Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

La Fundació Fenosa recupera l'obra d'un grup surrealista dels anys trenta

Reconstrueix, al Vendrell, una exposició de l'anomenat grup dels logicofobistes

El maig de 1936, s'inaugurava l'exposició Logicobobista, a la llibreria Catalònia de Barcelona. Era un grup artístic de convicció surrealista però que va veure truncades les expectatives de projecció per l'esclat de la Guerra Civil. Ara, la Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell s'ha proposat recuperar les entranyes d'aquest grup, amb una exposició que es pot veure a la seva seu fins al 31 d'agost. Per fer-la possible, ha seguit un procés de recerca de tots els artistes i d'identificació de les obres que van desaparèixer. També es descriu la personalitat d'alguns logicofobistes.

L'exposició Logicofobistes 1936. El surrealisme com a revolució de l'esperit reconstrueix aquell 1936, quan la majoria dels artistes que en formaven part van haver d'exiliar-se i les obres, en la seva major part, van desaparèixer, segons apunta el director de la fundació, Josep Miquel Garcia.

L'origen

El grup Logicofobista (paraula que, etimològicament, vol dir ‘fòbia a la lògica') va congriar-se amb motiu de la visita a Barcelona del poeta francès Paul Éluard, el gener del 1936, per pronunciar unes conferències amb motiu de l'exposició de Picasso, patrocinada per Adlan (Amics de l'Art Nou). El poeta va connectar amb un grup de joves artistes que es van aplegar amb el nom de logicofobistes. La voluntat del grup era, segons el director de la fundació, representar “una nova generació de surrealistes, més enllà de Miró, Dalí i Oscar Domínguez, i projectar una implicació social del surrealisme”. “El desenllaç de la guerra va ser letal per als artistes, així com per a les obres”, diu Garcia.

La mostra, que recorrerà altres ciutats, està organitzada amb la participació de la Diputació de Barcelona i els museus de Sitges, Sabadell, Terrassa, Mollet i Cerdanyola del Vallès. Durant la seva itinerància, es posarà un accent especial en cada museu on es presentarà: a Sitges es personalitzarà en els tres logicofobistes sitgetans: Cassanyes, Sans i Carbonell; a Terrassa, amb Marinel·lo, i a Sabadell, amb Gamboa-Rothwoss.

En el centenari de Josep Viola

Enguany, es commemora el centenari del naixement del pintor Josep Viola, company d'Apel·les Fenosa els anys de l'exili. L'exposició que la fundació del Vendrell presenta ara al voltant del grup Logicofobista és, segons el seu director, Josep Miquel Garcia, una contribució de l'entitat al seu centenari. En la mostra apareixen també dos bons amics de l'escultor: Àngel Ferrant i el poeta Paul Éluard. Al grup Logicofobistes, que la fundació ha documentat ara amb detall, hi havia, entre altres artistes, dos deixebles d'Àngel Ferrant –Ramon Marinel·lo i Jaume Sans–, dos artistes del nucli avantguardista lleidatà –l'escultor Leandre Cristòfol i el pintor Antoni G. Lamolla– pintors surrealistes de l'òrbita daliniana empordanesa –com Àngel Planells i Joan Massanet– i el pintor Artur Carbonell, de Sitges.

Exposició sobre el grup Logocofobista, que es pot veure, fins al 31 d'agost, a la Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell. Exposició sobre el grup Logocofobista, que es pot veure, fins al 31 d'agost, a la Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell. JOSÉ CARLOS LEÓN/ EL PUNT AVUI.

Reconstrueix, al Vendrell, una exposició de l'anomenat grup dels logicofobistes

El maig de 1936, s'inaugurava l'exposició Logicobobista, a la llibreria Catalònia de Barcelona. Era un grup artístic de convicció surrealista però que va veure truncades les expectatives de projecció per l'esclat de la Guerra Civil. Ara, la Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell s'ha proposat recuperar les entranyes d'aquest grup, amb una exposició que es pot veure a la seva seu fins al 31 d'agost. Per fer-la possible, ha seguit un procés de recerca de tots els artistes i d'identificació de les obres que van desaparèixer. També es descriu la personalitat d'alguns logicofobistes.

L'exposició Logicofobistes 1936. El surrealisme com a revolució de l'esperit reconstrueix aquell 1936, quan la majoria dels artistes que en formaven part van haver d'exiliar-se i les obres, en la seva major part, van desaparèixer, segons apunta el director de la fundació, Josep Miquel Garcia.

L'origen

El grup Logicofobista (paraula que, etimològicament, vol dir ‘fòbia a la lògica') va congriar-se amb motiu de la visita a Barcelona del poeta francès Paul Éluard, el gener del 1936, per pronunciar unes conferències amb motiu de l'exposició de Picasso, patrocinada per Adlan (Amics de l'Art Nou). El poeta va connectar amb un grup de joves artistes que es van aplegar amb el nom de logicofobistes. La voluntat del grup era, segons el director de la fundació, representar “una nova generació de surrealistes, més enllà de Miró, Dalí i Oscar Domínguez, i projectar una implicació social del surrealisme”. “El desenllaç de la guerra va ser letal per als artistes, així com per a les obres”, diu Garcia.

La mostra, que recorrerà altres ciutats, està organitzada amb la participació de la Diputació de Barcelona i els museus de Sitges, Sabadell, Terrassa, Mollet i Cerdanyola del Vallès. Durant la seva itinerància, es posarà un accent especial en cada museu on es presentarà: a Sitges es personalitzarà en els tres logicofobistes sitgetans: Cassanyes, Sans i Carbonell; a Terrassa, amb Marinel·lo, i a Sabadell, amb Gamboa-Rothwoss.

En el centenari de Josep Viola

Enguany, es commemora el centenari del naixement del pintor Josep Viola, company d'Apel·les Fenosa els anys de l'exili. L'exposició que la fundació del Vendrell presenta ara al voltant del grup Logicofobista és, segons el seu director, Josep Miquel Garcia, una contribució de l'entitat al seu centenari. En la mostra apareixen també dos bons amics de l'escultor: Àngel Ferrant i el poeta Paul Éluard. Al grup Logicofobistes, que la fundació ha documentat ara amb detall, hi havia, entre altres artistes, dos deixebles d'Àngel Ferrant –Ramon Marinel·lo i Jaume Sans–, dos artistes del nucli avantguardista lleidatà –l'escultor Leandre Cristòfol i el pintor Antoni G. Lamolla– pintors surrealistes de l'òrbita daliniana empordanesa –com Àngel Planells i Joan Massanet– i el pintor Artur Carbonell, de Sitges.

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: