadors que treballen en condicions que no els permeten assolit contractes estables o permanents, el que reverteix en la qualitat que ofereixen aquests centres. Per exemple, el sindicat assenyala que centres com Joan XXIII acumulen més d’un 30% del planter de professionals que allarguen contractes de curt termini, d’uns tres meses, “des de fa més de set anys”, segons el portaveu de la CGT, Agustí Aragonès.

Representants del col·lectiu sindical dels hospitals Joan XXIII i Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, Verge de la Cinta de Tortosa, Sant Joan de Reus i Pius de Valls, detallen que molts dels planters de treballadors d’aquests centres de salut treballen “encadenant un contracte temporal darrera un altres, sense possibilitat d’assolir una plaça fixa”. Segons els representants de la CGT, aquesta realitat representa entre un 30 i un 40% del total de l’elenc de professionals en molts dels centres hospitalaris de la província, a excepció de l’hospital Sant Pau i Sant Tecla que recentment ha ampliat el nombre de contractes indefinits, segons el sindicat. Els portaveus de la CGT denuncien enèrgicament que aquesta situació d’incertesa afecta al funcionament dels centres sanitari, que lluiten per mantenir la qualitat assistencial amb l’esforç de personal en situació precària.

Els sindicats també destaquen que molts dels treballadors que treballen en aquestes condicions també pateixen a nivell personal aquesta situació, ja que l’acumulació de contractes temporals impedeix planificar vacances, organitzar torns de treball a llarg termini. La CGT avisa que, amb l’arribada de l’estiu i el tancament de llits aquesta situació s’aguditza.

Campanya ’Fora privada de la pública’

El Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública i la CUP de Tarragona van presentar, el dijous 30 de juny, la campanya Fora Privada de la Pública. Es tracta d’una nova campanya en defensa de la sanitat pública que arriba tot just després que el Departament de Salut de la Generalitat hagi anunciat que s’atura la TGN Salut Aliança Estratègica, nom que rebien els plans funcionals, que gestionava un model sanitari de col·laboració pública i privada al Tarragonès i al Baix Penedès.

El representant de la CUP, Xavier Milian, va explicar que la campanya sorgeix com a resposta al nou projecte de Salut previst al Camp de Tarragona que pretén implantar un model de col·laboració entre centres de l’ICS, com l’hospital Joan XXIII, amb d’altres de diferent titularitat com l’hospital de Sant Joan de Reus o el Pius Hospital de Valls. El Grup de Treball i la CUP desconfien d’aquest nou pla i anuncien que vetllaran “perquè cap recurs públic se’n vagi a les mútues. com passa al Sant Joan”, afirma Milian. La campanya també alerta que el model “perjudica les condicions laborals dels treballadors i imposa un sistema classista on surt beneficiat l’usuari que es pot pagar una mútua”, afegeix el portaveu.

Aquesta mostra de l’artista Jordi Nolla consta d’una vintena d’obres on es juga amb la llum i els colors

Jordi Nolla mostra, sota el títol ‘Transformacions’ el seu darrer treball que, segons ell, és personal, un viatge pausat, íntim i sincer que el duu a descobrir els colors i la llum de la vida. Es podran veure més d’una vintena d’obres, realitzades amb fusta, a vegades pintades (acrílic) i vidre, que es fusionen amb la llum per dotar la peça creada d’un món de sensacions i percepcions que no deixen indiferent a qui la contempla. S’inaugurarà el aquest dissabte, 2 de juliol, a càrrec de Cori Bach, a les 19h, al Museu d’Alcover. L’exposició estarà disponible fins el 31 de juliol, de dilluns a divendres de 10h a 14h, dissabtes d’11h a 14h i de 16h a 18h i diumenges d’11h a 14h.

L'autor

Jordi Nolla (Reus, 1968) va iniciar els seus estudis de Belles Arts a l’Escola d’Art de Reus. Va treballar a l’estudi del dissenyador Ramón Pujol Roca, formant-se en diferents àmbits professionals com el disseny d’interiors.
Ha participat en diferents projectes expositius i de remodelació d’espais culturals com ara el Museu Frederic Mares, el Museu Tèxtil, etc. En el món de l’aparadorisme destaca la seva etapa de dissenyador a Agua de Limon, Arcon, entre d’altres.

L’artista, paral·lelament, dur a terme una intensa activitat com a productor artístic i creador d’una obra molt personal, diferent i agosarada.

Els dos grups veuen “antidemocràtic” fer la reunió, per primer cop, a porta tancada

Els membres de la CUP i d'ICV de Valls van plantar ahir la sessió de la junta d'accionistes del Pius Hospital per la decisió del govern municipal de fer-la, per primer cop en els darrers temps, a porta tancada. Habitualment, la junta es convoca per després dels plens municipals i es desenvolupa en el mateix saló de sessions amb la presència de públic.

Ahir, treballadors i representants del comitè del Pius Hospital van omplir la sala en una acció de protesta que havien convocat per denunciar la seva situació. Però en acabar el ple, l'alcalde va decidir fer la junta del Pius en una petita sala de reunions a part i a porta tancada, fet que va generar l'enuig dels presents.

Tant el portaveu del grup de la CUP, Francesc Martinell, com el regidor d'ICV, Ramon Font, van demanar si hi havia algun argument jurídic per fer la junta sense públic, la qual cosa no està prevista en els estatuts, i en no rebre cap resposta satisfactòria van decidir absentar-se com a senyal de protesta per una actitud que van qualificar d'“antidemocràtica”.

Martinell i Font van explicar que els seus grups volien formular al govern diverses qüestions sobre la situació del Pius Hospital i de la residència Alt Camp, i que no ho van fer en el ple perquè van considerar que el lloc més adient era la junta. “Volíem traslladar preguntes que ens havien fet els treballadors, que n'esperaven respostes”, van afirmar ambdós, que van coincidir a qualificar l'actitud del govern de CDC i ERC de “falta de respecte”.

Centenars de ciutadans segueixen la processó que es va fer en el 650è aniversari de la trobada de la Mare de Déu

La ciutat de Valls es va abocar ahir a la processó extraordinària de la Mare de Déu del Lledó que es va celebrar amb motiu dels 650 anys de la troballa de la imatge. Dissabte, la Mare de Déu va sortir del cambril de la parròquia del Lledó per anar fins a l'església de Sant Joan, rememorant el trajecte que havia fet 50 anys enrere amb motiu de la seva coronació. Ahir, la imatge va tornar a fer el camí de retorn a la seva parròquia acompanyada d'un seguici presidit per l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol.

A les set de la tarda, després de llançar-se 21 salves pirotècniques, la processó va començar a desfilar pels carrers del nucli històric de la capital de l'Alt Camp amb una comitiva formada per les comparses i imatgeria de Valls al complet, amb els trabucaires, el drac, el ball de diables i el personatge de Sant Miquel Arcàngel, l'ós i la figura de Santa Úrsula, el ball de gitanes, els nans, els quatre gegants, el bou, el ball de vells, el ball de bastons, el bou tradicional, la mulassa, el ball de la primera, la moixiganga, el lleó i els grups de sonadors. Els seguia la creu processional, els cirials, els fidels, les entitats de la ciutat amb les seves banderes, l'àliga i els aligons davant la carrossa amb la Mare de Déu del Lledó, acompanyada per la relíquia de Santa Úrsula, la bandera de la ciutat i la corporació municipal.

Molts ciutadans van seguir el recorregut, però allà on es va aplegar més gent, pels volts de dos quarts de nou del vespre, va ser davant la parròquia del Lledó, al passeig dels Caputxins, amb l'arribada de la imatge. Abans de l'entrada de la Mare de Déu del Lledó a la parròquia, flanquejada pels pilars de la Colla Joves Xiquets de Valls i la Colla Vella dels Xiquets de Valls, es va produir l'esclat més festiu amb els balls i entremesos del seguici cerimonial i una tronada pirotècnica des del costat mateix del santuari.

Valls viu una diada memorable amb triomf espectacular de la Colla Vella, amb tres castells de gamma extra, i amb una gran Colla Joves que va aguantar el tipus amb el 2 de 9

Espectacular. La força mental és decisiva en això dels castells. El convenciment absolut evita caigudes, el dubte els fa caure. Memorable. El primer derbi vallenc de la temporada, que va tenir lloc ahir a la plaça del Blat, va trencar motlles. Mai per Sant Joan s'havia vist una cosa igual. Més enllà, l'actuació va deixar detalls impagables. Va ser una lliçó magistral i integral de castellística.

Després de firmar la millor actuació d'aquesta temporada –de bon tros–, la Colla Vella es va erigir en la gran triomfadora. Els rosats van definir tres castells de gamma extra d'una tacada. Imbatible. Però la Colla Joves, al seu torn, no va sortir derrotada de plaça. Els vermells van sumar tres estrenes i també van renovar els galons de gamma extra. És Valls.

A la una en punt, la Joves obria plaça amb el 3 de 9. Una sortida lògica (la colla es presentava sense haver fet encara cap castell de 9 i el mal record de la caiguda del Pati), que els vermells van encarar i resoldre amb molta concentració. Tot seguit, va parlar a la Colla Vella i va deixar la plaça paralitzada.

Ni més ni menys que el 4 de 9 amb el pilar! Una arrancada amb un pura sang salvatge que la colla ha domat i convertit en castell talismà. L'execució va resultar excepcional, sobretot per la manera com el tronc va saber replicar les complicacions que se li anaven presentant. L'estructura del quatre es va deformar, però l'escamot rosat va mantenir la calma i el ritme. El pilar, exigit, va salvar el desenllaç i l'eufòria va esclatar entre els incondicionals de la colla.

La reacció de la Joves va ser d'una enteresa admirable. Es va saber abstraure i es va centrar en l'essencial, que era el 2 de 9, un contrincant duríssim. La Joves va haver de desmuntar un primer intent que no anava enlloc. A la segona, el castell va pujar un pèl girat i, abans de la carregada, va baixar una fiblada que va obrir una bretxa a la rereguarda. Les manilles van combatre amb bravura i el tronc es va mantenir dret. La Joves va acabar vencent un gamma extra que anys enrere s'hauria esmicolat.

En canvi, la Colla Vella va trobar en el “seu” 2 de 9 un enemic inesperat. Semblava que el castell es podria dominar, però amb la carregada es va originar una cadena d'“explosions” que va acabar derruint la construcció a l'alçada dels quints. La Joves, per la seva banda, acabava la seva sèrie amb el 4 de 9 i un rotllo entusiasmat.

Paradoxalment, la sensació a plaça era que la Joves, tot i haver quedat per sota de la Vella, aniria a dinar més contenta. I és que a la Vella, la caiguda del 2 de 9 li havia dibuixat una ganyota a la cara. La Vella necessitava fer el 5 de 9. Costava agafar-lo. Dos peus desmuntats i nervis. “Millor que fem el 3 de 9 i a dinar”, se sentia a dir... I al tercer peu lligat, amb una plaça expectant i un punt incrèdula, les gralles van trencar el silenci per acompanyar una seqüència inesborrable. Coratge, determinació i caràcter. La Vella no descarregava el 5 de 9 des del 2012. De traca i mocador. Un Sant Joan per emmarcar.

Sant Joan a Tarragona

Al vespre, a la plaça de la Font de Tarragona, la Jove Xiquets de Tarragona va firmar la millor sèrie amb el 4 de 9 descarregat, que va acompanyar del 5 de 8, del 4 de 8 amb l'agulla i del pilar de 7. Els Xiquets de Tarragona van tenir en el 3 de 9 carregat (el primer de l'any) el millor moment, a més del 2 de 8 i el 4 de 8.

Els carrers tindran llambordes seguint el tractament del barri antic

L'Ajuntament de Valls ha enllestit els projectes de millora dels carrers Espardenyers, Forn Nou, Peixateria, Verdura i Sant Oleguer i de la part baixa de la plaça del Blat, per un import de 119.762 euros i 299.703 euros. El projecte es va presentar poc després del 30 de maig, quan el ple va aprovar una reordenació de les previsions inversores del 2016 per prioritzar aquestes actuacions a l'entorn del museu casteller.

En l'obra es preveu renovar més d'un quilòmetre de canonades soterrades de clavegueram, aigua, telefonia i enllumenat amb la previsió d'altres serveis, com fibra òptica i gas. Els carrers tindran llambordes seguint el tractament del barri antic. A la plaça del Blat, en el tram fins al carrer Major, s'ha previst la reparació de les llambordes actuals. També s'ha previst la urbanització de la part de plaça del Blat situat davant del futur museu i s'hi integrarà el doble arc gòtic medieval que va aparèixer amb les obres.

Pel que fa a l'enllumenat, se substituiran tots els punts de llum per uns de nous, amb més potència i, a la vegada, més eficients. En total, s'instal·laran 15 punts de llum a tot l'entorn dels carrers.

La tradicional representació recupera els vestits que Pere Català i Pic va retratar en un assaig el 1921

Desenes de persones van assistir al convent del Carme de Valls dimecres, 22 de juny, a les 23.00h, per veure la presentació dels nous vestits de la moixiganga i a la seva escenificació. L'acte, que es va fer coincidint amb el 25è aniversari de la recuperació d'aquesta peça tradicional a la capital de l'Alt Camp, es va desenvolupar en el context de l'històric claustre del convent, i amb un joc de llum tènue i intimista i les notes d'un acordió i un contrabaix. Una mostra de la bona acollida és la possibilitat que, a més de la tradicional representació que es fa per la diada de la Candela, l'escenificació es repeteixi també en les futures programacions de la festa major de Sant Joan.

La moixiganga de Valls va ser recuperada en el decurs de les Festes Decennals de l'any 1991 per l'entitat de la Unió de l'Anella de la Flama. En el marc d'aquest 25è aniversari, aquesta associació també ha organitzat una exposició commemorativa que es pot visitar al pati de Sant Roc de l'Institut d'Estudis Vallencs.

El nou vestuari dels components de la moixiganga de Valls s'ha elaborat a partir de les fotografies que va fer l'artista vallenc Pere Català i Pic en el decurs d'un assaig general per les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de l'any 1921. Un assaig que es va desenvolupar al mateix claustre del convent del Carme.

Avui, Valls celebra un dels dies més esperats de la seva festa major i amb més pes del patrimoni tradicional de la ciutat. Començarà al migdia amb l'anada i sortida de l'ofici i les balladetes de la imatgeria a la plaça del Blat. A les 13.00h, a la mateixa plaça, començarà la diada castellera de les dues colles dels Xiquets de Valls.

A les 19.00h,  s'engega el Tomb del Poble. El drac, els diables, l'ós amb els trabucaires, el ball de gitanes, els nans, els gegantons, els gegants, el bou, el ball de vells, el ball de bastons, el bou tradicional, la mulassa, el ball de la primera, la moixiganga, el lleó, els Xiquets, l'àliga i els grups de sonadors recorreran el nucli històric de la ciutat.

Les primeres 50 persones que arribin vestides de blanc se’ls convidarà a una consumició

La Regidoria de Joventut de l’Ajuntament d’Alcover ha organitzat amb motiu de la revetlla de Sant Joan, aquest dijous 23 de juny, un seguit d’actes relacionats amb el foc i la música tan pels més petits com pels joves del municipi.

Actes per a nens

A la tarda, els protagonistes seran els infants. A les 17:30h la batucada Kukupraks i el Ball de Diables Bruixots d’Alcover seran els encarregats de dur en cercavila els més petits des de la Plaça Lluís Companys fins a la Plaça Nova, on es farà un berenar popular. A partir de les 19h es farà l’encesa de la foguera i el correfoc.

Festa blanca i consumició gratuïta

La nit més curta de l’any comptarà amb una festa blanca, a l’antiga bassa de l’Hort de Sant Antoni, amb la música dels Dj’s Manellopez i Mariano. Com a curiositat, les primeres 50 persones que vinguin vestides de blanc se’ls convidarà a una consumició. A la nit també es donarà coca amb xocolata als assistents a la festa.

La diada castellera de Sant Joan portarà a plaça castells de gamma extra

Valls viu la Festa Major de Sant Joan amb un programa d'actes festius dissenyats per a tots els públics, gustos i edats. Tenen com a eixos vertebradors les característiques que distingeixen la celebració vallenca: participació des de la mateixa gestació amb vuit grups de treball i 59 entitats i col·lectius creant actes, identitat local i nacional, qualitat, varietat i gratuïtat.

Enguany, a la proclamació ja prevista dels obradors artesans de Valls com a Santjoaners, s’hi ha volgut donar un protagonisme afegit oferint coca als infants que participin a la presentació de l’àliga petita. Aquest nou element s’incorporarà a el Tombet de dissabte amb tot el seguici petit. L’àliga petita és obra del mateix creador que la gran, l'artista i escultor vallenc Anton Gurí, amb col·laboració d'Anna Valls. La figura s va estrenar dimarts apadrinada per l'àliga de la Festa Major dels Petits de Vilafranca del Penedès.

Un dels trets diferenciadors del Sant Joan vallenc és la participació com a eix vertebrador des de la mateixa gestació dels continguts del programa d'actes. Per això, vuit grups de treball, un més que l'any anterior, han participat en la creació del programa. La comissió d'actes del 650è aniversari de la troballa de la imatge de la Mare de Déu del Lledó, s'ha incorporat als grups preexistents de Xiquets de Valls, músiques modernes, imatge gràfica, espectacles pirotècnics -enguany amb noves competències que superen el castell de focs per incloure les altres activitats de foc-, barres i la taula de treball de Sant Joan que aglutina els Xiquets de Valls, el seguici cerimonial i la Parròquia de Sant Joan.

Una altra de les efemèrides notables serà el 25è aniversari de la recuperació de la moixiganga de Valls, com antecedent casteller. Estrenarà nous vestits en una escenificació especial al claustre del renovat Convent del Carme, emulant la que va fotografiar Pere Català Pic per les Decennals de 1921.

Finalment, la incorporació del ball de diables a la representació conjunta dels balls parlats, que a tenir lloc la tarda del dimecres 22 de juny. A la ubicació dels grallers i mitges cobles que sonaran a la plaça del Blat no des del terra sinó des del balcó principal de Can Segarra, per millorar l'acústica, aquest dijous 23 a Completes, i a les balladetes del migdia de Sant Joan; o la interpretació de l'Himne Nacional de Catalunya abans dels castells; seran altres al·licients de la seqüència ritual de la Festa Major d'enguany.

Escenaris musicals

La programació musical és un dels distintius del Sant Joan vallenc. La diversitat d'estils, la qualitat dels artistes i, sobretot, el caràcter gratuït de les actuacions musicals, converteixen els diferents escenaris en punt de referència durant aquesta setmana. L'especialització musical d'aquests espais permet presentar l'oferta de manera que el públic identifica els espais amb el tipus de música.

La plaça de l'Oli, com a avantsala del Museu Casteller de Catalunya, acull els mitjans formats amb un públic majoritàriament assegut. Enguany presenta el més veterà dels cantautors catalans en actiu Quico Pi de la Serra (dia 24); el jove cantant de pop d'autor procedent de les Terres de l'Ebre Joan Rovira (dia 25); o el grup de folk La Coixinera, que clourà l'espai amb el concert vermut del diumenge 26.

L'aparcament del barri antic és un festival en si mateix amb una programació també de primera línia que es desenvolupa les nits del 23, 24 i 25 de juny. Els caps de cartell són La Gran Pegatina amb únic concert gratuït a la demarcació de Tarragona (23); els valencians La Raíz, triomfadors màxims al festival Viñarock d'enguany (24); i els vendrellencs Lax'n'busto, amb la gira de 30 anys de trajectòria. Els acompanyaran altres grups amb llarga trajectòria com els pares de l'ska català Doctor Calypso o uns clàssics del punk estatal El Último ke Zierre, amb el seu nou cd ‘Cuchillas’. També pujaran a l'escenari bandes capdavanteres de l'escena més jove catalano-valenciana com Auxili, Smoking Souls o Strombers, o els gaditans Trashtucada i el seu mestissatge. Completa el cartell l'accent creatiu vallenc amb les formacions locals Mostassa, The Bastards i Distrito Rojo.

El tercer espai musical serà el Pati, on un altre dels ingredients imprescindibles de la Festa Major, les orquestres, tindran molt de pes a la programació amb les actuacions de les veteranes Rosaleda (nit del 23) i La Principal de la Bisbal (25). Enguany, però, s'afegeixen dues novetats. Per una banda, la nit del divendres 24 en caure en divendres incorpora un concert de versions amb el grup Tremendos, amb una selecció de ska, rock català i grans noms de l'escena musical actual. Per altra banda, el matí del dissabte 25 es dedicara als 25 anys del Club Super 3 amb l'actuació dels SP3. Les cançons del Super3, les noves i les de sempre, explosionaran amb la vitalitat i energia del directe.

Espectacles pirotècnics

Per primer cop la comissió de focs no sols ha seleccionat el castell de focs sinó el conjunt d'activitats pirotècniques. Així el castell de focs artificials de cloenda diumenge 26 a la nit, un dels actes més multitudinaris de la celebració, serà protagonitzat per la Pirotècnia Valenciana de Llanera de Ranes, mentre que la Pirotècnia Catalana de Vimbodí-Poblet va conduir la tronada inaugural (dia 20), les entrades a Sant Joan (dies 23 i 24), les Completes i l'entrada de l'àliga (dia 24).

La Valenciana és la guanyadora del 25è certamen internacional de focs artificials de la Semana Grande de Bilbao l'agost passat, i de la Concha de Plata en el concurs de Donostia-San Sebastián, ara fa un any. Fou fundada l'any 1965 i llueix la direcció artística de José Manuel Crespo Vidal. En el seu currículum destaca la participació de forma ininterrompuda durant gairebé trenta anys des del 1988 en les sonores mascletaes de la plaça de l'Ajuntament de la ciutat de València, dins les Falles de març. Des de 1999 fins a l'actualitat també s'encarrega dins la mateixa celebració de disparar el castell de focs de l'acte de la Crida o inici. Així mateix, des de 2014 fins avui ha estat la responsable de la macromascletà aèria de les Falles. El 2015 va realitzar la Nit del Foc de les mateixes festes, el castell més important del calendari valencià i un dels més espectaculars del món.

La diada castellera

Pel que fa a la diada castellera de Sant Joan, que tindrà lloc el dia 24, a les 13.00h, a la plaça del Blat, ambdues colles portaran castells de gamma extra per iniciar amb força la temporada.

D’una banda, la intenció de la Colla Vella dels Xiquets de Valls seria repetir per tercer any consecutiu el 2de9 amb folre i manilles, castell que li han pres les mides darrerament. L’any passat ja el van completar per primer cop en aquesta cita, i en fa dos, el van coronar. I si tot va bé, podrien superar el registre amb el 5de9 amb folre i 4de9 amb folre i pilar. Pel que fa al pilar, podrien estrenar el de 7 amb folre, on podria debutar l’enxaneta.

Els objectius de la Colla Joves Xiquets de Valls passaran per plantejar-se el 2de9 amb folre i manilles, possiblement com a castell de sortida. L’acompanyarien amb el 3de9 amb folre, del qual ja han col·locat aixecador a l’assaig, i del 4de9 amb folre, una vegada corregits alguns desajustos de la passada diada del Pati.

Anton Gurí i Anna Valls són els autors de la peça, que reprodueix en menor escala l'àliga de la ciutat

Valls va donar ahir la benvinguda a una nova peça de la seva imatgeria festiva amb la presentació de l'àliga petita a la plaça del Blat. Envoltada de gairebé 400 vallencs, la nova peça del bestiari de la ciutat, amb els aligons, va fer el seu primer ball sota l'atenta mirada de l'àliga de la Festa Major dels Petits de Vilafranca del Penedès, que va apadrinar l'estrena. Acte seguit, i amb els acords musicals dels ministrers Bufalodre i dels grallers, es va donar pas a una cercavila d'estrena que va transcórrer pel nucli històric de la ciutat.

El primer ball de l'àliga petita va ser presidit des de l'Ajuntament per l'àliga gran, on romandrà tots els dies de la festa major. La seva sortida al balcó de la sala de plens, junt amb el conte i la gran tronada al Pati, va oficialitzar dilluns l'inici de la celebració, que es prolongarà fins diumenge que ve.

Avui, dimecres, pren el protagonisme el ball de vells, una farsa que el 1635 ja representava el Gremi de Sabaters. En diferents places, el ball de vells representa entremesos sobre matrimonis desavinguts, marits vells i garrepes, joves esposes ben formoses, autoritats fingides i diables burlescos. Al costat, es viurà la representació de la moixiganga amb els vestits que s'han recuperat a través de les fotografies del 1921 de Pere Català i Pic.

Obra d'Anton Gurí i Anna Valls

El procés de modelatge i la construcció del motlle de la nova àliga petita, que s'ha fet a imatge i semblança de la peça original, han estat realitzats pel seu mateix creador, l'escultor vallenc Anton Gurí Comas. La reproducció en resina de polièster i fibra de vidre és d'Anna Valls Berbel.

La veu popular explica que l'àliga va ser donada a la ciutat de Valls per la reina Elionor Maria d'Aragó (1333-1416), reina de Xipre i de Jerusalem arran de la política matrimonial dels catalans per establir lligams dinàstics amb estats de la mar Mediterrània. Té la seva primera referència documental l'any 1700. Va ser destruïda en la Guerra Civil del 1936 i recuperada el 1961.

La fira organitzada per l'Associació de Restauradors porta més de 6.600 tapes servides

El nou format de la ruta de tapes de Sant Joan ha superat els 5.000 participants durant els tres dies amb emplaçament fix la plaça de la Vil·la Romana, al barri del Vilar. La participació d'aquest esdeveniment previ a la Festa Major de Sant Joan ha batut totes les previsions dels organitzadors i ha omplert l'espai amb els 16 estands gairebé cada dia i, sobretot, la nit del dissabte 18.

La ruta va servir un total de 6.604 tapes, sumant totes les servides pels 18 establiments adherits. Entre elles, cal destacar les 100 tapes aptes per a celíacs preparades per l'Associació de Restauradors i que els interessats podrien adquirir en 3 dels estands de la ruta. És el primer cop que aquest esdeveniment incloïa una oferta sense gluten en el fulletó oficial de la ruta de tapes.

L'edició d'enguany de Kissa-Ruta de Tapes de Valls ha estat patrocinada també per primer cop per la marca de cervesa Heineken. L'organització xifra el nombre de litres de cervesa servits durant aquest tres dies en 85 barrils, la qual cosa representa un total de 2.550 litres. Als quals caldria sumar-hi simbòlicament les 48 ampolles de cervesa sense gluten que també es van servir per a les persones celíaques.

L'Associació de Restauradors i l'Ajuntament de Valls consideren que el nou format de la ruta de tapes ha donat bons resultats i aposten per repetir-lo l'any vinent. La ruta de tapes continua fins dimecres en els propis bars i restaurants.

L'objectiu és crear una ruta d'onze quilòmetre i de tres parcs recuperant el patrimoni natural i històric

L'Ajuntament de Valls té enllestit el projecte d'un gran parc fluvial relligant els torrents a l'entorn de la ciutat. La proposta contempla una ruta verda d'11,5 quilòmetres resseguint els torrents del Sant Pou, de la Xamora, de la Farigola i del Catllar que es completa amb tres grans parcs d'unes 20 hectàrees.

L'avantprojecte ha de salvar ara un escull, que és el del finançament. Per aquest motiu el govern municipal ja ha anunciat que va demanar una subvenció dels fons Feder per desenvolupar una obra que suposarà una inversió d'1.875.000 euros.

El que s'ha batejat com a Via dels Torrents consistirà en un camí per a vianants i ciclistes amb tres punts principals d'accés des d'on iniciar el recorregut. A més d'aquests tres punts, es connectarà amb carrers i camins de manera que relligui i s'integri amb la trama urbana.

En el recorregut es dissenyen tres grans zones verdes a l'àrea del Prado, a la dels Tres Molins i a l'àmbit de l'actual parc del Mas Miquel, que s'amplia fins a ocupar tot l'espai entre la zona esportiva del Vilar i la plaça de Sant Francesc. No sols funcionaran com a pulmons i espais de lleure sinó que se'ls vol donar un valor artístic i patrimonial. Així, el parc del Prado tindrà una balconada que oferirà una vista de l'església i el campanar de Sant Joan. L'àrea dels Tres Molins possibilitarà copsar el patrimoni dels antics molins. I Mas Miquel oferirà una gran panoràmica del nord-est de Valls.

El projecte també contempla la millora de la qualitat de les aigües dels torrents, la recuperació de la vegetació pròpia i la preservació de les espècies animals que hi habiten. Al costat , es destacaran elements patrimonials, com ara antigues construccions, fonts i molins, jaciments arqueològics i les centenàries xarxes de regs i rescloses com una part de la història de la ciutat i del valor que han tingut els torrents per a Valls.