‘Florits. Art al Barri' reivindica espais abandonats de la ciutat a través de la creació efímera
Des d'ahir i fins al dia 28 de maig set racons del nucli antic de Valls mostraran set propostes artístiques en el marc de l'exposició Florits. Art al Barri. L'objectiu d'aquesta proposta d'art efímer és visualitzar uns espais degradats o bé oblidats de la ciutat a través de les instal·lacions efímeres que hi han desenvolupat els creadors.
L'Associació de Veïns del Barri Antic de Valls ha dut a terme aquesta iniciativa oferint a artistes d'arreu dels Països Catalans que fessin la seva proposta creativa a partir d'una desena d'espais del barri. De la trentena d'idees que van arribar a la seva taula n'han fet la selecció que ara es mostra.
La mostra no és homogènia i consta de creacions que han prioritzat l'efecte plàstic o el llenguatge poètic que han aprofundit en el discurs de denúncia i de crítica social, ja sigui d'una manera més subtil o més directa. Unes estructures que s'assimilen a arbòries reivindiquen la manca de vegetació a la plaça dels Alls, però a la vegada reivindiquen el nucli antic de Valls com l'espai on s'han instal·lat molts de nius vinguts d'arreu. Al carrer de Sant Antoni, uns salvavides acompanyats d'un poema de Joana Raspall recorden l'indignant paper de la vella Europa en relació amb el drama dels refugiats. I a la muralla de Sant Antoni, on les noves construccions contrasten amb les restes del patrimoni en ple abandó, es convida a reflexionar sobre una societat que llança per la finestra allò que ocupa un espai físic però manté amb pany i forrellat els pocs elements que realment els porten a una vida de felicitat.
Els espais i les obres són als Arcs del Celler del Paborde, amb Enfilats, de Júlia Cadiach i Glòria Granell; el carrer de Sant Antoni, amb #som naltrus #son nostrus, de Llumull; al carrer del Pouet o Santa Marina, amb I tu? Coneixes alguna flor?, de Montse Jansà i Marta Graells; al carrer del Call amb Prohibit regar les pilotes, de Mireia González; al carreró de Sant Antoni, amb l'obra Quan em mires ressuscita el que ha mort en mi, de Femme-Art; a la Muralla de Sant Antoni, amb Llençar, d'Elisabet Roca; i finalment a la plaça dels Alls amb Nius, de Ricard Colera.
